A partir d'avui Viatges Habibi inicia una nova etapa obrint la participació a tots aquells que volgueu publicar un post sobre algun lloc que hagueu visitat o un lloc en el qual hagueu menjat. No tinc gaires esperances de que us animeu a escriure, però només volíem fer-vos saber que si us ve de gust i teniu temps, ens podeu enviar un post i fotos i us les publicarem. En principi no hi haurà cap censura a les vostres aportacions, però penseu que aquest bloc ja té un prestigi mundialment reconegut que cal conservar, així que... ; ))
El primer en iniciar aquesta etapa 2.0 de Viatges Habibi, és el Queco, un colega i ex-company de curro que va anar aquesta setmana santa a Granada. Us recomano molt i molt, a tots aquells que sigueu futboleros i culés, que aneu seguint el seu bloc amb les cròniques, que a tots els seguidors ens agradaria llegir, sobre els partits del Barça. Realment són impressionants!!
A continuació el seu post...
31 de març, 2008
Una Setmana Santa a Granada
Post escrit per Queco:
Graná és una ciutat petita, gairebé un poble, almenys pels que vivim en una gran urbs com Barcelona. Es pot recórrer la ciutat de punta a punta a peu en només quatre dies. La millor època per fer-ho és la primavera, quan no fa ni molta calor ni massa fred. A més, per a gaudir de Granada, cal visitar-la només quan la ciutat està en plena ebullició, i això no passa des de Setman
a Santa fins a principis de l’estiu. De fet, la gent d’allà ens va comentar que la pitjor època per anar-hi és juny a setembre, perquè no només fa molta calor si no que la ciutat canvia de cara: molt turisme, poca gent de la terra i encara menys joventut.
De marxa
Granada, a part d’una joia de la història i la cultura espanyoles, és una ciutat eminentment universitària. Hi ha molta gent jove durant el període lectiu i, per tant, molta marxa. Les zones més animades són les del carrer Elvira, entre el centre i la Carrera del Darro (un carrer preciós amb vistes a La Alhambra que voreja un riu tot pujant cap al barri de l’Albaicín) i la del carrer Pedro Antonio de Alarcón, que està plena de bars i pubs i és la zona botellón per antonomàsia juntament amb els voltants de les universitats. La pràctica habitual, en qualsevol cas, és anar de bar en bar demanant canyes de birra o gots de vi, que sempre van acompanyants de la respectiva tapa, cortesia de la casa. Sopes i t’engates tot d’una.
De tapas
Sens dubte, és un dels gran atractius de Granada. En qualsevol racó es menja bé i barat. Són especialment recomanables les zones del carrer Elvira i voltants (al carrer Almireceros estan les Bodegas Castañeda, el lloc que més ens va agradar, i es veu que està molt bé el Restaurante Los Manueles); el centre, a banda i banda del carrer Reyes Católicos a l’alçada de la Catedral (al carrer Navas trobareu múltiples opcions); al barri del Albaicín vam fer un aperitiu al Mesón El Yunque, i ens van recomanar també La Fragua i el restaurant Mirador De Aixa; la zona del Campo del Príncipe, al barri jueu del Realejo. Ens van comentar que també es menja bé a la part de la Universitat, però no hi varem anar. Us recomanaria alguns altres llocs, però crec que és millor que ho descobriu vosaltres mateixos. Qualsevol lloc estarà bé.
L’herència àrab
Granada conta amb reminiscències cristianes, jueves i àrabs. D’aquesta última cultura, que va fer de Granada un dels seus principals feus durant el temps que van regnar a les Espanyes, romanen molts edificis i costums. Està La Alhambra, p
er suposat. Es tracta segurament del monument històric més important del país, així que no crec que us pugui dir res que no sabeu o que no pugueu trobar millor explicar en altres fonts. Només recordar-vos que si voleu anar, cal que compreu les entrades amb antelació per Internet o us arrisqueu a fer fins a quatre hores de cua sense garanties d’acabar trobant tiquets.
Dues opcions diferents de conèixer l’herència àrab a Granada són, per un banda, visitar alguna de les nombrosos teteries de la ciutat (al carrer Caldereria Nueva, perpendicular a Elvira, n’hi ha una de les més populars, on varem compartir amb el Ming i a la seva família unes catximbes i uns tés afrodisíacs): i per altra, els banys àrabs, que són un gran recurs si algun dia esteu cansats de caminar i us voleu relaxar abans d’anar de copes. L’Aljibe San Miguel és la meva recomanació. Convé reservar amb antelació, encara que nosaltres varem trucar el mateix dia: hora i mitja de banys en piscines calentes i fredes més un massatge relaxant de 15 minuts. Tot per 26 euros. Val la pena.
