Darrerament i especialment aquest estiu he estat fent algunes rutes per Collserola. Una de les que més m’ha agradat i que he repetit fent diverses variacions és la que a la web del parc denominen com la travessa de l’obaga. Aquesta ruta parteix de l’estació de ferrocarrils del baixador i arriba a Sant Cugat passant per Can Cortès i el pi d’en Xandri (un dels pins més grans i vells del parc que fa uns anys un psicòpata va intentar tallar), una masia on preparant menjars i esmorzars per els visitants del parc. Us deixo un enllaç on s’explica de forma detallada aquesta ruta.
El primer dia la vam fer amb el Peluti i vam conèixer a un personatge força divertit just a Can Cortès. Era un avi de setanta llargs que era tot un esportista. El senyor en qüestió ens va explicar les seves batalletes i ens va donar una lliçó de supervivència en el bosc digna del Chris McCandless. Va explicar també que havia jugat al Comptal, filial del Barça i també al Cadis i al Gijón. Això va emocionar al Pelut i va fer que la conversa s’allargués de forma exagerada. Cada com que semblava que s’acabava, el Pelut llençava una nova pregunta... jejeje!! Altres cops que hi he anat me l’he tornat a trobar i el tiu sempre estar buscant algú amb qui petar la xerrada.
Ara ja al setembre vam fer una altra ruta amb la Belén i el Jordi i la nostra sherpa la Tana. La idea era seguir el GR92 que també passa a tocar de l’estació del Baixador de Vallvidrera i tornar a Barcelona per l’estació de metro de Montbau. Era una rutilla bastant llarga, però que finalment degut a una sorpresa majúscula no vam poder culminar. Primer però vam tenir un “percance”amb dues noies i un noi del target pijo-castellà de Pedralbes que anaven amb un truño xuxo pel mateix camí que naltros. La Tana va veure el gos i el va perseguirde forma molt enèrgica però sense cap “atisbo” d’atac. El paio no ho va entendre així i li va cardar una patada que flipes quan la va tenir en el seu radi d’acció. Peazo cabron!! Ens va discutir una miqueta però ho vam deixar estar ràpid i vam seguir el camí.
Poc després ens vam trobar amb la nostra sorpresa majúscula, un porc vietnamita, que la Belen va batejar com a Princess. En un primer moment ens vam espantar, pq vam pensar que era un jabato i que molt a prop devia ser la mare. Segons després ja vam veure que no ho era per l’aspecte i pel seu caràcter domèstic amb nosaltres. Evidentment vam aturar-nos i mentre pensàvem que fer la Tana flipava i olorava a aquell estrany ésser viu. Finalment el vam lligar amb un cinturó al coll com si fos una corretja i el vam dur al centre d’informació de Collserola per a que se’n fessin càrrec. El camí va ser divertit, pq la gent ens mirava al·lucinada, devien pensar “mirar aquests freakis passejant el porc per la munanya”. Finalment el vam deixar en mans d’un guarda forestal que no ens va donar gens de bon rotllo, però era millor que la Belen i el Jordi l’acabessin adoptant a casa seva. : ))
Si us agrada caminar i la natura a Collserola hi trobareu una infinitat de possibilitats i també alguna que altra sorpresa.
