El finde del 14 i 15 de setembre va ser pont i vam marxar a Zacatecas. El dilluns es celebrava el dia de la independència i això s'havia d'aprofitar perquè els dies de festa o vacances que té l'Abril "brillan por su ausencia". Així doncs vam pillar el cotxe i en poc més de quatre hores ens vam plantar a Zacatecas, una ciutat colonial, que queda al sud-oest de Nuevo León.
L'arribada va ser un pel caòtica. Eren les 11 de la nit i per culpa de Booking ens vam quedar sense reserva, així que no quedava altra que posar-se a buscar hotel. El problema però, estava en que aquell cap de setmana coincidia la fira de Zacatecas (que dura tres setmanes) i amb el pont del dia de la independència; en altres paraules estava tot a petar. Finalment, i després d'uns cinc intents fallits, vam trobar lloc per dormir les tres nits seguides. El preu a pagar va ser hostatjar-nos en el que probablement sigui el pitjor hotel de la ciutat; l'Hotel El Campanario. Si visiteu Zacatecas ni se us acudeixi posar-hi un peu!! Jo sóc més brutot i he dormit en llocs xunguets però l'Abril que és més fina va fotre una cara de circumstàncies que tela.
El matí següent ja va ser una altra cosa. Ens vam llevar i el dia acompanyava. Feia fresca però hi havia un solet que alegrava el matí i les vistes del preciós centre de la ciutat. El primer descobriment va se l'Acropolis, un lloc de menjars però sobretot d'esmorzars que estava espectacular. Hi vam repetir cada dia i l'emoció de l'Abril veient els plats d'ous de tota mena o els chilaquiles no tenia preu.
Un altre cosa interessant que vam fer a part de visitar Zacatecas va ser anar a Jérez, un poblet que es troba a tres quarts d'hora i que té denominació de "Pueblo Mágico". Era molt autèntic i sobretot em va cridar l'atenció com vestien el homes a l'estil súper cowboy. Per la tarda del diumenge, que és el dia que vam visitar Jerez, vam menjar-nos unes gorditas a Doña Júlia (recomanació del Xavi Picart) i després vam anar a la Fira de Zacatecas a fer una mica el ganso a les atraccions. Va ser molt divertit però això si, quasi "treiem" las gorditas al barco pirata.
Per la nit tocava "El Grito" però abans vam anar a sopar a un lloc guay per a celebrar-ho. El sopar no estava súper bé, però el mezcal que ens vam trincar per rematar va ser un gran descobriment. Mai havia provat el Mezcal!!! Vaya tajilla més tonta que vaig pillar. Lo del Grito va estar xulo, llàstima del mega xàfec que queia i que va fer que un cop cridats els tradicionals "vivan los heroes que nos dieron patria y libertad, viva morelos, etc, etc" tothom escampés la boira.
El dilluns vam retornar d'hora per poder estar una estona amb la Meli (germana de l'Abril) i també pels avisos que hi havia per l'huracà "Ingrid". Afortunadament vam tenir sort i la pluja no ens va pillar, ni tampoc va afectar gaire a Monterrey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada