28 de desembre, 2011

Casa Paloma: quina carn!!!!


A Casa Paloma fan una carn que és per xupar-se els dits. Ahir vam anar amb els de la feina a fer el dinar de Nadal i ja és el segon any que anem i sempre sortim molt plens, feliços i borratxos.

Tenen diferents tipus de carn, a mi m'encanta el solomillo. Molt poc fet, rodonet, amb un gust boníssim, tendre, i te'l porten amb unes cebes petites i salsa de formatge. Mmmmmm

Per picar vam demanar uns quants tartars, de salmó, tonyina, i un que es diu, no us ho perdeu: "Don huevo frito" que és de solomillo amb ou! jajaja

Es caret i esta ple de dinars i sopars d'empresa i gent amb pasta, però el recomano moltíssim perquè el producte és de molt bona qualitat. Si t'agrada la carn, i un dia tens calerons, no ho dubits!


Casanova 209. 08021 Barcelona
Abierto de Lunes a Sabado de 10h a 24h.
Tel. 932 008 296


Ver Restaurants en un mapa más grande

22 de desembre, 2011

24h a Cantallops

Qui coneix als germans Aguilella sap que 24h amb ells poden donar per molt. Aquest cop no va ser una excepció i en les hores que vam compartir van estar a l'alçada de la seva fama i em van obsequiar amb un dia replet d'anècdotes, rises, bon menjar i també algunes copes de més.

Vaig arribar a Cantallops sobre les 11h del matí, mentre donava voltes amb el cotxe per trobar la casa em vaig creuar amb el Johny que anava a esmorzar en la seva Mobylette Super Lujo Trial Ciudad (quin gran nom!) seguit de la incombustible Gosseta. Vam anar a casa un moment a deixar la maleta i a despertar al Christian i després vam tornar a fer el cafetó a un dels dos bars del poble.

Una hora després vam tornar a la casa i el Christian...seguia dormint!!! Quin paio. (Me he puesto unos minutitos el despertador...). Un cop llestos vam agafar les motos i vam anar a buscar rovellons a un lloc que cau molt a la vora del poble. Va ser increible! En mitja hora vam agafar dues plates senceres.

Els vam fer dinar i els vam acompanyar amb unes botifarres de la Fina fetes a la brasa. Deu meu!!! Quan menjes botifarres d'aquesta qualitat ja no vols menjar-ne cap altra!!! (no ha sonat gaire bé això). Per la tarda va haver sessió de cine a casa del Christian. De fet el Johny i jo vam veure El Guateque rient a pierna suelta mentre el Christian es dedicava a preparar el porc senglar que ens menjaríem després.


Per la tarda vam anar de compres amb el Johny a Cabanes, un poble on està la millor carnisseria de la comarca. Hi vam anar amb el spider descapotat i amb una temperatura exterior propera als 0 graus. El Johny inistia en que era per gaudir de la posta de sol encara que jo creia que a través de la finestra es podia veure més o menys igual.

Vam comprar un conill que vam fer a les brases de la ximeneia i un embotit que jo no havia provat mai; el pa de fetge. Uau!!! Senzillament exquisit.

El matí següent vam fer una volteta amb el Johny per baixar el sopar i per fer forat per l'estofat de senglar. Un cop més vam agafar el cotxe per anar de compres, aquest cop a La Jonquera (lleig de collons), i durant el trajecte el Jonàs em va explicar les seves batalletes d'adolescent terrible per aquelles terres. En arribar, el Christian, amb el seu kymono de Bola de Drac enfundat, ens esperava amb la taula parada i l'excelent civet de senglar preparat per ser ingerit. Deliciós! El punt i final perfecte per les meves 24h a Cantallops.

Gràcies amics!

02 de desembre, 2011

La Bella Napoli

La Bella Napoli del carrer Margàrit és un italià que s'ha convertit en un clàssic de Barcelona. Però malgrat els anys que porta en actiu encara manté la qualitat de les primeres èpoques. Avui mateix per exemple al Que fem? de La Vanguardia han fet un article sobre els millors italians de la ciutat i la Bella Napoli estava inclòs a la llista. Per cert, prou ja de fer rankings de tot no?

L'altre dia hi vaig tornar a anar després de molt de temps. De fet feia més de sis anys pq li vaig preguntar al cambrer quan feia que havien fet la reformes i em va dir que pels voltants de 2004. Entenc que fessin la reforma, el local ara està en millors condicions i és més agradable, però jo crec que ha perdut una mica d'aquella gràcia que tenia abans.

Hi vaig anar amb la Mar, l'Helena i la Sònia que ara feia com més d'un any que no ens veiem els quatre junts. Elles van fer pizzes que estaven espectaculars, especialment la de tòfona. Els meus spaghettis alle vongole també estaven de conya. El que menys em va agradar va ser el tiramisú, sincermanet l'he provat molt més bo en altres llocs.

Si esteu pel voltants del carrer Margàrit i teniu ganes d'italià ja sabeu...

La Bella Napoli (al loro amb la web!! no té desperdici)
C/Margarit 14 (Mapa)


Ver Restaurants en un mapa más grande

22 de novembre, 2011

Rio Teppan, la pizza japonesa!


Fa unes setmanes vam descobrir amb la Tina aquest petit restaurant japonés que es troba entre el barri de Gràcia i Sant Gervasi, el Rio. Es un mini restaurant dels que m'agraden, on et sents com a casa, tant pels propietaris (un espanyol que va estar afincat al Japó durant molts anys), com per l'ambient que s'hi respira. No hi ha espai per gaire gent, això també m'agrada i no saps com però et fan sentir bé. De fet, ja hi hem anat un parell de vegades en poc temps.

