Una Mica de Japó

Teníem pendent aquest sopar des de feia molt de temps; diria que fa ja més d'un any que ho vem intentar però justament hi vem anar el dia que el bar estava tancat. El divendres passat no vem fallar i finalment amb el Pelut vem poder sopar al Una Mica de Japó. Es tracta d'un local molt petitet, on no hi caben segur més de 10 persones i regentat per una encantadora senyora japonesa i el seu fill, que per cert, sembla sortit de la peli Los Siete Samurais de Kurosawa. És un lloc diferent, situat en un d'aquells baixos amb escales que es troben en algunes illes de l'eixample, i que el fa difícil de veure quan hi passes per davant. Sempre que hi he anat, uns tres cops, he pres el mateix (dieu-me original) i aquest cop no va ser diferent, així que em vaig demanar katsudon, el meu plat favorit! El fan boníssim!!

El primer cop que hi vaig anar, em va fer venir una sensació que em va sorprendre i que li vaig comentar a la Sara. L'altre dia, quan hi vem entrar amb el Pelut, i sense que jo li diguès res, el tiu em va dir exactament el mateix que jo li havia dit aquell primer cop a la Sara. Em vaig quedar al·lucinat! No us podria explicar perquè, però es dos vem coincidir en que ens recordava al bar que surt al principi de Blade Runner, el recordeu?

Altres coses a tenir en compte; deuen fer una desena de plats i una desena de tapes japoneses, no tenen peix, de vegades cal fer cua, ... ah! i tanca a les 10h!!!

Bon profit i espero que us agradi!!

Una mica de Japó
C/Muntaner 114 C/Aragó 104 (Mapa)


Mostra Restaurants en un mapa més gran

Els primers calçots de l'any

Dissabte passat, com a prèvia al derbi futbolero, vem passar el dia a Salomó fent la calçotada anual. Aquesta calçotada comença a ser ja una tradició, diria que ja fa més de sis anys que la fem, i la veritat és que és un dia que té el seu encant. L'única esmena que faria seria al Johny, que és qui reserva i qui coneix als del restaurant de tota la vida, i que cada any li prenen el pel [per això està així ; )] per fer la reserva per aquestes dates, quan els calçots encara es troben en fase quasi embrionaria. Johny, has d'apretar-los l'any vinent!! Cal dir que tot i ser el desembre els calçots estaven força bons encara que potser eren congelats o importats d'altres paísos productors com Burkina Fasso... ; ))

Diuen que aquest restaurant, El Celler, està entre el top 5 dels restaurants per fer calçotades a Catalunya i tot i que no he anat a molts d'altres he de reconèixer que l'experiència està molt bé. El menjar està bo, però el que li dona aquest plus és el lloc on fas els calçots i on acabes menjant. L'aperitiu es fa a un celler antic, amb botes de vi i teles d'aranya per tot arreu. Després, el calçots te'ls fots a l'aire lliure en un jardí molt gran ple de moreres on cada grupet te la seva taula. Un cop acabats els calçots i rentades les mans, et senten a la sala on també cada grup té la seva taula i et van servint cosetes fins a que explotes; amanida, butifarres, mongetes, xai, postre, vi, copes etc... Tot això diria que per 35 €.

La calçotada té també les seves rutines anuals i entrenyables que fan que sigui, com deia, un dia especial. La primera de totes és la trobada en el punt de sortida; la biblioteca d'econòmiques que es troba al costat del Palau Reial. És gairebé norma obligada arribar mitja hora tard, tot i que sempre hi ha alguns que pequen d'innocents i es passen una hora sentats esperant. Normalment el que arriba més tard és el Johny, però aquest any va ser clarament superat per la Laura, l'Estel, el Ruiz i jo. El motiu va ser que la Laura, inexperta encara en el món de les motos, va intentar emular al Dottore Valentino Rossi fent un caballito i va acabar enclastada entre dos cotxes amb una ungla de color “azabache”. A part del susto i de la ungla per sort no es va fer molta cosa més i va poder seguir amb la calçotada, això si, amb certes dificultats per pelar els calçots. Un altre moment entranyable és veure als germans Aguilella engullint “estilo Kubiak” els calçots que els hi van posant sobre la taula. Quin espectacle més impressionant,... ho graves en vídeo i surt als documentals de la 2 segur!! Ah i m'oblidava!! Una altra cosa que no falla és la camisa del Johny!! Que gran!!! Aquest any era vermella amb piques i trebols de color negre!!! Igualito que Tamariz. Ets un mestre!!!

Després de la calçotada hi ha dues activitats obligades, però que no entenc com aquest any han fallat. Una és la passejada pel poble fins a una caseta/magatzem on ens colem i hi ha trastos vells abandonats. Sempre ens enduem alguna cosa (si som uns cabrons, que passa!) estil sifons antics i coses semblants, però aquest any no hi vem anar, potser hem acabat ja amb les existències? L'altra, és el partidet de futbol al camp de terra també anomenat “El Patatal” que hi ha enmig del poble. Aquest any ningú va portar pilota, ens fem grans i se'ns obliden les coses, però ben pensat potser ha sigut millor perquè els dos darrers anys van ser més accidentats que les obres de la línia 9. L'any passat, el Diego, en acció de clar joc perillòs, li va fotre una patada en plena cara al Johny i evidentment el partit va haver de suspès per parar-li l'hemorragia i tornar-li la consciència (sort que disposem d'un uròleg entre els nostres efectius). Dos anys enrere el protagonista va ser l'altre Aguilella (semblen els Hermanos Derrick els molt cabrons), el Christian, que després de consumir 30 calçots, 5 butifarres, mig xai, un parell de kilos de mongetes, i d'altres substàncies va acabar amb un aparatòs tall de digestió que per uns moment el va fer assamblar-se a l'Iniesta de lo blanc que es va posar,... després de buidar una mica es va recuperar i va continuar, sorprenentment, com si res hagués passat.

L'últim dels moments entranyables, per dir-ho d'alguna manera, i que ens fa estar més units com a grup és el invierno nuclear altrement conegut com viatge de tornada en cotxe. Imagineu-vos-ho; cotxes plens, finestres tancades pel fred, panxes remogudes pel futbol i plenes de matèries perilloses com els calçots, les mongetes i l'allioli, gairebé dues hores de trajecte, buuuuffff... no hase falta desir nada mas!

