El mejor corrientazo de Chicó

En els temps que vivim el poder no resideix en tenir la informació sinó en compartir-la. El Carles, el mateix del post anterior, és un crack en això i l'altre dia em va recomanar un dels llocs més populars del Chicó per a fer el "corrientazo".

El "corrientazo" és el nom del menú del migdia que serveixen els restaurants aquí a Colombia. Es tracta d'un menú a preus populars que habitualment es composa d'un entrant que acostuma a ser una sopa d'aspecte poc atractiu i de color grisós amb diferents tipus de patata i si tens sort algun tros de pollastre, i un plat principal que acostuma a ser una carn acompanyada per una combinació d'aquestes coses; llenties, patates, advocat, yuca, plàtan o arròs.

Al Chicó, més concretament a la Carrera 15 #92-65, es troba el Papas&Carne, potser un dels millors corrientazos del barri (veure millors corrientazos de Bogotá). El lloc no té res, de fet des del carrer quasi no es veu ja que a la planta baixa hi ha una pastisseria que funciona a part del restaurant. La pastisseria, tot i semblar una mica matussera, fa molt bona pinta. Son postres calòrics però tradicionals; arròs amb llet, recuit, natilles, flam, cheese cake, etc.

El restaurant està a tope i cal anar a les 12h si no es vol fer cua. Jo hi he anat a la una i la cua baixava tota l'escala fins el carrer. M'he omplert de paciència (qualitat important aquí a Colòmbia) i finalment m'he aconseguit seure. A diferència de la majoria de llocs, en el Papas&Carne, tot i que el seu nom indiqui el contrari, tenen divereses varietats de peix. Jo he fet una mojarra fregida que realment estava bona, acompanyada del seu platàn fregit, arròs, papas fregides i yuca... hidrats de carboni i fritanga a punta pala!! Pero la veritat és que ho he disfrutat molt i més encara amb els mals de cap que m'ha donat avui el tema del pis. 

Papas&Carne
Carrera 15 #92-65, Bogotá

Bogotá - Choachi

Bogotá és una ciutat molt intensa; cotxes, gent, asfalt i contaminació. Amb el poc temps que hi porto tinc la sensació que o vas sortint de tant en quant o la ciutat et pot superar. 

Això mateix és el que vaig fer aquest cap de setmana. El Carles, un català que viu a Bogotà, em va donar a conèixer una empresa que es dediquen al turisme de natura. Tenen molts tipus d'excursions, algunes d'elles d'un dia, altres de tres o quatre i unes altres de més llargues i a mida. Es diuen "Caminantes del Retorno" i encara que el nom soni a secta aquest diumenge els vaig conèixer i semblen molt bona gent.

El trekking era per l'antic camí que comunicava Bogotá amb Choachi (aquí podeu veure els detalls del recorregut). Ens vam apuntar amb el Carles, el Pep i l'Agustí, però aquests dos últims van causar baixa a última hora, així que el Carles i jo vam ser els xulos que vam aguantar el tute de caminar cinc hores en baixada costant sobre lloses de pedra humides. Dos dies després encara tinc les cames cruixides.

Vam sortir amb el grupet que s'havia apuntat a les 7 del matí del centre de Chapinero. Tres quarts d'hora més tard erem a l'inici del camí, a 3400m d'alçada i per davant teniem 15km de baixada fins al poble de Choachí que es troba a 2000m. La primera part del trajecte va ser la més dura ja que era una camí empedrat amb llosses, que degut a la pluja i a la humitat de l'indret, estaven molt relliscoses. Tots vam anar alguns cops amb el cul a terra i això va fer que estiguessim tant concentrats en no caure que gairebé no podiem gaudir de les vistes. Després d'una parada técnica i unes arepes artesanals fantàstques la dificultat va disminuir però el cansament a les cames ja era molt evident.

Un cop a Choachí vam tenir temps per fer una cerveseta i poc més. Vam pujar tots a l'autobus de tornada i durant molta estona va regnar el silenci; tothom estava ben petat.