12 de gener, 2009

Navarra... no hase falta desir nada más

No sé amb qui parlava fa un temps de que trobava a faltar fer un viatget en cotxe. Doncs ara ja no ho puc dir això, pq amb el Lopes hem passat quatre dies i tres nits donant "vueltecicas" per Navarra. Ha estat molt bé i hem fet una mica de tot; menjar bé, sortir a prendre unes copetes, alguna petita caminada, visitar una ciutat, visitar poblets, tenir algun incident amb les forces de seguretat de l'estat, etc, etc.

Aquí va la ruta i les coses que vem fer dia per dia:

Divendres (dia 1):

Sortint de Barcelona gairebé a l'hora prevista ens vem plantar a Navarra, més concretament a la localitat de Marcilla ( i no, no és on fan el café), a l'hora de dinar. Vem fer un parell de fotos de cingonyes del campanar i ens vem dirigir a Villa Marcilla el hotel-restaurant que ens va recomenar una lugareña. Era un caseron molt maco d'estil rococó on ens vem fotre un menú prou bo.

Seguidament vem seguir la ruta cap a Olite un poble molt bonic que val molt la pena visitar. El més destacable d'aquesta plàcida vila és el seu castell, amb els seus incomptables torreons i habitat en aquelles dates per uns quants turistes catalans.

Un cop acabada la visita ja ens vem dirigir cap a Pamplona, campament base del nostre viatge i on dorimiríem els següents dies. Vem escollir la Pensión Arrieta, un lloc molt ben situat (proper al centre, però no en el meollo de tot plegat), net i regentat pel Máximo i la Mari Carmen. Amb el primer amb el que vem establir contacte va ser amb el Máximo un home aparantment seriòs que li va estar donant ordres al Lopes per aparcar com si es tractés ben bé de l'exament de conduir. Amb els dies se li va anar endolcint el caràcter i ens vem fer gairebé íntims.

Un cop deixats els trastos i després de la dutxa de rigor vem sortir disposats a conèixer Iruña la nuite. Aplicant el dit "allí donde fueres haz lo que vieres" ens vem dedicar fotre'ns pintxos en tots els bars que ens vem trobar, principalment als carrers San Gregorio, San Nicolás i Estafeta, que és on hi ha una major concentració de locals, tot i que en d'altres zones i carrers també se'n poden trobar. De la nit destacaríem per sobre dels altres La Mandarra de la Ramos i el Gaucho; realment feien pintxos que estaven molt bons!!

Després del soparet, la nit es va anar animant i els mateixos bars que servien pintxos es van metamorfosejar en bars de copes. Degut a incontrolables forces del destí vem anar a petar a un local de la Plaza Castillo que era de lo més fashionetis de la ciutat, el Subsuelo. Un lloc de puta mare, s'ha de reconèixer, i on posaven molt bones copes. Diria que vem tancar el local, però el record de les darreres hores el tinc ja una mica borrós...

Dissabte (dia 2):

El dissabte, nosaltres dos i les nostres respectives ressaques ens vem dedicar a visitar la ciutat de Pamplona. Cal reconèixer que no és de les ciutats més maques del món (sense ànims d'ofendre a ningú), però un dia de visita és obligat. Vem dinar a un Italià, davant de l'ajuntament, a la Plaça Consisitorial. Es deia l'Avvocato Pentito i va estar prou bé, sobretot per sortir del monopolístic món del menjar navarrès.

Per la nit vem anar a sopar de pinchos al Merbourne (C/Olite 31) un lloc imprescindible si vols menjar uns dels millors delicatessens de la ciutat. Tot el que vem menjar estava deliciós. Els tius han guanyat el premi Pincho del Año els anys 2004, 2006 i 2007, ... uns cracks els del Melbourne!!! Aquí teniu la recepta d'un d'aquests regals pel paladar, prepareu el babero!!

Diumenge (dia 3):

El diumenge va ser el dia de més tute de tot el viatge. Ens vem aixecar a les 8 del matí, vem agafar el cotxe amb un fred de caldeu i vem visitar els següents indrets i en el següent ordre; Sangüesa, Jabier, Monasterio de Leyre, Foz de Lumbier, Lumbier, Burgui, Roncal i Izaba. Després d'aquest darrer poble vem tornar a Pamplona per la carretera que va pels pirineus paral·lela a la frontera francesa. Pel camí vem tenir un encontre curos amb la benemérita.

Les visites van estar molt bé, especialment la foz de Lumbier, on vem veure una quantitat de voltors increible. A l'hora de dinar vem parar al Hostal Restaurant Zaltua de Roncal. Ens vem fotre una plata de costelletes de xai i patates que estava brutal i que encara ens va saber millor després de les dues hores que ens havíem passat anant poble per poble mirant de trobar un lloc obert per menjar.

Dilluns (dia 4):

El darrer dia vem fer les últimes visites encara dins de Navarra. Primer vem visitar Estella, un poble amb bastants monuments d'interès però al mateix temps bastant descuidat. Seguidament i després de perdre'ns un parell de cops vem arribar a Tudela, per fer la darrera visita del viatge i també per dinar. Tudela, a part dels cogollos, té bastantes altres coses interessants en el seu centre històric. En busca d'un lloc per dinar, ens vem trobar amb el Restaurante la Bóveda. No era un dels llocs que es destacava a la guia però la veritat és que hi vem dinar molt bé. Ve tenir sort i com estaven ja preparant els sopars, vaig poder gaudir d'una espatlleta de cordero lechal al forn gairebé tan bona com la de la meva àvia.

Hores més tard i amb molts bons records per a la posteritat, el Lopes i jo ens despedíem a la plaça Joanic, al temps que ens emplaçavem per a una nova escapada.

... no hase falta desir nada más...


Enllaços d'interès:




3 comentaris:

Sara - Mandaloula ha dit...

molt graciosin el video,...

Unknown ha dit...

Magnífic!

La detalladica narració fa justícia al gaudi de la visitica feta a Navarrica aquest principi d'any.

Advertir-vos però de la inevitable alteracioncica que provoca aquesta visitica a la parla dels qui gosen acostar-se a aquesta poblacioncica i els seus surroundings.

Salut,

Xavi.

PD. Us heu percatat del tamany descomunal de la croquetica a la foto? Aqui tenim unes croquetes que foten plorar...

Borja Rius ha dit...

ahi va la ostica! si que se te engancha el acentico. : ))

va estar guay!!

això son croquetes i lo altres són tonteries!!