12 de desembre, 2007

Les empanades del Laurel

Feia temps que volia escriure un post sobre aquest restaurant i sempre se m'anava passant... Ara fa menys d'un any, en Roc, un amic, em va portar a un lloc que em va encantar, El Laurel, un restaurant argentí-uruguayà on menjes molt bé, bé de preu i on a més, hi ha un ambient molt maco. Potser alguns de vosaltres ja el coneixeu, però si encara no hi heu estat, us el recomano sincerament, de fet jo sóc un gran fan, perque des de que el conec, diria que ja hi he anat uns quatre o cinc cops.

Tot ho fan bo, però lo millor són les empanades i alguns dels plats de pasta, tot i que les postres també tenen tela. Crec que tenen uns sis o set tipus d'empanades, totes boníssimes, i farcides cadascuna de forma diferent. Però no només canvia el farciment, sinó que les masses també estan fetes cadascuna amb un ingredient especial que li dona un sabor i color determinats; la negrita amb tinta de sèpia, la vermella amb "remolacha",... I si us agrada la pasta heu de provar els medallons de pera amb gorgonzola, estan de muerte!!

Bueno, esperem que si hi aneu ho disfruteu com nosaltres. Està davant dels cines Renoir Floridablanca, només obren per les tardes i es recomanable reservar, però si no hi ha lloc sempre us podeu prendre una birreta a la barra acompanyada d'unes delicioses empanades.

Bon profit!

05 de novembre, 2007

Dos cañas!!!!

El pont de tots sants vem anar a passar quatre dies a Madrid. Mai hi havíem estat junts, però els dos ja havíem anat més d'un cop per separat. Madrid és una ciutat a la que sempre em ve de gust anar, encara que sigui per passar només un parell de dies. És una ciutat que cada dia està més maca i que sempre té noves coses per veure, però el que realment em fa que tingui ganes de tornar és que és un lloc on per sobre de tot et diverteixes. S'ha de reconèixer que els madrilenys s'ho saben passar bé; sempre de canyes, sempre al carrer d'amunt cap a baix, sempre en moviment,...

Doncs sí, aquesta és una de les coses que més m'agrada de Madrid, el seu moviment, la seva gent i el seu estil de disfrutar del dia a dia. M'encanta anar de canyes i aquest dies ho hem certificat un cop més. I m'encanta encara més (això és pq sóc català), que amb cada canya que et demanis et possin una tapeta per acompanyar. Una nit que vem sortir per Chueca, vem trobar un bareto qualsevol que no tinc ni apuntat, i allí, vem sopar només demanant sis canyes cadascun! El sistema del bar era el següent: a més canyes, més extraordinària era la tapa que et donaven. Començaves amb unes llesquetes amb sobrassada i acabaves fotent-te plats de calamars, ... increible!!!! Jo encara no entenc com els hi surten els números. També cal dir que vem sortir del bar amb un bon pedal... ah! i sense pagar res, ja que ens va convidar un home entranyable, una mica yonki, to s'ha de dir, amb el que vem estra xerrant més d'una hora.

La resta de coses de Madrid, molt bé com sempre. El menjar increible; huevos estrellados, croquetas, raciones, tortillas de patatas, churros y porras, bocatas de calamares etc, etc. Els museus també de conya, especialment el nou Prado, que des de fora és molt bonic : )). Ho dic pq era el cap de setmana que l'estrenaven i hi havia cues quilomètriques que duraven unes quatre hores, així que ens vem conformar en veure'l des de fora. Però d'alguna manera aquelles cues ens van anar bé, pq així vem poder visitar el Reina Sofía sense cap problema. Ah!! I per als qui us interessi, el Congrés dels Diputats es pot visitar els dissabtes de 10.30 a 12.30. Nosaltres vem arribar tard pels pels, però la veritat és que m'hagués agradat poder entrar a l'hemicicle on es decideixen la moltes coses que ens afecten i de les quals normalment no ens enterem.

Ahhhhh!! I no podia deixar de fer una petita referència al tema més de moda últimament, les infraestructures. No vull extendre'm pq aquest és un bloc de viatges, però la veritat és que actualment, en aquest tema, Barcelona i Madrid semblan ciutats de paísos, i potser fins i tot, de continents diferents. Des del moment just posterior a l'aterratge en un aeroport i l'altre, fins a l'arribada al centre de la ciutat, es podria fer el joc aquell de les vuit diferències i encara ens quedaríem curts.

CONSELLS:

Abans de posar-vos els llocs on vem anar amb més detall, us poso dues planes del "Viajero" de El País, que vem utilitzar molt. Es tracta d'una descripció dels cinc barris de més interès del centre de Madrid; La Latina, Chueca, Malasaña, Lavapiés i Conde Duque. Bàsicament aquells dies ens vem dedicar a patejar de dalt a baix els seus carrers i vem descobrir llocs del Madrid més autèntic.




  • El Brillante : Diuen que són els millors bocates de calamar de Madrid i la veritat és que estaven boníssims. Obren tots els dies, i es veu que també és molt típic anar-hi a esmorzar. Just davant trobareu una tenda que és famosa per les seves patates fregides de bossa.
  • Matritum - Cava Alta 16: És un lloc per sopar o dinar sentat, i això a Madrid, de vegades s'agraeix. Ho porten uns catalans, i nosaltres vem sopar molt, molt bé i per un bon preu.
  • El Tigre: per fer unes cañes a Chueca (calle de las infantas). Un lloc cutre, però amb un ambientarro brutal.
  • Cava alta i Cava baja i Calle del Almendro: imprescindible passar per aquests tres carrers i anar fent tapes i canyes per els moltíssims bars que s'hi troben (Tomás, Tomasa, Txacolí, Almendro, etc etc.
  • Los huevos de Lucio : tot i que els originals són els del seu pare (Casa Lucio), per menjar uns boníssims huevos estrellados a un bon preu, teniu just al davant el restaurant que porten els seus fills . Estan increíbles!!
  • Melo's: les millors zapatillas (llesques amb lacon i formatge) de madrid. Només obren per les nits. A prop de la parada de metro de Lavapiés.

13 d’octubre, 2007

Sorpresaaaaa!!

Per fi!! Ja feia dies que tots maquinàvem a les esquenes del Jaume i finalment vem poder respirar tranquils i deixar de fer el paper per una estona. El dijous, el mateix dia del seu aniversari, la gent de Riudoms li va preparar una festa sorpresa que ell esperava, però que no sabia ni quan, ni on seria.

La comitiva barcelonina va ser ben escassa (Isabel i jo), però això si, vem deixar el pabelló bastant alt. No tots els ausents tenien excuses igual de bones, però no és aquest el lloc, ni el moment, de treure els draps bruts ; )). Bueno, que us vem trobar a faltar i per això vem decidir repetir la festa, però aquest cop a Barcelona.

Vem intentar arribar en el moment de la sorpresa però no va ser possible gràcies als nostres amics d'Acesa, i això que els hi vam pagar més de 7 € per baixar fins allí. Ens hagués agradat veure la cara que posava el Jaume...

La festeta va estar de conya:
  • soparet (vaig ingerir un kilo de coca de recapte)
  • música (gran Jaume Bages & Co!!!!)
  • copes (que us he d'explicar que no sabeu)
La van montar a un mas que té la família Mestre i que en set anys... no ens havien ensenyat mai!!! És conya, ja ens va dir la Maria Antònia que l'havien acabat d'arreglar feia pocs dies. Entre mig de tot això, els de Riudoms li van donar els regals mentre passaven un parell de powerpoints (més a baix) que no tenen desperdici, especialment les fotos d'infantessa i adolescència del Jaume; la veritat és que s'ho van currar.

Al dia següent vem fer dinar en família a casa dels Mestre-Anguera, un xai boníssim i bitter-kas!! Feia anys que no em prenia un... Després vem anar a la Confi a fer el café i en un parell d'horetes ja tornàvem a estar aquí.

Ens ho vem passar molt bé. Felicitats nen!!







CONSELLS:

Aquí teniu algunes fotos més.

17 de setembre, 2007

Viatge a Namíbia

Abans de començar a explicar-vos la ruta i els consells sobre Namíbia us volem dir que ha sigut un viatge fantàstic i molt, molt recomanable sobretot per als qui us agradi la natura i els animals. Nosaltres hem disfrutat a tope i com sempre, hem aprés moltes coses noves.

LA RUTA:

Us posem on vem fer nit cadascun dels dies i les activitats

  • Dia 1: Windhoek
De fet aquest era el plan, però per culpa de British Airways vem acabar passant la primera nit al Hotel Hilton de l'aeroport de Heathrow.

  • Dies 2 i 3: Sesriem (Sossusvlei)

Els dos següents dies vem dormir al Sossus Desert Camp. La veritat és que és un ll
oc increible. Crec que encara ens ho va semblar més després de tota l'aventurilla i tute que portàvem des de Heathrow. Després de mil hores de vol i de que British Airways ens perdés les maletes vem haver de fer gairebé sis hores de cotxe, per carreteres de terra, conduint per l'esquerra i una bona estona a les fosques fins arribar a Sossusvlei. Però un cop allí,... deu n'hi do!! Eran una espècie de bungalows-casetes en mig del desert del Namib que, pel que estem acostumats, ens van semblar un autèntic luxe. A cinc minuts en cotxe teníem el lodge principal on havies d'anar a fer els àpats (això si no t'ho volies fer tu mateix a la cuina i/o barbacoa dels bungalows) i tot i ser una miqueta car, trobar-nos aquell buffet va ser algo increible. Si algun dia hi aneu sabreu perque ho diem.

Allí vem fer un parell de rutilles a peu. La més impressionant la veritat va ser la que ens va dur fins a Sossusvlei i Deadvlei. Si us agrada fer fotos aquell és un paratge impressionant (de fet és la foto de portada de la Lonely Planet). També vam pujar a una duna molt alta des d'on hi havia unes vistes espectaculars del desert. Després ens vam tirar corrent i crec que encara avui estic treient sorra d'aquelles bambes.

  • Dies 4, 5 i 6: Swakopmund

De camí cap a Swakopmund (hi ha un colló d'hores) vem parar a les Naukluft Mountains per fer una rutilla. Eren bastant normals, però a mi em va encantar perque estàvem completament sols, i perque de sobte ens vam trobar en un riarol una família de babuins fent la seva vida. No sé perque, però a mi allò em va impactar.

Swakopmund és un bon lloc per quedar-se uns dies i fer activitats per la zona. Nosaltres vam dormir al Alternative Space i realment us el recomanem. Es tracta d'una caseta estil eivissenc, enmig d'una ciutat d'estil alemany, regentada per dos namibis blancs, amants de l'art autòcton i molt, molt hospitalaris. Ens van tractar de conya i et feien sentir com a casa.

El primer dia que vam passar vem fer una volteta per la ciutat i la veritat és que és un lloc ben curiós, ple de contrastos. Per la tardar vem contractar una ruta en quad pel desert i v
a ser una experiència brutal. A part de que mai havíem anat en un quad, anar per les dunes mentre el sol es posava en el mar va ser tremendo. El segon dia teníem contractat un tour en catamarà per Walvis Bay (era un dels regals que la Sara m'havia fet pel meu aniversari). Vem veure de tot, dofins, lleons marins, pelícans; i es veu que no vem tenir gaire sort ja que molts dies es poden veure tortugues, sunfish, balenes i orques. A la primera part del recorregut va pujar al catamaran un tal Casanova, un lleó marí mascle de 400 kilos. Impressionant! Quin bitxaco! (és el que surt a la foto amb la Sara). Com a guinda, al final de les tres o quatre hores, et donaven un aperitivillo amb ostres, cava i canapes. Quin lujillo! (aqui teniu la ruta)

  • Dia 7: Uis (Brandberg)

Vem sortir molt d'hora de
Swakop per poder fer un parell de cosetes abans de que es fes fosc i paréssim a dormir a Uis. Primer vem visitar Cape Cross on hi ha una reserva molt gran de foques. Un cop allí no es pot fer gaire cosa, però nosaltres ens vam quedar embobats més d'una hora mirant aquells bitxos en llibertat. Després vem tirar cap a Uis (Damaraland), vem deixar les maletes al Brandberg Restcamp, que era on dormíem, i vem fer una ruta a peu per les Brandberg Mountains. Allí està la montanya més alta de Namíbia (2500 m. aprox.) i el color vermellós que tenen les roques quan es posa el sol és preciós. Vem veure uns dibuixos rupestres (la "White lady" que es veu que és un tiu) que van fer uns bosquimans fa molts milers d'anys.

  • Dia 8: Doro Nawas (Twyfelfontein)

Abans d'anar fins al segon regal que m'havia fet la Sara (una nit al Doro Nawas Lodge), vem passar per Twyfelfontein, unes montanyes on hi ha també moltes pintures dels bosquimans; molt xulo. Per aquella zona hi ha elefants del desert, i vem estar a punt de veure'n (o al menys això ens van dir uns sud africans amb els que vam parlar). Lo de Doro Nawas va ser brutal. Imagineu-vos, només arribar ens esperaven amb dues tovalloletes mullades per refrescar-nos i uns copes amb suc de poma, jeje, vem flipar. Mireu el lloc!! Les cabanyes on dormies eren una pijada,... tenien una dutxa a la terrassa!!! I a més podies treuer els llits a fora i dormir sota els estels, bufff...

  • Dies 9 i 10: Okaukuejo (Etosha)

L'arribada a Etosha va ser impactant. Només entrar al parc, que és gairebé tant gran com Catalunya, ens vam creuar amb un parell de girafes, i amb un lagarto que feia un metro de llarg,... bestial!! Dins del parc només hi ha tres restcamps per dormir així que cal reservar molt abans perque sinó no trobareu lloc. Es pot dormir fora d'Etosha i entrar cada dia, però no és el mateix. Les dues primeres nits les vem passar al Okaukuejo restcamp, i un cop més va ser un autèntic luxe. Aquella nit va ser inolvidable, i no pel que alguns us pogueu imaginar... Al costat del tancat del restcamp, hi havia uns banquets que donaven just una bassa d'aigua que hi havia fora per a que els animals anéssin a beure. Per les nits la gent anava allí i es sentava en silenci a esperar que els animals s'hi apropessin. Aquell dia vem estar de sort i vem veure dos lleons, quatre rinoceronts, una vintena de girafes i no exagero, uns seixanta elefants. Et podies estar allí sentat i el temps se't passava com si res. Era imponent, de veritat.


Durant el dia el plan era llevar-se molt d'hora, esmorzar fort i sortir amb el cotxe a donar voltes pel parc fins a les tres o quatre. Era espectacular, però tingueu en compte que també fas moltes hores seguides de cotxe. Vem veure milers d'animals, molts d'ells molt a prop. Allí era hivern i pel que ens van dir, la millor època pèr veure animals, ja que com es també l'època seca, hi ha poca vegetació i l'aigua es concentra en punts molt concrets a on van tots els animals. Vam disfrutar molt durant tots els dies d'Etosha i també vem passar alguns moments de molta emoció, especialment amb els elefants. ; )

  • Dies 11 i 12: Namutoni (Etosha)

La resta de nits d'Etosha les vem passar a Namutoni (el luxe de les habitacions, va anar en augment, us ho prometo).

  • Dia 13: Otjiwarongo

Vem sortir també molt d'hora d'Etosha per poder arribar a la hora que havíem quedat a Otjiwarongo; allí teniem dues activitats al Cheetah Conservation Fund, una fundació que es dedica a la conservació del guepard en llibertat. Vem aprendre molt i vem veure molts guepards. No sé, és difícil realment explicar el que sents quan estàs a prop de bitxos així. Et fan donar compte de lo increible que és la natura i de lo burros que de vegades som els humans. La nit la vam passar al lodge Out of Africa.

  • Dia 14: Windhoek

La darrera nit del viatge la vem passar a Windhoek, en el Rivendell Guesthouse, un lloc també de puta mare, però no amb tants luxes com havíem tingut fins llavors. Vem fer la volta i compres de rigor i cal al migdia vem enfilar cap a l'aeroport per iniciar el maratonià camí cap a Barcelona.




CONSELLS:

A continuació us comentem alguns consells que cal considerar si vols viatjar a Namíbia pel teu compte. Ei!!... però sempre pensant com nosaltres ens hem montat el viatge.


Abans del viatge

  • Per organitzar el viatge des de Barcelona ho hem fet via e-mail amb una agència de viatges d'allí amb la qual hem tingut una molt bona experiència. Tingueu en compte però que sempre t'ofereixen llocs que estan molt bé així que de vegades cal dir-los-hi que et busquin coses més barates. L'agència és The Cardboard Box i a la seva web, a part de la info de contacte trobareu molta informació i fotografies sobre Namíbia.
  • Evidentment el complement ideal del viatge és una guia. En el nostre cas vem comprar la Lonely Planet de Namibia i Botswana publicada a principis del 2007 (en anglès)
  • Per anar a Namíbia, com a molts d'altres paísos cal vacunar-se d'algunes enfermetats i també cal tenir en compte que en algunes zones del nord hi ha malària.
  • Es recomanable treure's el carnet de conduir internacional.
  • No cal visat (a dia d'avui).
  • Coses necessàries (en les que no es pensa) quan viatges a Namíbia: prismàtics, cremes hidratants, cacao pels llavis, jersey si aneu durant el nostre estiu, camisetes velles o qualsevol altre cosa per regalar a la gent d'allí.
  • Si porteu càmera de fotos, tingueu en compte que a Namíbia hi ha molt de pols així que heu de trobar algun mètode per protegir-la. En el meu cas portava bosses d'aquestes de congelar que es tanquen al buit.

Un cop a Namíbia

  • Gairebé tothom parla anglès.
  • Es condueix per l'esquerra com al Regne Unit.
  • Moltes de les carreteres no estan asfaltades però s'hi pot circular tranquilament amb un turisme (de fet nosaltres ho vam fer). Tot i així si hi tornéssim a anar llogariem un 4x4, que et permet anar més ràpid, més tranquil i també fins i tot dormir-hi a sobre.
  • Namíbia és un país molt gran. Per a que us feu una idea és dos vegades el Regne Unit.
  • Les distàncies en cotxe es fan més llargues que aquí. Així que calculeu bé les hores que teniu d'un lloc a un altre. Per les carreteres de terra es pot anar com a màxim a 80 km/h i en molts casos el seu estat no ho permet.
  • Poseu gasolina sempre que tingueu el dipòsit mig buit
  • Namíbia és un país molt poc poblat. Viuen dos milions de persones i és, després de Mongòlia, el país amb menys densitat de població del món.
  • La moneda és el $Namibi. 10$ = 1€ (aprox. a dia d'avui).
  • No és un país barat.
  • És un país tranquil, amb una democràcia estable i amb molt pocs casos de violència.
  • La gent és educada i amable però al mateix temps és difícil entaular una conversa amb ells
  • No és un país extremament pobre, però en moltes zones es nota que la gent les passa putes. Hi ha molt atur i també molt sida.
  • Durant el nostre estiu el sol se'n va molt d'hora a Namibia, per tant, cal llevar-se ben d'hora per aprofitar el dia. A més, per la nit tampoc hi ha gaire coses a fer.
  • Els llocs per dormir estan molt bé.
  • No hi ha una cuina típica d'allí, per tant el menjar s'assembla molt a l'occidental. Sobretot es menja carn.
  • Amb el tema de l'aigua estan molt més fotuts que nosaltres, així que si aneu intenteu gastar-ne poca.


Tot ziens!! Fins aviat!!



30 de juliol, 2007

Sant Pol quina hora és?

Aquest dissabte, després de diversos intents "fallidos", vem anar finalment a Sant Pol de Mar. Suposo que tots coneixeu aquest poble de la costa del maresme; si més no, segur que coneixeu la frase Sant Pol quina hora és?. La web de l'ajuntament dona una versió, no sé si certa o no, però que no té res a veure amb la llegenda popular que explica que a Sant Pol, fa molts anys, van posar un rellotge de sol i per a que no es fes malbé el van tapar amb una mena de visera de pedra. Jeje!! Quins paios!!

Bueno. Com sabíem que era un poble maco vem decidir agafar un rodalies (una experiència recomanable si t'agraden les sorpreses) i plantar-nos allí per fer una mica de platjeta i dinar alguna cosa. La veritat és que va ser un encert i segur que tornem. La platja estava molt molt bé, sobretot si ho comparem amb l'alternativa de Barcelona. L'aigua estava fresca, neta i convidava al bany, i a la platja, estreta i acollidora, hi havia poca gent, pocs guiris i sorra com la de la costa brava, és a dir, sorra que no portes amb tu durant tres dies.

Després de tres hores de solet i cinc o sis capbussades vem anar a dinar. Ens vam sentar a la terrassa del restaurant La Mar d'Aprop (937 600 057) que com bé indica el seu nom està al costat de l'aigua, més exactament a l'Avinguda Doctor Furest, i a més la Sara em va convidar a dinar,...merci! Vem fer sardines a la brasa, calamars a la romana, "boquerons" en vinagre,... Tot molt bo!!

Després, un altre cop al tren, on algunes feien la siesta i altres llegíem alguna cosa...

22 de juliol, 2007

München - der Hammer!

El cap de setmana del 14-17 de juny vaig anar amb l'Amrei a Munich. L'Amrei és una amiga meva alemana que ha montat una escola de cina xulíssima que es diu Coquus. Us animo a que la probeu!

Doncs vam anar cap allà a veure la seva família i amics. Va ser fantàstic, perquè vaig poder compartir moments de molta emoció amb molta gent que ella estima. El fet que parli alemany va facilitar molt les coses i vaig estar molt integrada amb tothom. Està clar, que una fa el que pot i per les nits, després d'unes copes l'alemany no surt tan fluid com podria,... jeje


Munich és una c
iutat molt bonica, neta i molt acollidora. És una de les ciutats més grans d'Alemanya després de Berlin i Hamburg. Està a Baviera, d'on són famosos els Biergartens. No us podeu perdr e anar a algun d'aquests si visiteu la ciutat. Aquí us en poso alguns.

Amb l'Amrei ens vam dedicar a passar molt temps amb col.legues passejant per la ciutat, anant a comprar, esmorçant, xerrant, pillant unes bones tajes al pur esti aleman jeje, per tant no va ser un viatge de museus, parades típiques,... però us puc recomanar uns quants llocs que seran especials i menys turístics:


CONSELLS:

  • Coses que s'han de veure: Marienplatz, Gärnterplatz, Reichenbachstrasse (de compres), Rathaus.
  • Tabula Rasa - per anar a esmorçar, increible. Et posen de tot, formatges, mermelades, sucs, croissants,...Holzstrasse 18. Un altre és Der Kleiner Feinbäcker a Siegfriedstraße 8a
  • Per anar a passejar i prendre algo, Glockenbach Viertel. Mil baretos per prendre algo d'aquests típics amb les llumetes fora. Genial.
  • Un lloc per anar a sopar, Ododo a Butterwelchestrasse per Fondues o Königsquelle que fan menjar típic de Baviera. Uns Schnitzels molt bons.
  • Tenda xula per prendra algo i comprar algun detallet. Aroma a Pestalozzistr.24. Moníssim.
  • Englischer Garten - és un parc preciós i enorme.
  • Club per unes copixuelles - K & K Klub. Reichenbachstr. 22 i Ksar Club a Müllerstraße 31. Discos Atomic Cafe per exemple però jo vaig anar a una que sincerament no m'enrecordo.
  • Algo que no es pot passar és l'Oktoberfest que es fa cada any a finals de setembre, principis d'octubre. Jo encara no hi he anat però es veu que és senzillament espectacular veure tothom reunit des de les 12 del migdia prenent birres i cantant cançons alemanes. És un gran espectacle i s'ha d'anar preparat,... per tot.

Us la recomano molt però sobre tot no us estresseu i disfruteu de la ciutat, passejant, parant a prendre una birra,... i si podeu parleu amb la gent que tingueu al costat si esteu en un Biergarten. Ja veureu que tothom és súper obert.


Wirklich, München ist der Hammer und Amrei auch!

09 de juliol, 2007

... i finalment la primera boda!!

El moment finalment va arribar. Després de molts anys d'amistat i d'haver fet conyes més d'un cop de qui seria el primer en caure, el Galí va fer el pas i es va casar, "por todo lo alto", amb la Maika.

Jo crec que tots recordarem aquesta boda, i no només perquè va ser la primera , sinó perquè va ser molt maca i a més,... va ser un fiestón!!!

Es van casar a Caregue. I us preguntareu, per què? Per dos motius: Primer perquè la família Galí és de Caregue, de fet ho han estat en els darrers 500 anys, quan el primer Galí es va instal·lar en aquest petit poblet al bell mig del pirineu. I segon, perquè l'amor entre la Maika i l'Oriol va sorgir a Rialp, més concretament a les festes majors. He de reconèixer que tot i estar lluny de Barcelona, va ser una molt bona elecció.

El casament el van fer a una ermita a dalt de tot de la muntanya, a la qual s'hi accedia per un camí de cabres, per on el Mustang que portava a la núvia va tenir sèries dificultats per no deixar-se els baixos. És un lloc idíl·lic per fer un casament, o almenys això em va semblar a mi. En una de les fotos podeu veure que les vistes i el paratge on es troba l'ermita són
realment impressionants.

Abans però, va tenir lloc la tradicional llegida del poema a la núvia. L'escollit, el padrí, el Johny, ho va fer molt bé, i a més, va posar el seu segell personal. En el video gairebé no es pot apreciar, però quan diu allò d'"allí on es guarden les perdres més precioses" es va fer uns copets amb el puny contra el pit molt autèntics i típics d'ell. Per cert, brutal com la Maika es va emocionant a mida que el Johny li va llegint el poema, al final, gairebé se li tira als braços plorant!



A lo que iba,... el lloc on es va fer el convit va ser també un encert, especialment pel triangle letal que formaven dins del jardí de l'hotel, la pista de ball, la barra (lliure) i la piscina. Aquesta coctel explosiu d'alcohol, bailoteos, calor i aigua va acabar donant els resultats esperats i vam acabar tots a la piscina, alguns en banyador,... i la resta com vam poder. En aquell moment ho vaig veure ben normal, però ara, vist en perspectiva, i mirant les fotos, encara no entenc com no ens van fotre fora de l'hotel.

El Diego, va ser el primer que es va animar, i després, va ajudar a que d'altres, com per exemple l'Anna, també "s'animéssin". La seva imatge a la pista de ball, tot moll, amb el cubata, la camisa, el banyador, i les sabates del casament és algo que em costarà oblidar. Ningú té una foto d'això??