Collons si que he escrit!! Ho deixo per avui....

Aquí trobareu més fotos!

Salut!!!

El Celler

Carrer Joan Maragall 10, Salomó

977 629 010

Ca l'Aguilera

Ca l'Aguilera és un restaurant petitet i molt acollidor que es troba al barri del Born, gairebé tocant al carrec Comerç, i del qual sóc un fan absolut. El regenten els pares de la Ganzi, a qui molts de vosaltres coneixeu, i això evidentment ajuda encara més a que sigui un lloc que m'agradi. A part de que quan hi vaig sempre em tracten molt bé, el lloc té alguna cosa especial que només entrar-hi ja et fa sentir còmode, no sabria com explicar-ho, però sempre que dino allí tinc la sensació de trobar-me en família.

A Ca l'Aguilera només obren al migdia i només hi ha menú, però aixì sí, aquest és bastant extens i hi ha molt per escollir i fins el moment jo sempre he encertat amb els plats que he provat. Tenen molts segons per escollir i un dels meus predilectes, encara que a molta gent no li agradin, són el cervellets arrebossats. Els fan boníssims!! Els postres també estan molt bé, l'altre dia per exemple, vaig tenir serioses dificultats per triar-ne un entre les diferents opcions que hi havia; macedònia, rosquilles (com les que feia de petit amb mare!!!), panna cotta... al final vaig fer arròs amb llet i ... ara ja tinc la recepta!! ; )

Ara ja ho sabeu, si esteu pel Born i no sabeu on parar a dinar, proveu Ca l'Aguilera. Us agradarà segur i a més us faran sentir com a casa!

Ca l'Aguilera
Carrer dels Tiradors, Barcelona

Nou bloc: Combinat Vari!!

Fa uns dies que he posat en marxa un nou bloc. Es diu Combinat vari!! i el seu únic propòsit és el d' anar recollin coses que per algun motiu o altre m'interessin, em facin gràcia o el que sigui. Us faig un copy paste del que he escrit allí per a que quedi més clar:

El combinat vari és un entrepa que vem inventar un dia d'estiu amb un parell d'amics; el lopes i el pelut. La seva peculiaritat és que cada any que ha anat passant li hem afegit un ingredient més i cada any, sorprenentment, ha anat millorant.

Aquest bloc pretén més o menys el mateix, anar afegint poc a poc coses que trobi pel món o per internet que per una raó o per una altra m'emocionin, em facin riure, em desepertin curiositat i em recordin algú o algun moment en concret. Seran ingredients que aniré afegint i que de mica en mica anirant conformant una mirada subjectiva de la realitat; la meva mirada.

*Combinat vari: pa amb tomata, tonyina, olives farcides, ceba i tàperes.

La url és la següent: http://combinatvari.blogspot.com/

Un gran descobriment

Aquest dissabte a les tres de la matinada, mentre celebravem l'aniversari de la Isabel i en un estat d'euforia considerable, vaig fer un gran descobriment. Erem al Coleccionista, un lloc de trobada ja habitual de les nits de Gràcia, quan va aparèixer per la barra un individu, de cuyo nombre no puedo acordarme, que estava picotejant d'una bossa de patates. Amb l'extroversió del moment li vaig demanar si en podia agafar una i... ta chan!!! Quina sorpresa!!!! Eren les millors patates fregides que havia provat mai!!! Com podia ser?? Li ho vaig dir, i ell em va dir com si res,- és clar, són patates Coromines de Badalona, no les coneixies??-. Doncs no!! Trenta anys perdent-me una delicatessen com aquella, no podia ser!! Decidit a recuperar el temps perdut i no recordo encara amb quina estratagema, vaig aconseguir quedar-me amb la bossa de patatilles (com diuen a Mallorca). Embargat per l'emoció de la meva conquesta vaig dur les patates a on eren els colegues i les vaig repartir generosament com si es tractés ben bé d'un botí de guerra. L'excés de sal a les meves papiles em va fer demanar una darrera cervesa, que no m'hauria d'haver pres i que per cert em vaig descuidar de pagar.

Ara toca, o bé visita a Badalona, o bé saber si en algun lloc de Barcelona les puc comprar. Algú sap alguna cosa al respecte? Espero que quan les provi en estat diurn no em decepcionin, perquè com ja sabem tots per la nit les coses s'acostumen a sobrevalorar.

Viatges Habibi al Bloc de Viatges

Tal com va passar ara fa un any amb Namíbia, des del Bloc de Viatges han fet referència al viatge que vem fer amb la Sara aquest estiu al sud de la India. Per als que no el coneixeu, aquest bloc de l'Eduard Balsebre és un recull de relats i històries de viatges de moltes persones i blocs que parlen d'aquest tema. A més, és també un espai on es poden trobar molts altres recursos interessants per als viatgers.

Aquest bloc, a part de ser una excel·lent idea, és un recurs de molta utilitat a l'hora de planejar un viatge de llarga durada. Nosaltres l'hem consultat en divereses ocasions per veure els itineraris, les experiències i els consells d'altres viatgers que ja han estat en aquells paísos que volem visitar. Si no vaig errat, diria que actualment hi ha posts sobre més de 150 paísos!!! Us recomano que li feu un cop d'ull abans de fer qualsevol viatge.

Molt a fer al Bar Oller!

Aquest bar existeix a Barcelona des de fa 80 anys. Es va fundar l'any 1928. Imagineu-vos quanta història. Fan un vermut de la casa boníssim, a part del gran surtit de cerveses que tenen. A part d'això tenen croquetes, empanadilles, boquerons, truita de patates, patates braves,...

Inclús presumeix de tenir el distinctiu d'"Arrelats a la ciutat" de Barcelona. Pocs llocs a Barcelona poden dir el mateix. Tenen una terrasseta fora i sempre està plena, tant a l'estiu com hivern. Gran lloc per fer un vermutillo dissabte o diumenge al migdia!

Per cert, van ser dues generacions el que el van portar des de l'inici, però ara l'amo és un noi d'origen dominicà, l'Alcides Pimentel, que va treballar amb la família molts anys i finalment s'ha quedat ell amb el negoci. Una gran història.

BAR OLLER - Passeig Sant Joan 146

L'Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d'Anoia

Per qüestions de feina aquest dilluns passat em vaig haver de quedar a dinar a Sant Sadurní d'Anoia, capital mundial del cava. La Montse, de l'ajuntament, ens va portar a dinar al Miquel i a mi a l'Ateneu Agrícola, una entitat/espai/edifici que està en funcionament al poble des de l'any 1877. Fa ben poc, la gent del conegut restaurant Cal Blay també de Sant Sadurní, va passar a portar el menjador de l'Ateneu, oferint des de llavors menjar de qualitat a un molt bon preu.

No recordo quan ens va costar el menú, com a molt van ser 9 €, però el que si recordo és que hi havia molt per escollir i que tot el que ens vem menjar estava molt bo. La meva fideuà i les sardines a la brasa que em vaig menjar de segon estaven de muerte i la galta de porc que es va menjar el Miquel feia també molt bona pinta. A més el lloc tenia aquell toc especial dels edificis que porten una llarga història a les esquenes.

Si us heu de quedar a dinar algun dia a Sant Sadurní l'Ateneu, ja ho sabeu, l'Ateneu és una molt bona opció. Bon profit!!

Carrer Josep Rovira

Forn Mistral

Ahir anava passejant pel centre i de sobte, sense voler-ho, em vaig topar amb el Forn Mistral. El coneixeu? Eren aproximadament dos quarts de set, l'hora oficial del berenar, i en veure el que tenien a l'aparador,... no em vaig poder ressistir i vaig haver d'entrar per comprar una ensaïmada. Les heu probades? Si la resposta és que no, hi heu d'anar-hi el més aviat possible per menjar-vos-en una, són boníssimes!!!

Un cop en poder de la meva ensaïmada vaig anar a seure a un banc de la plaça universitat a disfrutar de les vistes, del meu berenar i a quedar-me pringrat de sucre glassé.

Ronda de Sant Antoni 96

Dissabte, mercat

Doncs sí, aquest dissabte vem pujar a Vic i vem aprofitar, entre d'altres coses, per fer una passejadeta pel mercat. De fet però, anaven a veure a la Tina i el David, amb els que teníem pendent ja de feia temps una visita a la ciutat. S'ens va fer curt, la veritat, especialment després de quedar atrapats durant 3/4 d'hora a les obres de la C-17. Cabrons!!

Un cop a Vic, vem fer una volta per la plaça major on hi ha el mercat, i ja que hi erem,vem aprofitar per fer algunes compres. Per als que no la coneixeu (seria estrany pq cada dia surt al temps de tv3), es tracta d'una de les places més maques de Catalunya i té la peculiaritat de mantenir el terra de sorra, el que la fa encara més especial. Després, i seguint en la nostra línia consumista, vem passar per una tenda d'embotits per endur-nos algunes de les principals delícies d'aquest sempre infravalorat animal; llonganissa, fuet, bull blanc,...

Després del super dinar que ens vem fotre vem anar de visita a la Guixa, un poblet colindant a Vic (de fet és un barri que es troba en ple procés independista), on hi viuen els pares de la Tina i on el David té el seu estudi. Molt guapo el lloc David, ens vem quedar alucinats! Al dia següent ja li estava comentant a un colega lo de la serigrafia : )). I res, després, i un cop havent saludat a la Huna, ens vem tornar cap a Barcelona. Ja us avisem ara, el proper cop ens quedarem a dormir! ; ))

petons!


CONSELLS:

• Restaurant Can Basset: un molt bon restaurant al vell mig dels casc antic de Vic. Ens vem fotre el menú i estava tot deliciós; tortellini amb salsa de ceps, peus de porc, timbal, flama de la casa, mmm. Molt bo! Carrer Sant Sadurní 4.
• Xarcuteria Ca la Teresona: una tenda de delicatessen on vem fer les notres compres d'embotit. Tot feia una pinta brutal!! Carrer Argenters 4.

amics, fideuà i festa major

Aquest cap de setmana vaig baixar a Castelló amb el Pelut a veure al Jose Luis, per alguns conegut també com Palomo. Com bé indica el títol d'aquest post el plan va ser molt senzill però al mateix temps infalible i per tant, garantia d'èxit segur.

Vem baixar dissabte al matí per arribar a dinar a Castelló on en principi ens estava esperant una paelleta. Amb el Pelut feia mooolt que no ens veiem i les hores de trajecte fins allí ens van servir per posar-nos al dia de les novetats dels darrers temps, no gaires per cert i també per compartir com sempre algunes inquietuts vitals. Bastant més tard de les optimistes previsions del Palomo, ens plantavem a Castelló de la Plana, una ciutat que no destaca per la seva bellesa monumental i arquitectònica, però a la que poc a poc vas agafant carinyo.

El Palomo havia sortit de currar (ja sé que era dissabte!!! ... jo tampoc ho entenc) i estava llest per anar a dinar, però el plan havia canviat, en comptes de paella teníem reservada una fideuà i en comptes de Castelló ens vem desplaçar fins a Burriana, un poble que es troba molt a prop. Més exactament vem anar al port de Burriana, on ens esperava el Santi, un amic del Palomo, amb el que va haver molt bon rollo. Després del pica pica ens van portar la fideuà,... buffff, només calia veure-la per u, saber que estava de puta mare i dos, que estava feta diferent a les que fem per aquí. Ens la vem menjar amb cullera directament des de la paella. No em pregunteu per que, però això em va encantar.

Després vem fer un cafetet al bar del port, molt recomable per cert, i seguidament, sense anar a fer la siesta, que sens dubte haguès estat el més saludable, vem anar a fer una volta per Burriana. És un poble bastant xulo i el seu element distintiu són les moltes cases d'estil modernista (diria jo) que conserva i que es van construir durant l'època d'esplendor de la ciutat.

Abans de sopar es va afegir al tridente palomo-pelut-borja l'Òscar de València, tot un crack. Ja amb ell, vem anar a jalar una mica als carrers de les tasques per estar preparats per a la nit que ens esperava. L'àmbient d'aquells carrers és molt xulo, estava a tope de gent menjant i bevent al carrer tot i que segons el Palomo hi havia menys gent de l'habitual per que a cinc quilometres, a Benicassim, hi havia festa major. Vem fer un cafè i un parell de copes i per designis que estan fora del nostre control vem anar cap a Benicassim. Hi havia genteta i el típic plan de les festes majors; un escenari, unes barraques i algunes atraccions. La nit va estar prou bé malgrat que els ritmes que portavem cadascun de nosaltres eren una mica diferents. El Pelut i jo vem tenir moments força bons però no coincidents en el temps, el Palomo va estar una mica baix (no pot ser bo treballar els dissabtes) i l'Oscar, com conduia i no podia beure, estava per altres temes.

El diumenge lo de sempre, una mica de ressaquilla, algunes brometes sobre la nit anterior i poca cosa més. Com no havíem reservat arròs a cap lloc vem anar al Tapelia. Estava molt ple i ens vem fotre un arrosset ben bo. Després, gairebé 300 quilometres de tornada amb el Pelut fent especulacions sobre els seus primers passos com a professor d'institut.

Com us deia al principi, amics, fideuà i festa major,... què més es pot demanar?

CONSELLS:

Per menjar:

• Tasques de Castelló. Des de la Plaça de Santa Clara surten un parell de carrers on es troben diferents tasques on es poden menjar tapes i montaditos. Molta gent i molt bon ambient.
  
• Restaurant Milio. Aquí és on havíem d'anar a fer la paella. No el trobo a Internet així que haureu de preguntar per allí.
• Restaurant La Orà. Restaurant mariner per menjar peix, arrossos i sobretot fideuà. Està al port de Burriana, carrer Rosa dels vents 3.
• Tapelia Castellò. El Palomo ens va dir que ho feien bo i tenia molta raó. Carrer Luís Vives 13-15
  

Per sortir:

• Spoonful: un lloc de copes que estava prou bé, encara que potser una miqueta pijet pèl meu gust (amb el nom que tinc no sé si estic gaire legitimat per dir algo així ; )). Allí vem probar una de les especialitats de Castelló; el carajillo. El fan molt bo. Li posen rom que el tenen ja cremat amb una mica de llimona, canyella i sucre i li afageixen el café. Brutal!!
• Four seasons. Bar musical en el que vem passar només cinc minuts degut a la nostra sobtada partida cap a Benicassim. Prometia molt.
  

Viatge al sud de la Índia

Aquest estiu hem passat 18 dies al sud de la Índia, més concretament als estats de Karnataka, Kerala i Tamil Nadu. Han estat uns dies molt intensos, plens d'emocions i que ens costaran molt d'oblidar.

La Índia és un país fascinant. Abans de començar el viatge, potser pel que has vist, llegit o sentit, et fas una idea del que t'hi pots trobar; t'imagines la gent, el paissatge, el menjar, la pobresa, la brutícia, etc, però quan arribes allí et dones compte que moltes coses són diferents a com te les imaginaves. Per sobre de tot però, el que més sobta de l'Índia és que en cada detall de la vida dels indis hi veus coses que et sorprenen i que et fan veure amb una altra perspectiva el que tenim aquí. La Índia et fa pensar. És un lloc amb molta força i personalitat, que es manté, afortunadament, molt poc permeable al nostre expansiu model de vida i de consum.

Ens ho hem passat molt bé per allí. Hem conegut a moltes persones que ens han ofert un moment i més d'un somriure de les seves vides. Hem probat menjars molt bons i hem patit les seves conseqüències. Hem après moltes coses sobre la seva vida, la seva religió i la seva història. Podem dir que ja som admiradors del déu Ganesh, fill de Shiva, que li va tallar el cap i li va substituir pel d'un elefant. Hem descobert després de diversos dies que quan els indis fan que no amb el cap t'estan dient que sí (és el gest més tendre que hem vist mai). Hem intentat regatejar amb els indis i diria que sempre hem sortit perdent. Ens hem deixat fer fotos per desconeguts que volien tenir un blanc en el seu album particular. Ens hem sorprès amb la puntualitat i la freqüència dels autobusos però també les hem passat putes molts cops per la temeritat dels seus conductors. Ens hem donat compte que realment són més de 1.100.000.000 millions de persones i que això és un dels principals problemes que tenen. Hem vist que els nens d'allí ploren molt poc i sempre t'ofereixen el que tenen. En definitiva, hem descobert un país i una gent que ens ha sorprès, que ens ha fet aprendre i que al menys per uns dies ens ha fet veure la nostra vida d'una altra manera.


LA RUTA:

DIA 1: Barcelona - Frankfurt - Bangalore

Arribada a la 1 de la matinada a Bangalore.

Nit: Hotel Brindavan (840 IRP). Definitivament el pitjor hotel que vem anar. Potser però va ser l'impacte de l'arriba a un lloc nou a altes hores de la nit.

DIA 2: Bangalore - Hassan

Esmorzar: Cafe Coffe Day a la MG Road. Un lloc molt agradable amb cambrers vestits amb un estil com tradicional. Sobretot la truita demaneu-la sense chili!!!

Viatge a Hassan en bus (4h)

Sopar: Restaurant GRR. Un dels llocs recomanats amb un cambrers molt agradables i curiosos als que els hi hem d'enviar unes quantes fotos. Primer sopar amb fulles de plataner en comptes de plats i amb les mans en comptes de coberts. Després ja va ser habitual.

Nit: Vaishnaki Lodging (270 IRP). Bé, bastant net i senzill.

Hassan és una ciutat sense gaire cosa a veure però que es troba en un lloc molt adequat per visitar les ciutats temple de Halebid i Belur i l'estàtua de Sravanabelagola. Hi ha un mercat de fruita bastant animat en el qual vaig trepitjar sense donarme compte una rata morta de gairebé dos pams.

DIA 3: Hassan - Sravanabelagola - Belur -Mysore

Dia molt intens amb arribada al vespre a Mysore. Visita al temple i la gran estatua de Sravanabelagola. Val molt la pena a part de les tropecientas escales que s'han de pujar per arribar al santuari. Un consell, aneu-hi d'hora, pq a la India als temples s'hi ha d'entrar descalç i ells tenen costum, però els nostres peus no estan preparats per soportar la temperatura que agafa el terra amb el sol de justícia que fa allí. Va ser el primer contacte de debó amb la gent d'alli, i sincerament va ser entrenyable. Ens feien participar del seu rital, jo vaig haver de ballar amb ells durant una estona.

Visita a Belur amb un temple molt bonic.

Bus cap a Mysore (3h).

