27 de setembre, 2012

Chez Coco

Tenim costum amb la família de celebrar sants i aniversaris anant a dinar o sopar fora. Ara fa uns dies era el sant de la Merche, la meva tia preferida. A ella sempre li agrada provar coses noves i ens va
portar a un lloc diferent i molt peculiar que es diu Chez Coco, no sé si us sona.

És un restaurant situat a la Diagonal, entre Villarroel i Casanova just a tocar de El Corte Inglès, que té dues particularitats que el diferencien i el fan sortir de lo habitual; i això ja és molt en móns que corren d'homogenització i convergència (i no és una broma política). La primera particularitat rau en la decoració (veure fotos). No sabria bé com descriure-la però és recarregada i tendeix a l'horterisme, però quan t'hi fixes veus que tot està pensat fins a l'últim detall. No decoraria mai un lloc d'aquesta manera però reconec que tot i no ser un estil que m'agradi està molt ben parit. A més el local hi ajuda ja que és ampli amb sostres ben alts i un pati posterior que li dona aire i també permet fer el cafè o la copa.

La segona de les particularitats és el menjar. Hi ha una mica de tot, però són especialistes en carns i especialment en aviram. Tot el que tenen és de super màxima qualitat i això es nota en el paladar però també en la butxaca. 

De primer ens vam partir un parell de tapetes; un salmò marinat sobre uns blinis i una crema de formatge i després un formatget que era de l'estil Torta del Casar però en petit (posava que estava entre els 50 millors del món). De segon, excepte el meu pare que va demanar garrinet, vam menjar els pollastres que són l'especialitat de la casa. Són molt petitets i te'ls serveixen acompanyats de patates o arròs, amanida i la salsa que t'hagis demanat. Jo em vaig trincar el pollastre sencer, estava excel·lent. 

És un lloc on val la pena anar. És car però crec que per la seva originalitat s'ho mereix.

Bon profit!!!

Chez Coco
Avinguda Diagonal, 465
08036 Barcelona
Telf. 934 449 822



Ver
: left;">Restaurants en un mapa más grande

17 de setembre, 2012

La travessa de l’obaga i altres rutes de Collserola


Darrerament i especialment aquest estiu he estat fent algunes rutes per Collserola. Una de les que més m’ha agradat i que he repetit fent diverses variacions és la que a la web del parc denominen com la travessa de l’obaga. Aquesta ruta parteix de l’estació de ferrocarrils del baixador i arriba a Sant Cugat passant per Can Cortès i el pi d’en Xandri (un dels pins més grans i vells del parc que fa uns anys un psicòpata va intentar tallar), una masia on preparant menjars i esmorzars per els visitants del parc. Us deixo un enllaç on s’explica de forma detallada aquesta ruta. 

El primer dia la vam fer amb el Peluti i vam conèixer a un personatge força divertit just a Can Cortès. Era un avi de setanta llargs que era tot un esportista. El senyor en qüestió ens va explicar les seves batalletes i ens va donar una lliçó de supervivència en el bosc digna del Chris McCandless. Va explicar també que havia jugat al Comptal, filial del Barça i també al Cadis i al Gijón. Això va emocionar al Pelut i va fer que la conversa s’allargués de forma exagerada. Cada com que semblava que s’acabava, el Pelut llençava una nova pregunta... jejeje!! Altres cops que hi he anat me l’he tornat a trobar i el tiu sempre estar buscant algú amb qui petar la xerrada.

Ara ja al setembre vam fer una altra ruta amb la Belén i el Jordi i la nostra sherpa la Tana. La idea era seguir el GR92 que també passa a tocar de l’estació del Baixador de Vallvidrera i tornar a Barcelona per l’estació de metro de Montbau. Era una rutilla bastant llarga, però que finalment degut a una sorpresa majúscula no vam poder culminar. Primer però vam tenir un “percance”amb dues noies i un noi del target pijo-castellà de Pedralbes que anaven amb un truño xuxo pel mateix camí que naltros. La Tana va veure el gos i el va perseguirde forma molt enèrgica però sense cap “atisbo” d’atac. El paio no ho va entendre així i li va cardar una patada que flipes quan la va tenir en el seu radi d’acció. Peazo cabron!! Ens va discutir una miqueta però ho vam deixar estar ràpid i vam seguir el camí.  

Poc després ens vam trobar amb la nostra sorpresa majúscula, un porc vietnamita, que la Belen va batejar com a Princess. En un primer moment ens vam espantar, pq vam pensar que era un jabato i que molt a prop devia ser la mare. Segons després ja vam veure que no ho era per l’aspecte i pel seu caràcter domèstic amb nosaltres. Evidentment vam aturar-nos i mentre pensàvem que fer la Tana flipava i olorava a aquell estrany ésser viu. Finalment el vam lligar amb un cinturó al coll com si fos una corretja i el vam dur al centre d’informació de Collserola per a que se’n fessin càrrec. El camí va ser divertit, pq la gent ens mirava al·lucinada, devien pensar “mirar aquests freakis passejant el porc per la munanya”. Finalment el vam deixar en mans d’un guarda forestal que no ens va donar gens de bon rotllo, però era millor que la Belen i el Jordi l’acabessin adoptant a casa seva. : ))

Si us agrada caminar i la natura a Collserola hi trobareu una infinitat de possibilitats i també alguna que altra sorpresa.

Ruta del Mas de Barró - Ports de Beseit


Abans de les vacances d'estiu em vaig escapar un cap de setmana de ruta muntanyera amb un equip de muntanyistes d'alt nivell.
  • El Jordi, gurú i mestre d'un tal Kilian Jornet, que va donar nom a la famosa escala Bertran que mesura el grau de dificultat d'una muntanya
  • El Pelut, un romàntic dels mapes i més dur en l'escalada que el mateix Edmund Hillary
  • El Mateu, amb un genoll que mai ha tornat a estar el mateix després d'aquella difícil ascensió al Aconcagua
  • La Tana, gossa alegre i fidel, de raça desconeguda (no Pelut, no és un Perro de presa canario) que va haver de treballar constantment per a mantenir el ramat sempre unit.

Vam muntar el campament base a Mas de Barberans, una bonica població que es troba al peu del Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit i que ens va permetre descansar de les nostres maratonianes jornades d'ascensió. Només arribar ja vam veure de quina fusta estava feta la gent d'aquelles contrades; mentre estiravem les cames després de dues hores de cotxe ens vam topar amb un grupet de iaies octogenàries que pensavem que estaven sopant. Ens va sobtar pq no eren encara les 8 del vespre, però la seva resposta encara ens va sobtar més "només estem berenant un platet de "callos" acompanyat d'una copeta de vi negre per matar la gana abans del sopar". A loro amb els de Mas Barberans!!
 
El dissabte guiats pel nostre capità, vam fer la ruta del Mas del Barró que entre una cosa i l'altre ens va portar unes cinc o sis hores ja que ens vam desviar pel GR 7 i després ens vam arribar fins a la Cova del Vidre. Es tracta d'una ruta circular que et permet deixar el cotxe a l'Àrea de lleure de la Vall i tornar al mateix punt. Vam calcular perfecte ja que pel nord-oest s'apropava una tormenta de cal déu que no ens va enganxar de miracle.

Vam dinar i fer siesta i a darrera hora de la tarda, abans de sopar a Sant Carles de la Ràpita, vam anar a fer un banyito a la platja del trabucador. Va ser espectacular aquell bany. La llum del vespre, la tormenta a les muntanyes, la Tana perseguint un kitesurf terrestre, una composició de flamencs surcant els cels... buuf!!

Diumenge finalment vam decidir no fer muntanya; el genoll del Mateu va dir prou i el sol apretava amb molta força a l'hora que jo em vaig llevar. Així vam cambiar el plan muntanyenc per una mica de platjeta i un arrosset al ja mític Racó del Riu.

La Vall de Silvestre (demanar el pis de dalt amb terrassa!!!! espectaculars les vistes)
Apartament turístic  -  Número oficial ET-214
2 - 13 places   - 25€ / persona i nit (aprox.)
Mas de Barberans
(0034) 617 173 767 - 977 570 220

12 de setembre, 2012

Fàbrica Moritz

Que el Jaume es quedi un cap de setmana, d'una o altra forma, sempre acaba sortint car. L'altre dia el vaig convidar a sopar per una aposta pendent que teníem de l'any passat. Ell feia un màster a BCN i tenia classe els dissabtes i per obligar-lo a que es quedès més de tres caps de setmana sencers m'hi vaig apostar un sopar que evidentment vaig haver d'acabar pagant.

Després d'uns quants mesos la setmana passada finaloment el vaig convida a sopar. Vam anar a la Fàbrica Moritz, un lloc que cap dels dos coneixia però al qual teníem moltes ganes d'anar. L'edifici no sé si el coneixeu però per dins és molt i molt xulo. L'arquitecte que el va remodelar va ser el Jean Nouvel i sembla que el tiu s'hi va esmerar i els de Moritz es van deixar una calerada. 

No es pot reservar, però a l'anar-hi una mica d'hora i sent només dos no vam haver d'esperar ni 5 minuts. La carta és interminable, una mica de l'estil del velodrom (cal tenir en compte que aquesta cerveseria només tanca 3h al dia i això fa que tinguin de tot). Nosaltres vam menjar 4 tapes i dos postres, tot estava correcte però no tant bé com ens esperàvem. Les braves, per exemple, tenien una salsa molt bona però en canvi les patates estaven una mica revingudes. El més bo de tot va ser una pizza amb formatges Munster que es veu que és típica d'Alsàcia i es diu Flammkuchen. estava boníssima. Per acompanyar-ho tot, evidentment vam fer canyes Moritz... i quin descobriment!!! Jo no sóc gens de Moritz, però la cervesa que alli servien era fresca (no pasteuritzada) i la fan alli mateix. Estava excel·lent i entrava molt millor que qualsevol cervesa d'ampolla.

Un cop acabat el sopar, vam fer una mini-ruta turística guiada pels baixos de l'edifici. La noia que ens ho ensenyava ens va explicar coses interessants sobre la història de Moritz i la fabricació de la cervesa. També ens va dir que tenien la idea en un futur proper d'engegar un parell de restaurants més a l'edifici; una Brasserie i un restaurant exclusiu amb pretensions d'aconseguir alguna estrella Michelin.

Apa!!

Ronda de Sant Antoni 39-41


Ver Restaurants en un mapa más grande

Gràcia; territori take away

Suposo que la majoria de vosaltres us hi heu fixat, i és que ens els dos darrers anys Gràcia s'ha convertit en un barri amb una àmplissima oferta de takeaway's. Suposo que el motiu principal és que la crisi apreta i molt i l'època d'anar a sopar i gastar-se 30 euros per persona ha passat a la història. Probablement també des del punt de vista del qui ho munta és més fàcil i econòmic engegar un negoci de menjar per endur que no pas un restaurant. 

Independentment dels motius d'aquest fenòmen és un fet que hi ha molt per escollir. Hi ha grans clàssics que ja fa anys que funcionen i d'altres negocis que tot just arrenquen alguns dels quals ja hem provat. Segur que me'n deixo molts però aquí teniu la meva llista:

  • Fast Kibuka (Torrent de l'Olla 23). Japonès.
  • Woki Market (Astúries 22)
  • Wok Verdi (Verdi 20)
  • Àsia amb gràcia (Plaça del Diamant 5)
  • Tots els llocs de shawarmes
  • Lucania (Terol 29). Pizzes.
  • Pizza Ràpid (Torrent de l'Olla 157)
  • El Xilè de Gràcia (Torrijos 53)
  • The dog is hot (Vallfogona 40)
  • Teicaway (Torrijos 50). Mexicà
  • El Viejo Almacén (Ramon i Cajal 158). Empanades
  • Manduka (Terol 8). Coques
  • Piadineria (Santa Creu 1)
  • Piano Piano (Plaça de la Vila 7). Piadines i pizzes.
  • La Pizza (Penedès 7)