La puríssima a Cadaqués i el Cap de Creus

El pont de la púrissima vem pujar a Cadaqués. Tot i ser coneixedors de la Costa Brava, cap dels dos havíem anat mai. Vem pujar de relax però vem aprofitar per fer bastantes coses. A part del poble que és increible, tot el fenòmen Dalí li dona un valor afegit a la zona que encara la converteix en més interessant... fins i tot els animals tenen un comportament surrealiiiiiista!

En el viatge de pujada vem parar a Figueres i on vem fer la visita obligada al museu Dalí, que a més aquells dies comptava amb una exposició de joies dissenyades per ells. Els dies que vam estar a Cadaqués vem visitar el Cap de Creus i també la casa de Portlligat (s'ha de fer reserva de la visita). Aquesta última val mooolt la pena. Et pots fer una idea de com devia ser el tiu. A la seva habitació tenia col·locat un mirall que reflectia en el seu llit la primera llum de l'alba. Volia ser la primera persona de la península en veure la llum del sol (bah! que cadascú ho interpreti com vulgui, a mi el personatge de dalí mai m'ha agradat).

També cal destacar els àpats que ens vam fotre aquells dies. El dinar al restaurant del far del cap de creus va ser espectacular. Ens vam fotre les botes!! Es veu que l'amo, que és anglès, havia viatjat molt per la India, i a la carta té un apartat de menjar indú sorprenent per un lloc com aquell. Nosaltres ens vam fotre un pollastre al curry... el millor que he provat mai. Si hi aneu, tingueu en compte que haureu de fer una bona cua abans d'entrar. Ah!!! M'oblidava, també es pot dormir, és difícil trobar habitació però la veritat és que el lloc i les vistes són únques. Aquí podeu fer les reserves i veure algunes fotos.

Els sopar que vam fer el dissabte va estar molt bé. Vam anar a Trattoria Al Gianni (Riera de San Vicens, 7), un italià que ens havia recomanat un amic. La veritat és que vam menjar molt bé i vam sortir bastant torrats després de la mitja ampolla de grappa que ens vam cascar com a postres. Llastima de l'orquestra cubana que teniem actuant en directe a menys de dos metres,...jeje.

Per cert, una altra curiositat. Mentre veiem el partit del Barça, al Bar Casino (el BAR del poble) em va sorprendre molt el català de la gent de tota la vida de cadaqués. Vaig tenir unes converses surrealistes amb un pescador i el seu català era molt similar al dels mallorquins.

Vam dormir a La Fonda un lloc net i relativament bé de preu. Si voleu quelcom més autèntic també hi ha una tal senyora Maria que lloga haitacions (972 25 88 61).

Bueno fins aquí alguns records d'un gran cap de setmana a Cadaqués!!