Albaycín i Sacromonte
Un altre dels passeigs obligatoris és el camí que va des de la Plaza Nueva, al centre, fins al barri del Albaicín, passant pel Paseo de los Tristes, la Carrera del Darro y la Cuesta del Chapiz. És una pujada digne d’un port de segona categoria al Tour de França, però és un recorregut molt bonic per arribar al Albaicín. Si encara hi han forces, es pot seguir cap amunt en direcció al Sacromonte, o bé fer una paradeta (és a dir, caña + tapa) a la Plaza Larga, el centre neuràlgic del barri. Voltar pels carrers estrets i empedrats de l’Albaycín és una de les grans experiències que ofereix Granada, així com les vistes de l’Alhambra des dels Miradors de San Nicolás i de San Cristóbal.
I un altra cosa que ens va agradar molt va ser presenciar un dels tablaos que s’organitzen cada nit dins de les coves del Sacromonte, on vivien fins fa ben poquets anys part dels gitanos de Granada ¡ els ducs de Windsor!. Avui són museus dedicats al cante i al baile flamenco. Els dos vídeos que enllaço són de la Zambra de María La Canastera, que és on varem anar nosaltres. A les parets havien fotografies de gent tan diversa con Grace Kelly, Paco de Lucía i, fins i tot, ¡els ducs de Windsor!. Per a gaudir de l’espectacle, podeu comprar les entrades a la mateixa Zambra o bé demanar que us organitzin la visita, des de l’hotel on estigueu allotjats. La diferència de preu és mínima, i t’evites la pujada a peu (i els possibles perills de caminar pel Sacromonte a les fosques). Si no, sempr
e podeu agafar l’autobús número 34, que puja fins a l’Abadia del Sacromonte (varem fer la visita, però si es la estalvieu, no passa gaire res).
Altres coses a fer
• Si us agraden el totxos, hi ha un munt d’esglésies molt boniques, tant per fora com per dins, però per visitar cadascuna d’elles s’han de pagar 3’50 euros, igual que per entrar al Monasteri de la Cartuja
• Si aneu en Setmana Santa, podreu veure com viuen les processions els andalusos.
• Si esteu interessats en conèixer la història de la ciutat, podeu anar a la Capilla Real, al costat de la Catedral, on estan les restes dels Reis Catòlics
• També podeu anar als jardins i visitar l’antiga casa de Federico García Lorca
...I algunes coses més. Cadascú sabrà escollir!
La millor web per informar-vos de la ciutat és la de turisme de l’Ajuntament. I bé, això és tot: si algú vol alguna altra informació, respondré gustosament als comentaris.
Graná és una ciutat petita, gairebé un poble, almenys pels que vivim en una gran urbs com Barcelona. Es pot recórrer la ciutat de punta a punta a peu en només quatre dies. La millor època per fer-ho és la primavera, quan no fa ni molta calor ni massa fred. A més, per a gaudir de Granada, cal visitar-la només quan la ciutat està en plena ebullició, i això no passa des de Setman
a Santa fins a principis de l’estiu. De fet, la gent d’allà ens va comentar que la pitjor època per anar-hi és juny a setembre, perquè no només fa molta calor si no que la ciutat canvia de cara: molt turisme, poca gent de la terra i encara menys joventut.De marxa
Granada, a part d’una joia de la història i la cultura espanyoles, és una ciutat eminentment universitària. Hi ha molta gent jove durant el període lectiu i, per tant, molta marxa. Les zones més animades són les del carrer Elvira, entre el centre i la Carrera del Darro (un carrer preciós amb vistes a La Alhambra que voreja un riu tot pujant cap al barri de l’Albaicín) i la del carrer Pedro Antonio de Alarcón, que està plena de bars i pubs i és la zona botellón per antonomàsia juntament amb els voltants de les universitats. La pràctica habitual, en qualsevol cas, és anar de bar en bar demanant canyes de birra o gots de vi, que sempre van acompanyants de la respectiva tapa, cortesia de la casa. Sopes i t’engates tot d’una.
De tapas
Sens dubte, és un dels gran atractius de Granada. En qualsevol racó es menja bé i barat. Són especialment recomanables les zones del carrer Elvira i voltants (al carrer Almireceros estan les Bodegas Castañeda, el lloc que més ens va agradar, i es veu que està molt bé el Restaurante Los Manueles); el centre, a banda i banda del carrer Reyes Católicos a l’alçada de la Catedral (al carrer Navas trobareu múltiples opcions); al barri del Albaicín vam fer un aperitiu al Mesón El Yunque, i ens van recomanar també La Fragua i el restaurant Mirador De Aixa; la zona del Campo del Príncipe, al barri jueu del Realejo. Ens van comentar que també es menja bé a la part de la Universitat, però no hi varem anar. Us recomanaria alguns altres llocs, però crec que és millor que ho descobriu vosaltres mateixos. Qualsevol lloc estarà bé.