Després del seu primer xapuzon es va crear un efecte "Bola de Nieve" i al cap d'una hora ja estavem tots a l'aigua. Durant gairebé una hora vem estar fent activitats, individuals, de parella i de grup de tot tipus, i cap d'elles directament relacionada amb una piscina. Les parelles,
refregant-se sota l'aigua, jo crec que de tant en tant alguna desapareixia i feia una visita a les habitacions. La resta, amb els cubates, les birres i fumant dins de la piscina, un espectacle!! Impressionant el Ruiz amb el puro!! Durant una bona estona, vem intentar emular als Xiquets de Valls,... per sort, ningú va prendre mal. Vam ser incapaços d'aixecar un castell de més d'un pis, en argot casteller, un 4 de 1 sense folre ni manilles, un castell que ja deu fer temps que ningú aixeca en una convenció castellera.

En definitiva, que lo de la piscina va ser molt divertit. Després, un cop secs i amb els calçotets assecant-se
sobre dels xiprers a la llum de la lluna, ens van treure menjar, jo crec que amb l'objectiu de calmar-nos una mica. Ho van aconseguir, però no ambt tots,... oi Johny??? Qui vulgui conèixer aquesta història haurà d'entrar a la zona registrada per adults d'aquest blog ; ).

Ostres!! Em deixava lo més important, el video sorpresa que li vem preparar al Galí per a la boda. Avui me'l mirava amb calma i la veritat és que va quedar de conya. Tots hi vam posar una miqueta per fer-lo, però el que s'ho va currar de veritat va ser el Flavio. Nen, felicitats, et va quedar de puta mare!



Bueno, crec que ja hi ha hagut prou de post. Maika, Galí, us desitjem que us vagi tot molt bé. Felicitats parella!!

06 de juliol, 2007

Petit Bangkok

Ahir la Sara em va portar a un lloc a sopar que ens va encantar. Es diu Petit Bangkok i està al carrer Saragossa, molt a prop de Plaça Molina. Com el seu nom indica, és un lloc petitet (caben unes 20 persones aproximadament) i fan menjar tailandès. El porten una parella; ell d'aquí i ella d'allí.

Vem menjar de conya!! Si us agrada aquest tipus de menjar us el recomano molt i molt, a més, està molt bé de preu. Millor que reserveu, perquè amb lo petit que és, és fàcil que arribeu allí i no trobeu lloc.

Bon profit!

23 de juny, 2007

Déu meu quina illa!! (segona part)

El cap de setmana passat (incloent divendres i dilluns) vaig anar a Formentera amb el Zuzu i el Jaume. Va estar de conya, la veritat. Jo pensava que anant tres nits ja estaria bé, però si haguès pogut, m'hagués quedat allí una setmana o un mes sencer.

Formentera és un lloc increible, amb aigues caribenyes (i això que mai he estat al carib), on es menja bé, i on, tot i la quantitat de gent que la coneix i la visita, l'entorn continua estant bastant ben conservat. Esperem que continui així, i no passi el mateix que li està passant a Eivissa, una illa preciosa, però que ara per ara, s'ha convertit en un parc temàtic de discoteques, atravessat per una autopista per la qual deambulen individus que se'ls hi enrefot que la illa sigui Eivissa o qualsevol altre del món.

Vam pillar motos, una molt bona idea. Teniem dos Typhoons, que ens anaven tornant per conduïr. Jo feia molt de temps que no en duia una, i el cert, és que la sensació de llibertat que et dona una moto és molt xula. Degut a l'emoció del primer dia vam realitzar algunes maniobres una mica arriscades al més pur estil Valentino. Encara recordo al Jaume i l'Andreu (de paquet) adelantant pel camí de sorra que porta a Illetes a tota la renglera de motos que anava cap allí; la gent devia flipar. Els dies posteriors, per sort, ja vem anar més tranquils.

Sempre que viatges aprens coses i aquest viatge no ha sigut una exepció. Hem après coses relacionades amb les cremes solars, i també amb les picades de medusa. A l'Andreu li va picar una i llavors et dones compte de que tothom té teories sobre el que s'ha de fer -posa't aigua salada, posat vinagre, aigua dolça no, aigua salada si, pixa't a sobre, l'afterbyte és només per insectes?, no t'ho toquis, toca't-ho, etc.-.

Però de qui més hem après, està clar, és de la gent autòctona de l'illa; els italians. Sobretot pel que fa a com anar a la moda. Quins paios!! És increible lo pressumits que arriben a ser els tius. Anaven absolutament ridiculs!! No tenim cap foto d'ells, però hauríeu d'haver vist els mocadors que portaven per sortir per la nit, increible!! I una altra cosa típica dels italians: lo plastes que són amb les ties!! A es Calò del Mort hi havia dues catalanetes, una de les quals es va punxar amb una garoina al peu. Al mateix instant que sortia de l'aigua, amb símptomes evidents de dolor, tres italianinis que tenien al costat van sortir disparats a sòcorrer-la. Van estar com a mínim mitja hora amb elles! El més guaperin d'ells li va tenir el peu agafat tota l'estona el molt cabron!!! Haguéssiu rigut sentint el que li deien a la noia per a que es curés la punxada quan arribés a casa. El tiu aquell semblava que hagués treballat a la "Botica de la Abuela". Mai havia sentit tants remeis caseros i que a més, sonéssin tant eficaços. Quins perles els italians,... però en el fons, he de reconèixer que els hi tinc molt apreci.

Bueno senyors espero que aneu a Formentera i disfrutreu com ho hem fet nosaltres. En un post anterior trobareu tots els nostres consells sobre l'illa. Ah! M'oblidava, si algun cop toqueu una ortiga,... no respireu! ; )

21 de juny, 2007

Déu meu quina illa!! (primera part)

CONSELLS:

Cales i Platjes:

En aquest mapa trobareu moltes de les platjes i caletes de Formentera. Tot i no haver-les visitat totes, estic segur de que no n'hi ha cap de lletja en tota l'illa. El tema està en si són molt o poc turístíques i per tant si estan molt o poc concorregudes (ex de turístiques: Es Pujols, Cala Saona). La platja de Es Pujols per exemple, que a hora punta està plena d'italians, és una platja que ja li agradaria tenir a molts pobles costaners de Catalunya (Jaume dixit) . La illa fa un triangle, així que les platjes que us recomanem les agrupem en tres blocs. Ah! un altre questió important a tenir en compte per a les platjes de Formentera; saber d'on bufa el vent. S'ha d'intentar anar, i el tamany de l'illa ho permet, a aquelles platjes que quedin més resguardades del vent, d'aquesta manera us trobareu l'aigua més tranquila i el que és més important, menys meduses amb ganes de picar.


LLEVANT:

  • Platja de Llevant: gran i aigua preciosa
  • Platja de sa Roqueta: no hi vam anar però ens l'han recomanat
  • Platja des Canyers: no hi vam anar però ens l'han recomanat
  • Es Carnatge: s'arriba des d'un desviament (a ma esquerra anant cap a la Mola) de la carretera principal. Gireu quan trobeu un cartell que posa Venda Es Carnatge.
  • Cala Can Xicu Mateu: probablement no es digui així, però aquest el cartell de referència per desviar-se de la carretera principal, posa, Can Xicu Mateu. Una platja petita i molt xula. Vam estar completament sols tot el matí.
  • Es Caló: quan més a l'esquerra de la platja més sols estareu.
  • S'Espalmador: és una illeta que està tocant a Formentera pel nord. Entre les dues illes deu haver uns 50 metres de distància, però no és recomanable anar-hi nadant perque hi ha corrents molt fortes. Més d'un guiri s'hi ha quedat. A s'Espalmador hi ha fangs d'aquests que van bé per la pell.

PONENT:

  • Illetes: especial per a la posta de sol
  • Es Trucadors: especial per a la posta de sol
  • Les Piscinetes: a la zona Can Marroig, hi ha una espècie de piscines naturals a les que s'arriba caminant per les roques

MIGJORN:

  • Racó de s'Alga: una caleta a la que s'arriba després d'una llrga caminada. No hi ha sorra gairebé, ja que la platja esta coberta d'algues seques. Probablement no hi trobeu ningú.
  • Platja de Migjorn: fa uns 5km de llarg i té moltes "subplatjes". Cal buscar els llocs on hi hagi menys. El color de l'aigua és preciós.
  • Es Caló des Mort: caleta molt xula que té vistes sobre tota la platja de Migjorn i el Cap de Barberia

Per menjar (aquí trobareu info útil de restaurants i altres):

  • Fonda Pepe: Sant Ferran. Un dels llocs més típics de l'illa per dinar, sopar i fer les copes. Està a tope sempre, així que per entrar haureu de fer cua. Per la nit la gent demana les copes i se seu en cadiretes a la plaça de fora.
  • Macondo: Sant Ferran. Al mateix carrer que la Fonda. Es menja molt bé, especialment els postres!! Va la pena.
  • Matinal i Plate: Sant Francesc Xavier. En els dos locals es menja bé, sobretot pels esmorzars.
  • Can Rafalet: Es Caló. Aquest restaurant està al principi de la platja de Es Caló i té unes vistes molt xules. Potser és el millor lloc per menjar arròs de l'illa. També fan el pa amb coses (torradetes amb truita, anxoves, carn arrebossada, bacon,...)
  • La Pequeña Isla: La Mola.
  • Sol y Luna: Platja de Migjorn. Es menja molt bé, nosaltres ens vam menjar unes doradetes molt bones. S'hi arriba des del Camí Vell de la Mola. Des de Sant Francesc a la Mola el desviament queda a la dreta (el nom del restaurant està indicat)
  • Pelayo: Platja de Migjorn. Està tocant a la platja, just després del Sol y Playa. El peix es bo.
  • Es Cupinyar: Platja de Copinyar. No hi vam anar, però ens han dit que fan molt bé el peix.
  • Can Banderas: a ma dreta a la carretera principal en direcció a la Mola.

Per sortir:

Afortunadament, Formentera no és un lloc on sortir de festa sigui el més important. De totes formes hi ha llocs per pendre algo i per ballar que et garanteixen, com a mínm estar despert fins a que surti el sol

  • Sa Garrafa: Sant Ferran. És un dels bars de nit més xulos de l'illa. Està al costat de la Fonda Pepe.
  • Plaça de Sant Ferran: es congrega molta gent fent copes a l'aire lliure. Està entre la fonda i Sa Garrafa
  • Blue Bar: Platja de Migjorn. El Blue Bar és el millor lloc per anar a fer cubates i estar fins tard fent uns bailoteos. Està una mica apartat però el lloc es privilegiat. L'ambientillo és xulo i no hi ha excessiu guiri. S'arriba des de la carretera principal per un trencant a ma dreta direcció la Mola.
  • Es Pujols: hi ha bastants bars i alguna discoteca. Si hi aneu estareu entre l'1% dels no italians del local.

Mercadillos:

  • El Pilar de la Mola: És el mercadillo més típic de l'illa. Es petitet i rollo hippy. Està obert el dimecres i diumenges per la tarda.
  • Sant Francesc Xavier: els matins, al carrer principal del poble monten paradetes. San Francesc és el poble més maco de l'illa i on es troba el super més gran i barato (eroski)
  • Es Pujols: al passeig que voreja la platja es monten paradetes per la tarda nit. Està prou bé.
Altres recomanacions:

  • Transport fins a l'illa: des de l'aeroport d'Eivissa al port s'ha d'agafar l'autobus nº 10. Del port de la Vila a Formentera cal agafar un ferry. Hi ha unes quantes companyies que fan aquest viatge; els preus són cars (17 euros trajecte) però bastant similars. Jo us recomano algun barco on es pugui seure a fora. Les vistes són precioses.
  • Transport dins de l'illa: per mi el millor és llogar una moto. És el transport més còmode i ràpid per desplaçarte per allí. Només arribar a la Savina trobareu mil empreses de renting (els preus són gairebé calcats). Ara bé, si vas una setmaneta i estàs en forma, la bici és una molt bona opció. Durant el juliol i agost (que són els pitjors mesoso per anar a Formentera) es millor fer la reserva del vehicle abans d'arribar allí.
  • Els fars: cal visitar els dos Fars importants de l'illa; el de la Mola (preferiblement quan surt els sol) i el de Barberia (preferiblement quan es pon el sol). Aquest últim és el que surt a la peli Lucía y el Sexo.
  • El Mirador: pujant a la Mola hi ha un mirador amb restaurant inclòs. Val la pena parar per fer unes fotillos, les vistes de l'Illa són precioses.
  • Llogar una barca: crec que és una molt bona opció per disfrutar de l'illa des d'una altra perspectiva. A La Savina hi ha llocs per llogar, però a nosaltres ens van recomanar trucar a un tal Pedro (639942490) que feia bons preus.

Fotos amb el Pelut

Fruit de la nostra creixent afició per la fotografia, amb el Pelut hem decidit obrir un espai a Flickr per penjar fotillos. L'objectiu és anar fent sortides amb la càmara per fotografiar llocs, persones o situacions que ens agradin i després anar posant a Flickr aquelles que segons el nostre parer hagin quedat bé. També és l'exusa per passar una estona junts, fer uns bermuts, unes rises, o el que toqui.

El més curiós de tot però, és que abans de fer cap sortida ja tenim un encarrec (no remunerat evidentment). SOS Racisme ens ha demanat unes fotos per a la seva exposició itinerant Murs. Aquesta exposició pretén anar desmontant, a través de diferents tipus de materials, alguns dels tòpics que es creen al voltant del fenòmen de la immigració. Encara no tenim el calendari definitiu, però el que sabem segur és que la exposició passarà per tots els districtes de Barcelona. Ja us informarem.

En definitiva, que si voleu veure algunes de les fotos que fem amb l'amic Pelut hi podreu accedir des del menú de la dreta d'aquest bloc (Fotos del Pelut i el Borja). Esperem que us agradin. Si us interessa quedar-vos alguna, la cotització actual està en 2000 € / unitat. ; )

11 de juny, 2007

Això és una boda!!

Fa dos caps de setmana vem anar amb la Mar al a la "boda" de l'Helena i el Jordi. Ho poso entre cometes perque va ser un dinar de celebració amb tots els seus amics i crec que el casament (per lo civil) es celebrava un parell de setmanes després (potser aquest cap de setmana?).

Abans de res, dir que va ser una pena que el Sean no pogués venir (tenia una altra boda. Està clar que en aquesta època les bodes s'acumulen...). Sense ell el quartet del màster va quedar incomplert, però bueno, amb la Mar i l'Helena formem també un bon "tridente". (Sean no te preocupes, con el photopshop haremos como si hubieses estado allí!!! Eso sí, pasanos una foto en la que no vayas trajado que sino seguro que no cuela.)

La Mar i jo, tot i no conèixer a ningú o gairebé a ningú, ens ho vam passar molt bé i ens vem integrar sense problemes. El plan va ser el següent:

  • Inici de la festa a les 12h
  • Fi de la festa, al dia següent (nosaltres no ens vam quedar)
  • Aperitiu, dinar, sopar, alcohol, activitats diurnes i nocturnes i suposo que esmorzar
  • Lloc: Casa de Colònies la Marinada a Cambrils. Un lloc de puta mare per montar alguna coseta de cap de setmana per un grup gran
Crec que vam ser uns 120, tot gent jove. La idea de separar la família (els grans) i els amics per a una celebració d'aquest tipus està molt bé. Amb els colegues, sempre pots fer quelcom més relaxat i catxondo, i també donar-li un format diferent al de sopar+barra lliure. El dinar va estar molt bé, com podeu veure a la foto, els amics del Jordi (mestres paellers) van fer una paella per tothom. Impressionant!!

Després del dinar els amics més propers havien preparat una gyncama de regals amb un toc gastronomico-nacionalista molt divertida. Però el colofon va ser al final, quan com a últim regal va sortir el Feliu Ventura i els va dedicar una cançó preciosa. Va ser molt emocionant, se'ns va posar la pell de gallina! Haurieu d'haber vist la cara i els llagrimots de l'Helena, jeje (ho havia de dir!)

Bueno nois, us desitjem molta sort en la vostra aventura!

Una exposició que no us podeu perdre!!!

El Diego torna a ser el protagonista del nostre bloc, i aquest cop per temes no relacionats amb les arts marcials. ; ))

Fora conyes. L'any passat va rebre del FAD el premi a millor Dissenyador Emergent, i fruit d'això, va sortir la possibilitat de realitzar una exposició amb les seves peces més importants. L'exposició, que finalment és farà a la Cripta del FAD, s'inaugura aquest proper divendres 15 de juny i estarà oberta al públic una setmana. Us recomano anar el divendres (Moritz és el patrocinador!!).

A l'exposició trobareu (paraules de l'artista):

La expo *OBJECTS recull un total de 12 projectes que plasmen el meu treball mes personal, desde projectes que reflexionen sobre la nostra sexualitat com COOLSEX i BADOOM, fins a series d'objectes que questionen les nostres conductes socials com DOMESTIC PETS, DOG EAT DOG, LUCKY CHARM CARD, o EGO SOUP, tambe trobarem elements que es reintepreten en el seu entorn com KNIFE, CUCUSB o HOLE IN ONE... i alguna sorpresa mes...

Bueno senyors, aquí teniu una proposta interessant per fer aquest proper cap de setmana o la setmana vinent. Espero que us hi passeu!!

31 de maig, 2007

Eivissa

Ara fa un parell d'anys vem anar amb la Sara a Eivissa. Van ser tres dies de relax total i que en aquell moment ens van anar molt bé per desconnectar, especialment dels temes laborals ; )).

Avui he recuperat una informació sobre la illa que ens va passar na Fina, una amiga eivissenca de ma mare, i que crec és molt útil per passar uns dies per allí. Allí va:

CONSELLS:

Cales i Platjes:

(Mapa de Cales)

OEST:
  • Cala Conta: especial per a la posta de sol
  • Punta Galera: platja de roques, molt salvatge. També especial per a la posta de sol
  • Cala Bassa: Turística però xula
  • Cala Salada: Turística però xula
  • Cala Tarida: Turística però xula. Xiringuito Ses Eufàbies (Tlf. 971 806 328)
  • Cala d'Hort: Imprescindible!! Restaurant Es Boldado (Tlf. 626 49 45 37). Nosaltres hi vam anar i vem menjar de conya. El restaurant està en unlloc increible, just a sobre de l'acantilat i amb vistes a la cala i al mar).

SUD:
  • Sa Caleta: varies caletes, nudista a la part del final. Restaurant Sa Caleta (Tlf. 971 187 095). Fan peix i cuina eivissenca. Fan el "cafè caleta" que és semblant al cremat.
  • Ses Salines: és una de les platges emblemàtiques d'Eivissa. Del Jockey Club cap a la dreta és més familiar, cap a l'esquerra i fins a "Sa Trinxa" ambient més moguda eivissenca i nudista.
  • Es Cavallet: Nudista. Restaurant La Escollera, amb bones vistes.

EST:
  • S'Estanyol: petita i tranquila
  • Cala Olivera: petita i tranquila
  • Cala Mastella: petita i tranquila. Xiringuito Els Bigotis. Només fan Bullit de Peix per tothom (és un plat típic eivissenc)
  • Aigües Blanques: Nudista. Preciosa, especialment si no entra vent de llevant.

NORD:
  • Cala Xarraca
  • Benirràs: ambient hippy al xiringo del fons. Posta de sol!

Pobles:
  • Sant Antoni: molt turístic (estil Lloret de Mar). Lo millor del pobleés la zona de "Ses Variades"on està el Café del Mar i altres llocs per l'estil. Jo us recomanaria, per veure la posta de sol que aneu al Hostal La Torre, a 10 min e cotxe de Sant Antoni (veure On dormir)
  • Santa Agnés: acantilats preciosos. Les millors truites al bar Can Cosmi
  • Sant Mateu: és la part més tranquila de l'illa
  • Sant Miquel: esglésis preciosa. Al port trobareu el millor bullit de peix de l'illa al Restaurant "Port Balanzat" (Tlf. 971 334 527). També el bar Can Soleites està bé. És un bar rural on fan montaditos (carrer que va en direcció a la urbanització Isla Blanca)
  • Sant Joan: Eivissa profunda i hippy. Heu d'anar al forn de pizza i reposteria artesanal "Sabores Naturales". També el Restaurant "Vista Alegre" està bé, fan cuina eivissenca.
  • Sant Carles: Eivissa hippy. Cafè de l'Aneta és un lloc mol típic on venen herbes eivissenques cassolanes. Els dissabtes fan mercadillo hippy.
  • Sant Vicent: Restaurant "Les Dalias". Peix de platja.
  • Sant Llorenç: Les Torres de Balafí són unes construccions antigues que val la pena veure. Café de l'església. Bona vista de la plana. Restaurant Balafi. Carns a la brasa. Molt bo.
  • Santa Gertrudis: bon ambient. Els millors bocates torrats a "Can Costa"
  • Santa Eulària: església del Puig de Missa. Imprescindible!!
  • Sant Josep: dos restaurants que estan bé; "Es Galliner" i el "Destino"
  • Sant Agustí: "Can Berni". Casa de pagès que es pot visitar sense quedar-se al restaurant, tot i que aquest també està bé.
  • Es Cubells: acantilat amb bones vistes

Vila:
  • Dalt vila (dins de les muralles): Imprescincible per visitar la ciutat. Aquí trobareu el Bar "Sa Torre des Canonge" que té bones vistes al port.
  • Zona del port: el carrers típics són C/Mare de Deu i C/Creu. Alguns locals de nit (potser això està desactualitzat): "De Miedo", "La Oveja Negra", "La Tierra", el "Mao" (també és retsaurant) i el "Blues".
  • Plaça del Parque: molt bon ambient tot el dia. Hi ha tres restaurants baratos i bons; Bon Profit, San Juan i Victoria
  • Talamanca: Restaurants "Flotante" i "Sa Punta" (amb bones vistes de la Vila)

On dormir:

Nosaltres vem anar a dormir al Hostal La Torre a prop de Sant Antoni. Probablement va ser l'encert més gran del viatge. Bons preus, habitacions senzilletes i netes,...i el lloc, increible!!! Estava just a sobre de les roques, a 20 metres del mar, sense edificis al costat, amb unes vistes precioses del mediterrani i Sa Conillera. Un indret espectacular!! I per les tardes la guinda. Cada dia, al capvespre, et podies sentar tranquilament en una de les terrasses, amb la teva cerveseta, escoltant la música d'un dj per veure com el sol, molt a poc a poc, s'enfonsava dins el mar. La veritat és que era un espectacle increible, se't posava la pell de gallina. Entreu a la web i feu un cop d'ull a les fotos, ja veureu com val la pena.

28 de maig, 2007

Adio al celibato di Gali

Després de més d'una dècada d'amistat, finalment vem celebrar el primer comiat de solter del grup. L'afortunat (pel comiat) va ser el Galí, que d'aquí a poques setmanes tornarà a ser el protaginista d'un post d'aquest blog, el de la seva boda.

La despedida va ser por todo lo alto; cap de setmana a Roma sin reparar en gastos, menjar bo, tajes memorables, i molts moments que no oblidarem. En canvi, en el tema putades al futur màrit ens vam quedar mooolt curts. Però bueno, el dia de la boda ja ho compensarem d’alguna forma...Galí tremola!

Com podeu veure a la foto, l’equip de la despedida estava format pels següents individus (d'esquerra a dreta i de dalt a baix):

  • “Oso amoroso” Poleitor
  • Alex “Molt correcte”
  • Ruiz “Caffè frappé”
  • Galí “El rey del striptease”
  • Roger de Aquiles (dilluns vaig al gym i començo el règim)
  • Un servidor
  • Eric “Me ponen tu hierros segunda parte”
  • Johny Rana “Tortellini abrasato e ripieno di carne!!!”
  • Diego kungfu kid
  • Luigi Longislandiceteaman
  • Flavito "el mejillon humano"
  • Hermano Christian (este tio hace chun li fut, fijate en la posición de las piernas)

La veritat és que ens ho vam passar molt bé i vam riure molt. Va haver molts moments per recordar, aquí van alguns dels que m'han vingut a la memòria:

La flavia gravant en video TOT el trajecte des de Barcelona; el lliurament de la camiseta oficial de la despedida al Galí; el Flavio i el Christian trapitxeant a l'autobus; els càntics en un bar de trastevere; l'acolloniment del Galí cada cop que li deiem que es preparés per el striptease; el Ruiz increpant a la que se'ns volia colar (tu follas!! tu follas!!); el gusanito; els shavwarmes i bocates de salsiccia de matinada; els segurates del Coyote; la iaia canadenca que es va creure que erem un equip de futbol professional; les imitacions del Giovanni Rana per part del Johny; les rises al trastevera; la "cascanueces"; la que ensenyava tot el cul a la cara del Lluís i el Diego...

Però jo crec que si haguéssim d'escollir un moment, una situació que sintetitzés aquests dos dies de diversió i desfases, seria sens dubte aquest (pugeu el volum i doneu al play)



Bueno companys, la propera cita a Caregue!!

CONSELLS:

Per dormir:

Si no tens cap predilecció en el tema allotjament el millor és anar a qualsevol hotel alberg que estigui a prop de l’estació de Termini. Aquest és el punt neuràlgic del transport a la ciutat i per tant és el punt més còmode per desplaçar-se d’un lloc a un altre.

Per menjar:

Gioia mia: un bon restaurant Romà. Al costat de Piazza Barberini
Da baffetto: Sempre a rebentar, però les pizzes....mmmm. Diuen que són les millor de la ciutat. Al costat de Piazza Navona
Filletti di baccalà: s'ha d’anar, és un lloc típic, amb no gaire guiris, i q nomes serveixen bacallà arrebossat i birra. Al costat de Campo dei Fiori.
Freni i frizioni: Un lloc molt autèntic, al costat del riu i a l’entrada del barri de Trastevere. Demanes beguda i ells van treient menjar que pots anar-te servint. Sorprenent, especialment per un català. Al costat del Ponte Sisto.

Per sortir:

Trastevere. Hi ha molta festa fins a les tres del matí quan tanquen els bars. Especialment en l’encreuament del Lungotevere amb el Ponte Sisto
Campo dei Fiori. Es una plaça molt maca i amb molt ambient. Amb una vineria q està molt bé per fer la copeta.
Zona de San Lorenzo
Testaccio (en aquest barri hi ha dues zones de discoteques)
Per comprar:

Via del Corso
Zona Piazza Spagna
Zona Campo dei Fiori (Via Giubbonari, Via del Governo Vecchio)