I ♥ Benidorm

Platja de Llevant

Benidorm???? Sí, Benidorm. No hi havia estat mai, però si que hi havia passat per l'autopista i havia vist aquells gratacels que em feien esgarrifar. Dins meu hi havia una veu que es preguntava sempre com devia ser tot allò i sobretot quin tipus de gent podria voler anar de vacances a un lloc com aquell. Però per no jutjar allò desconegut el millor sempre és conèixer-ho, així que amb l'excusa de fer un reportatge fotogràfic de la gent de Benidorm, vaig agafar els bàrtulos i la càmera i me'n vaig anar cap allí.

Arribava el diumenge al vespre i l'entrada a la ciutat potser va ser el moment més impactant dels dos dies que vaig passar a Benidorm. No sé com descriure amb exactitud el que vaig sentir, però els primers edificis que hi ha a l'entrada de la ciutat, -blocs immensos de formigó pintat d'un taronja salmó-, em van fer sentir petit, em van intimidar i per uns moments vaig tenir ganes de girar cua i tornar cap a Barcelona.

Abans d'anar a buscar el meu hotel vaig voler pujar a "la cruz" per tenir una vista de la ciutat i veure com es ponia el sol; ja eren 2/4 de 9. Benidorm és lleig o al menys així m'ho sembla a mi, però en aquella primera vista panoràmica de la ciutat, l'espectacle de les quilomètriques platges i els gratacels banyats per la llum ataronjada de la posta de sol era realment imponent.

Hotel Bali

Un cop vaig haver aparcat el cotxe em vaig dirigir a l'hotel (Calas Marina) i després a la meva habitació. A través de booking.com havia demanat una per a no fumadors, però la bafarada que em va venir en obrir la porta em va fer dubtar, per dir-ho d'alguna manera. Potser era realment de no fumadors, però en els 40 anys d'història d'aquell hotel l'habitació s'havia anat impregnat poc a poc d'una combinació d'olors explosiva i no gens agradable. Però com la capacitat d'adaptació del ser humà és molt gran al cap de 5 minuts ja no notava cap flaire extrany.

Un altre incovenient de l'habitació és que donava just a la piscina-jardi del Hotel Bali, el més gran d'Europa amb 45 pisos i no sé quants centenars d'habitacions. En aquest jardinet es duien a terme totes les activitats lúdico-festives de l'hotel, així que em vaig haver de xupar concerts infantills, balls per els jubilats, obres teatrals de lo més pintoresc, etc...  i tot això durava fins la mitjanit!!! I quins bafles!! Tenien més potència que els del Primavera Sound!! Bufff.

Però aquestes animacions eren "canela en rama" comparat amb les del meu hotel. Al loro!!!!

Durant el dia següent, i després d'un generòs esmorzar en el buffet lliure de l'hotel, em vaig dedicar a passejar sota un sol de justícia per el llarguíssim passeig de Benidorm provant de trobar voluntaris que volguéssin aparèixer a les meves instantànies. Superada la vergonya inicial vaig anar trobant candidats i al mateix temps vaig poder anar xerrant amb ells sobre les vacances, les fotos, Benidorm etc. Va ser una experiència personal molt important i que crec que em facilitarà les coses en futurs projectes fotogràfics a d'altres llocs.

Degut al mal temps només vaig poder fer feina durant un sol dia, però crec que alguna cosa decent va sortir. Va ser massa poc temps, així que en el futur hi hauré de tornar alguns cops més per a acabar la sèrie de retrats que he començat. Sembla doncs que comença una història d'amistat entre Benidorm i jo que es pot allargar durant una bona temporada.

*jo no hi aniria mai a estiuejar, però la gent que em vaig trobar se la veia ben feliç, gaudint d'unes bones vacances o d'una jubilació ben merescuda.