23 de juny, 2007

Déu meu quina illa!! (segona part)

El cap de setmana passat (incloent divendres i dilluns) vaig anar a Formentera amb el Zuzu i el Jaume. Va estar de conya, la veritat. Jo pensava que anant tres nits ja estaria bé, però si haguès pogut, m'hagués quedat allí una setmana o un mes sencer.

Formentera és un lloc increible, amb aigues caribenyes (i això que mai he estat al carib), on es menja bé, i on, tot i la quantitat de gent que la coneix i la visita, l'entorn continua estant bastant ben conservat. Esperem que continui així, i no passi el mateix que li està passant a Eivissa, una illa preciosa, però que ara per ara, s'ha convertit en un parc temàtic de discoteques, atravessat per una autopista per la qual deambulen individus que se'ls hi enrefot que la illa sigui Eivissa o qualsevol altre del món.

Vam pillar motos, una molt bona idea. Teniem dos Typhoons, que ens anaven tornant per conduïr. Jo feia molt de temps que no en duia una, i el cert, és que la sensació de llibertat que et dona una moto és molt xula. Degut a l'emoció del primer dia vam realitzar algunes maniobres una mica arriscades al més pur estil Valentino. Encara recordo al Jaume i l'Andreu (de paquet) adelantant pel camí de sorra que porta a Illetes a tota la renglera de motos que anava cap allí; la gent devia flipar. Els dies posteriors, per sort, ja vem anar més tranquils.

Sempre que viatges aprens coses i aquest viatge no ha sigut una exepció. Hem après coses relacionades amb les cremes solars, i també amb les picades de medusa. A l'Andreu li va picar una i llavors et dones compte de que tothom té teories sobre el que s'ha de fer -posa't aigua salada, posat vinagre, aigua dolça no, aigua salada si, pixa't a sobre, l'afterbyte és només per insectes?, no t'ho toquis, toca't-ho, etc.-.

Però de qui més hem après, està clar, és de la gent autòctona de l'illa; els italians. Sobretot pel que fa a com anar a la moda. Quins paios!! És increible lo pressumits que arriben a ser els tius. Anaven absolutament ridiculs!! No tenim cap foto d'ells, però hauríeu d'haver vist els mocadors que portaven per sortir per la nit, increible!! I una altra cosa típica dels italians: lo plastes que són amb les ties!! A es Calò del Mort hi havia dues catalanetes, una de les quals es va punxar amb una garoina al peu. Al mateix instant que sortia de l'aigua, amb símptomes evidents de dolor, tres italianinis que tenien al costat van sortir disparats a sòcorrer-la. Van estar com a mínim mitja hora amb elles! El més guaperin d'ells li va tenir el peu agafat tota l'estona el molt cabron!!! Haguéssiu rigut sentint el que li deien a la noia per a que es curés la punxada quan arribés a casa. El tiu aquell semblava que hagués treballat a la "Botica de la Abuela". Mai havia sentit tants remeis caseros i que a més, sonéssin tant eficaços. Quins perles els italians,... però en el fons, he de reconèixer que els hi tinc molt apreci.

Bueno senyors espero que aneu a Formentera i disfrutreu com ho hem fet nosaltres. En un post anterior trobareu tots els nostres consells sobre l'illa. Ah! M'oblidava, si algun cop toqueu una ortiga,... no respireu! ; )