L'excusa d'aquest viatge va ser una boda que es celebrava a un resort al costa de Playa del Carmen. Es casaven l'Aisha, cosina de l'Abril, i el Pepe i jo vaig aprofitar per quedar-me dues setmanes més per la península del Yucatán, un dels indrets més fantàstics d'aquest planeta.
Dia 2 Playa del Carmen - Valladolid
Ens llevem i l'Abril es troba fatal. La Sere i jo anem a la platja de l'hotel i veig per primer cop el carib mexicà. Un cop llevada l'Abril i havent dinat a un dels múltiples buffets del resort marxem els tres en taxi cap a Tulum.
Les deixo a una cantonada i jo segueixo amb un colectivo fins a l'estació de l'
ADO (autobusos/camions en mexa). Agafo un bus Oriente (2a categoria) fins a Valladolid que va a rebentar. Així doncs em passo 2h de peu anxovat entre d'altres persones.
Arribo a Valladolid molt cansat de la ressaca i de tot el dia. No dono gaires voltes ja que em quedo a l'Hotel del costat de l'estació de bus. (Hotel Valladolid, 250$). Després d'una dutxeta surto a passejar. Valladolid és preciós. Sopo al mercat una
cochinita pibil que està deliciosa. A les 10.30 ja estic al llit. M'agrada molt l'horari que faig quan viatjo.
Dia 3 Valladolid
Pel matí esmorzo a l'hotel Santa Maria de la Luz, a la plaça de l'església. Després agafo un taxi vaig als cenotes que hi ha a 10 minuts de la ciutat. Només visito un dels dos ja que s'ha de pagar per separat. Em quedo meravellat, feia uns dies no sabia ni que era un cenote i ara estic banyant-me en un d'ells rodejat per arrels que pengen del sostre, ratpenats i estalactites.
Per la tarda vaig a les runes d'Ek-Balam. Estan relativament a prop de la ciutat i amb una hora de visita n'hi ha prou. Sopo al mateix lloc que el dia anterior. Una sopa de llima (que bona!!), un tamal (no m'agrada especialment) i una aigua fresca de pitahaya (magnífic). Mentre sopo descarrega una turmenta tropical del copón. M'he de quedar llegint fins que amaina una miqueta.
Dia 4 Valladolid - Campeche
El dia anterior havia comprat ja el "boleto" per Campeche. Pel matí ben d'hora però vaig anar a Chichen Itzà, les famoses runes mayes. Són molt xules, sobretot la piràmide principal, però cal anar quan obren (9h) pq després es posa fatal de gent. És molt exagerat la quantitat de gent que hi pot arribar a haver.
El bus de tornada el comparteixo amb una parella d'italians que estan al mateix hotel que jo. Ell es diu Luca i parlem de les diferències entre Europa i Mèxic. A tothom li explico que visc a Monterrey; m'agrada.
Torno i dino al mateix lloc. Aquest cop menjo
panuchos. Quin descobriment!!!
Després faig 5h de viatge amb un ADO (1a classe). És còmode i a més van posant pelis que estan bé. Ara, això si, cal portar roba d'abric, i no és conya. Un jerseiet, pantalons llargs i mitjons no estan de més. Comparteixo seients amb una família que treballa al circ. Tinc temptacions de parar el meu viatge i anar-me'n amb ells a fer fotografies.
Campeche és espectacular. Patrimoni de la Humanitat.
Dormo al Hotel Colonia (270$). Molt bonic i l'habitació molt catxonda. Surto a fer una volta però ben ràpid és fa fosc. Hi ha turmenta al mar i m'apropo al malacó per veure els llamps i fer algunes fotos. Sopo a un restaurant recomanat, la Parroquia. El cambrer és un bon paio i xarrem una estona. Menjo Pan de cazón, una especialitat de la ciutat de m'agrada.
Fa tres dies que no parlo gairebé amb cap guiri. En aquest sentit es diferent del Nepal, però crec que va ser precisament allí on vaig aprendre a estar sol tranquil·lament. Estic tranquil i feliç, només m’enyoro de l'Abril.
