Una Mica de Japó

Teníem pendent aquest sopar des de feia molt de temps; diria que fa ja més d'un any que ho vem intentar però justament hi vem anar el dia que el bar estava tancat. El divendres passat no vem fallar i finalment amb el Pelut vem poder sopar al Una Mica de Japó. Es tracta d'un local molt petitet, on no hi caben segur més de 10 persones i regentat per una encantadora senyora japonesa i el seu fill, que per cert, sembla sortit de la peli Los Siete Samurais de Kurosawa. És un lloc diferent, situat en un d'aquells baixos amb escales que es troben en algunes illes de l'eixample, i que el fa difícil de veure quan hi passes per davant. Sempre que hi he anat, uns tres cops, he pres el mateix (dieu-me original) i aquest cop no va ser diferent, així que em vaig demanar katsudon, el meu plat favorit! El fan boníssim!!

El primer cop que hi vaig anar, em va fer venir una sensació que em va sorprendre i que li vaig comentar a la Sara. L'altre dia, quan hi vem entrar amb el Pelut, i sense que jo li diguès res, el tiu em va dir exactament el mateix que jo li havia dit aquell primer cop a la Sara. Em vaig quedar al·lucinat! No us podria explicar perquè, però es dos vem coincidir en que ens recordava al bar que surt al principi de Blade Runner, el recordeu?

Altres coses a tenir en compte; deuen fer una desena de plats i una desena de tapes japoneses, no tenen peix, de vegades cal fer cua, ... ah! i tanca a les 10h!!!

Bon profit i espero que us agradi!!

Una mica de Japó
C/Muntaner 114 C/Aragó 104 (Mapa)


Mostra Restaurants en un mapa més gran

Els primers calçots de l'any

Dissabte passat, com a prèvia al derbi futbolero, vem passar el dia a Salomó fent la calçotada anual. Aquesta calçotada comença a ser ja una tradició, diria que ja fa més de sis anys que la fem, i la veritat és que és un dia que té el seu encant. L'única esmena que faria seria al Johny, que és qui reserva i qui coneix als del restaurant de tota la vida, i que cada any li prenen el pel [per això està així ; )] per fer la reserva per aquestes dates, quan els calçots encara es troben en fase quasi embrionaria. Johny, has d'apretar-los l'any vinent!! Cal dir que tot i ser el desembre els calçots estaven força bons encara que potser eren congelats o importats d'altres paísos productors com Burkina Fasso... ; ))

Diuen que aquest restaurant, El Celler, està entre el top 5 dels restaurants per fer calçotades a Catalunya i tot i que no he anat a molts d'altres he de reconèixer que l'experiència està molt bé. El menjar està bo, però el que li dona aquest plus és el lloc on fas els calçots i on acabes menjant. L'aperitiu es fa a un celler antic, amb botes de vi i teles d'aranya per tot arreu. Després, el calçots te'ls fots a l'aire lliure en un jardí molt gran ple de moreres on cada grupet te la seva taula. Un cop acabats els calçots i rentades les mans, et senten a la sala on també cada grup té la seva taula i et van servint cosetes fins a que explotes; amanida, butifarres, mongetes, xai, postre, vi, copes etc... Tot això diria que per 35 €.

La calçotada té també les seves rutines anuals i entrenyables que fan que sigui, com deia, un dia especial. La primera de totes és la trobada en el punt de sortida; la biblioteca d'econòmiques que es troba al costat del Palau Reial. És gairebé norma obligada arribar mitja hora tard, tot i que sempre hi ha alguns que pequen d'innocents i es passen una hora sentats esperant. Normalment el que arriba més tard és el Johny, però aquest any va ser clarament superat per la Laura, l'Estel, el Ruiz i jo. El motiu va ser que la Laura, inexperta encara en el món de les motos, va intentar emular al Dottore Valentino Rossi fent un caballito i va acabar enclastada entre dos cotxes amb una ungla de color “azabache”. A part del susto i de la ungla per sort no es va fer molta cosa més i va poder seguir amb la calçotada, això si, amb certes dificultats per pelar els calçots. Un altre moment entranyable és veure als germans Aguilella engullint “estilo Kubiak” els calçots que els hi van posant sobre la taula. Quin espectacle més impressionant,... ho graves en vídeo i surt als documentals de la 2 segur!! Ah i m'oblidava!! Una altra cosa que no falla és la camisa del Johny!! Que gran!!! Aquest any era vermella amb piques i trebols de color negre!!! Igualito que Tamariz. Ets un mestre!!!

