Jo crec que tots recordarem aquesta boda, i no només perquè va ser la primera , sinó perquè va ser molt maca i a més,... va ser un fiestón!!!
Es van casar a Caregue. I us preguntareu, per què? Per dos motius: Primer perquè la família Galí és de Caregue, de fet ho han estat en els darrers 500 anys, quan el primer Galí es va instal·lar en aquest petit poblet al bell mig del pirineu. I segon, perquè l'amor entre la Maika i l'Oriol va sorgir a Rialp, més concretament a les festes majors. He de reconèixer que tot i estar lluny de Barcelona, va ser una molt bona elecció.
El casament el van fer a una ermita a dalt de tot de la muntanya, a la qual s'hi accedia per un camí de cabres, per on el Mustang que portava a la núvia va tenir sèries dificultats per no deixar-se els baixos. És un lloc idíl·lic per fer un casament, o almenys això em va semblar a mi. En una de les fotos podeu veure que les vistes i el paratge on es troba l'ermita són realment impressionants.
Abans però, va tenir lloc la tradicional llegida del poema a la núvia. L'escollit, el padrí, el Johny, ho va fer molt bé, i a més, va posar el seu segell personal. En el video gairebé no es pot apreciar, però quan diu allò d'"allí on es guarden les perdres més precioses" es va fer uns copets amb el puny contra el pit molt autèntics i típics d'ell. Per cert, brutal com la Maika es va emocionant a mida que el Johny li va llegint el poema, al final, gairebé se li tira als braços plorant!
A lo que iba,... el lloc on es va fer el convit va ser també un encert, especialment pel triangle letal que formaven dins del jardí de l'hotel, la pista de ball, la barra (lliure) i la piscina. Aquesta coctel explosiu d'alcohol, bailoteos, calor i aigua va acabar donant els resultats esperats i vam acabar tots a la piscina, algun
s en banyador,... i la resta com vam poder. En aquell moment ho vaig veure ben normal, però ara, vist en perspectiva, i mirant les fotos, encara no entenc com no ens van fotre fora de l'hotel.El Diego, va ser el primer que es va animar, i després, va ajudar a que d'altres, com per exemple l'Anna, també "s'animéssin". La seva imatge a la pista de ball, tot moll, amb el cubata, la camisa, el banyador, i les sabates del casament és algo que em costarà oblidar. Ningú té una foto d'això??
Després del seu primer xapuzon es va crear un efecte "Bola de Nieve" i al cap d'una hora ja estavem tots a l'aigua. Durant gairebé una hora vem estar fent activitats, individuals, de parella i de grup de tot tipus, i cap d'elles directament relacionada amb una piscina. Les parelles,
refregant-se sota l'aigua, jo crec que de tant en tant alguna desapareixia i feia una visita a les habitacions. La resta, amb els cubates, les birres i fumant dins de la piscina, un espectacle!! Impressionant el Ruiz amb el puro!! Durant una bona estona, vem intentar emular als Xiquets de Valls,... per sort, ningú va prendre mal. Vam ser incapaços d'aixecar un castell de més d'un pis, en argot casteller, un 4 de 1 sense folre ni manilles, un castell que ja deu fer temps que ningú aixeca en una convenció castellera.En definitiva, que lo de la piscina va ser molt divertit. Després, un cop secs i amb els calçotets assecant-se sobre dels xiprers a la llum de la lluna, ens van treure menjar, jo crec que amb l'objectiu de calmar-nos una mica. Ho van aconseguir, però no ambt tots,... oi Johny??? Qui vulgui conèixer aquesta història haurà d'entrar a la zona registrada per adults d'aquest blog ; ).
Ostres!! Em deixava lo més important, el video sorpresa que li vem preparar al Galí per a la boda. Avui me'l mirava amb calma i la veritat és que va quedar de conya. Tots hi vam posar una miqueta per fer-lo, però el que s'ho va currar de veritat va ser el Flavio. Nen, felicitats, et va quedar de puta mare!
Bueno, crec que ja hi ha hagut prou de post. Maika, Galí, us desitjem que us vagi tot molt bé. Felicitats parella!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada