Bodega Manolo

La Bodega Manolo és un clàssic de Gràcia. Jo hi havia anat fa ja bastant temps amb el grupillo del Roble. Hi anavem a sopar i normalment a celebrar algun aniversari. Recordava que es menjava molt bé però que picava una mica.

Aquesta setmana, arran del meu nou trasllat he hagut de dinar un parell de dies pel barri. El primer vaig quedar amb el Johny que m'havia d'ajudar a portar alguns dels trastos de la casa vella a la nova. Va dir d'anar al Manolo i jo al principi vaig pensar que el tiu apuntava una mica alt per ser un dia entre setmana, però tot seguit em va dir que feien un menú que estava molt bé per 9 €. Jo tenia una gana brutal ja que portava des de les 7h del matí pujant i baixant caixes i em vaig quedar bastant bé amb el que vaig menjar; llenties estofades d'aquelles amb xoricet, després una entranya amb patates i per rematar-ho un pastís de formatge.

Al dia següent hi vaig tornar tot sol pq m'havia agradat molt i em vaig tornar a trobar al Johny, aquest cop amb sa mare. Em vaig sentar amb ells i com estava molt ple els havien posat a la taula que tenen dins de la cuina. Això em va molar molt!! Va ser un dinar molt agradable i en molt bona companyia. 

Si us agrada el menjar cassolà i esteu per Gràcia a la Bodega Manolo us hi sentireu com a casa.

Bodega Manolo
Torrent de les Flors 101

Ver Restaurants en un mapa más grande

24h a Cantallops

Qui coneix als germans Aguilella sap que 24h amb ells poden donar per molt. Aquest cop no va ser una excepció i en les hores que vam compartir van estar a l'alçada de la seva fama i em van obsequiar amb un dia replet d'anècdotes, rises, bon menjar i també algunes copes de més.

Vaig arribar a Cantallops sobre les 11h del matí, mentre donava voltes amb el cotxe per trobar la casa em vaig creuar amb el Johny que anava a esmorzar en la seva Mobylette Super Lujo Trial Ciudad (quin gran nom!) seguit de la incombustible Gosseta. Vam anar a casa un moment a deixar la maleta i a despertar al Christian i després vam tornar a fer el cafetó a un dels dos bars del poble.

Una hora després vam tornar a la casa i el Christian...seguia dormint!!! Quin paio. (Me he puesto unos minutitos el despertador...). Un cop llestos vam agafar les motos i vam anar a buscar rovellons a un lloc que cau molt a la vora del poble. Va ser increible! En mitja hora vam agafar dues plates senceres.

Els vam fer dinar i els vam acompanyar amb unes botifarres de la Fina fetes a la brasa. Deu meu!!! Quan menjes botifarres d'aquesta qualitat ja no vols menjar-ne cap altra!!! (no ha sonat gaire bé això). Per la tarda va haver sessió de cine a casa del Christian. De fet el Johny i jo vam veure El Guateque rient a pierna suelta mentre el Christian es dedicava a preparar el porc senglar que ens menjaríem després.

Per la tarda vam anar de compres amb el Johny a Cabanes, un poble on està la millor carnisseria de la comarca. Hi vam anar amb el spider descapotat i amb una temperatura exterior propera als 0 graus. El Johny inistia en que era per gaudir de la posta de sol encara que jo creia que a través de la finestra es podia veure més o menys igual.

Vam comprar un conill que vam fer a les brases de la ximeneia i un embotit que jo no havia provat mai; el pa de fetge. Uau!!! Senzillament exquisit.

El matí següent vam fer una volteta amb el Johny per baixar el sopar i per fer forat per l'estofat de senglar. Un cop més vam agafar el cotxe per anar de compres, aquest cop a La Jonquera (lleig de collons), i durant el trajecte el Jonàs em va explicar les seves batalletes d'adolescent terrible per aquelles terres. En arribar, el Christian, amb el seu kymono de Bola de Drac enfundat, ens esperava amb la taula parada i l'excelent civet de senglar preparat per ser ingerit. Deliciós! El punt i final perfecte per les meves 24h a Cantallops.

Gràcies amics!