A Rio, l’okonomiyaki (la famosa “pizza” japonesa a base d’ou, fideus, cols i carn de porc) cuinat al Teppan (planxa) és el plat que té més èxit però omple que no vegis!! Jo avui no puc ni respirar i ja han passat unes bones hores des de l'hora de dinar.

A part, tenen yakisoba i altres plats bons. Fan un menú d'uns 9 euros al migdia que val la pena.


Rio Teppan
Minerva, 6
Barcelona
T. 93 368 32 65
http://www.rioteppan.com/


Ver Restaurants en un mapa más grande

19 de novembre, 2011

La Reserva

Seguint amb la moda imparable de les hamburgueseries a Barcelona l'altre dia em van portar a una al barri de Gràcia. Vam fer un sopar de comiat pel Pelut, que se'n va un parell de setmanes a La France, i el Queco ens va portar a La Reserva, un restaurant especialitzat en carns i hamburgueses.

Diria que el restaurant ja existia abans, però els xavals que ho porten ara ens van dir que feia poquets mesos que havien obert. Vam anar amb una oferta de eltenedor.es i ens van fer un 40% de descompte en el qual era obligatori agafar-se primer i segon. Tots vam menjar hamburguesa ja que la resta de carns tot i ser molt tentadores tenien un preu un pelet elevat. Les burguers estaven prou bones, unes més que les altres, sobretot pel pa que portava cadascuna. La decoració del local no acompanyava gaire (diria que no deuen haver canviat res del que hi havia abans) tot i així noslatres ens vam trobar prou bé.

Va ser molt bo perqué la meva hamburguesa me la van portar a taula... sense hamburguesa!! Sí, sí, com ho sentiu. Van muntar tot el plat i es van oblidar aquest "petit detall". Un cop els hi vam dir i es van excusar ens van portar una ració extra de patates, ens van convidar a una tarta de formatge de postre i també a uns orujos. Realment van estar esplèndids. Apa! Els amants de la carn ja teniu un nou lloc per anar  a provar.

Bon profit!

La Reserva
C/Neptú 36 (Mapa)
932 172 477



Ver Restaurants en un mapa más grande

14 de novembre, 2011

El Matagalls (per Sant Marçal)

Abans de l'estiu vaig pujar per primer cop al Matagalls amb el Pelut. El vam coronar per la banda de Collformic i aquell dia em va semblar genial. Fa uns caps de setmana el vaig fer amb el Jordi pel costat de Sant Marçal i diria que encara em va agradar més. Tota la primera part de l'ascensió es fa per una fageda i aquell dia els colors que hi havia eren brutals. Potser en una altre època de l'any no té tanta gràcia com ara a la tardor però el que està clar és que si pujes per una banda o per l'altra tens la sensació d'estar en dues muntanyes diferents.

La pujada per Sant Marçal és un pel més durilla i també un pel més llarga que per l'altra banda (1h 45min de pujada amb mooolta calma). Els primers 30 minuts tot i ser preciosos són bastant durets. Com aquell qui diu acabes de baixar del cotxe i encara no has pogut entrar en calor que ja estàs suant i esbofegant. Gairebé tot el recorregut és per dintre del bosc i només al final del tot s'aclareix i tens les vistes de tot el que envolta a la muntanya.

Si hi aneu, intenteu arribar d'hora, primer perquè llum de l'alba és la millor per fer fotos i gaudir del paissatge i segon perquè quan més tard més gent i cotxes us trobareu.

Apa!!

Ruta:

    Cotxe des de Barcelona: 1h 15min
    Desnivell: 600m
    Temps: 3h
    Dificultat: Mitjana
    + info





Ver Matagalls (per Sant Marçal) en un mapa más grande

01 de novembre, 2011

El Barroco a Cadaqués

Aquest cap de setmana que era pont, he estat a Cadaqués i la zona de Cap de Creus, i vaig poder disfrutar del menjar libanés d'El Barroco. Quan vaig entrar em vaig quedar maravellada de l'espai, podríem dir que s'assembla una mica al disseny de l'arquitecte austríac Hundertwasser ja que combina natura sobre tot plantes i verd amb arquitectura. En aquest cas la terrassa del restaurant és preciosa, tenen un pati increible i la casa per dins, on viuen els propietaris, és maquíssima també.

El menjar és purament típic libanés, però em va encantar que l'hummus, mutabal i totes les pastes que fan (pebrot, iogurt, tonyina,...) no estiguessin gaire picades, sino que quedaven més espesses i de fet és com m'agrada. El tabule i tagín de xai estaven increibles també. Quan tinc la sort de disfrutar d'un àpat siri o libanés sempre acabo pensant que la cuina aquests pobles senta realment bé.

S'ha de dir que l'amo a part de ser encantador, es posa a tocar el piano quan gairebé no queda ningú més al restaurant. tot un honor jeje

Algunes fotos del restaurant:


El Barroco
c/ Nou, s/n, 17488-Cadaqués (Girona)
tel: +34 972 258 632
email: info@elbarroco.net
www.elbarroco.net


Vull recomenar també l'Hostal Vehí on el tracte i ubicació són excellents.


31 d’octubre, 2011

Cafè Camèlia

Explorant llocs per treballar a prop de casa he trobat el Cafè Camelia. Està al c/Verdi, un parell de carrers per sobre d'Astúries, i és un lloc de l'estil de La Nena (c/Ramon i Cajal) però amb les cambreres més simpàtiques.

Ho fan tot elles mateixes (diria que les que ho porten són dones) i tenen molts tipus de dolços i diria que també entrepans, quiches i altres platets per l'estil. La llista de cafès i tès és interminable i m'han dit que en breu començaran a tenir també sucs de fruita variats.

Pel poc temps que porten oberts ja hi ha bastanta gent, així que probablement en breu serà difícil anar-hi a treballar i trobar una mica de tranquilitat. Tenen wifi obert i l'ambient és femení, tranquil i agradable.

C/Verdi 79 (Mapa)




Ver Restaurants en un mapa más grande

30 d’octubre, 2011

Celler Cal Marino

El passat dijous vaig fer la inauguració de la expo "Cara a Cara". Després del stress de la jornada laboral (l'Olga sap de que estic parlant) i els nervis de la inauguració vam decidir anar a fer una mica de pica-pica amb els que quedàvem. 

Per recomanació del Palomo vam anar a petar a Cal Marino una mena de bodega-bar-celler que està al c/Margàrit. Vam picar algunes coses, i tot i que van anar un pel lentets en servir-nos-les, tot estava força bo. Teníen bastanta varietat; platets de formatges, tapetes, molts tipus de croquetes, algunes cosetes calentes i tot a un preu força raonable. L'espai també està força bé, ja que molt del menjar està a la vista i així resulta fàcil escollir el que et ve més de gust, i també per la decoració que juga una mica amb l'estètica dels antics cellers i les actuals tendes de vins.

Si esteu per allí apropeu-vos a picotejar alguna cosa a veure que us sembla.

Per cert, visca el Poblesec!!

Apa, bon profit!

Celler Cal Marino
C/Margarit 54 (Mapa)




Ver Restaurants en un mapa más grande

01 de setembre, 2011

Bar Calders

Font: Series BCN
El carrer Parlament, on es troba la famosa orxateria Sirvent, està començant ser un carrer amb una oferta gastronòmica bastant interessant. Fa pocs dies hi vaig anar amb el Palomo i em va portar al Bar Calders, que deu el seu nom a l'escriptor català de nom Pere.

L'espai i l'emplaçament del bar són ideals. Té una terrasseta molt agradable (i concorreguda) en un cul de sac i el bar és un local antic amb sostres alts i gran vidrieres. Vam fer un parell de cervesetes i com no unes braves (gairebé una obligació si vas a un bar amb el Palomo). A part d'això, durant la hora i mitja que vam passar allí dins, ens vam portar una paperina amb un aperitiu estil oriental i ens van oferir també de franc pinxitos amb un xoricet molt i molt bo.

Un bon descobriment el Bar Calders. Gracias Palomo!!!

Bar Calders
C/Parlament 25 (Mapa)
Pàgina a Facebook
933299349
Horari de 8:30 fins 2:00-3:00


Ver Restaurants en un mapa más grande

11 d’agost, 2011

Gintonic's al Deuvedes

Font: Gotesan
La transformació del negoci de l'audiovisual ha tingut conseqüències molt importants en els darrers anys. Han sorgit noves empreses i conceptes com Napster, el P2P, Spotify o Netflix però també han desaparegut d'altres que en el seu moment varen ser molt importants. Tothom recorda el Virgin i el  Blockbuster que fa no gaire temps van haver de tancar la paradeta degut a la nova forma en que es consumeixen avui dia aquest tipus de continguts. Però i les tendes de barri on es llogaven películes o es podia comprar música? Què està passant amb aquests petits negocis? Molts d'ells no podran aguantar i es veuran obligats a xapar, però d'altres estan buscant noves fòrmules que els hi permetin sobreviure.

Un exemple d'això és la tenda Deuvedes del barri de Gràcia. Ahir van fer la inauguració de la seva nova versió com a bar de cocktails. A part del negoci del lloguer de películes, que segueix, han muntat un bar dins de la tenda on a partir del vespre i diria que també durant la resta del dia serveixen begudes i gintòncs high-class.

Val la pena que us hi passseu. Els preu estan bé per la qualitat que ofereixen i és una bona alternativa per a passar aquests dies calorossos d'estiu amb una beguda fresqueta a la ma.

Recomació del Roger i la Isabel. Merci!!!!!

Deuvedes
C/Martinez De La Rosa, 71
08012 Barcelona


Ver Restaurants en un mapa más grande

28 de juliol, 2011

Un cap de setmana pels voltants de Calldetenes

Fa ja més d'un mes que vam pujar a passar el dissabte i el diumenge amb la Tina i el David. De fet vam pujar el dissabte per la tarda i baixàvem el diumenge si fa o no fa a la mateixa hora. Pujar a Calldetenes sempre està de conya pq és garantia de bon menjar, passejades amb les gosses i unes "rises" amb la Tina i el David.

Aquest cop no va ser una excepció i per això van ser uns dies, o si més no unes hores, molt complertes. El dissabte, tot just després d'arribar ja vam anar a fer una voltelta. Vam pujar al puig de Sant Feliuet on es troba l'esglèsia de Sant Feliu de Savassona un dels llocs llegendaris de la comarca d'Osona. En aquest indret, segons la llegenda, hi feien en altres èpoques execucions de bruixes i heretges i sempre ha mantingut aquesta fama de lloc encantant i misteriós. De fet, el mateix David, home terrenal al 100%, va patir en aquell mateix puig l'única experiència paranormal de la seva vida.

Un cop feta la caminadeta i ja amb una mica de gana vam anar a sopar a un lloc molt recomanable; el Restaurant Les Set Fonts de Folgueroles. Com el seu nom indica es troba al costat de les famoses set fonts d'aquest poble on abans la gent anava a recollir l'aigua fresca. El restaurant és a l'aire lliure, sota una pineda i amb grans taules i bancades de fusta; ideal per anar-hi amb gos!! És un lloc de carns a la brasa i a part tenen molts altres opcions. Jo, com no, em vaig fotre peus de porc. Estaven boníssims!!

El dia següent va ser de bastanta ruta i moviment. Després de degustar un esmorzar amb "negrito" inclòs vam enfilar cap a la riera major, a l'alçada de la Malafogassa. En un tres i no res ens estavem banyant en un gorg d'una riera on no hi passava gairebé ningú (però els que passaven tenien molt de perill oi Sara?). Després de la capbussada vam tirar cap a Tavertet (45min en cotxe des d'allí). Em va agradar, però estava tot tant perfecte que tenia un punt artificial. Vam dinar super bé a Can Baumes, a la terrasseta que hi ha a l'entrada per així poder asseure'ns amb les gosses. Després vam anar a fer una passejadeta i ens vam trobar a la Joana una excompanya meva de feina. Va ser molt bo!

El passeig pels cingles de Tavertet va ser espectacular. Si teniu vertígen o por a les alçades aneu en compte de no apropar-vos gaire als penyasegats. Després cansats i satisfets vam tornar a Calldetenes a recollir els "bàrtulos" i tirar ja cap a Barcelona.

Al setembre repetim!!
Parc de les Set Fonts
08514 St. Julià de Vilatorta
Tel. 93 812 2148

C/ de Baix, 2
08567 - Tavertet
Tel. 93 856 52 07

20 de juliol, 2011

Picnic!! Però no a fer picnic sinó a fer brunch!

Hola familia!

La setmana passada vam decidir amb l'Amrei que aquest estiu - com a les dues ens toca pringar i passar-nos tots aquests mesos de calor a BCN - aniríem a buscar diferents brunch per la ciutat i així no frustar-nos tant quan tothom estigui de vacances.

Qüestió que vam decidir anar a Picnic al Born. És un restaurant on pots anar a fer un brunch, o picar algo ràpid, sopar,... en el nostre cas no vam fer brunch perquè vam anar a dinar però és probable que hi torni algun dia a fer un brunch estrictament.

Vam prendre uns "tomates verdes fritos", com diu la mateixa pel.licula i estaven boníssims i despres un tros de carn argentina molt bona també. Les altres opcions tenien també molt bona pinta, ja que tots els productes són de molt bona qualitat. Es veu que fan uns postres deliciosos. Nosaltres aquell dia vam fer macedònia (estiu, mantenir la línia, aquest tipus de coses, jeje).

Si algun dia esteu pel Born, us el recomano molt. Potser no em va acabar de fer el pes l'ubicació però per la resta, és un lloc que val la pena anar a probar. Molt aconsellable pels amants del "brunch" i restaurants on primen la qualitat, productes ecològics, low cost,...

C/ Comerç 1 (Mapa)
telf 93 511 6661
Barcelona
HORARI:
Lunes a Viernes mediodia 13:00 – 16:30
Martes a Sabado noche 20:00 – 00:30, cocktails hasta las 2:00
Sabado y Domingo brunch 12:00 – 17:00

18 de juliol, 2011

El Matagalls (per Collformic)

Dins del "pla d'entrenament" dissenyat pel Jordi i el Pelut per a la "marató d'Aigüestortes" entrava l'ascensió al Matagalls. Va ser divendres passat i hi vaig anar amb la Tana i el Pelut. Al ser també un dia entre setmana ens vam trobar molt poca gent i a més vam veure bastant de bestiar que es veu que els caps de setmana no hi és. Sort que duiem a la Tana ben lligada, pq a la que va veure la primera vaca quasi surt fugint fins a Barcelona. Encara que tingui pinta de gos pastor cal comprendre-la ja que probablement l'animal més gros que havia vist fins el moment a la seva vida era un colom.

Vam fer l'ascensió des de Collformic que pel que sembla és la més fàcil de les dues més habituals. Sincerament ho vaig agraïr pq després de 3h les cames ja no les tenia gaire fresques. Només pensar que a Aigüestortes tenim un trajecte de 6h amb les motxilles ja pateixo.

Un cop al cim vam fer uns entrepans, una mica de coca en recapte i unes avellanes mentre xerràvem amb la resta de gent que hi havia per allí. Vam arribar a ser 8 persones comptant-nos a nosaltres, un autèntic luxe si ho comparem amb els caps de setmana.

Aquest proper cap de setmana podré comprobar si aquestes darreres escapades han servit per alguna cosa i pateixo un pelet menys en les excursions pirinaiques.


Ruta:
  • Cotxe des de Barcelona: 1h
  • Desnivell: 500m 
  • Temps: 3h
  • Dificultat: Mitjana



Ver Matagalls en un mapa más grande

16 de juliol, 2011

Ruta al voltant de Siurana


La meva nova etapa professional em permet fer coses que abans eren impossibles com per exemple marxar entre setmana a fer alguna escapadeta. Aquests dijous, que la Sara també tenia festa (vaya par!!), vam marxar cap al sud fugint de les plujes que descarregaven a Barcelona i al nord del país. Seguint les recomanacions del Pelut vam enfilar cap al Priorat i més concretament cap a la antiga i bonica vila de Siurana. No sé si teniu Siurana al cap, però són quatre cases molt i molt antigues, que penjen encerclades de penyasegats. Les vistes des d'allí són fantastiques i just al seus peus es troba el pantà de Siurana.

La ruta que vàrem fer la vam trobar al portal de turisme del Priorat on li posaven un nom ben romàtic "Records de Princeses i Guerrers". És una ruta prou fàcil (nivell 2 a l'escala Bertran) però que destaca per les increibles vistes de la primera part del recorregut. Camines per un camí de ferradura que voreja el cingles de Siurana i que té unes vistes privilegiades. Cal dir que si pateixes un pel de vertígen no és el lloc ideal per quedar-te a viure però a mi, que en tinc un pel, no em va fer cap cosa.

Un cop a baix et topes amb el riu Siurana; si tires a l'esquerra vas cap al sender dels gorgs que segur farem un altre dia i cap a la dreta vas cap al pantà, cap a Cornudella o un altre cop de tornada cap a Siurana. Pocs metres després d'aquest desviament vam veure un petit caminet a l'esquerra, gairebé imperceptible que portava cap al riarol. El vam seguir i ens vam topar amb un petit paradís; una cascadeta, un gorg i unes roques llises on estirar-se. Espectacular!! Hi vam parar i ja ens vam quedar allí per banyar-nos i per dinar. Buuuf!!!

Una horeta després vam seguir el sender i després vam tornar a pujar cap a Siurana. Aquest darrer tram va ser duret ja que el desnivell en només un quilòmetre és molt gran. Una beguda fresca i una terrasseta van ser necessàries per recuperar forces aban d'emprendre la tornada cap a Barcelona.


Ruta:

Cotxe des de Barcelona 2h
Distància: 5km
Temps: 2h30 min
Dificultat: mitjana



Ver Ruta al voltant de Siurana en un mapa más grande

06 de juliol, 2011

La Pepita

La Sara em va descobrir un cop més un bon lloc per anar a menjar. Es diu La Pepita i està a Còrsega cantonada Sant Agustí (molt a prop de Passeig de Gràcia). És un lloc de tapeo, però per on esta ubicat segur que també fan menú de migdia i esmorzars.

Font: TimeOut
Com el seu nom indica l'especialitat son els pepitos, però en femení, "les pepites". La cambrera, que era molt simpàtica, ens van dir que eren "pepites" i no "pepitos",  pq eren més fines i més bones que els seus parents masculins; i tenia raó. Ens en vam partir una i realment estava molt bona i no omplia gens. Abans vam picar una espècie de trifàsic de tapes que estava molt bé. 

Em va agradar molt el lloc i el tracte que ens van donar, però sobretot em va fer gràcia el menjar que oferien. Era creatiu, ben presentat i tenien coses que a Barcelona trobes a molts pocs llocs com per exemple el cazón a l'estil andalús. 

Us recomano molt que hi aneu!

Bon profit!
C/ Còrsega 343 (Mapa)

11 de juny, 2011

Time Line Bar

Us presento el Time line Bar. Com ja sabeu m'encanten els llocs on pots fer un Brunch, doncs aqui tenim aquest espai petitonet al mig del barri de Gràcia, on es pot disfrutar d'un brunch al mati dels caps de setmana o també uns fantàstics cocktails per la nit.

L'altre dia vam anar-hi amb la Blanca i ens vam prendre un Daiquiri de maduixa i un Cosmopolitan que estaven impressionants!!! No gaire carregats, una presentació molt original i molt bona qualitat de l'alcohol. Ho vam acompanyar d'un plat de tomaquets amb mozarella i un surtit de formatges.

Time Line Bar

C/Providència 3
 Barri de Gràcia
, Barcelona (Mapa)

Lunes - Jueves : 19h - 2h

Viernes : 19h - 3h

Sabado : 12h - 3h
Domingo : 12h - 2h


Brunch
 Sabado, Domingo y Días Festivos: 12h-17h


www.timelinebar.com

Finde de nenes - Lissshhhbooaaa

Al març vam anar amb les nenes; Blanca, Margot, Aroa, Roser, Marta, Alejandra a Lisboa. Finde de nenes!! Ens ho vam passar molt bé. Aquí sota teniu unes quantes recomenacions (en castellà) d'una amiga portuguesa.

Vam dormir al Poets Hostel Lisboa. Molt bona opció!!! Us el recomanem molt.


1. Chiado e Bairro Alto
Es una zona muy bonita y practicamente impossible no visitar. Es una zona con muchos barzitos y tienditas y una movida muy bonita. Tienes la BRASILEIRA que es una cafeteria muy conocida pues era donde iban grandes escritores en los anos 20 como por exemplo fernando pessoa.

En Bairro Alto, es justo al lado y es el stitio perfecto para beber una copita por la noche, el sitio donde yo iba bastante es un bar que se llama MAJONG, pero en el bairro alto casi que te diriva que lo mejor es perderse y encontrar al acaso un sitio que te agrade pues existen varios asi.
Ha um hotel que se chama (hotelchiado.com) tem um barzito en la terraça con una vista muy bonita.
para comer para cenar o para tomar una copa o un te hay un sitio que me encanta y pasava mucho rato que se llama vertigo

Café Vertigo
Travessa do Carmo 4
Lisboa, Portugal


2.MIRADORO DE SANTA CATARINA
es un miradoro donde puedes apreciar una parte del rio tejo y la puente vieja, hay una terracita con un ambiente bastante bonito pues hay casi siempre musicos a tocar...hay podeis pedir um "pastel de nata com canela" ; )) aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii que ganas de ir tanbien ; ))

3. LUX
es un bar discoteca de John Malkovich, tiene un ambiente mastante interessante 3 pisos, 3 ambientes pero con unas terrazas con vista ao rio muy lindas, pagan como 12€ con una bebida..muy buena musica y portugueses interessantes ; ))


4. Torre de Belém/ Mosteiro dos Jeronimos
Es um simbolo muy conocido por simbolizar dos descubrimientos, pero lo mejor de visitar este sitio es que asi puedes ir a comer un pastelito de belém
(http://www.pasteisdebelem.pt/) esta es la mejor pasteleria ....e justo ao lado tienen el proximo...

5. Centro Cultural de Belém
es justo al lado de la torre y siempre tiene unas exposiciones muy interessantes...y normalmente las entradas no se pagan ; ))

6. Castelo de São Jorge
es muy bonito, tanbien si puedes ir desde el cientro de la ciudad a pie hasta el castillo pues ya veras que todo el barrio de graça y la moraria son preciosos, tanbien en estos dos barrios encontraras muchos sitios para ver escuchar una buena noche de fado.


este sitio é precioso, el ideal seria reservar para poderen cenar y escuchar fado y un bueno viño tinto, te iba encantar.

