24 d’agost, 2010

I ♥ Benidorm

Platja de Llevant
Benidorm???? Sí, Benidorm. No hi havia estat mai, però si que hi havia passat per l'autopista i havia vist aquells gratacels que em feien esgarrifar. Dins meu hi havia una veu que es preguntava sempre com devia ser tot allò i sobretot quin tipus de gent podria voler anar de vacances a un lloc com aquell. Però per no jutjar allò desconegut el millor sempre és conèixer-ho, així que amb l'excusa de fer un reportatge fotogràfic de la gent de Benidorm, vaig agafar els bàrtulos i la càmera i me'n vaig anar cap allí.

Arribava el diumenge al vespre i l'entrada a la ciutat potser va ser el moment més impactant dels dos dies que vaig passar a Benidorm. No sé com descriure amb exactitud el que vaig sentir, però els primers edificis que hi ha a l'entrada de la ciutat, -blocs immensos de formigó pintat d'un taronja salmó-, em van fer sentir petit, em van intimidar i per uns moments vaig tenir ganes de girar cua i tornar cap a Barcelona.

Abans d'anar a buscar el meu hotel vaig voler pujar a "la cruz" per tenir una vista de la ciutat i veure com es ponia el sol; ja eren 2/4 de 9. Benidorm és lleig o al menys així m'ho sembla a mi, però en aquella primera vista panoràmica de la ciutat, l'espectacle de les quilomètriques platges i els gratacels banyats per la llum ataronjada de la posta de sol era realment imponent.

Hotel Bali
Un cop vaig haver aparcat el cotxe em vaig dirigir a l'hotel (Calas Marina) i després a la meva habitació. A través de booking.com havia demanat una per a no fumadors, però la bafarada que em va venir en obrir la porta em va fer dubtar, per dir-ho d'alguna manera. Potser era realment de no fumadors, però en els 40 anys d'història d'aquell hotel l'habitació s'havia anat impregnat poc a poc d'una combinació d'olors explosiva i no gens agradable. Però com la capacitat d'adaptació del ser humà és molt gran al cap de 5 minuts ja no notava cap flaire extrany.

Un altre incovenient de l'habitació és que donava just a la piscina-jardi del Hotel Bali, el més gran d'Europa amb 45 pisos i no sé quants centenars d'habitacions. En aquest jardinet es duien a terme totes les activitats lúdico-festives de l'hotel, així que em vaig haver de xupar concerts infantills, balls per els jubilats, obres teatrals de lo més pintoresc, etc...  i tot això durava fins la mitjanit!!! I quins bafles!! Tenien més potència que els del Primavera Sound!! Bufff.

Però aquestes animacions eren "canela en rama" comparat amb les del meu hotel. Al loro!!!!



Durant el dia següent, i després d'un generòs esmorzar en el buffet lliure de l'hotel, em vaig dedicar a passejar sota un sol de justícia per el llarguíssim passeig de Benidorm provant de trobar voluntaris que volguéssin aparèixer a les meves instantànies. Superada la vergonya inicial vaig anar trobant candidats i al mateix temps vaig poder anar xerrant amb ells sobre les vacances, les fotos, Benidorm etc. Va ser una experiència personal molt important i que crec que em facilitarà les coses en futurs projectes fotogràfics a d'altres llocs.

Degut al mal temps només vaig poder fer feina durant un sol dia, però crec que alguna cosa decent va sortir. Va ser massa poc temps, així que en el futur hi hauré de tornar alguns cops més per a acabar la sèrie de retrats que he començat. Sembla doncs que comença una història d'amistat entre Benidorm i jo que es pot allargar durant una bona temporada.

*jo no hi aniria mai a estiuejar, però la gent que em vaig trobar se la veia ben feliç, gaudint d'unes bones vacances o d'una jubilació ben merescuda.

18 d’agost, 2010

Truita de patates al Bar Electricitat

Fa poc que l'Angelito viu a la Barceloneta però quan vas amb ell pels carrers d'aquest singular barri et dones compte que ja és un més. I no un més dels guiris que aterren i marxen constantment, sino que ell sembla un autèntic descendent dels primers pescadors que fa molt de temps van ocupar aquest indret. Així, actua com els de tota la vida; mai va pel passeig i si pels carrerets, viu el barri amb el respecte de la gent que hi porta tota la vida, pel carrer saluda, en els bars i comerços ja el conèixen i el més important de tot, asseca la seva roba en el balcó!. Si això és així en només dos mesos, que pot passar si és queda uns quants anys? Segurament acabarà llegint el pregó de les festes mentre és aclamat per les multituds... ; )).

Un d'aquests bars on el conèixen és l'Electricitat, una bodega de tota la vida de la Barceloneta que serveix tapes fredes i on un dels plats estrella és la truita de patates.

(obro  parèntesi)

No sé si us heu fixat, però a Barcelona no hi ha bars que tinguin fama per la seva truita de patates, i amb això no vull dir que no hi hagi molts llocs que la facin bona, sinó que simplement, la truita de patates no és un tag per el qual es busquin els bars a la nostra ciutat. A Madrid, i a d'altres llocs, això si que passa i hi ha molts locals que precisament són famosos per la seva truita de patates. Així que ja comença a ser hora que algú faci un ranking de les millors truites de patata de Barna (al loro!! senyors del Timeout) i donar-li així la importància que es mereix a aquest exquisit plat (ho sento Jaume!!). 

(tanco parèntesi)

El cambrer, que sembla un doble del Robert de Niro, és un person i fa temps que amenaça a l'Angelito amb una nit de festa mano a mano (vete preparando que este tiene mucha tela). Diu l'Ángel que hi vas per fotre't una truita i el tiu t'acaba liant. No saps com però surts hores més tard, havent sopat i mig taja per culpa d'una espècie de vermut especial "que tiene mucho peligro"!!

Doncs això, que ens vam menjar un pinxo de truita de patates que estava molt bo. No és la millor que he provat a la meva vida, però està realment bona. Sembla que altres tapes com per exemple el pinxo de lacón també estan bastant bones.

Apa!! Bon profit i visca la Barceloneta!!!


Bar Electricitat
C/ Sant Carles 15, Barcelona (Mapa)

Restaurant Sasha - grans invencions

Quina il.lusió trobar un nou italià on es menja fabulosament bé a Barcelona!!

Doncs sisi, és el Sasha, per on hi hem passat milions de vegades però que molt sovint no hi caus que sigui un bon lloc on fer un mos.

Ho porta una família que són maquíssims tots, la mare és un encant de senyora amb un somriure perpetu i té una filla també que invita a quedar-se allà i degustar els plats que ofereixen.

Jo em vaig demanar un plat de ravolis que portaven pruna dins que simplement vaig al.lucinar. Era una recomenació de l'anfitriona i sabia que seria poc risc perquè estaven boníssims. Qui es va arriscar més va ser el meu amic Edgar, que va probar uns amb mango dins. Si ets un gran amant d'aquest fruit d'origen indi us recomanem que els probeu perquè realment l'aroma era intens però tampoc empalagós. Tenen més pastes, antipasti i altres plats. El postre, simplement increible.

El lloc és molt agradable i acollidor. No tenen gaires taules i personalment ho prefereixo. Ultimament sempre m'agrada menjar a llocs on realment et sents com a casa.
No us ho perdeu, si necessiteu pasta setmanal a les vostres vides!!!

Vam sortir sabent que tornaríem aviat; cada un per raons diferents, oi Edgar? jiji

Martínez de la Rosa, 71 bajo 08012 Barcelona (Mapa)
Tel. 93 218 53 27 – Día de cierre: lunes
Preu aproximat : mínim 25-30 euros/persona

05 d’agost, 2010

Platja de Calabeig o la Roca Plana

A Catalunya la fama de les millors platges sempre l’ha tingut la Costa Brava. Aquesta fama és ben merescuda, perquè les cales d’aquella zona són realment boniques amb els seus penya-segats, els pins, les roques i l’agua transparent... que us he de dir!

Però no tot és la Costa Brava, A a la part sud de la nostra costa també es poden trobar cales i platjes que valen molt la pena. Una d'aquestes és la Roca Plana, què té al costat la més famosa Waikiki, de fet, fins i tot alguns l'anomenen la Waikiki II. Jo no hi havia anat mai i l'altre dia el Jaume em va portar. Vam quedar a la Mora que és la urbanització a on s'ha de deixar el cotxe i hi vam arribar després d'uns 10 minuts de passejada sota els pins.

Es tracta d'una platja verge, sense edificacions i envoltada per una pineda. És allargada, de sorra fineta i amb algunes roques en els extrems. Nosaltres hi vam passar unes hores genials de relax, solete, xarrera etc. Si hi aneu porteu-vos el menjar i la beguda, perque allí, afortunadament, no hi trobareu cap xiringuito. Us la recomano molt encara que ara, en ple mes d'agost, potser està bastant plena.

Ah!! M'oblidava, la Roca Plana és una platja nudista així que ja sabeu,...porteu protector total per a que no se us cremi el culet ; ).


Mostra Platja de Calabeig o la Roca Plana en un mapa més gran