València: Angelito, Palomo i d'altres personatges

Feia molt temps que no anava a València i la veritat és que la imatge que tenia em va canviar completament. Crec que el darrer cop que hi vaig anar tenia 10 anys, o sigui que devia ser aproximadament a l'any 88 i a més crec recordar que va ploure tots els dies que vam estar allí. Des de llavors les coses han canviat molt per allí baix i la veritat és que València és una ciutat que val molt la pena. Per un cap de setmana és una ciutat ideal, amb bastantes coses a veure i en la que veus que es pot disfrutar de la vida (bon temps, bon menjar i molta marxeta).

A més, vam comptar amb la guia permanent de l'Angelito i els seus colegues i això va fer que tots els llocs on vam anar estiguéssin de puta mare.

El primer dia, just arribats ens van portar a sopar a un bar que es troba just davant el mercat, que per cert és un lloc que cal veure. Crec que deu ser modernista i la veritat és que és preciós. El bar no sé com es deia, però ells el coneixien com "el rulos" per les cholles que portava el cambrer (camata en valencià). Vam menjar alguns plats típics com esgarraet i blanc i negre (entrepà de botifarra negra i botifarra blanca, calent i amb allioli, brutal!!).

Ah!!! M'oblidava!!! Vam dormir al Purple Nest Hostel. Un lloc que està molt, molt bé, baratet, molt net, molt fashion i al centre de la ciutat.

El dissabte vam estar voltant per la ciutat de les arts i les ciències i vam entrar al oceanogràfic. La veritat és que és brutal, però com a tots els "zoos" tens moments en el que no veus gaire clar que un bitxo com una beluga visqui en un espai com el que viu i no pari de fer voltes sempre de la mateix a forma (vegeu el vídeo).



Per la tarda, vam estar fent el freak amb el Pelut i vam anar a veure la sortida dels jugadors del Barça cap al camp de Llevant. Va ser divertit, però no ens van fotre ni cas, excepte el Deco. Després, al vespre, vam anar a veure el partit al bar Lisboa (just a la plaça del darrera del rulos) amb l'Angelito i alguns colegues (Oscar, Gon i karl).

La nit va tenir la seva història, però en resum podríem dir que vam estar en una festa d'aniversari d'uns desconeguts, en un bar amb rocòdrom incorporat, i on vam descobrir les múltiples combinacions que pot tenir el paté en els entrepans. La festa després ens la vam fotre al centre, al barri del carmen, hi havia un ambient de puta mare. Vam anar al Galcatta (con dos tes) i vam conàixer a molta fauna valenciana.

La ressaca del dia següent va condicionar molt tots els esdeveniments. A primera hora del matí, les 12h, teníem cita al camp del Les Abelles (equip de rugby de la ciutat que juga al "antiguo cauce del río) una cita ben habitual quan es visita una ciutat. Em vaig distreure fent algunes fotos del jugadors i la fauna que veia el partit. Després vem anar a dinar a la Taverna del Mar, un lloc desconegut a Port Saplaya on vam menjar de conya. Per cert, una "joia" de l'urbanisme Valencià aquesta urbanització. Un arrosset de segon i un picoteo de primer (no deixeu de demanar almendrita). Després, com no ens vam quedar plens vem anar a fer una orxata amb fartons a Alboraya, el centre mundial de l'orxata. Vam demanar una gran, i el cambrer ens va preguntar - de medio o de litro?- jo pensava que explotaria.

Al dia següent, vem fer una aturada en el camí cap a Barcelona i vem parar a fer nit a Castelló. Vem dormir a casa del Palomo. Castelló no és una ciutat que destaqui per la bellesa, però aquella nit la veritat, la vem disfrutar amb un bon soparet i unes copes amb els amics.

Companys, acabo aquí. Aneu al País Valencià, és un lloc bonic, amb bona gent que a més, sap viure bé.