7. Fados
si no hay siempre unos mas baratitos en el BAIRO ALTO, uno se llama CALDO VERDE y otro se llama PÁTIO DA MEMÓRIA en el BAIRRO DA AJUDA, tienen sessiones de fado amador todos los viernes

15 d’abril, 2011

El Prat i el Delta del Llobregat

El Pelut saciant la sed de la Tana
Per temes de feina, i perquè un parells d’amics treballen allí, amb el temps i unes quantes visites he anat descobrint la ciutat del Prat de Llobregat. La imatge que tenia abans era evidentment estereotipada, però a part d’àixò creia que era una ciutat que no tenia gaires coses a oferir.

Amb els anys i sobretot a través del Xavi, que treballa a l’ajuntament, he anat coneixent coses del Prat que m’han encantat i que m’han sorprès molt. Fa no gaire, per exemple, em va ensenyar mentre passejavem en bici per allí el conjunt urbanístic de les Cases de la Seda construides als anys 50 per donar habitatge als treballadors d’aquesta empresa. Em vaig quedar molt sorprès pq vaig tenir la sensació d’estar a qualsevol ciutat del nord d’europa i no al Prat. (mireu una foto)

També hi ha altres coses interessants com el delta, la Capsa, els horts urbans, la fira avícola (màxim exponent del pollastre de pota blava i també de la carxofa) i moltes coses que encara he de conèixer.

L’altre dia amb el Pelut i la Tana vam anar-hi a fer una volteta. Més concretament vam anar al delta i vam fer el caminet que hi ha des del mirador d’avions de l’aeroport (espectacular) fins a la platja, tot i que no vam arribar per falta de temps. Però aquest camí és un dels molts que es poden fer per la zona del delta. Alguns però, al ser reserva natural, s’han de fer respectant algunes normes, una de les quals és la  den o anar amb gos (ho sento Tana).

Us recomano molt que un dia hi aneu (és molt fàcil aparcar). Porteu la càmera, els binocles, la bici, el banyador o tot al mateix temps i aneu a gaudir de la variada oferta del delta del Llobregat.


View Ruta al Delta del Llobregat in a larger map

14 de març, 2011

Restaurant Pappa Sven

La Isabel està que se surt i últimament no para de recomar-me llocs per anar a dinar. Això vol dir dues coses, una que la crisi a ella l'està afectant ben poc, i segona, que vol agafar al Diego en el rànking de "recomanadors" de Viatges Habibi.

L'altre dia em va recomanar un lloc que em va fer especial gràcia perquè se sortia del que és habitual; un restaurant de menjar suec amb el curiós nom de Pappa Sven. Potser es desconeixement meu, però a mi no em sonava cap lloc suec de menjar a Barcelona, encara que segur que n'existeixen varios. El més a prop que havia estat de menjar algo suec havia sigut, com no,les mandonguilles de ren de l'Ikea.

Hi vam anar a fer el menú de migdia amb la Sara el passat divendres i ens va encantar. Només obrir la porta ja notes per l'olor que es tracta d'un altre tipus de cuina (més "mantecosa"). Per 12€ ens vam menjar un menú molt però que molt bo. Les racions no són gaire grans, però jo ho prefereixo, ja que 3 plats més la mantega que et porten de picoteo són més que suficient. La decoració és austera però elegant i les parets de la sala interior són de taulons de fusta blanca imitant els de les típiques casetes sueques.

Es pot reservar i també es pot menjar de carta. La jefa ens va dir que els dimecres nit fan tapes sueques. Hi heu d'anar!!

Gràcies Isabel.

C/Villarroel 22, Barcelona (Mapa)
Tlf. 932 928 239


Mostra Restaurants en un mapa més gran

28 de febrer, 2011

Restaurant Juanito Kojua

Fa unes tres setmanes aproxidament, la gent de la Diputació Foral de Gipuzkoa em va convidar a una jornada que muntaven sobre tecnologia i participació ciutadana. Jo, encantat d'anar a Donosti i de sortir de la rutina de l'oficina, vaig acceptar content la invitació.

Font: Javier Lastras
Quan surts del teu país sempre veus coses que t'agraden i que a casa teva no es fan (i es podrien fer). La primera d'aquestes coses que vaig veure va ser que un cop acabada la sessió la gent no es va limitar a acomiadar-se i a marxar sinó que molts dels assistents vam baixar a un bar de la Plaça Gipuzkoa (on està la dipu) i allí mateix, d'empeus, vam fer el que ells coneixen com a "pote". Ho podríem traduir per fer el bermut ja que el que vam fer va ser simplement pendre un vinet o una cerveseta acompanyat d'alguna cosa de picar. però d'aquesta manera vam poder comentar coses en un entorn més relaxat i agradable i seguir temes que a la sala haurien quedat pendents.

Després del "pote" ja només uns 5 vam marxar a dinar. Em van portar a un molt bon restaurant del casc antic de la ciutat; el Juanito Kojua. Un local a l'antiga, amb menjar tradicional basc, on és gairebé impossible ressistir-se a cap dels plats que ofereixen. Vaig menjar-me un "cogote de merluza al la bilbaina" espectacular. Però el que més em va agradar van ser els postres. No eren cap coulant, no coulis ni coses d'aquestes. Eren postres de sempre; arròs amb llet, torrijas, flam, natilles, flam amb natilles etc. Jo em vaig demanar "leche frita" i us juro que em queia la llàgrima.

De tant en tant la feina pot deparar sorpreses ben agradables.

Agur!

Restaurant Juanito Kojua
C/Puerto 14, Donosti (Mapa)
943 420 180



Mostra Restaurants en un mapa més gran

16 de febrer, 2011

Rutilla per Collserola

Poques ciutats del món poden dir que tenen un Parc Natural tan a prop com Barcelona. Collserola és una espai inmens que ofereix moltes possibilitats per fer esport i gaudir de la natura. Des de que tenim a la Tana les nostres activitats del cap de setmana han variat una miqueta i tot sovint anem a Collserola a passejar i a gaudir veient-la correr. Aquest dissabte passat hi vam anar i vam fer una volta molt agradable pels voltants del pantà de Vallvidrera, un petit dipòsit d'aigua que antingament servia per fer arribar aigua al barri de Sarrià.

Com als Ferrocarrils es poden pujar gossos, vam muntar a la Tana i vam fer unes quantes parades fins al Baixador de Vallvidrera. Des d'allí només cal enfilar cap al pantà, vorejar-lo per l'esquerra i seguir el caminet que porta fins al camí de Santa Creu d'Olorda. Seguint aquest camí enganxes amb el camí de Can Sauró que et torna a portar cap a la parada de ferrrocarils. Tot plegat 1h i mitja de caminar per un entorn agradable i respirant una mica d'aire pur, tan necessari aquests dies.

Anirem descobrint Collserola...


Mostra Ruta Pantà de Vallvidrera en un mapa més gran

14 de febrer, 2011

El Jardí Botànic

Fins fa uns dies el Jardí Botànic de Barcelona era un gran desconegut per a mi i suposo que ho és per a la majoria de gent d'aquesta ciutat. Després de la visita que hi vaig fer fa dos caps de setmana m'arrepenteixo molt de no haver-hi anat abans i li recomano a qualsevol persona que tingui una mínima sensibilitat per la natura i l'estètica que hi vagi.

Al Jardi Botànic de Barcelona hi trobareu un gran diversitat de plantes de zones geogràfiques que presenten similituds climàtiques amb el mediterrani. Si no recordo malament hi havia representades les zones de: Canàries, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica, Àustralia, Nord d'Àfrica i dues parts del Mediterrani. El emplaçament, les vistes i l'arquitectura del Jardí són magnífiques i si no fos pel circuit de cotxes telederigits que hi ha prop, la calma i pau que transmet aquest lloc serien absolutes.

Jo hi vaig pujar amb els meus pares i l'Angelito, que treballa allí com a jardiner. Ell ens va fer de guia i això evidentment va afegir un plus a la visita. A més, els dissabtes està oberta l'exposició de bonsais del Jardí que és realment espectacular.

Ja sabeu, si voleu fer una passejada tranquila i relaxant i aprendre una mica sobre la flora mediterrània pujeu al Botànic.

pd: l'abril el millor moment per anar-hi...

C/ Dr. Font i Quer, núm. 2 Parc de Montjuïc, Barcelona. (Mapa



Mostra Llocs visitats en un mapa més gran

11 de febrer, 2011

Bar Llacuna

En una zona on el percentatge d’empreses és molt elevat l’oferta de llocs per fer el menú del migdia és també molt elevada. Abunden normalment els locals sense personalitat, i amb un menjar prefabricat que presenten gairebé tots una carta de plats molt similar; “lomo con salsa roquefort”, “ensalada caprese”, “sanjacobos”, etc, etc.

Al 22@, que és per on jo treballo, hi ha un lloc que s’escapa d’aquesta dinàmica i representa una alternativa molt més bona, saludable i acollidora que molts dels restaurants de la zona (sobretot des de que no es pot fumar!!). Es tracta del Bar Llacuna que porta l’Àlvar, un amic de la Isabel. De fet va ser ella qui em va recomanar aquest lloc i des de llavors ja sóc un dels fidels.

El Bar Llacuna, està recuperat d’un bar de tota la vida del Poblenou, o això és el que a mi em sembla. Al migdia tenen una pissarra amb tres primers, tres segons i tres postres, cadascun amb el seu preu corresponent i així tu pots escollir el que vulguis i en l’ordre que vulguis; un sol plat, dos postres, 3 segons, etc. Les combinacions són moltes i així s’adapten a la gana i els gustos de cada client. A part el menjar és bo i es nota que està fet amb carinyo.

Per als que visqueu per la zona dir-vos que els divendres a la nit també obren i fan soparets. 
Bon profit!!

Bar Llacuna
Carrer Llacuna, 88 Barcelona (Mapa)


Mostra Restaurants en un mapa més gran

07 de febrer, 2011

Restaurant Bacoa

Quan una persona gairebé vegetariana et recomana un lloc d’hamburgueses això és un senyal inequívoc de que deuen ser molt i molt bones. La Carol, la meva companya de taula i amiga, em va dir que un americà que coneixen els va portar al que per ell era el millor lloc d'hamburgueses de Barcelona. Les van provar i es van quedar flipats.

Jo, com a gran fan del prat estrella de la cuina americana, estava ansiós per anar-hi i finalment el passat dijous va caure. Una casualitat rere l’altra va fer que hi anéssim la Sara, la Tina ,el Jaume i jo. Vam compartir unes patatones i cadascú es va demanar un peazo hamburguesa de 250gr. Estaven estupendes!!!

El Bacoa està just sota el Mercat de Santa Caterina, i és un local petitet amb molt poc lloc per seure. Hi ha l’opció de agafar les hamburgueses rollo takeaway o sinó provar d’anar-hi a una hora del dia que no hi hagi gaire gent. El cambrer em va dir que fa poc havien obert un altre lloc més gran, el Kiosko, tocant a Pla de Palau on ofereixen la mateixa carta.

