30 de novembre, 2010

Restaurant La Pubilla

Font: Morro fi
Un cop més el Diego ens va recomanar un lloc al que no es pot deixar d’anar; el restaurant La Pubilla. Sé que alguns de vosaltres ja hi heu anat oi Pelut, Bea i Esteve? Però potser altres encara no el coneixeu i ja us  dic que val molt i molt la pena.

És un restaurant relativament nou que es troba a la Plaça de la Llibertat de Gràcia, just a sota del mercat. El local devia ser algun negoci de tota la vida que els nous propietaris han reformat però conservant moltes de les coses d’abans. La que crida més l’atenció és potser el cartell que hi ha fora on posa amb una bonica tipografia antiga “La Pubilla”. El lloc és sobri i modern al mateix temps però així i tot et fa sentir còmode un cop ja estàs assegut a taula.

Fan cuina catalana de mercat, però el que està bé d'aquest lloc és que tenen diverses fórmules per a les diferents hores del dia i els diferents dies de la setmana.
Font: Dani López
  • Fan esmorzars normals
  • Fan esmorzars de forquilla fins a les 12h
  • Fan aperitius i vermuts
  • Entre setmana fan menú de migdia
  • El cap de setmana fan només carta
  • De moment no obren per les nits, però no sé qui em va dir que s’estaven plantejant obrir i fer tapilles (ja es veurà)
La Sara i jo vam anar-hi dissabte per dinar i vam fer carta.Vam menjar de fàbula, sobretot els segons, bacallà la Sara i jo un cruixent de peus de porc. Només unes hores abans hi havien estat la Bea i l’Esteve que havien coincidit també amb el Pelut. Vaya tela!!!

El proper dia hi anem tots plegats i ens fotem un super esmorzar de forquilla!!

Restaurant La Pubilla
Plaça de la Llibertat 23 (Mapa)
93 218 29 94


Mostra Restaurants en un mapa més gran

18 de novembre, 2010

Fotos Etiòpia

15 de novembre, 2010

Un dia al Delta de l'Ebre


Fa un mes aproximadament que vam anar a passar el dia al delta i encara no havia trobat una idea per escriure el post. Donant-li voltes (tampoc gaires) al perquè no en trobava cap he arribat a la conclusió que aquell va ser un dia peculiar. Fent una metàfora artística podríem dir que va ser com un mosaic; una sola historia, però composada de moltes petites tessel·les.
  1. Ens trobem a Can Ros i quan entro l’Ángel ja hi és. Mentre esperava s’ha pres un cafè i ha comès el primer error del dia ja que Can Ros té moltes coses bones però el cafè no és una d’elles. Poc després arriba el Pelut amb cara de no trobar-se bé i diu que té l’estómac fatal. Per compensar-ho es pren un vichy i ens partim un entrepà de truita d’alls tendres (ideal pel mal de panxa, no ho sabíeu?).
  2. Pugem fins al meu replà i entre els tres baixem una tele de 20 kilos per les escales. Sí, si que tinc ascensor, però encara que no us ho cregueu, és tan estret que la tele no hi cap. Baixem els 8 pisos fent relleus sincronitzats un pis cadascun.
  3. Arribem a Riudoms i anem a buscar al Jaume. Sorprenentment ja està llevat i preparat per marxar. Abans però fem un mini esmorzar a base de coca de recapte a la seva cuina. El Pelut continua tenint la panxa fotuda però tot i així es menja una parell de talls de coca (ceba i pebrot, aliments altament recomanables per a estómacs delicats)
  4. Finalment arribem al delta; llueix el sol i fa un dia esplendorós. Lloguem unes bicis i sortim a la carretera. Val la pena haver baixat només per estar els quatre pedalejant tranquil·lament entre els camps d’arròs.
  5. Arribem fins a la platja i deixem les bicis per fer algunes fotos i caminar una estona. En començar la tornada la bicicleta de l’Angelito es trenca i es queda sense pedal. Tenim un problema important però a cap de nosaltres se li acut mirar el quadre de la bicicleta on hi ha enganxat el telèfon de la tenda de lloguer de bicis; som així de llestos. El Jaume i jo comencem la tornada com si es tractés d’una contrarellotge del tour i el Pelut i l’Ángel es posen a caminar. Tenim hora per l’arròs i tot apunta a que arribarem tard.
  6. Arribem follats amb el cotxe i entro derrapant amb freno de ma inclòs al parking del restaurant. El Jaume, el Pelut i l’Ángel flipen i per uns instants s’avergonyeixen de ser els meus amics. Entrem i com era de preveure hem perdut la taula. La nostra cara de desesperació ens delata i l’excusa de la bici serveix per a que després d’una petita espera ens trobin un forat.
  7. Els deliciosos arrossos que ens mengem banyats amb el vi i d'altres alcohols converteixen el dinar en un moment d’exaltació de l’amistat i de bon rotllo màxim. El pelut sembla haver oblidat definitivament els seus dolors de ventre.
  8. Passegem al costat de la gent de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre pel novíssim pont que uneix aquestes dues poblacions separades pel riu des del seu naixement.
  9. Tornem a Riudoms a recollir les coques, l’oli i les avellanes. L’Ángel descobreix un paradís en la tenda de productes fitosanitaris dels Mestre.
  10. Parem a una estació de servei i mentre el Jaume realitza unes trucades de cabdal importància els altres mantenim una conversa sobre les dificultats que es presenten a la vida.
  11. La cua que ens trobem és l’excusa perfecte per fer una partida de password. Jaume i Pelut Vs Angelito i Borja (duelo de titanes). Finalment quedem empatats a 7 tot i que el Jaume i el Pelut van en avantatge tota l’estona. Els piques Borja – Jaume fan les delícies del Pelut. (Jaume, algun dia em guanyaràs no et preocupis)
  12. Arribem a Barna i ens anem despedim en comptegotes sabent que acabem de passar un gran dia plegats.
Aquí les teniu, aquestes són les petites tesel·les que composen el bonic mosaic titulat “Un dia al Delta de l’Ebre”.