Dia 5 Campeche
Em llevo i esmorzo al hotel, hi ha esmorzar de cortesia. Anant cap a un lloc de lloguer de bicicletes torno a esmorzar en un lloc que veig freqüentat per autòctons. Em menjo un mini de cochinita pibil que no té res a veure amb la de Valladolid i em prenc un té. És curiós que als que ho demanen per endur el te els hi posen en bossetes de plàstic tancades i amb una canyeta a dins.
Finalment no llogo la bici pq la bici és un autèntic truño, i que ho digui jo això és vol dir que és un truño de veritat. A més, ben pensat és encara d'hora i fa una calor horrible.
Vaig al mercat que està just fora de la muralla i em quedo com sempre fascinat. És brut però se'm desperten els cinc sentits i els ulls no paren quiets. Fruites noves i colors i olors per tot arreu. Xerro amb molta gent i faig algunes bones fotos amb el mòbil. Pregunto i em pregunten. Explico que visc a Monterrey.
Compro bitllet per a Chetumal el dia següent (344$ i 6.30h de viatge). Serà un llarg i fred viatge el de demà. Torno al centre i agafo un bus fins a la zona cocketelera. No hi aneu.
Un cop allí i buscant transport per tornar al centre em poso a xerrar amb uns cambrers molt joves que estan sota un para-sol esperant que vingui algun client. Em quedo uns vint minuts xerrant amb ells pq són uns catxondos. Un té 17 anys i un fill. Penso que quan el seu fill tingui 17 anys ell tindrà la meva. Tela!
Finalment agafo un bus i vaig a dinar al centre. Dino a un dels llocs recomanats de la Lonely, el Margalon. Menjo corbina amb una salsa d'all que no m'acaba de fer el pes. Lo millor però és la beguda, una orxata, que només s'assembla a la nostra pel color blan. Es tracta de llet freda amb coco i gel... rica, rica!. També em porten un parell de coses per picar, cortesia de la casa que estan millors que la corbina; pulpo a la diabla i una mena d'allioli de color verd. Per rematar-ho el restaurant em convida a una margarita de tamarindo. Brutal!
Torno a l'hotel i tinc la primera urgència al lavabo. Esperem que es tracti d'un fet aïllat. Una mica de migdiada i surto a fer fotos. Ben poc després d'haver sortit m'enganxa una turmenta tropical que em deixa 30 minuts aïllat sota una petit porxo. És increïble com cau l'aigua en els tròpics. Aprofito per escriure.
Vaig a sopar d'hora a la parroquia i sopo suavet per apaivagar una mica la panxa. Després de sopar, a l'hotel, i abans de fer skype amb l'Abril, conec a un professor de Sant Sebastià que porta dos mesos de viatge per Mèxic. Quina sort tenen els professors...
Dia 6 Campeche - Bacalar
Em llevo d'hora i surto a fer fotos. Fins a les 10 la calor es pot aguantar i cal aprofitar les primeres hores del dia. Campeche és sens dubte el lloc més calorós del viatge. Esmorzo en un vegetarià que té bona pinta. Està tot decorat amb troncs en forma de taules i cadires. Es diu Atrapasueños. Faig temps per agafar el bus.
Arribem a Chetumal després de 3 pel·lícules i 6.30h de viatge. Una de les pel·lícules és de l'Adam Sandler "Grown ups" i no puc deixar de pensar la infantilitat dels americans. En arribar conec al Ricardo, un paio del DF que venia en el mateix bus que jo i que també va a Bacalar. Ens posem a xerrar i ens entenem.
Agafem un altre bus cap a Bacalar i hi arribem ben entrada la nit. Quedem ja per el dia següent.
Dormo a
Casita Carolina, una recomanació de la Lonely i també del Palomo. És fosc però la ubicació té molt bona pinta, estem a tocar de la llacuna.
Dia 7 Bacalar
Em llevo molt d'hora, a les 6.30h del matí, quant just el sol està sortint. La llacuna és molt gran i es troba just als peus del jardí de l'hotel. Com succeeix als matins l'aigua està en calma absoluta. Porto la càmera per fer fotos però no puc resistir la temptació de banyar-me. Un bany inoblidable.
Quedo més tard amb el Ricardo per a fer la ruta per la llacuna en llanxa. Contractem la llarga que ens costa 1000$ i són 3h de recorregut. Anem nosaltres dos i el capità. Fantàstic recorregut per diversos emplaçaments de la llacuna. els ràpids, dos cenotes, etc. Cal anar a Bacalar!
Després amb el Ricardo fem unes birres sota una palmera i ens comencem a conèixer millor. Ens portem bé. Ell parla molt i jo aprenc cosetes sobre Mèxic. Passo la tarda sol, passejant, llegint i xerrant amb un dels treballadors de l'hotel. Un home encantador. M'explica la seva vida, és un home entranyable.
Dia 8 Bacalar - Mahauhal
Quedo d'hora amb el Ricardo per anar al Cenote Azul, aïllat de la llacuna, circular i de 90m de profunditat. Flipo amb els taxis i les tarifes tan variades que ens cobren. Al Ricardo tot els preus li semblen bé; o bé li sobra la pasta o bé és pitjor negociant que jo.
A les 13h surt el bus cap a Mahauhal, una altra recomanació del Palomo. Ens esperem a l'estació de bus i després de 3/4 d'hora d'espera veient que el nostre bus arriba entro a preguntar al paio de l'oficina de l'ADO i el puta em diu que s'ha cancel·lat. Ja podia haver sortit a avisar!!!
Durant l'espera conec a dos nois (noi i noia) que són de Madrid. Xerro una estona amb ells i em diuen que estan de viatge però que tenen un grup de música i comencen una gira que va del centre de México fins a la Los Ángeles. Es diuen
Accidente i han de passar en un parell de setmanes per Monterrey, els hi dic que els aniré a veure.
Amb el Ricardo decidim anar en colectivo que al final ve a ser més ràpid que el bus. Arribem a Mahauhal i encara es de dia, la platja és maca però fa molt de vent i té pinta de ploure. Dormim al Blue Bay, un lloc de cabanetes molt recomanable.
Ens afanyem per poder fer una banyet al mar abans de que es faci fosc. Fa molt de vent però l'aigua no està molt agitada ja que a uns cent metres de la platja hi ha l'escull de coral.
Després del bany anem a buscar un lloc per sopar. Es tracta d'anar passejant pel passeig i anar escoltant "les ofertes" dels paios que tenen els restaurants. És temporada baixa i tothom lluita pels pocs clients que hi ha al poble. Finalment un ens convenç i ens fotem un peixot d'un kilo i mig. No està mal, però els fan fregits i la veritat té poca gràcia. Mentre sopem flipo amb l’addicció del Ricardo al chile i més concretament a l'habanero, una de les varietats més picants. Els tiu se'l fot ens els totopos com si fos maionesa. No li deuen quedar papil·les gustatives pobre. De postres fem un geladet molt bo i unes birretes a l'hotel.
Quan demano les birres una noia em pregunta si sóc català. És l'encarregada de nit de l'hotel. Ha vingut a viure amb tota la seva família a treballar aquí. Són andorrans i han vingut aquí a gestionar tres hotels del poble. Em flipen aquestes històries. D'Andorra a Mahauhal, dels pirineus al carib!!
Dia 9 Mahauhal - Tulum
Em llevo super d'hora. Fa encara molt de vent, de llevant, i el fet d'estar al costat de la platja fa que sigui difícil dormir. El cel està ben tapat i no es veu la sortida del sol però em banyo de totes formes. Són les 6.30h del matí i els pocs que estan en marxa, autòctons és clar, em miren amb cara estranya.
Esmorzo ous amb "tocino" a la barrar del bar mentre xerro amb el fill petit (19 anys) de la família andorrana. És un noi interessant tot i les conseqüències inevitables de l'edat. Està un pel zumbat i també asquejat d'haver anat a viure allí. És skater, snowboarder i mil altres coses més. Amb 19 anys ha fet ja el doble de coses que jo havia fet a la seva edat.
M’acomiado del Ricardo. Ha estat un bon company de viatge durant uns dies, espero poder tornar a veure'l aviat. Després d'una van, un bus i dues hores i mitja de viatge em planto a Tulum. També fa molt vent però el sol resplendeix.
Trobo un hotelet on compartir habitació em surt molt bé de preu (150$). Es diu hotel Maya i està a l'avinguda principal, al costat de la Nave (restaurant recomanat a la lonely planet). Vinc afamat i dino allí mateix. Em foto un plat de pasta que em senta la mar de bé. Després d'una breu siesta llogo una bici per anar a visitar les runes de Tulum. Arribo justet però tinc temps d'entrar i de gaudir de les runes i sobretot de la seva fantàstica ubicació. Imaginar-se al mayes vivint allí m'emociona.