Casualitats de la vida vem arribar a Mysore el diumenge que és quan, de 7 a 8 del vespre, s'encenen les més de 95.000 bombetes del Palau. Espectacular! Mysore és una de les ciutats més agradables que hem visitat.

Sopar: Parklone Hotel. Un bon lloc per sopar, amb una carta molt llarga amb plats indis i internacionals, amb birra freda, una bona terrassa i amb bastant de guiri.

Nit: Hotel Dasaprakanh. Bé. Net i amb un bon servei. Amb un bon restaurant i amb un molt bon ambient.

DIA 4: Mysore

Visita al mercat d'incens i al de fruita i verdura. Ens vem creuar amb un noi molt espavilat que ens va portar a fer una volta per la ciutat i que de pas ens va portar de compres a la tenda d'una amic seu. Vem acabar comprant. : ).

Sopar: vem sopar al restaurant de l'hotel, i la veritat que tot estava molt bo. Però us recomanem també el restaurant del Hotel New Shilpashri a la Gandhi Square. Tenen la millor terrassa de Mysore i el menjar tenia molt bona pinta, nosaltres només vem fer una cervesa.


DIA 5: Mysore - Kochi

El viatge de Mysore a Kochi va ser un dels més llargs del viatge. Potser seria recomanble fer una parada intermitja pq tot i que entre una ciutat i l'altre no hi ha gaire quilòmetres, la durada de tot el trajecte va ser d'unes 10 h. El viatge es va partir en dues parts; Mysore - Calicut en bus (6h) i Calicut - Ernakulam (Kochi) en tren (4.30h). El viatge en autobus va ser preciós. Vem deixar els arrossals de Karnataka per endinsar-nos a la la reserva de Bandipur, on vem veure algun elefant en llibertat, després vem pujar a les muntanyes, on vem veure les plantacions de te més altes de la índia. Un cop a dalt de tot vem iniciar una baixada pseudo suicida, no recomanada pels que pateixin del cor, per una carretereta fins a la selva tropical de Kerala. Va valer molt la pena.

Sopar: Malabar House. Un lloc molt bo i molt pijet. Va ser de llarg el sopar més car del viatge i tot i així vem pagar 10 € per cap.

Nit: Delight Tourist Resort (600 IRP). Un lloc bastant agradable, situat en una antiga casa portuguesa amb un jardinet molt xulo. Sense mosquitera.


DIA 6: Kochi

Kochi, és una ciutat costanera que va ser durant anys un enclau portuguès per a portar espècies a Europa. És una ciutat molt diferent a la resta de les que hem vist a la Índia, especialment la part de Fort Cochin. Hi ha una mica de tot, esglésies cristianes, palaus, un barri jueu amb la seva sinagoga, moltes tendes de souvenirs, xarxes de pescadors xineses i també és un dels llocs més indicats per veure una representació de Kathakali. Nosaltres hi vem anar, i tot i ser només per turistes, va valer molt la pena. Kochi és una de les ciutats amb més mosquits de la Índia, així que us recomanem que treieu el Relec i que si no porteu mosquitera busqueu algun hotel que en tingui.

Esmorzar: Tea Pot. Un lloc molt recomanable per anar a esmorzar.

Aperitiu: Terrassa del Hotel Fort House. Molt xula, just al costat del mar. Les vistes valen molt la pena.

Kathakali: el lloc que recomana més la guia i que està en marxa tot l'any és el Kerala Kathakali Center, que és on vem anar.

Sopar: vem anar a un lloc que no ens va agradar. El que feia molt bona pinta, però estava una mica lluny era el Caza Maria.

Nit: com no teníem reserva a cap lloc a l'hotel de la primera nit només teníem una nit. Vem canviar i vem anar al Spencer Home (800 IRP). Un lloc que també estava molt bé i que tenia mosquitera.


DIA 7: Kochi - Allappuzha (Allepey)

Des del Spencer Home, vem fer la reserva per anar a passar un dia als backwaters. Va ser una experiència molt xula i que us recomanem que feu. Pots fer una volteta d'unes quantes hores i ja està, però nosaltres vem optar per passar tota la nit entre els canals i les palmeres, va valer molt la pena. Passar 22h amb tots els àpats inclosos i tres tripulants ens va costar 4500 IRP. Vem menjar molt i molt bé al barco, però alguna cosa no ens va sentar i al dia següent vem patir les conseqüències.


DIA 8: Allappuzha (Allepey) - Varkala

A les 9 del matí la barcassa ens va deixar un altre cop a Allepey i d'allí vem pillar un parell de busos fins a Varkala (4h aprox). Varkala és una platja molt xula que es troba enmig de penyassagats i cocoters. L'aigua no és rollo caribeny ni molt menys però val molt la pena anar-hi per fer una mica de relax. És un lloc molt turístic, però que està bastant ben arreglat.

La oferta per menjar és molt gran a Varkala i s'hi pot menjar molt de peix. Nosaltres vem optar per l'arròs bullit per intentar passar de l'estat líquid al sòlid.

Nit: Red House (900 IRP). Estava basatnt bé la veritat. Hi havia però molta oferta i alguns dels llocs semblaven realment xulos. Els preus de Varkala, al ser un lloc turístic era una mica més cars.


DIA 9: Varkala - Madurai

Aquest desplaçament va ser un error. Només hi havia uns 300 kilometres en línia recta, però com que s'havien de vorejar unes muntanyes el trajecte en cotxe era de 9h. Nosaltres ho vem fer en taxi (4000 IRP) tement que si anavem en bus haguéssim de fer alguna parada d'urgència. Es va fer molt pesat i a més durant el trajecte va ploure molt. Hagués esta molt millor baixar fins a Kanyakumari en bus, fer nit allí i visitar una mica la ciutat i després pujar en tren fins a Madurai o Trichy.

Nit: Rathna Residency (600 IRP). Correcte


DIA 10: Madurai

Madurai és la ciutat on menys còmodes ens vem sentir. Només hi havia un temple d'interès que era realment maco però que tots els seus gopurams (torres) estaven tapats per obres i que ho estaran els dos propers anys. Us recomanem doncs, passar-hi, veure el temple, dinar i marxar. No cal fer-hi nit.

Menjar: al carrer West Perumal Maistry St. hi havia un restaurant on vem sopar que estava molt bé. Estava a la banda contrària del nostre hotel i estava a rebentar.