Restaurant El Racó del Riu
Avinguda de l'Ebre s/n, Sant Jaume d'Enveja (Mapa)
+34 977 468 378 




Mostra Restaurants en un mapa més gran

09 de novembre, 2010

Bar Elephanta

Ja feia temps que hauria d'haver posat un post sobre l'Elephanta i mai trobava el moment. Doncs ara que tinc una estona, vull fer un homenatge a aquest petit lloc encantador dins del barri de Gràcia. Ells ja són coneguts per molta gent com un dels llocs més famosos on fer gintonics. De fet, fa uns dies els van premiar com els finalistes dels millors gintonics de Barcelona!! uauauauauuauuauuu!!!!!

Per mi lo dels gintonics, és un petit detall més dins de la llista de moments de carinyo que em desperta aquest bar; per mi l'Elphanta són la Núria i el Pau, converses profundes i confessions, records d'una nit esplendorosa amb família i amics celebrant l'exposició Ecole des Sables, celebracions d'aniversari de l'Elephanta amb globos, cintes i colors; moments de solitud amb llibre en mà, retrobament amb amics, passar l'estona,...

Pocs llocs abarquen un espai tan diminut, on poder disfrutar de moments diferents. Per això, per mi, l'Elphanta és únic. I no només per mi, la gent no se sent indeferent. Tornen, tornen i tornen. És un exemple clar de que el lloc el fan les persones i la Núria ho té claríssim. Ha impregnat el bar amb la seva al.legria, naturalitat i "on tothom és benvingut".

Gintonics de mil tipus, humus i altres tapes boníssimes, té de varietats i gustos infinits,... us esperen!!
Torrent d'en Vidalet 37
08012 Barcelona
Tel. 932 376 906 
HORARI
de dill. a diss. desde 18h. diumenges desde 17h.
CONNEXIÓ WI-FI


Mostra Restaurants en un mapa més gran

08 de novembre, 2010

Bodega Sepúlveda

Només van ser sis setmanes de l’estiu de 1999 però van ser suficients per mantenir els nostre lligam durant més de onze anys. La Mar, el Roger, l’Arvin i jo ens vam conèixer a Berkeley, oest dels USA, quan els quatre i molta altra gent vam coincidir a la universitat d’estiu.

Durant aquests anys les nostres vides han canviat i molt però tot i així ens hem seguit veient amb més o menys freqüència. Un cop o dos a l’any fem un sopar els quatre junts i rememorem les batalletes d’aquell estiu al mateix temps que ens posem al dia de les novetats de cadascun de nosaltres; feina, fills, etc.

Aquest cop va ser el Roger qui va escollir el lloc on anar a sopar i va encertar plenament, com era d’esperar. Ho dic perquè el Roger sempre és una assegurança quan es tracta de triar un bon lloc per entaular-se (Roger, vols ser col·laborador de luxe de Viatges Habibi?). Vam anar a la Bodega Sepúlveda, un local dels de tota la vida que ha sobreviscut gràcies a la seva aposta per la cuina de qualitat (i catalana). És un local amb solera que manté en la seva decoració reminiscències del seu passat de bodega de barri. Barcelona conserva encara molts d’aquests llocs (Ponsa, Bodega Manolo,...) que a més de fer una bona cuina et fan sentir còmode i a gust des del moment que entres per la porta.

Vam fer un pica pica de moltes cosetes i vam culminar amb un entrecot de vedella de Nebraska que estava super tendre. Els preus piquen una miqueta però estan justificats sense cap dubte. És recomanable anar-hi a l’hivern per a que així el fred compensi l’excés de calories que ingereixes. Hi ha mil plats per escollir i a més sempre tenen les recomanacions del dia (que és on ens vam quedar nosaltres). Les croquetes de cabrales i els cigrons són segons el Roger alguns dels plats estrella.

C/Sepúlveda 173 bis (Mapa)
Tlf. 93 323 59 44


Mostra Restaurants en un mapa més gran