New York: Episode I

Em resulta difícil saber per on començar a explicar aquest gran viatge a New York. Hem vist mil coses i ens han passat unes altres mil, ens hem fotut les botes, hem comprat més del que volíem, i hem sortit menys del que ens pensàvem, hem conegut gent i hem fet nous amics, però sobretot, hem disfrutat, hem disfrutat molt i molt.

Potser caldria començar parlant de les coincidències. Al novembre, el Jaume i jo vem decidir fer aquest viatge i vem comprar un parell de bitllets per anar a NY. Un temps més tard el Diego i el Ruiz, van decidir també anar-hi en motiu de la setmana del disseny que s'ha celebrat fa res a la ciutat. Va donar la casualitat que aquesta setmana del disseny queia en les mateixes dates que el nostre viatge i per tant... tachaaan!!! ja teníem dos col·legues més per compartir les nostres peripècies neoyorquines. A més, els dos, però molt especialment el Ruiz, es coneixen NY al dedillo, d'aquesta manera vem anar a petar a llocs que nosaltres dos segurament no haguéssim trobat mai.

Gairebé al mateix temps que el Diego i el Ruiz, es van afegir tres amics del Jaume; el Juan, el Gabriel i el Carles. Sabien que nosaltres anàvem aquells dies, i també casualment, a ells tres els hi anaven bé aquelles dates, així que vinga, tots cap allí!! A les 24 h de la nostra arribada, ells ja eren a NY, dormint a només tres carrers del nostre apartament. Jo no els coneixia, i la veritat es que han sigut un gran descobriment. Quins cracks!! Molt bona gent, i amb una paciència infinita, perque cada cop què quedaven ens havien d'esperar mínim mitja hora (evidentment, culpa del Jaume). Ja hem programat trobades per Barcelona... aquí prometem ser puntuals.

I per últim, rizando el rizo, també es va afegir al viatge el Sergi; Ventanilla pels amics i LittleWindow pels amics de NY. Va venir a NY amb la seva dona, la Rocío, que viatjava per motius professionals, buscant, pel que vaig entendre, algo així com un ojeador (argot futbolístic) de llibres i escriptors.

Així doncs, amb la tonteria, vaig passar de tenir un company de viatge a tenir-ne 7!!!

NY és una gran ciutat, potser es podria dir que es la gran ciutat per excel·lència. Representa molts dels tòpics de ciutat occidental portats a la seva màxima expressió; les tendes, l'oci, els museus,... Però per sobre d'això, la sensació que me'n vaig dur és que NY és una ciutat diferent. Però no diferent com Barcelona pot ser diferent a Berlin o a Dubrovnic, sinó diferent perque crec que el model de NY és un model únic, que no hi ha cap altre ciutat del món que el comparteixi d'una forma tan clara. A NY, la gent va a passar una època de la seva vida, va a viure una experiència, estic convençut que molta de la gent que AVUI viu allí, no pensa en quedar-s'hi per sempre; com també estic segur que el percentatge de gent que neix i mor a NY, és molt inferior al de la resta de ciutats del món. El que provoca això és que la gent jove sigui majoria i que la gent gran escassegi, i per tant, que la ciutat tingui una vitalitat aclaparant, que tothom estigui al carrer a totes hores, que la gent consumeixi, que vagi a festes,... . No sé si els que ja conèixeu NY us passa el mateix, però jo ho vaig veure així.

També m'agradaria comentar les meves sensacions sobre els diferents col·lectius que viuen a NY (blancs, negres, hispans,...) , però no us voldria fotre el toston ni tampoc crec que aquest bloc sigui el lloc per aquestes disquisicions sociològiques... . Ja ho parlarem fent una birra.

A part de totes les recomanacions sobre la ciutat que faré en el proper post, NY ens va brindar un parell de moments per a la posteritat.