Després vaig cap a la platjeta i em quedo allí llegint fins que se'n va la llum.
Sopo un altre cop a la Nave i menjo super bé. És curiós però el fet de viure a Mèxic em fa que tingui ganes de menjar coses del vell continent.
Dia 10 Tulum-Akumal-Tulum
La meva idea és anar a Akumal per a fer snorkel amb les tortugues. Hi arribo però veient el vent m'imagino que serà complicat. Pregunto per allí per si puc llogar material i em confirmen que com hi ha bandera vermella no poden llogar res. Shit!! Decideixo quedar-me igualment a la platja. Tinc problemes per posar-me la crema a l'esquena. Li demano a un mexicà que trobo per allí i el tiu em fot una cara d'entre sorpresa i pseudo-indignació, però ho fa de totes maneres.
Em sento sota unes palmeres i estic tranquil fins que arriben dues famílies de madrilenys que no paren de cridar.
Per la tarda veig un partidet del barça mentre prenc una michelada i una mica de botana (aperitiu). Passo la resta de la tarda comprant regalets per l'Abril i per altra gent. Trobo un parell de tendes de souvenirs xules en comparació a les típiques que hi ha per tota l'avinguda de Tulum.
Sopo en una terrassa escoltant música en directe, una americana molt mona i que canta amb una veu genial.
Dia 11 Tulum - Illa Holbox
M'esperen unes cinc hores de trajecte. Primer agafo un bus fins a Cancún i després un altre fins a Chiquilá des d'on surt el ferry fins a Holbox. No se'm fa gens llarg. Quan estàs de viatge t'acostumes a aquests tutes de bus i dues hores et semblen gairebé res. Un cop a Chiquilà agafo el ferry i surto a la proa per gaudir del trajecte. Quin gust l'olor de mar i veure l'illa apropar-se poc a poc davant els meus ulls.
Arribo i pillo un taxi fins a un hotel que m'havien recomanat uns nois del DF, Hotel Casa Maya, on sembla que hi ha una noia de Barcelona. El taxi, com tots els de l'illa, és un carret de golf. Holbox no té carrers asfaltats i gairebé no hi ha cotxes. Els vehicles són sobretot aquests carrets, bicicletes i alguna moto. Arribo a l'hotel i en ppi em quedo. Una habitació compartida em surt super bé de preu. A la saleta de l'hotel hi ha tres nois i una noia, entro, saludo, i cap d'ells ni aixeca el cap per saludar-me. Després, quan parlen entre ells veig que són argentins. De fet l'illa està plena d'argentins.
Un cop vista l'habitació, valoro que entre la calor que hi fa, lo brut que està tot i que l'hauré de compartir amb els argentins i els mosquits que aquella hora del dia ja estan a dins potser es preferible buscar altres opcions. Trobo una posada que està molt bé a la plaça del poble i ja em quedo allí.
Contracto el tour del tauró balena que faré el dia següent (1000$) que inclou el trajecte, el material de snorkel i també una mica de menjar. Em trobo per casualitat al taxista que m'havia portat i quedo amb ell per més tard per a que em porti fins al final de l'illa. El tiu parla estrany el castellà i després de preguntar-li em diu que és marroquí i que està allí per amor. Ilús ; ). El tiu és molt simpàtic fins que surt, com no, el tema de la religió. Que pesao!!
Sopo una sopa de llima (quin gran descobriment) i marxo a dormir.
Dia 12 Illa Holbox - Valladolid
Encara no ho sé, però aquest serà el millor dia del viatge. A les 7.30 sortim totes les llanxes de guiris que van a veure el tauró balena. Ens expliquen el planning i ens diuen que tenim dues hores i mitja de llanxa fins a arribar als taurons, això si els trobem. Durant una bona estona ens diuen que no els troben, però finalment arriba un missatge de ràdio que diu que ja els han trobat. Quan arribem l'espectacle és fantàstic només espatllat per la quantitat de barques que som. Hi ha una desena de taurons nedant tranquil·lament mentre mengen plàncton amb la boca ben oberta. Són unes bèsties magnífiques. Ens hem de llençar per parelles i acompanyats del capità. Demana dos voluntaris i jo sóc el primer en aixecar la ma. Un cop a l'aigua i amb les ulleres posades l'espectacle és inoblidable. Banyar-se amb aquelles bèsties no sé per què em fa pensar en lo estúpids que som els humans. Repeteixo un altre cop i hi ha un moment que tinc tres taurons al costat.
