24 d’octubre, 2013

Viatge al Nepal (I)

Primers 8 dies del viatge al Nepal (novembre del 2012)
----------------------------------

DIA 1: Barcelona - Dubai

Sortida ben d’hora al matí. Dia gris i plujós. Molta tristesa per deixar l’Abril a casa. En aquell moment però no era conscient del que em depararia el futur.

Dormo a Dubai a casa de l’Elisa, la tia de la Mar. Moltes gràcies des d’aquí per haver-me acollit. El noi que els ajuda a la casa és nepalès i parlem sobre el seu país mentres m’ofereix quelcom de menjar. Es novembre però fa molta calor.

Veig una estona a l’Elisa, lo just per agrair-li que m’hagi acollit. Dormo intensament.


DIA 2: Dubai – Katmandú  

Em costa molt llevar-me degut al jetlag. Finalment ho aconsegueixo sobre les 9.30h, més tard del que volia. Em trobo cansat, no només per la son sinó per les darreres setmanes amb l’Abril a Barcelona. Han estat dies molt intensos i tristos. Disposat a aprofitar les hores que tinc a Dubai, agafo el metro (aeri) i faig unes 20 parades fins a Dubai Marina. Cap dels llocs per on passem em conviden a baixar i a caminar una estona.

En una hora torno a ser a la casa. Preparo les coses ja per marxar. Fa molta calor, 38C al mes de novembre.

Per no seguir els consells que m’han donat i passar-me de llest em faig un embolic amb el metro i el bus per anar a l’aeroport. Estressat, acabo agafant un taxi al mig del carrer i el taxista m’esbronca no sé ben bé perquè. 

Arribo a la terminal pensant que tot està ok i em diuen que no puc facturar la maleta, que no he pagat per facturar-la. Tenen raó. M’ofe
reixo a pagar i em diuen que no es pot. Molt nerviós li dic a la noia que m’atén que què he de fer. Em diu que intenti entrar a l’avió amb la motxilla com si fos no passés res. Per primer cop en el viatge trobo a faltar algú amb qui compartir la situació que estic vivint.

Passo el control de duanes i els tius flipen. La maleta comença a pitar i veuen que porto un mega-ganivet, tisores, pals punxeguts. Em paren, em fan obrir la bossa, i després de 15 minuts de trucades, preguntes i visites a una sala, em requisen tot el material prohibit i em deixen passar. Respiro pel moment, però encara m’han de deixar entrar la bossa a l’avió.

Menjo alguna cosa ràpida al McDonalds (feia anys que no ho feia) i em poso a fer la cua per entrar a l’avió. Observo que la gent porta unes mega maletes i veig que les deixen a un treballador de la companyia aèria i aquest els hi va posant un indentificador per facturar-les a l’avió. Buuuuf!!! Respiro finalment. 

L’avió va ple de nepalesos que treballen a Dubai. Xerren tots sense parar i es canvien de lloc constantment. Ja em dono compte que la forma de fer és ben diferent a la nostra. 

Aterrem. L’aeroport de Katmandú, el Tribhuvan International Airport, és petit i senzill. Passem els diversos controls de passaports i busco a algú per compartir un taxi fins a la ciutat. Finalment conec a l'Ayal, un israelià. Negociem el preu del taxi. Finalment ens ho deixa gratis si vaig a un hotel que ell coneix. Error. Són les nits que em surten més cares de llarg de tot el viatge tot i que l’hotel, dins dels paràmetres del Nepal, està prou bé. 

Intento dormir però el jet lag m’ho impedeix.


DIA 3 Kathmandú

Em llevo perquè he quedat a les 9h amb l’Ayal. Es presenta acompanyat amb l’Itai, un altre israelià. Els dos són soldats que han acabat el seu pas per l’exercit. Passo tot el dia amb ells. Mengem momos en una parada al carrer (després em dono compte que són els millors del viatge). Anem a agències per a preguntar possibles rutes i excursions i em dono compte que tot és un pel més complicat del que em pensava. En principi em quedaré un dia més a Kathmandú i després marxaré cap a Pokhara.