El primer d'aquests mopments va ser possible gràcies al Diego, que estava enterat de totes les festes i inauguracions que es feien durant la setmana del disseny. El darrer divendres abans de marxar, havíem d'anar a una inauguració de dissenyadors espanyols, organitzada per la Nani Marquina, en un megalocal de mobles de disseny. Vem arribar tard, com no, i l'ambientillo era espectacular, estava la flor i nata del fashionisme neoyorquí. Hi havia fins tot un tiu que havia vingut amb un cadell de Pomerano en braços, al qual tothom feia carícies i es feia fotos amb ell, devia ser lo més inn del moment. Nosaltres vem optar per llançar-nos al alcohol i al catèring, més a l'alcohol que al catèring, tot s'ha de dir, per tal d'integrar-nos el més ràpidament possible entre els indígenes. Això va donar lloc a un parell de situacions divertides, especialment la del Carles parlant amb la filla de la Nani Marquina (en aquell moment no sabíem qui era) i dient-li que ens havíem enxufat a la festa i que no coneixíem a ningú.

Però va ser més tard quan va començar lo bo. Vem sortir ja bastant perjudicats d'allí i ens vem dirigir a una altra festa, una inauguració d'una revista en un edifici industrial del Midwest. L'arribada va ser trionfal, vem pujar en un montacargues d'aquests que només surten a les pelis americanes i quan l'ascensorista (negre) ens va obrir la porta,... tots vem veure el paradís!!! Una sala diafana, amb una il·luminació suau i vermellosa, amb vistes al Hudson i a New Jersey, amb dj i barra lliure i amb la creme de la creme de la ciutat. Semblava dibuixat pel Labanda. Allí si que donàvem el cante!!! Ens van dir que tancàvem en una hora, així que en mitja ja ens havíem fotut dos cubates. La taja va ser molt divertida, recordo al Diego liant-la, el Ruiz atacant, el Carles, el Juan i el Gabriel desbocats, el Jaume en su salsa, i jo fotent-me uns fideus xinos que regalaven amb les mans per tal de compensar els roms amb cocacola que m'havia fotut. Aix... quin gran moment!!! ; ))

El segon va ser a l'entrada del bar Stonewall Inn, detonant i icona del moviment d'alliberació gay als Estats Units, i que es troba al 53 de Cristopher Street, al bell mig de Greenwich Village. Estavem buscant un lloc per seguir la festa, quan ens vem topar amb aquest bar i també amb un tiu negre gay de dos metres per dos metres. En preguntar-li per un bar o una discoteca propera, ràpidament va detectar el nostre accent espanyol i ens va informar de que el seu ex era del país basc. Vem xerrar amb ell cinc minuts sobre com arribar al lloc i altres xorrades, quan de cop es va dirigir a mi i em va dir si volia veure algunes fotos del seu ex-novio. Jo, educament, vaig dir-li que sí; craso error.

Mentre la resta del grup departia sobre el nostre futur nocturn, jo em vaig separar i el tiu, al que feia només cinc minuts que coneixíem, em va ensenyar una col·lecció de fotos seves amb el seu ex, en pilota pícada i reproduïnt escenes de porno dur en un hotel de les Canàries!!!!Impressionant!!!! No entraré en detalls per que aquest bloc el llegeixen menors, però us puc dir que allò era hardcore del bo!!! Quin paio!!!! I a sobre mentre me les ensanyava em diu "He is a designer". I a mi què!!! Si està en boles!! Podria ser un designer com un policia municipal amb la porra a la ma!! Vaya crack el tiu!! Jo, seguint en la meva línia respectuosa, en cap moment vaig fer com si el tema em sorprengués, vaig fer com si allò fos el més habitual del món, deixant anar de tant en quan un "Nice picture" acompanyat d'un gest d'afirmació amb el cap. En això, es va ficar a la conversa un altre tiu que passava per alli, hispà i també gay, que no sé com ni perque va acabar originant una baralla amb el que m'ensenyava les fotos,... però aquesta ja és una altra història...

Nens! ha estat una gran experiència haver anat a New York i haver-ho pogut compartir amb vosaltres!

salut!

Aquí algunes fotos