L’herència àrab
Granada conta amb reminiscències cristianes, jueves i àrabs. D’aquesta última cultura, que va fer de Granada un dels seus principals feus durant el temps que van regnar a les Espanyes, romanen molts edificis i costums. Està La Alhambra, p
er suposat. Es tracta segurament del monument històric més important del país, així que no crec que us pugui dir res que no sabeu o que no pugueu trobar millor explicar en altres fonts. Només recordar-vos que si voleu anar, cal que compreu les entrades amb antelació per Internet o us arrisqueu a fer fins a quatre hores de cua sense garanties d’acabar trobant tiquets.Dues opcions diferents de conèixer l’herència àrab a Granada són, per un banda, visitar alguna de les nombrosos teteries de la ciutat (al carrer Caldereria Nueva, perpendicular a Elvira, n’hi ha una de les més populars, on varem compartir amb el Ming i a la seva família unes catximbes i uns tés afrodisíacs): i per altra, els banys àrabs, que són un gran recurs si algun dia esteu cansats de caminar i us voleu relaxar abans d’anar de copes. L’Aljibe San Miguel és la meva recomanació. Convé reservar amb antelació, encara que nosaltres varem trucar el mateix dia: hora i mitja de banys en piscines calentes i fredes més un massatge relaxant de 15 minuts. Tot per 26 euros. Val la pena.
Albaycín i Sacromonte
Un altre dels passeigs obligatoris és el camí que va des de la Plaza Nueva, al centre, fins al barri del Albaicín, passant pel Paseo de los Tristes, la Carrera del Darro y la Cuesta del Chapiz. És una pujada digne d’un port de segona categoria al Tour de França, però és un recorregut molt bonic per arribar al Albaicín. Si encara hi han forces, es pot seguir cap amunt en direcció al Sacromonte, o bé fer una paradeta (és a dir, caña + tapa) a la Plaza Larga, el centre neuràlgic del barri. Voltar pels carrers estrets i empedrats de l’Albaycín és una de les grans experiències que ofereix Granada, així com les vistes de l’Alhambra des dels Miradors de San Nicolás i de San Cristóbal.
I un altra cosa que ens va agradar molt va ser presenciar un dels tablaos que s’organitzen cada nit dins de les coves del Sacromonte, on vivien fins fa ben poquets anys part dels gitanos de Granada ¡ els ducs de Windsor!. Avui són museus dedicats al cante i al baile flamenco. Els dos vídeos que enllaço són de la Zambra de María La Canastera, que és on varem anar nosaltres. A les parets havien fotografies de gent tan diversa con Grace Kelly, Paco de Lucía i, fins i tot, ¡els ducs de Windsor!. Per a gaudir de l’espectacle, podeu comprar les entrades a la mateixa Zambra o bé demanar que us organitzin la visita, des de l’hotel on estigueu allotjats. La diferència de preu és mínima, i t’evites la pujada a peu (i els possibles perills de caminar pel Sacromonte a les fosques). Si no, sempr
e podeu agafar l’autobús número 34, que puja fins a l’Abadia del Sacromonte (varem fer la visita, però si es la estalvieu, no passa gaire res).Altres coses a fer
• Si us agraden el totxos, hi ha un munt d’esglésies molt boniques, tant per fora com per dins, però per visitar cadascuna d’elles s’han de pagar 3’50 euros, igual que per entrar al Monasteri de la Cartuja
• Si aneu en Setmana Santa, podreu veure com viuen les processions els andalusos.
• Si esteu interessats en conèixer la història de la ciutat, podeu anar a la Capilla Real, al costat de la Catedral, on estan les restes dels Reis Catòlics
• També podeu anar als jardins i visitar l’antiga casa de Federico García Lorca
...I algunes coses més. Cadascú sabrà escollir!
La millor web per informar-vos de la ciutat és la de turisme de l’Ajuntament. I bé, això és tot: si algú vol alguna altra informació, respondré gustosament als comentaris.
25 de març, 2008
Vilassar de Mar i la salsa Espinaler
Aquest diumenge passat vem fer el nostre desplaçament més llarg de la setmana santa: Barcelona - Vilassar de Mar. Feia temps que volíem anar-hi, i el motiu no era un altre que pujar a fer el bermut a Ca l'Espinaler. En aquesta bodega, ara ja empresa, s'hi produeix la salsa d'aperitius més coneguda de Catalunya; la salsa espinaler. M'imagino que tots la coneixeu de veure-la als supermercats o també als bars, es vermellosa i va en ampolletes petites amb etiqueta groga i amb un logo bastant curiós, una espina de peix amb un bastó.La bodega està prou bé, situada al centre del poble i davant del mar, i a més, té l'encant dels llocs de tota la vida. No cuinen res, tot el que serveixen són productes de llauna, així que si et vols quedar a dinar t'has de buscar la vida per allí o fer un entrepa a la platja. Si fóssim de Vilassar suposo que hi aniríem sovint, però sent de fora crec que amb aquest cop ja en tindrem prou per uns quants anys.
