13 d’agost, 2013

Un tigre más

Este sábado viví una de las experiencias balompédicas más impresionantes de mi vida. Fui invitado por Aisha y Pepe, mujer y marido la semana próxima en Playa del Carmen, al clásico regiomontano número 100 entre Tigres y Rayados. 

El partido se jugaba en el estadio de Tigres y horas antes del encuentro una tormenta había inundado la ciudad. El paso de la tormenta había dejado un ambiente húmedo y fresco, casi selvático, muy diferente a lo que acostumbra Monterrey en las tardes de agosto. Era el ambiente perfecto para jugar al fútbol y para presenciar el choque entre los máximos rivales de la ciudad. El lugar en la clasificación no era importante, ambos equipos están a mitad de tabla con de momento pocas posibilidades de luchar por el campeonato. El premio estaba sencillamente en vencer al eterno rival y figurar en la historia como el ganador del clásico numero cien.

En las afueras del estadio se palpaba la emoción y tensión entre los aficionados de Tigres, todos ellos enfundados con sus camisetas. También había rayados entre la multitud y me sorprendió gratamente la normalidad y tranquilidad con la que ambas aficiones viven su rivalidad.

Ya dentro del estadio se respiraba el ambiente de las grandes ocasiones. La afición se preparaba para el silbido inicial y rugía incesantemente con sus cánticos ensordecedores. Con la salida de los equipos, el estadio enloqueció y se desplegó una inmensa bandera, con la cara de un Tigre, que cubría una de las curvas.

Dominó Tigres y se gustó durante los primeros 20 minutos del encuentro, más concretamente hasta que se avanzaron con el primer gol, después de un fantástico remate de cabeza de Pulido. Una vez delante en el marcador el equipo se replegó y dejó jugar al rival, mostrando así sus vergüenzas defensivas. Se veía venir y finalmente sucedió, rayados encontró portería con una buena jugada combinativa finalizada por el "Chupete" Suazo, igualando así el electrónico antes del fin de la primera parte.

La afición reaccionó rápido después del descanso y alentó, aún más si cabe, a su equipo. El sudor y las cervezas conferían al estadio un ambiente espectacular y el equipo lo sintió y respondió en consecuencia. El juego no fue brillante pero Tigres se impuso gracias a un par de zarpazos de sus arietes; el segundo, de Lucas Lobo, después de un exquisito regate de espuela.

Después del silbido final del árbitro, el estadio explotó de alegría y se sucedieron los cánticos a favor de Tigres y sobretodo en contra del eterno rival. Tardó la gente en irse del campo ya que todos querían saborear los últimos instantes de una noche fantástica de fútbol y sobretodo de una victoria histórica que quedará para el recuerdo de la afición amarilla. 

Recién llegado a Monterrey y como buen aficionado al futbol sabía que tenía que elegir entre uno de los dos equipos de la ciudad. Después de este sábado ya no quedó lugar para las dudas... la ciudad ya tiene un tigre más.

Ti-gue-res! Ti-gue-res!


12 d’agost, 2013

Bread - Monterrey

En aquestes primeres setmanes a Monterrey el Bread s'ha convertit en el meu campament base per a conectar-me a Internet des de fora de casa. De fet ara mateix estic escrivint aquestes línies assegut a una de les seves poques taules mentre em prenc un caffè latte, descafeinat i amb la llet deslactosada (avui tinc un dia light).

El vaig descobrir just arribar a San Pedro, va ser l'Abril qui em va portar per primer cop, pero aquell dia estava tancat. És un forn-cafè-pastissseria amb un estil bastant europeu. Fan pastissos, pans, i altres tipus de dolços artesans que si vols et pots prendre allí mateix acompanyats d'alguna beguda. A part tenen altres productes artesanals i orgànics com formatges, mermelades o dolços que tenen molt bon aspecte.

Jo hi vinc tot sovint i gairebé sempre em demano el mateix. Com vinc pels matins demano aguamiel de maguey amb diferents sucs de fruita. Són boníssims! Els dependents ja no em miren tan extrany com els primers dies i a força d'anar-hi venint vaig intimant poc a poc amb ells. Mentre estigui per Monterrey serà un dels meus llocs habituals.


Humberto Lobo esquina con Río Nilo / col. Del Valle, 66220 Garza García, Nuevo Leon, Mexico
+81 18784466
De 7:00 - 20:30



Ver Restaurants en un mapa más grande


07 d’agost, 2013

Pez Vela

El meu darrer dia a Barcelona em van portar a dinar al Pez Vela; el darrer descobriment abans de deixar la ciutat. Li diuen també el xiringuito del vela, però la única cosa que té de xiringo és que està tocant a la platja.