Per la tarda deixo als israelians. Són un pel estranys, no sé que hi ha en ells que no m’acaba de convèncer. Al llarg del viatge em dono compte que és un sentiment compartit amb altre gent en relació als israelians.

Surto a sopar al Shree Lab House of Vegetarian Restaurant. Un vegetarià on menjo un bon arròs de verdures. Comparteixo taula amb uns finlandesos. Posen mala cara però al cap d’una estona l’home em dirigeix algunes paraules i parlem una estona. 

Després me’n vaig cap a casa i abans em connecto a Internet. Em sento al costat d’una noia, ens somriem per la lentitud de la connexió. Surto, camino per els carrers i em dono compte que em segueix. Finalment comencem a xerrar i anem a fer una birra plegats. També és d’Israel i també ha estat soldat. És un pel rara però crec que és per que està superada per la situació. Acaba d’arribar al Nepal, no havia estat mai en un lloc així i a més ha perdut la maleta i està super constipada. 

Ens separem i torno a l’hotel per avançar l’hora de dormir. No recordo el seu nom.


DIA 4 Kathamndú

Em llevo encara amb jetlag i vaig a esmorzar un altre cop al mateix lloc on em van portar els israelians. És un lloc molt “europeitzat”. Tenen croissants, ous de totes menes, brownies etc. El lloc es diu Pumpernickel cafè i està al bell mig del Thamel, el barri dels guiris. Faig algunes compres i em trobo a la israeliana a l’agència dels israelians, encara busca la maleta pobre.

Torno a les 12h a l'hotel i em ve a buscar l'Itai. Anem de ruta cap al temple de Buda. Agafem transport públic i ens costa 20 rupies per cap. No podem evitar pagar l’entrada, l’Itai és una mica cagadet. Suposo que això d’estar tan de temps a l’exèrcit fa creure més en la disciplina i les normes de lo habitual. El temple és molt guiri. Sortim i mengem en un antro de mala mort una sopa de fideus; bona calenteta i picant. Nem a l’altre temple, els dels crematoris i no entrem per rataneria.

Ens separem amb l’Itai i agafo taxi cap a Patan, a la Durbar square.

S’ha de pagar per entrar a la plaça però entro per una altra entrada. Em persegueixen dues noies vigilants que em volen fer pagar però jo em faig el longuis.

Torno en bus al Thamel i vaig a sopar a un Coreà que recomana la Lonely Planet.


DIA 5 Kathmandu – Pokhara

500 rúpies per un viatge en bus turístic fins a Pokhara. Fem 3 parades i 9h de trajecte. Es fa llarg. Em sento amb un nepalí que penso que podria ser gay. Un cop arribats em salto el batalló de taxistes i agafo un bus local, molt més barat que el taxi, per arribar al llac. Parlo amb dues noies alemanyes que em recomanen el Corner Sandwich un lloc per a guiris, petit, on fan entrepans que tenen molt bona pinta.

M’instal·lo en l’hotel Avocado que està tocant a la sandwicheria. El lloc cutreja i negocio 550rp. Un cop instal·lat surto i em “trinco” el primer bocata. Tinc molta gana. Vaig cap al llac i tiro unes quantes fotos. Després, un cop ja és fosc, vaig a buscar l’agència dels jueus (Swissa) per a que m’expliquin les condicions del trekking.
No vull anar sol i tinc dues opcions; guia (1150RP/dia) o portejador (750RP/dia). Opto per la segona i dies després, quan ja estic pujant a l’Annapurna em dono compte que he encertat plenament. 

Sopo sol en un lloc tibetà. Vaig a dormir d’hora.


DIA 6 Pokhara

Em llevo a les 6 per poder fer algunes fotos del llac a primera hora. Un cop acabada la llum de primera hora vaig a l’agència a tancar el trekking. En principi faré un trekking de 7 o 8 dies fins al camp base de l’Annapurna. Al final el preu queda així:
  • Annapurna Area 2100RP + 1 foto carnet
  • TEAM 950RP + 1 foto carnet
  • Sherpa         750RP/dia

En aquest preu no s’inclouen els allotjaments ni tampoc els àpats que has de fer durant el trajecte. En tots els punts del trajecte hi ha llocs on dormir o acampar i també per menjar. Quan més a prop estàs del camp base, més dificultat hi ha per trobar llits disponibles (no està de més anar reservant amb un dia d’antel·lació a mida que vas pujant, sobretot si ets més d’un) i més car és el menjar. 


Surto de l’agència i vaig a la tenda del costat per comprar/llogar material. Per tot Pokhara i per tot el Nepal es pot llogar material de muntanya. Això és perfecte perquè així no cal dur-lo durant tot el viatge a sobre.

Llogo un sac de -10Cº per 40RP/dia i compro uns pantalons i un gorro. Durant el trajecte les temperatures son molt variables i depèn també molt de com et trobis el clima. Pot fer molta calor durant el dia (pantalons curts) i refrescar bastant durant la nit i primera hora del matí. Al camp base, que és el lloc més alt (4120m) i més fred, en aquesta època a la nit es pot estar a -10Cº.
Em menjo un entrepà i descanso al cuarto una estona abans de pujar a la Stupa (world Pagoda) que és un monestir que està elevat a l’altra banda del llac, des d’on hi ha unes bones vistes de l’Himalaya.

Aconsegueixo anar amb transport públic tot i que m’ho posen difícil pq hagi d’agafar un taxi. A dalt, a la pagoda, conec a la Paola, una noia mexicana que vivia des de fa sis mesos a l’Índia treballant en un Ashram. Li ajudo a fer-se una foto i de seguida detecta, pel meu accent en anglès, que sóc espanyol. Ens passem la tarda junts i resulta ser una companyia molt agradable.

Sopo uns momos a un tibetà i conec a una parella de catalans. Són estudiants de magisteri. M’afegeixo a ells i sopem plegats. Molt bona gent. Jovenets.


DIA 7 Pokhara – Nayapul – Ghandruk

A les 7.30h conec a l’agència al meu sherpa que es diu Durga. A primera vista em sembla un bon paio i, dies després, s’acaba confirmant. És granjer i durant la temporada alta fa de sherpa. Agafem un taxi fins a l’estació de bus local i després un bus que ens porta fins a Nayapul. Comença un viatge dins el viatge.

Caminem 4 o 5 hores i arribem a Ghandruk. És un poble de muntanya i rural amb molt encant. Aquest primer dia de pujada em fa donar-me compte de que això és molt més turístic del que em pensava. Ben pensat és normal, només hi han uns Himàlaies al món i estem en plena temporada.

Aquesta primera nit aprenc que durant el trekking allà on dorms és allà on sopes i esmorzes. És una regla no escrita però és així. Surto a fer una volta pel poble i em dono compte que la gent està tan acostumada al turisme que ni tan sols et miren.

Trobo un bar una mica més a dalt i entro per l’olor a poma al forn que sento des de fora. Em demano un apple strudel que em senta com glòria.

Començo a sopar d’hora i just arriba l’altre hoste. És un alemany, de Baden, calcat al Bruce Sringsteen. El tiu entra a la sala i comença a parlar en nepalí amb la gent de l’hotel, estic flipant. Li pregunto que com és que sap parlar nepalí i m’explica la seva història. Té una cinquantena d'anys i ha treballat com a fuster tota la vida però de sempre que ha estat un enamorat de la muntanya. Fa un any va decidir deixar-ho tot i dedicar-se a ser guia al Nepal i al Pakistan.

Menja amb una voracitat que no veia des de que el Pelut es menjava la truita de camagrocs a Núria estil “son goku”. Acabem de sopar i ens posem a xerrar durant 1h i mitja. Arreglem el món uns quants cops i finalment ens acomiadem per anar a dormir. Es diu Moritz.


DIA 8 Ghandruk – Sinuwa

De moment el dia més dur del trekking. Més de 6h pujant i baixant sota un sol de justícia. 

Em llevo i pujo a la teulada d’un hotel per veure com la llum de l’alba il·lumina les muntanyes. Un dels lodges posa música nepalí ben alta  i l’ambient que es crea resulta màgic. 

Arribem a Sinuwa cap a les 15h i estic pels pèls de no trobar lloc per dormir. Acabo compartint habitació amb un austríac, un polac i un madrileny i no és cap acudit. Les primeres tres frases del madrileny em tiren una mica enrere però després em dono compte que tot i que és un fantasmilla resulta ser un paio agradable.

Durant el camí he conegut dues alemanyes que semblen molt maques i també a tres espanyols. Dos son parella i fan “ironmans”; són unes putes maquines i tenen al guia rebentat. L’altra és una noia joveneta de València que es diu Josefina i que els acompanya però a un altre ritme. Amb ella he xerrat una bona estona durant el camí i m’ha explicat que havia acabat INEF i que com no té feina estava viatjant per Àsia.

Per la nit sopo amb les alemanyes i després me’n vaig a petar la xerrada amb els espanyols. Tenen un problema amb les mantes i el guia que és una mica empanat només riu i els hi diu que no hi ha mantes per a ells. Me’n vaig a buscar una al meu Lodge per deixar-lis i el Durga m’enganxa amb la manta a mig camí i em diu que està super prohibit passar coses d’un lodge a un altre. Flipo. Finalment i després de molt de catxondeo aconsegueixen tenir una manta cadascun i anem a dormir.

21 d’octubre, 2013

Santiago i la seva "cua de cavall"

Hem passat el diumenge fora de Monterrey. Ens hem llevat d'hora i hem agafat el cotxe per anar a veure la "Cola de Caballo", una impressionant cascada d'aigua que es trova al vessant oriental de la Sierra Madre. La Cola de Caballo està molt a prop Monterrey, a no més de quaranta km de la ciutat, i el nucli que té més a prop és Santiago, catalogat com a Pueblo Mágico, l'únic de tot Nuevo León.

La cascada és espectacular, sobretot en aquesta època de pluges quan el riu baixa ple d'aigua. El problema és que un cop has vist la cascada no hi ha gaire cosa més a fer. Nosaltres veniem preparats per fer alguna caminata muntanyenca i a l'entrada ens han dit que no hi havien senderes per caminar. La única que hi ha estava tancada per culpa de les pluges.

Així doncs un cop fotografiada la caiguda d'aigua hem marxat a fer voltes per Santiago per veure el poble i agafar gana. Hem fet algunes compres, una mica de mel artesanal i un molcajete, i després hem anat a dinar al restaurant més famós de Santiago, Las Palomas. Hem dinat molt bé sobretot el "asado de puerco" que estava fantàstic. L'Abril diu que no, però a mi m'ha recordat una mica a la "cochinita pibil".


03 d’octubre, 2013

Slang i altres coses de Monterrey


Slang:

  • Chingar: es podria traduir com "fotre" però té mil usos diferents tant positius com negatius
  • No mames: no fotis
  • Te la mamaste: t'has passat (però fort)
  • Coger: follar
  • Bañársela (te la bañaste): t'has passat
  • Órale: pot significar sorpresa (uala!!!) o estar d'acord
  • Qué pedo?: Que tal?
  • Ni de pedo: ni de conya
  • Empedarse: tajar-se, emborratxar-se
  • Cruda: ressaca
  • Hueva: mandra
  • A huevo: no he trobat la traducció, és una forma de reforçar el que diu algú.
  • Cotorrear, platicar: xerrar, conversar
  • De la verga: de puta pena, malament
  • Chinga tu madre: que algú es folli a ta mare (molt fort)
  • Pendejo: Capullo, ruc (molt fort)
  • Apendejado: empanat
  • Naco: hortera, amb poca classe 
  • Fresa: pijo
  • Neta: veritat
  • Eres la neta: ets lo millor, ets el puto amo
  • Uácala: expressió per dir quin fàstic, Ecs!!
  • Qué onda?: Què tal?
  • Pinche: lleig
  • Cauama: xibeca (cervesa de litro)
  • Está bien padre: mola, està xulo
  • Que padre: idem
  • Con madre: idem 
  • Me vale madre: no m'importa, me la suda
  • Madrear: vacilar (també pot voler dir colpejar)
  • Chido: guay
  • Buena vibra: bon rotllo
  • Morra: dona
  • Bato: home
  • Güey: tiu 
  • Chavo: nen
  • Cuate: amic
  • Gato: servent, paraula despectiva per indicar que algú és de classe baixa
  • Güero: ros, extranger
  • Cascarita: partit de costellada, patxanga
  • Chochito: pastilla de homeopatia
  • Perrón: que mola (però és com si ho digues la teva mare, sona antic i cursi. ex: chupi)
  • Botana: aperitiu, pica pica previ a un àpat
  • Ojete: mala persona o cosa dolenta
  • Codo: garrepa
  • Mugrero: "menjar basura" tot allò que siguin marranades per menjar
  • Culero: mala persona (fort)

Coses que m'agraden:
  • El menjar, fantàstic
  • L'Abril
  • El picant
  • L'afició a la cervesa i la quantitat de marques que tenen
  • Els aperitius picants, especialment les patates de bossa
  • La gent, càlida i carinyosa
  • Els alebrijes
  • Les micheladas i els clamatos
  • Que es pugui veure alcohol als camps de futbol
  • Els cerros
  • Chipinque y la Fundidora
  • Que hi hagi colibris
  • Que als bars o discos els diguin "antros"
  • Que no em sento baix
  • Tigres
  • Lo bé que pronuncien l'anglés
  • Lo emprenedors que són
  • La bocina del tren de mercaderies quan creua la ciutat de nit

Coses que no m'agraden:
  • La inseguretat
  • El pes de la moralitat 
  • La poca conciència ecològica
  • La impuntualitat
  • La mobilitat i l'urbanisme de la ciutat
  • Lo malament que condueixen (no respecten les normes, són agressius, sempre amb el mòbil,...)
  • Lo exagerats que són amb l'aire acondicionat
  • Els problemes que tenen derivats de l'alimentació (greix, sucres, picant, farines, massa carn...). Monterrey és ciutat que més Coca Cola consumeix per habitant del món.
  • Els cinemes (es pot menjar, la gent parla pel mòbil, molt gringo tot plegat)

Coses que em sorprenen:
  • Com es saluden els homes
  • Que en els àpats familiars no tothom comenci a menjar al mateix temps
  • Que als súpers hi hagi gent que t'ajuda a posar coses a les bosses
  • Que a les farmàcies venguin tabac!!
  • Que moltes coses obrin 24h i també els diumenges
  • El nivell de pijerismo exagerat de San Pedro
  • Que només hi hagi un iogurt que no porti sucre
  • Que la X, de vegades, es pronuncïi J. ex: México!
  • La quantitat de treballadors que hi ha a les tendes
  • Que hi hagi un oli que es diu "Capullo" i un paper de water es digui "Pétalo"
  • El concepte MMC "Mientras me caso" que es refereix a les dones que estudien una carrera per ocupar el temps abans de casar-se
  • Que el tren de mercaderies passi pel mig de la ciutat
  • Que hi hagi més camisetes del Madrid que del Barça