Us deixo també una llista que ha fet un paio amb les 10 millors hamburgueses de BCN.

Gràcies Carol!! Hi tornarem!!

C/Colomines 2, Barcelona. (Mapa)


Mostra Restaurants en un mapa més gran

19 de gener, 2011

Bar Velódromo

El Velódromo és un dels clàssics de Barcelona. Va obrir pel voltant dels anys 30 i es va mantenir obert fins a finals del segle passat. Pel que m'han explicat va começar com un bar de cafès i tertúlies i durant la dècada dels 90, suposo que per sobreviure, es  va reconvertir en bar de copes. Després d’anys de decadència, i degut a la jubilació del seu propietari, va tancar les portes al 2000. Anys més tard, 9 exactament, el Carlos Abellán fa agafar les regnes del local i el va reconvertir, mantenint la seva essència, en un immens bar tot-terreny.

Dic tot terreny perquè el Velódromo obre 21 hores al dia (de 6h del matí a 3h de la matinada) i serveix el que toca, o el que et vingui de gust, a qualsevol moment; esmorzars, vermuts, dinars, sopars i copes. A més de l'espai, que per si mateix ja és espectacular, la decoració ha sabut mantenir moltes de les coses antigues, com la barra, el vidres,  l’escalinata, i como no la taula de billar, però incorporant al mateix temps coses noves i donant-li una "ma de pintura" que feia falta. Les tapes i els plats no són sorprenents però tots són de qualitat i ben cuinats. Encara que no es pugui reservar el lloc és prou gran per anar en grup i poder sopar sense gaires problemes.

Fa una setmana, per exemple, vam anar de sopar de reis amb les nostres respectives famílies. Vam menjar de fàbula i vam estar igual de còmodes com si estiguéssim a casa. Una pena que ens oblidéssim de fer alguna fotografia!

*A més a més, tot va començar allí...

C/ Muntaner 213 (Mapa)


Mostra Restaurants en un mapa més gran

17 de gener, 2011

La Mola

Gràcies al Jordi (i també al Pelut) m'estic tornant un nou aficionat a la muntanya. En poc més de mig any ja és la segona vegada que sortim, i pel que vam estar parlant l'altre dia, sembla que "l'ascensió" al Matagalls no trigarà en caure. Tiembla Pasabán!!

Aquest darrer dissabte va tocar la muntanya per excel·lència del Vallès; La Mola. Hi vam anar la Raquel, el Jordi, el Pelut, jo i per primera vegada també la Tana, que va gaudir com la que més de tot el trajecte. La pujada la vam fer pel Camí dels Monjos i vam estar gairebé dues hores per arribar a dalt, on hi ha el Monestir romànic de Sant Llorenç del Munt i un restaurant on sembla que s'hi menja bé però car. La primera mitja hora va ser bastant dura però no només per les rampes empinades sinó també pel meu lamentable estat de forma i el fet que la nit anterior haguéssim estirat més del compte.

Un cop a dalt vam gaudir d'uns entrepans i de les garrapinyades de l'àvia del Jordi (les millors que he provat!!). Feia solet i tot i que hi havia un pel de calitja es veia bona part del Vallès. Sota el peus de la muntanya es divisava Terrassa i la seva perifèria (Matadepera, Sabadell, etc.). Després del bon dinar i de descansar una estona vam iniciar el descens un altre cop fins al cotxe.

Ja tinc ganes de la propera sortida!!!

La Mola - Camí dels Monjos
Distància recorreguda: 6km
Dificultat: 2,5 en l'escala Bertran
x

14 de gener, 2011

Fotos Istambul

05 de gener, 2011

Regala bigotis per Reis

El Diego (un crac del disseny) ha col·laborat aquestes festes en un projecte per a Chocolat Factory. El resultat ha estat el producte Mr. Chocolate, que consisteix en una sèrie de bigotis fets amb diferents tipus de xocolata. Són genials!!! Ja estan a les tendes de Chocolat Factory, així que si voleu comprar un detallet per els Reis que sigui divertit i també comestible, els bigotis de Mr. Chocolate són una gran opció. Afanyeu-vos!!!


Tendes a BCN:
  • C/ Amigó, 53, Barcelona - 932 095 426
  • Av Diagonal, 557 (L'Illa), Barcelona - 934 440 123
x

04 de gener, 2011

Restaurant El Filete Ruso

Aquest restaurantet es troba al carrer Enric Granados cantonada Rosselló, al mateix cor de l’Eixample. L’especialitat són les hamburgueses encara que fan també algunes altres coses, suposo que per els no carnívors.  La decoració i l’ambient del local són molt acollidors, molt europeus diria jo. No sé com definir-ho però quan hi aneu ho entendreu. Només reserven una de les taules i crec que aquesta és per a més de sis persones. No deu fer molt que està obert, però sempre està molt a tope, així que si hi aneu, i no us agrada esperar a fora, intenteu trobar un dia i una hora que no siguin de màxima audiència.

Nosaltres hi vam anar ara fa uns dies i ens va agradar bastant. Vam picar unes braves, que estaven prou bé, però no superbones i després ens vam menjar un parell d’hamburgueses (de carn biològica de Girona). Tot i que havíem demanat la carn poc feta, ho estava molt i crec que això va espatllar una mica l’experiència. Malgrat això va haver alguna altra cosa que no em va acabar de fer el pes. Potser sempre he relacionat menjar-me una hamburguesa, per molt bonica que me la presentin, amb un ambient més informal i cutrillo. El Pokins va fer molt de mal. Serà qüestió d’acostumar-se... 

Restaurant El Filete Ruso
Carrer Enric Granados 95 (Mapa)
93 217 13 10


Mostra Restaurants en un mapa més gran