La meva tia Merche ens va convidar i vam anar-hi a dinar el dimarts previ a venir cap a Mèxic. El restaurant està als peus de l'Hotel Vela, juntament a d'altres restaurants, on s'acaba la platja de la Barceloneta. El lloc és caret i pijet però és molt agradable. Les vistes de la ciutat i del mar són fantàstiques i més encara quan ho penso ara, que tinc el mar tan i tan lluny. Vam fer picoteo, molt bó, i després el millor de tot, un arrosset de cloïssses i escamarlans que estava fantàstic!! N'he provat molts d'arrossos a la meva vida, i us puc dir que aquest estava entre els millor. La ració era un pel justeta però estava fet en una paella molt gran i això feia que la superfície d'arròs fos molt primeta. Així els fan també a molts llocs del delta.

Va ser un dinar de comiat, amb sensacions un pel extranyes, però en guardo un bon record i a més, com us deia, l'arròs és excel·ent. Suposo que aquests dies de calor barcelonina és un gran lloc on anar.

Paseo del Mare Nostrum
19/21 (bajos del Hotel W, “HotelVela”)
08039 Barcelona
T +34 932 216 317



Ver Restaurants en un mapa más grande

06 d’agost, 2013

Dues setmanes Monterrey


Ja fa dues setmanes que estic a Monterrey, i tot i que no tinc gaire activitat, de moment el temps i els dies passen volant. Fa res em revisaven la maleta els d'immigració mentre veia a l'Abril somrient-me, guapíssima, a l'altra banda de la porta de sortides de l'aeroport. Una llarga espera fins a aquell moment.

Han estat dies emocionants i segurament ho seguiran sent durant molt de temps, però no és motiu d'aquest bloc parlar de coses emocionals sinó de les experiències viscudes en els viatges i els llocs visitats. : ))

Monterrey és una ciutat que no està en el circuit turístic habitual de Mèxic. Es tracta d'una ciutat industrial, treballadora i amb menys atractius turístics que molts altres indrets del país. Això però no vol dir que no tingui coses interessants a fer i per visitar. Hi ha alguns llocs que cal visitar, i al voltant de la ciutat també s'hi troben localitats i llocs d'interès com Zacatecas o Chipinque. Espero que poc a poc els anirem descobrint en aquest bloc.

Començaré per lo dolent per així deixar lo bo per el final. Per mi el pitjor de tot és el tema del transport. Monterrey és una ciutat molt "americanitzada" i això es reflexa en diversos aspectes, un d'ells la mobilitat de les persones de la ciutat. El transport privat és el rei, així que si no tens cotxe estàs bastant fotut. Hi ha transport públic però es bastant precari i a més les distàncies aquí són molt grans. Penseu que es tracta d'una ciutat de cinc milions d'habitants i gairebé no existeixen blocs de pisos, així que tothom viu en casetes i això fa que l'extensió de la ciutat sigui brutal. A més hi ha el tema de la inseguretat que fa que desplaçar-se en transport públic per segons quines zones tingui els seus riscos. 

Un altre tema delicat és el de la inseguretat. Sincerament la visió que es té d'aquest tema des de Catalunya és molt exagerada. Està clar que és una ciutat insegura, però en el dia a dia això és molt poc perceptible. A més en els darrers temps la inseguretat ha baixat molt respecte a anys anteriors. Cal respectar algunes normes i ser més previngut que a Barcelona, sobretot si ets un güerito com jo.

Nosaltres vivim en un piset fantàstic a San Pedro, un municipi col·lindant a Monterrey però que és part de la ciutat. És un municipi de pijos (fresas) i consegüentment és bastant segur. Per moure'm pel barri, i per fer exercici m'he pillat una bicicleta, com no, i diria que sóc l'únic que em desplaço així. : )). El pis és petit des del punt de vista mexicà, però per a nosaltres és fantàstic. Té molta llum, és espaiós, té balconet i té unes vistes fantàstiques de dos cerros (muntanyes que envolten la ciutat).

El menjar és brutal! M'encanta com mengen els mexicans. Tot és boníssim i a més les opcions de menjars i begudes són moltíssimes. M'encanten les micheladas i les "aguas frescas" i cada dia sóc una més addicte al picant. Lo del picant és curiós, a mi sempre m'ha agradat, però des de que estic aquí m´he donat compte que té un punt addictiu. L'altre dia em vaig "enchilar" per primer cop com diuen aquí. Em vaig menjar una patateta que semblava inofensiva i em va deixar fora de joc durant cinc minuts. Però lo més curiós del picant és que pica gairebé més quan surt que quan entra... crec que ja m'enteneu. : ))

Aquests dies he anat coneixent gent, fins i tot una catalana, la Cristina de Vic, i sobretot familiars i amics de l'Abril. Tothom m'està rebent molt bé sincerament. Tinc però encara una mica de problema amb l'idioma, sobretot amb els amics de l'Abril que quan parlen ràpid i utilitzen molts slangs no hi ha qui eles entengui. Suposo que poc a poc aniré aprenent i incorporant el filtre de traducció automàtica a les converses.

Bueno, crec que per avui ja hi ha hagut prou d'escriure. Seguiré informant.

Records a tothom!!!