Nit: Rathna Residency


DIA 11: Madurai - Trichy - Thanjavur

Bus de Madurai a Trichy (3h). Trichy és un lloc molt millor per fer nit que Madurai, i també ho és Thanjavur. A Trichy hi ha dos temples per visitar, el més maco és el de Srirangam, però l'altre també val la pena.

Dinar: Jennys Residency. Una espècie d'hotel semipuesto. Estavem gairebé sols però el menjar estava bo. Tenia AC i estava al costat de l'estació.

Bus a Thanjavur (1h)

Thanjavur és una ciutat més petita però que ens va donar molt bon feeling als dos. L'ambient i la gent eren molt xulos. Hi havia llocs per menjar al carrer que feien molt bona pinta

Nit: Hotel Valli. Net i senzill. Aigua calenta en cubells. Ben situat.


DIA 12: Thanjavur - Chindambaram - Pondicherry

A primera hora vem anar a visitar el temple que és patrimoni de la humanitat. Està molt bé, però el de Trichy era més impressionant.

Bus fins a Chindambaram (3h)

Dinar: vem dinar molt bé al Hotel Saradharam. Uns matrimoni indi ens va fer seure amb ells i ens van ajudar a demanar com també ens van ensenyar la tècnica correcta per menjar amb les mans. Ens ho vem passar molt bé amb ells durant el dinar i a més ens van convidar. Molt bona gent...

Visita del Temple de Chindambaram. Molt maco, però una mica guarrete la veritat.

Bus fins a Pondicherry (1.30h)

Sopar: val molt i molt la pena el restaurant de la terrassa del Hotel Ajantha Sea View. Estava a rebentar de gent d'allí i el menjar era de molta qualitat. Està a primera línia de mar i es veu el passeig de Pondi amb tota la gent prenent la fresca i fent un gelat.

Nit: Park Guest House. Hotel auster, molt net i a primera línia de mar, amb terrassetes molt xules a les habitacions. Com està gestionat per l'ashram de Sri Aurobindo té algunes normes una mica estrictes, algunes de les quals ens vem saltar, jejeje.


DIA 13: Pondicherry - Mahaballipuram (Mamallapuram)

Pondicherry també és una ciutat molt diferent de la resta de ciutats índies. Com es pot intuir pel nom, és una excolonia francesa i en algunes coses es nota. Hi ha algunes cosetes per visitar; el mercat és bastant xulo. Si passeu per la secció del peix, estareu segur uns dies sense menjar-ne ; ).

Esmorzar: India Coffe House, davant del mercat. A rebentar.

Dinar: Rendez vous. Ok

Bus a Mamallapuram (3h aprox)

Sopar: Seashore Restaurant. Un dels tres restaurants que es troben just a sobre de la platja. Vem menjar un peix a la brasa pel qual també vem haver de regatejar i que estava prou bo. Anava acompanyat de les millors patates fregides que hem menjat des de fa molt. La Sara deia que eren com les que la seva àvia li preparava de petita.

Nit: See Breeze (900 IRP). A partir d'aquesta nit, vem establir el n ostre "camp base" a a Mamallapuram. La decisió la vem prendre perque aquest petit poblet era molt agradable i ens donava molt bon rotllo i per que era còmode per a la resta de desplaçaments que ens quedaven. Cal afegir que el fet de que tingués piscina també va influir ; ).


DIA 14: Mahaballipuram (Mamallapuram)

Ens vem aixecar pel matí i vem fer la visita als diferents temples que es troben a la ciutat sota un sol de justícia. Va ser interessant. Després piscina, dinaret i algunes compres fins al vespre.

Dinar: ----


DIA 15: Mahaballipuram - Vedanthangal - Mahaballipuram

Ens vem aixecar ben d'hora i en un parell d'horetes d'autobus ens vem plantar a Vedanthangal, un poblet que es conegut a nivell turístic per la seva reserva ornitològica. Però el nostre objectiu no era anar a veure els ocellets sinó el projecte de la Fundació Laia Mendoza, una ONG catalana amb la qual col·labora una molt bona amiga, la Sara Compte, i que té com a objectiu ajudar a un conjunt de poblacions de la zona que apleguen a una població de 7000 persones.

Vem arribar allí cap a les 11 i després de preguntar a alguns dels autòctons vem arribar a la seu de la Laia Foundation on vem conèixer a part de la gent que treballa de voluntària a la zona. El Xevi, un gironí molt simpàtic ens va fer de cicerone i vem passar bona part del dia amb ell veient els diferents projectes que estan duent a terme. En el seu bloc podreu fer-vos una idea de com és la vida allí i de quin tipus de feina fa la fundació. Va ser una molt bona experiència i ens va fer veure una realitat que el viatge que estavem fent, encara no ens havia mostrat amb tant de detall. Records des de Barna a tots els que esteu currant per allí!!!

Dinar: Ca la Fàtima. A casa de la Fàtima, una dona de somriure permanent, serveixen bons menjars cassolans. Vem menjar un arròs i unes patates excel·lents preparats per la seva filla.

DIA 16: Mahaballipuram - Chennai (Madras)- Mahaballipuram

El penúltim dia vem decidir anar a la gran ciutat de Chennai. Aquest va ser clarament el segon gran error del viatge. De tot s'apren, és veritat, però si us podeu evitar passar per Chennai us assegurem que no us perdeu res de res. Una bona opció hagués sigut anar a Kanchipuram.

Dinar: Saravanna Bharan. Cadena de fast food índio. Res a veure amb el que us podeu estar imaginant, us ho asseguro. Bon menjar.

Sopar: Moonrakers. Definitivament el pitjor dels restaurants que vem probar a Mamallapuram.


DIA 17: Mahaballipuram - Frankfurt - Barcelona

Viatge de tornada a Barcelona.



CONSELL GENERALS

Transport:

• L'autobus és una bona fòrmula per a desplaçar-se per l'Índia. N'hi ha molts, van a tots els destins, són molt i molt puntuals i també molt econòmics. Tenen l'inconvenient de la conducció suicida, la incomoditat dels seients i la velocitat de 40 km/h de mitjana (no exagero).
• Els tickets de l'autobus es compren sempre dins del mateix bus.
• No sé si es pot llogar cotxe o no, però de totes formes jo no ho trobo gaire recomanable.
• Et pots desplaçar també en taxi d'un lloc a un altre. El preu és molt més car, però tenint en compte els preus d'aquí és completament factible.
• També hi ha la opció del xofer, però no sé ben bé com funciona.
  
• Dins de les ciutats els auto rickshaws són clarament la millor forma de desplaçar-se. Proporcionalment a la resta de preus són molt cars, però pagar-ho no representa cap problema. Els elevats preus es deuen aque la gasolina allí també està molt i molt cara. Cal regatejar.

Menjar:

• El menjar de la índia és molt bo. Cal dir que no hi ha excessiva varietat, però tot el que vem menjar ens va agradar molt.
  
• És preferible anar als restaurants vegetarians. En altres paraules, és preferible no menjar carn. Això ens ho va dir la gent d'allí.
  
• En els llocs més pijets i turístics, es pot menjar carn i peix amb bastanta tranquilitat.
• Cal menjar coses que estiguin cuinades, és a dir que hagin passat pel foc.
• Cal evitar tot allò que porti aigua que no sigui mineral i no hagi estat bullida; gelats, sucs, glaçons...
• Hi ha molta fruita i està molt bona. Només cal pelar-la.
• El menjar pica, així que abans de demanar pregunteu.

Preus:

• Els preus a la Índia com podeu suposar són molt més baixos que aquí. Fent una aproximació a ull les coses poden ser entre 5 i 15 cops més barates. L'excepció la trobem amb la gasolina, que val només la meitat q a Catalunya.
  
• A dia d'avui 1€ = 65 IRP
• Per gairebé tot cal regatejar, excepte normalment en restaurants i hotels.
• Els productes empaquetats porten gairebé sempre una indicació amb el preu màxim de venda MRP (Maximum Retail Price). Així que fixeu-vos-hi pq allò és la referència per pagar.

Coses que cal portar:

• Mosquitera
• Navalla multiús
• Tassa metàl·lica
• Antic mosquits (allí en venen un que va molt be, es diu Odomus) i allò que s'enxufa a la corrent i també és un repelent.
  
• Roba impermeable
• Sac de seda. Alguns dels llençols que et trobes per allí no estan gaire bé, aixi que els sacs de seda són una bona solució.
• Xancles per dutxar-te
  

Namasté!

Fotos de la Índia

Com veig que el post de la Índia s'està enrederint més del que esperava, aquí va un aperitiu amb una selecció de les fotos que més m'han agradat.

Probablement la millor orxata de Barcelona...

Al món existeixen dos tipus de persones, els que els hi agrada la orxata i els que no; afortunadament jo sóc dels del primer grup. Per mi, tot un somelier orxatenc, un dels moments més esperats de l'any és el primer got d'orxata que em prenc amb l'arribada de la calor. Es com el primer bany al mar, portes temps esperant-lo i és probablement el més meravellós de la temporada.

A Barcelona hi ha molts llocs on pots trobar orxata artesanal, està clar que no els he provat tots, però igualment m'atreviria a dir que el millor lloc per beure's una orxata fresqueta és la Orxateria Astúries, que com el seu nom indica es troba al C/ Astúries 57 (cantonada Torrent de l'Olla). La orxata és deliciosa i té el punt just de dolç que de vegades és molt difícil de trobar. A més, les noies que ho porten són molt simpàtiques, així que a part de prendre't la orxata, i si no van a tope de feina, també pots xerrar una estona amb elles. Us recomano, als que com jo sigueu del primer grup, que us hi passeu.

Salut!

Reserva marina Masia Blanca

La Sara ha fet 29 anys aquest cap de setmana i un dels meus regals (sorpresa) ha sigut anar a fer snorkel a la Reserva Marina de la Masia Blanca de Coma-Ruga, la platja del Vendrell. El diumenge ens vem presentar allí a les 10h del matí, quan es fa la primera i millor sortida del dia, ja que és quan l'aigua està en millors condicions de visibilitat. A part de posar en risc la nostra relació fent aixecar a la Sara a les 8 del matí d'un diumenge, l'experiència va valer la pena perquè a més de passar-nos-ho bé, vam aprendre algunes coses.

L'activitat funciona de la següent manera; la primera hora et fan una xerradeta sobre la reserva, la seva importància i tot el que hi pots trobar. Et passen també un video que està molt bé, però que et dona unes expectatives massa altes sobre el que després trobaràs al mar. Després toca agafar els patos, les ulleres i el neopreno i anar cap a la barcassa que et porta fins a la reserva. A l'aigua hi estàs entre trenta i quaranta-cinc minuts i vas seguint a un guia que et va ensenyant alguns dels llocs interessants, com per exemple el cau on està l'Emilio, un mero de 12 kg que tenen per allí.

A nosaltres ens va agradar, però és cert que et pots quedar una mica decepcionat perque la visibilitat no acostuma a ser gaire bona en aquest tipus de costa i també per que com vas a pulmó, és més fàcil cansar-se i costa veure de prop els peixos, estrelles de mar, pops, etc. Estaria bé que es pogués fer submarinisme, però el Ministeri de Pesca no deixa, així que de moment ens haurem de conformar amb l'snorkel.

En aquest pdf trobareu totes les dades d'interès
En aquest video podeu veure algunes imatges de la reserva.

Un dia per recordar

El Roger és un dels amics més antics que tinc, ara ja fa gairebé uns 16 anys que ens coneixem, però com sabeu sembla que per a ell no passin els anys, el molt mamón està com el primer dia que el vaig veure!!! Ja m'estic desviant del tema... A lo que iba: durant aquests anys d'amistat hem compartit i hem fet moltes coses junts, farres a Calella, pujades en moto a Begur, Berkeley, viatges, amics, etc. Una d'aquestes coses que hem compartit, jo evidentment com a ojeador, és la relació amb la Laura.

El romance es va començar a gestar a Esade tot i que el feeling, pel que diuen els experts en la matèria, venia ja del parvulari. Recordo encara aquells dies d'estudi al carrer Aribau quan a l'hora de la siesta, el Roger, cual pulpo comun, desplegaba els seus tentacles per tocar-li una mica de cuixa a la Laura,... que bo, com reiem!!. Aquells escarceos postadolescents es van acabar convertint en una de les relacions més estables, boniques i duraderes que conec.

Aquest darrer dissabte, després de passar amb aprovat pelat el curset prematrimonial, el Roger i la Laura es van casar a lo grande a Sant Vicenç de Montalt. Va ser una boda xulíssima plena de sorpreses i de moments molts emotius. Com no sé ben bé per on començar el relat, el millor serà anar per ordre cronològic.

En principi els amigotes havíem d'estar a l'església una mica abans de l'hora prevista per donar suport al novio, però com era lògic coneixent-nos, això no va ser així, i alguns del grup van estar a punt d'arribar més tard que la mateixa núvia. Aquesta tardança va fer que perdessim el llocs d'honor que ens tenien reservats i excepte els que feien de testimonis, la resta vem acabar com es diria en argot futbolístic, a tercera graderia.

Una de les coses més interessants de la cerimonia va ser l'espera del Roger a l'arribada de la núvia, la veritat és que estava com un flam. L'haurieu d'haver vist, el tiu esbufegava, es movia, feia el símbol de la L en el front animat pels seus amics (flavio passa'm aquesta foto ja!!!), li donava cops a l'esquena i li deia "como estamos abuelote!!" a l'avi de la Laura que pobre estava sentat tranquilament en el seu banc, creuava frases inconnexes amb uns nens amb pantaló curt que deambulaven per primera fila,...en definitiva el tiu era un sac de nervis. Totes aquestes distraccions per calmar el nerviosisme van acabar quan va començar a sonar la musiqueta nupcial, a partir d'aquell moment el Roger ja només va tenir ulls per una persona.

La Laura estava molt guapa i la cara del Roger quan la va veure aparèixer per l'entrada de l'església no tenia preu. Va ser un moment realment emocionant i l'instant en el que finalment van estar junts espero que quedés immortalitzat per que a mi gairebé em va caure la llagrimeta. La missa va ser com totes les misses, amb l'excepció del discurs inicial que va fer el mossen amb referències al "salid y disfrutad" que el gran Johan els hi va "espetar" als jugadors del Barça abans de la final de Wembley... quin mestre!! Arran d'això vaig estar parlant una estona amb ell i em va semblar un tipus molt simpàtic i carismàtic a més de... un clon del Miliki!!!!!!!!!!!!!! (no m'ho podia callar, ho sento).

L'aperitiu va ser increible, al menys això ens van dir el que van tenir la sort de probar-lo. La Paloma, el Luigi, el Diego, la Sara i jo vem haver d'anar després de la cerimònia a deixar els trastos i els cotxes al lloc on dormiríem i entre el desplaçament, la discussió amb el desaprensiu que regentava l'hotel i els cops que ens vem perdre, vem acabar arribant al convit al mateix temps que els nuvis. Això sí, un cop allí ens vem llençar sobre els canapes, el jabuguito i totes les exquisiteces que veiem pel voltant com una manada de hienes famolenques. Sense temps ni per respirar i amb la boca plena d'un mix de delícies gastronòmiques, vem passar a un dels moments clau de la nit: el nostre regal. Una vespa primavera vermella preciosa!!!! Ells dos, i la resta de de convidats, pq no dir-ho jeje, van flipar amb el regalazo. Vem posar la vespa en mig del jardí embolicada de regal i quan la van obrir es van quedar al·lucinats.

Després el soparet. Molt bo tot, en sèrio, pregunteu-li al Johny que el molt animal es va fotre tres plats de xai!! I després un moment que a mi em feia patir, el lliurament dels nuvis entre els convidats. Sou uns cabrons!!!! jajaja. Fa un parell de setmanes vaig cometre el greu error de treure aquest tema espinòs en una conversa amb el Roger i com no, només vaig fer que posar-li encara més fàcil; ens van caure uns a la Sara i a mi. Aquesta me l'apunto Roger.

Després lògicament el bailoteo i les copes. Tot va començar molt dolçament i amb moderació; el vals dels nuvis (al qual em vaig incoroporar amb la Sara!!! encara em pregunto pq), les primeres cançons dedicades al públic més pureta, els primers cubates, etc. Però com sempre, tot plegat va acabar amb el desfase habitual dels del nostre grup. Només us dic, i això no no ho vaig poder veure pq estava amb el Christian de xarrera al jardí, que van acabar entrant la vespa a la sala de ball, encesa, fotent-li gas i fent sonar la bocina; la cara del metre es veu que era tot un poema. Durant el festival tothom va anar fent la seva i alguns es van dedicar a les seves preciades habilitats nocturnes; el Diego als malabarismes amb els gots, la Sara als seus bailoteos pseudoprofessionals amb el pare del nuvi, l'Alex a llençar cubates a la penya, el Ruiz al ataque sin cuartel, el Johny a arreglar la vespa que ja començava a fallar, el Christian a... etc, etc.

La tornada en autocar al Hostal Las Palmeras, vaya antro per cert, va tenir bastanta tela. Jo anava prou sereno i flipava amb l'espectable que estaven montant allí dins. Abans però, en el camí del convit a l'autocar, el Luigi va corroborar la teoria de que la distància més curta entre dos punts és la línia recta, el tiu amb la turca que duia feia tantes esses que era incapaç d'arribar a l'autobus!!! Q gran!!!

Després a l'arribada a l'hostal alguns van seguir la festa. Va ser una pena no participar-hi, pq pel que explicaven el Johny, el Cristhian, el Joe i l'Alex al dia següent, va ser d'antologia. Hagués pagat per veure la cara de l'Erik fotent-los fora de la seva piscina a les sis del matí o al Johny creuant la nacional II en gayumbos, a la goma dels quals portava elegantment enganxats el paquet de tabac i les claus de l'habitació.

Laura, Roger, va ser una festa collonuda i també un moment que ningú de nosaltres mai oblidarà. Us desitjaria sort, però no crec la necessiteu, la boda és senzillament un pas més en la vostra magnífica relació.

... i ja sabeu, ara només queda "salid y disfrutad"

Petons!!!


CONSELLS:

Restaurant Can Jaume: el diumenge tots excepte la parejita vem anar a fer un arrosset a Can Jaume, un restaurant de Port Balis, el port esportiu de Llavaneres. L'Eric i la Natalia, ens l'havien recomanat i van reservar taula. Va ser un encert i a més a un preu raonable. Val molt la pena anar-hi, a més, està a l'extrem dret (mirant el mar) del port, tocant a la platja on han montat gairebé a la mateixa sorra una terrasseta ideal. Mapa