Aquí teniu la llista de tapes i les dades de contacte:
Bon profit!
14 de març, 2008
Mi primera vez...
Sempre hi ha un primer cop per a tot, i aquest passat dilluns va ser el meu primer cop en una cosa; vaig agafar l'AVE. Va ser per feina, havia d'anar a Madrid a una reunió del Ministeri d'Administracions Públiques i posats a escollir, vaig preferir anar amb AVE que amb avió. En principi la meva estrena amb l'esperada alta velocitat havia de ser d'aqui un mes amb els meus pares i la Sara, però els designis del destí i també els del meu cap (jefe), van fer que el 
moment s'avancès. Ah!! he dit amb molta tranquilitat lo dels meus pares i la Sara, però no us penseu que és una cosa habitual això de viatjar amb la família, és el regal de 60 anys del meu pare!...però tampoc us penseu que no em fa il·lusió.
L'AVE, bé, molt millor que l'avió, especialment per als que no som fans de les alçades. Durant l'anada no em vaig donar gaire compte de res, sortíem a les 6 del matí i quan em vaig llevar ja estavem a Guadalajara. En canvi, a la tornada si que vaig disfrutar del viatge, en dues hores i mitja estavem a Sants i en 20 minuts més entrava per la porta de casa. A Madrid, no vaig tenir gaire de temps de res, però com el MAP està al costat d'Atocha vaig aprofitar per dinar un bocatacalamar al Brillante i per veure l'exposició de Picasso al Reina Sofia.
Ah!! M'oblidava! La setmana passada vaig anar amb rodalies a Terrassa per una altra reunió i d'andana a andana vaig estar 1 hora i 40 minuts!! Res, només una horeta menys que per arribar a Madrid. Si, l'AVE està molt bé, però cal arreglar coses més importants.
moment s'avancès. Ah!! he dit amb molta tranquilitat lo dels meus pares i la Sara, però no us penseu que és una cosa habitual això de viatjar amb la família, és el regal de 60 anys del meu pare!...però tampoc us penseu que no em fa il·lusió.L'AVE, bé, molt millor que l'avió, especialment per als que no som fans de les alçades. Durant l'anada no em vaig donar gaire compte de res, sortíem a les 6 del matí i quan em vaig llevar ja estavem a Guadalajara. En canvi, a la tornada si que vaig disfrutar del viatge, en dues hores i mitja estavem a Sants i en 20 minuts més entrava per la porta de casa. A Madrid, no vaig tenir gaire de temps de res, però com el MAP està al costat d'Atocha vaig aprofitar per dinar un bocatacalamar al Brillante i per veure l'exposició de Picasso al Reina Sofia.
Ah!! M'oblidava! La setmana passada vaig anar amb rodalies a Terrassa per una altra reunió i d'andana a andana vaig estar 1 hora i 40 minuts!! Res, només una horeta menys que per arribar a Madrid. Si, l'AVE està molt bé, però cal arreglar coses més importants.
04 de març, 2008
Quimet & Quimet,...
Hola a tots!Avui us volem presentar un dels millors restaurants de tapes que hi ha a Barcelona: Quimet i Quimet
Ho porten el Quimet i la seva germana, ja que el restaurant era de la seva família fa ja molt de temps.
Es un d'aquells llocs que si hi vas una vegada, t'enrecordes tota la vida. Per sempre. L'ambient i la qualitat dels productes són excepcionals.
El millor és mirar una mica el que posen als companys de barra (perquè no hi ha taules per seure, ahh i tampoc lavabo,...) i demanar que us suggereixin alguna cosa.
Fan un montadito amb salmó i formatge i mel que quasi se't cau la llàgrima. També recomanem molt les empanadilles (oi amor??), plat de fumats, plat de marisc, montaditos de mol
ts tipus, tapa de formatges,...A part, també pots comprar productes, que tenen tots una bona pinta,... Això sí, aneu amb la butxaca plena, perquè tot és de molt bon rollo però a l'hora de pagar, n'has de portar uns quants a sobre. Lo bo és que no sap gens de greu pagar-ho. Quina disfrutada!!!!
Un lloc per disfrutar del menjar i de Barcelona, on per algo, és de les ciutats més fantàstiques del món.
Per cert, dissabtes nit està tancat. Només obren divendres fins les 22.30 i durant la setmana els migdies.
c/ Poeta Cabanyes 25 Tf 93 442 31 42
08004 Barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)