Després de la calçotada hi ha dues activitats obligades, però que no entenc com aquest any han fallat. Una és la passejada pel poble fins a una caseta/magatzem on ens colem i hi ha trastos vells abandonats. Sempre ens enduem alguna cosa (si som uns cabrons, que passa!) estil sifons antics i coses semblants, però aquest any no hi vem anar, potser hem acabat ja amb les existències? L'altra, és el partidet de futbol al camp de terra també anomenat “El Patatal” que hi ha enmig del poble. Aquest any ningú va portar pilota, ens fem grans i se'ns obliden les coses, però ben pensat potser ha sigut millor perquè els dos darrers anys van ser més accidentats que les obres de la línia 9. L'any passat, el Diego, en acció de clar joc perillòs, li va fotre una patada en plena cara al Johny i evidentment el partit va haver de suspès per parar-li l'hemorragia i tornar-li la consciència (sort que disposem d'un uròleg entre els nostres efectius). Dos anys enrere el protagonista va ser l'altre Aguilella (semblen els Hermanos Derrick els molt cabrons), el Christian, que després de consumir 30 calçots, 5 butifarres, mig xai, un parell de kilos de mongetes, i d'altres substàncies va acabar amb un aparatòs tall de digestió que per uns moment el va fer assamblar-se a l'Iniesta de lo blanc que es va posar,... després de buidar una mica es va recuperar i va continuar, sorprenentment, com si res hagués passat.

L'últim dels moments entranyables, per dir-ho d'alguna manera, i que ens fa estar més units com a grup és el invierno nuclear altrement conegut com viatge de tornada en cotxe. Imagineu-vos-ho; cotxes plens, finestres tancades pel fred, panxes remogudes pel futbol i plenes de matèries perilloses com els calçots, les mongetes i l'allioli, gairebé dues hores de trajecte, buuuuffff... no hase falta desir nada mas!

Collons si que he escrit!! Ho deixo per avui....

Aquí trobareu més fotos!

Salut!!!

El Celler

Carrer Joan Maragall 10, Salomó

977 629 010

Ca l'Aguilera

Ca l'Aguilera és un restaurant petitet i molt acollidor que es troba al barri del Born, gairebé tocant al carrec Comerç, i del qual sóc un fan absolut. El regenten els pares de la Ganzi, a qui molts de vosaltres coneixeu, i això evidentment ajuda encara més a que sigui un lloc que m'agradi. A part de que quan hi vaig sempre em tracten molt bé, el lloc té alguna cosa especial que només entrar-hi ja et fa sentir còmode, no sabria com explicar-ho, però sempre que dino allí tinc la sensació de trobar-me en família.

A Ca l'Aguilera només obren al migdia i només hi ha menú, però aixì sí, aquest és bastant extens i hi ha molt per escollir i fins el moment jo sempre he encertat amb els plats que he provat. Tenen molts segons per escollir i un dels meus predilectes, encara que a molta gent no li agradin, són el cervellets arrebossats. Els fan boníssims!! Els postres també estan molt bé, l'altre dia per exemple, vaig tenir serioses dificultats per triar-ne un entre les diferents opcions que hi havia; macedònia, rosquilles (com les que feia de petit amb mare!!!), panna cotta... al final vaig fer arròs amb llet i ... ara ja tinc la recepta!! ; )

Ara ja ho sabeu, si esteu pel Born i no sabeu on parar a dinar, proveu Ca l'Aguilera. Us agradarà segur i a més us faran sentir com a casa!

Ca l'Aguilera
Carrer dels Tiradors, Barcelona

Nou bloc: Combinat Vari!!

Fa uns dies que he posat en marxa un nou bloc. Es diu Combinat vari!! i el seu únic propòsit és el d' anar recollin coses que per algun motiu o altre m'interessin, em facin gràcia o el que sigui. Us faig un copy paste del que he escrit allí per a que quedi més clar:

El combinat vari és un entrepa que vem inventar un dia d'estiu amb un parell d'amics; el lopes i el pelut. La seva peculiaritat és que cada any que ha anat passant li hem afegit un ingredient més i cada any, sorprenentment, ha anat millorant.

Aquest bloc pretén més o menys el mateix, anar afegint poc a poc coses que trobi pel món o per internet que per una raó o per una altra m'emocionin, em facin riure, em desepertin curiositat i em recordin algú o algun moment en concret. Seran ingredients que aniré afegint i que de mica en mica anirant conformant una mirada subjectiva de la realitat; la meva mirada.

*Combinat vari: pa amb tomata, tonyina, olives farcides, ceba i tàperes.

La url és la següent: http://combinatvari.blogspot.com/