Aquest dissabte a les tres de la matinada, mentre celebravem l'aniversari de la Isabel i en un estat d'euforia considerable, vaig fer un gran descobriment. Erem al Coleccionista, un lloc de trobada ja habitual de les nits de Gràcia, quan va aparèixer per la barra un individu, de cuyo nombre no puedo acordarme, que estava picotejant d'una bossa de patates. Amb l'extroversió del moment li vaig demanar si en podia agafar una i... ta chan!!! Quina sorpresa!!!! Eren les millors patates fregides que havia provat mai!!! Com podia ser?? Li ho vaig dir, i ell em va dir com si res,- és clar, són patates Coromines de Badalona, no les coneixies??-. Doncs no!! Trenta anys perdent-me una delicatessen com aquella, no podia ser!! Decidit a recuperar el temps perdut i no recordo encara amb quina estratagema, vaig aconseguir quedar-me amb la bossa de patatilles (com diuen a Mallorca). Embargat per l'emoció de la meva conquesta vaig dur les patates a on eren els colegues i les vaig repartir generosament com si es tractés ben bé d'un botí de guerra. L'excés de sal a les meves papiles em va fer demanar una darrera cervesa, que no m'hauria d'haver pres i que per cert em vaig descuidar de pagar.Ara toca, o bé visita a Badalona, o bé saber si en algun lloc de Barcelona les puc comprar. Algú sap alguna cosa al respecte? Espero que quan les provi en estat diurn no em decepcionin, perquè com ja sabem tots per la nit les coses s'acostumen a sobrevalorar.
3 comentaris:
juajuajua, quina intensitat relatora!
evidenment que jo no recordo els fets, no en tenia ni idea, de fet m'ho va explicar la Mariona. Però dos temes:
- no soc un bon indicador
- i et diré Borja, que no les conec, que les buscaré pq tinc fe en el teu paladar, però que realment siguem conscients que SÍ per la nit a vegades les coses ens semblen millors del que són (pizzes con patata; pasta casi crua amb pesto, entre de otros lo certifican), jajaja,
però investigaremos!
jejeje.
osti diana, és veritat, havia oblidat aquest detallet. El tiu quan ja m'havia fotut un parell de patates a la boca va i em diu que se les havia trobat obertes d'una festa que havien fet abans. Cuanto cabrón!!
he d'afegir tb que em vaig fer uns ous fregits en arribar a casa
Ja les tenim a casa! què bones!!!
Publica un comentari a l'entrada