01 de febrer, 2010

Operació Perelló (capítol 1)

Context:

El Joan Perelló Rigo, protagonista d’aquest relat, va néixer fa 35 anys a la vila mallorquina de Felanitx. Per una o altra raó del destí als 24 anys va agafar els bártulos, es va pujar al transmediterrania i va anar a petar a Barcelona per estudiar la carrera de Ciències Polítques a la Pompeu. Durant aquell primer any de carrera es va ajuntar amb la colla que vam anar creant els més veteranos i pq no dir-ho també, els més rarets de la classe. Aquell grup estava composat per l’Albert, el Roger, el Sergi, el Joan i un servidor.

Els primers mesos de relació amb el Joan van ser indescriptibles. No pq fossin la òstia, sinó pq entre lo introvertit q era i que parlava un mallorquí més tancat que una llauna de berberechos, la comunicació que vam tenir amb ell va ser gairebé nul•la. Poc a poc, amb la confiança que dona l’amistat i amb la catalanització del seu mallorquí, la personal personalitat del Joan va sortir a la llum. Ens va descobrir un món nou i ens va sorprende dia si dia també amb la seva particular visió de la vida. Les seves aportacions i anècdotes constants van anar construint en les nostres ments un personatge únic i entranyable, amb moltes rareses i amb una amagada però al mateix temps delicada sensibilitat.

Durant aquells anys de carrera vam compartir moltes hores de bar, de juergues i d’estudi que van servir per convertir el personatge del Joan en un mite per tots nosaltres. Aquesta mitificació va agafar forma quan el Roger, amb alguna cutre-aportació meva de tant en quant, es va dedicar a dibuixar les històries i anècdotes del Perelló en format còmic . Aquelles tires eren genials!!! El Roger ho clavava ilustrant i posant-li humor a la vida i anècdotes del Joan. Encara els té tots en paper i un dia d’aquests els haurem d’escanejar i penjar en algun lloc.

La seva tornada a Mallorca va provocar que les seves visites a Barcelona s’anessin dilatant cada cop més en el temps. Va haver un moment donat en el que ens vam donar compte que no teníem forma de localitzar-lo; el tiu s’havia canviat el mòbil i no ens havia passat el número nou i a més no consultava ni responia els mails. Semblava impossible que en l’era de la informació en la que vivim pogués arribar a ser tant difícil trobar a algú; però així era. Vam enviar enviats especials a ses illes, vam buscar a les guies i vam trucar a tots els Perellos de Felanitx que vam trobar, però no hi havia manera, per molt que ho intentàvem ens resultava impossible localitzar-lo. Un bon dia, el Roger va decidir que ja n’hi havia prou i que s’havia de passar a l’acció. Aquella decisió va ser la llavor del que més tard s’ha conegut com la Operació Perelló.

4 comentaris:

Jaume ha dit...

Mu fuerte

Borja Rius ha dit...

jaja! si si. ara falta la segona part amb vídeo inclòs

Unknown ha dit...

simplement... genial!! per quan la segona part???

Borja Rius ha dit...

buf, buf!!! encara ni he començat, però inclourà un video que flipareu!!!