De tornada i després de menjar-nos un ceviche preparat pel capità un parell de dofins juguen al costat de la nostra barca. També veiem una mantarraya just que passa al costat de la barca. Li dic al capità que m'ha fet molt i molt feliç.
A la llanxa conec una família del DF que són super macos. Parlo molt amb el fill, el Gustavo, un tio simpàtic i encuriosit per la meva vida i per Barcelona. Em diuen que van cap a Cancún i llavors se m’il·lumina la bombeta i canvio de plans. Decideixo anar a dormir a Valladolid i així poder retornar d'hora a Tulum al dia següent. Amb un pel de vergonya els hi pregunto si em poden apropar i els tius semblen encantats. Què fàcil es preguntar i quan em costa de vegades.
Així, just després del tour marxem i al vespre nit estic sopant uns panuchos deliciosos a Valladodid.
Dia 13 Valladolid - Tulum
Arribo bastant d'hora a Tulum i vaig al mateix hotel. El windguru i el que veig amb els meus ulls em confirmen que ja no hi ha vent així que aquest cop si que podré bucejar amb les tortugues. Torno a Akumal i llogo el material. A la noia que me'l lloga li pregunto que he de fer per veure les tortugues i em diu que res, que simplement nedar a uns 20 m de la platja, que les tortugues estan per tota la baia. No m'ho puc creure però té raó. Nedo una vintena de metres i començo a veure una cosa que em sembla una roca molt gran, però no ho és una tortuga "pastant". Em quedo meravellat i floto a sobre d'ella durant una bona estona. Un cop que segueixo bussejant em dono compte que n'hi ha moltes i també moltes ralles. Passo més d'una hora a l'aigua i surto més arrugat que una pansa.
Repeteixo un parell de cops més i em fa molta pena pensar que trigaré molt en tornar a veure un espectacle com aquell.
A la tarda vaig a un sports bar a veure la tornada de la supercopa. Els locutors, espanyols, són pitjors, si es pot, que els de Gol TV. Renego constantment mentre m'emborratxo amb un parell de cerveses. Al final fraternitzo amb els quatres mexicans que hi ha al bar emborratxant-se de veritat.
Sopo una pizza bastant bona i vaig a dormir, el viatge està tocant a la seva fi.
Dia 14 Tulum- Monterrey
Bus directe a l'aeroport de Cancún i tornada a casa. Si, és estrany, torno a casa i aquest cop no és Barcelona. Ha estat un gran viatge, sens dubte dels millors que he fet.
El finde del 14 i 15 de setembre va ser pont i vam marxar a Zacatecas. El dilluns es celebrava el dia de la independència i això s'havia d'aprofitar perquè els dies de festa o vacances que té l'Abril "brillan por su ausencia". Així doncs vam pillar el cotxe i en poc més de quatre hores ens vam plantar a Zacatecas, una ciutat colonial, que queda al sud-oest de Nuevo León.
El matí següent ja va ser una altra cosa. Ens vam llevar i el dia acompanyava. Feia fresca però hi havia un solet que alegrava el matí i les vistes del preciós centre de la ciutat. El primer descobriment va se l'Acropolis, un lloc de menjars però sobretot d'esmorzars que estava espectacular. Hi vam repetir cada dia i l'emoció de l'Abril veient els plats d'ous de tota mena o els chilaquiles no tenia preu.
Per la nit tocava "El Grito" però abans vam anar a sopar a un lloc guay per a celebrar-ho. El sopar no estava súper bé, però el mezcal que ens vam trincar per rematar va ser un gran descobriment. Mai havia provat el Mezcal!!! Vaya tajilla més tonta que vaig pillar. Lo del Grito va estar xulo, llàstima del mega xàfec que queia i que va fer que un cop cridats els tradicionals "vivan los heroes que nos dieron patria y libertad, viva morelos, etc, etc" tothom escampés la boira.
