Sant Pol quina hora és?

Aquest dissabte, després de diversos intents "fallidos", vem anar finalment a Sant Pol de Mar. Suposo que tots coneixeu aquest poble de la costa del maresme; si més no, segur que coneixeu la frase Sant Pol quina hora és?. La web de l'ajuntament dona una versió, no sé si certa o no, però que no té res a veure amb la llegenda popular que explica que a Sant Pol, fa molts anys, van posar un rellotge de sol i per a que no es fes malbé el van tapar amb una mena de visera de pedra. Jeje!! Quins paios!!

Bueno. Com sabíem que era un poble maco vem decidir agafar un rodalies (una experiència recomanable si t'agraden les sorpreses) i plantar-nos allí per fer una mica de platjeta i dinar alguna cosa. La veritat és que va ser un encert i segur que tornem. La platja estava molt molt bé, sobretot si ho comparem amb l'alternativa de Barcelona. L'aigua estava fresca, neta i convidava al bany, i a la platja, estreta i acollidora, hi havia poca gent, pocs guiris i sorra com la de la costa brava, és a dir, sorra que no portes amb tu durant tres dies.

Després de tres hores de solet i cinc o sis capbussades vem anar a dinar. Ens vam sentar a la terrassa del restaurant La Mar d'Aprop (937 600 057) que com bé indica el seu nom està al costat de l'aigua, més exactament a l'Avinguda Doctor Furest, i a més la Sara em va convidar a dinar,...merci! Vem fer sardines a la brasa, calamars a la romana, "boquerons" en vinagre,... Tot molt bo!!

Després, un altre cop al tren, on algunes feien la siesta i altres llegíem alguna cosa...

München - der Hammer!

El cap de setmana del 14-17 de juny vaig anar amb l'Amrei a Munich. L'Amrei és una amiga meva alemana que ha montat una escola de cina xulíssima que es diu Coquus. Us animo a que la probeu!

Doncs vam anar cap allà a veure la seva família i amics. Va ser fantàstic, perquè vaig poder compartir moments de molta emoció amb molta gent que ella estima. El fet que parli alemany va facilitar molt les coses i vaig estar molt integrada amb tothom. Està clar, que una fa el que pot i per les nits, després d'unes copes l'alemany no surt tan fluid com podria,... jeje

Munich és una ciutat molt bonica, neta i molt acollidora. És una de les ciutats més grans d'Alemanya després de Berlin i Hamburg. Està a Baviera, d'on són famosos els Biergartens. No us podeu perdr e anar a algun d'aquests si visiteu la ciutat. Aquí us en poso alguns.

Amb l'Amrei ens vam dedicar a passar molt temps amb col.legues passejant per la ciutat, anant a comprar, esmorçant, xerrant, pillant unes bones tajes al pur esti aleman jeje, per tant no va ser un viatge de museus, parades típiques,... però us puc recomanar uns quants llocs que seran especials i menys turístics:

CONSELLS:

• √ Coses que s'han de veure: Marienplatz, Gärnterplatz, Reichenbachstrasse (de compres), Rathaus.
• √ Tabula Rasa - per anar a esmorçar, increible. Et posen de tot, formatges, mermelades, sucs, croissants,...Holzstrasse 18. Un altre és Der Kleiner Feinbäcker a Siegfriedstraße 8a
• √ Per anar a passejar i prendre algo, Glockenbach Viertel. Mil baretos per prendre algo d'aquests típics amb les llumetes fora. Genial.
• √ Un lloc per anar a sopar, Ododo a Butterwelchestrasse per Fondues o Königsquelle que fan menjar típic de Baviera. Uns Schnitzels molt bons.
• √ Tenda xula per prendra algo i comprar algun detallet. Aroma a Pestalozzistr.24. Moníssim.
• √ Englischer Garten - és un parc preciós i enorme.
• √ Club per unes copixuelles - K & K Klub. Reichenbachstr. 22 i Ksar Club a Müllerstraße 31. Discos Atomic Cafe per exemple però jo vaig anar a una que sincerament no m'enrecordo.
• √ Algo que no es pot passar és l'Oktoberfest que es fa cada any a finals de setembre, principis d'octubre. Jo encara no hi he anat però es veu que és senzillament espectacular veure tothom reunit des de les 12 del migdia prenent birres i cantant cançons alemanes. És un gran espectacle i s'ha d'anar preparat,... per tot.

Us la recomano molt però sobre tot no us estresseu i disfruteu de la ciutat, passejant, parant a prendre una birra,... i si podeu parleu amb la gent que tingueu al costat si esteu en un Biergarten. Ja veureu que tothom és súper obert.

Wirklich, München ist der Hammer und Amrei auch!

... i finalment la primera boda!!

El moment finalment va arribar. Després de molts anys d'amistat i d'haver fet conyes més d'un cop de qui seria el primer en caure, el Galí va fer el pas i es va casar, "por todo lo alto", amb la Maika.

Jo crec que tots recordarem aquesta boda, i no només perquè va ser la primera , sinó perquè va ser molt maca i a més,... va ser un fiestón!!!

Es van casar a Caregue. I us preguntareu, per què? Per dos motius: Primer perquè la família Galí és de Caregue, de fet ho han estat en els darrers 500 anys, quan el primer Galí es va instal·lar en aquest petit poblet al bell mig del pirineu. I segon, perquè l'amor entre la Maika i l'Oriol va sorgir a Rialp, més concretament a les festes majors. He de reconèixer que tot i estar lluny de Barcelona, va ser una molt bona elecció.

El casament el van fer a una ermita a dalt de tot de la muntanya, a la qual s'hi accedia per un camí de cabres, per on el Mustang que portava a la núvia va tenir sèries dificultats per no deixar-se els baixos. És un lloc idíl·lic per fer un casament, o almenys això em va semblar a mi. En una de les fotos podeu veure que les vistes i el paratge on es troba l'ermita són realment impressionants.

Abans però, va tenir lloc la tradicional llegida del poema a la núvia. L'escollit, el padrí, el Johny, ho va fer molt bé, i a més, va posar el seu segell personal. En el video gairebé no es pot apreciar, però quan diu allò d'"allí on es guarden les perdres més precioses" es va fer uns copets amb el puny contra el pit molt autèntics i típics d'ell. Per cert, brutal com la Maika es va emocionant a mida que el Johny li va llegint el poema, al final, gairebé se li tira als braços plorant!



A lo que iba,... el lloc on es va fer el convit va ser també un encert, especialment pel triangle letal que formaven dins del jardí de l'hotel, la pista de ball, la barra (lliure) i la piscina. Aquesta coctel explosiu d'alcohol, bailoteos, calor i aigua va acabar donant els resultats esperats i vam acabar tots a la piscina, alguns en banyador,... i la resta com vam poder. En aquell moment ho vaig veure ben normal, però ara, vist en perspectiva, i mirant les fotos, encara no entenc com no ens van fotre fora de l'hotel.

El Diego, va ser el primer que es va animar, i després, va ajudar a que d'altres, com per exemple l'Anna, també "s'animéssin". La seva imatge a la pista de ball, tot moll, amb el cubata, la camisa, el banyador, i les sabates del casament és algo que em costarà oblidar. Ningú té una foto d'això??

Després del seu primer xapuzon es va crear un efecte "Bola de Nieve" i al cap d'una hora ja estavem tots a l'aigua. Durant gairebé una hora vem estar fent activitats, individuals, de parella i de grup de tot tipus, i cap d'elles directament relacionada amb una piscina. Les parelles, refregant-se sota l'aigua, jo crec que de tant en tant alguna desapareixia i feia una visita a les habitacions. La resta, amb els cubates, les birres i fumant dins de la piscina, un espectacle!! Impressionant el Ruiz amb el puro!! Durant una bona estona, vem intentar emular als Xiquets de Valls,... per sort, ningú va prendre mal. Vam ser incapaços d'aixecar un castell de més d'un pis, en argot casteller, un 4 de 1 sense folre ni manilles, un castell que ja deu fer temps que ningú aixeca en una convenció castellera.

En definitiva, que lo de la piscina va ser molt divertit. Després, un cop secs i amb els calçotets assecant-se sobre dels xiprers a la llum de la lluna, ens van treure menjar, jo crec que amb l'objectiu de calmar-nos una mica. Ho van aconseguir, però no ambt tots,... oi Johny??? Qui vulgui conèixer aquesta història haurà d'entrar a la zona registrada per adults d'aquest blog ; ).

Ostres!! Em deixava lo més important, el video sorpresa que li vem preparar al Galí per a la boda. Avui me'l mirava amb calma i la veritat és que va quedar de conya. Tots hi vam posar una miqueta per fer-lo, però el que s'ho va currar de veritat va ser el Flavio. Nen, felicitats, et va quedar de puta mare!



Bueno, crec que ja hi ha hagut prou de post. Maika, Galí, us desitjem que us vagi tot molt bé. Felicitats parella!!

Petit Bangkok

Ahir la Sara em va portar a un lloc a sopar que ens va encantar. Es diu Petit Bangkok i està al carrer Saragossa, molt a prop de Plaça Molina. Com el seu nom indica, és un lloc petitet (caben unes 20 persones aproximadament) i fan menjar tailandès. El porten una parella; ell d'aquí i ella d'allí.

Vem menjar de conya!! Si us agrada aquest tipus de menjar us el recomano molt i molt, a més, està molt bé de preu. Millor que reserveu, perquè amb lo petit que és, és fàcil que arribeu allí i no trobeu lloc.

Bon profit!