Bread - Monterrey

En aquestes primeres setmanes a Monterrey el Bread s'ha convertit en el meu campament base per a conectar-me a Internet des de fora de casa. De fet ara mateix estic escrivint aquestes línies assegut a una de les seves poques taules mentre em prenc un caffè latte, descafeinat i amb la llet deslactosada (avui tinc un dia light).

El vaig descobrir just arribar a San Pedro, va ser l'Abril qui em va portar per primer cop, pero aquell dia estava tancat. És un forn-cafè-pastissseria amb un estil bastant europeu. Fan pastissos, pans, i altres tipus de dolços artesans que si vols et pots prendre allí mateix acompanyats d'alguna beguda. A part tenen altres productes artesanals i orgànics com formatges, mermelades o dolços que tenen molt bon aspecte.

Jo hi vinc tot sovint i gairebé sempre em demano el mateix. Com vinc pels matins demano aguamiel de maguey amb diferents sucs de fruita. Són boníssims! Els dependents ja no em miren tan extrany com els primers dies i a força d'anar-hi venint vaig intimant poc a poc amb ells. Mentre estigui per Monterrey serà un dels meus llocs habituals.

Bread

Humberto Lobo esquina con Río Nilo / col. Del Valle, 66220 Garza García, Nuevo Leon, Mexico

+81 18784466

De 7:00 - 20:30

Ver Restaurants en un mapa más grande

Pez Vela

El meu darrer dia a Barcelona em van portar a dinar al Pez Vela; el darrer descobriment abans de deixar la ciutat. Li diuen també el xiringuito del vela, però la única cosa que té de xiringo és que està tocant a la platja.

La meva tia Merche ens va convidar i vam anar-hi a dinar el dimarts previ a venir cap a Mèxic. El restaurant està als peus de l'Hotel Vela, juntament a d'altres restaurants, on s'acaba la platja de la Barceloneta. El lloc és caret i pijet però és molt agradable. Les vistes de la ciutat i del mar són fantàstiques i més encara quan ho penso ara, que tinc el mar tan i tan lluny. Vam fer picoteo, molt bó, i després el millor de tot, un arrosset de cloïssses i escamarlans que estava fantàstic!! N'he provat molts d'arrossos a la meva vida, i us puc dir que aquest estava entre els millor. La ració era un pel justeta però estava fet en una paella molt gran i això feia que la superfície d'arròs fos molt primeta. Així els fan també a molts llocs del delta.

Va ser un dinar de comiat, amb sensacions un pel extranyes, però en guardo un bon record i a més, com us deia, l'arròs és excel·ent. Suposo que aquests dies de calor barcelonina és un gran lloc on anar.

Pez Vela

Paseo del Mare Nostrum

19/21 (bajos del Hotel W, “HotelVela”)

08039 Barcelona

T +34 932 216 317

Ver Restaurants en un mapa más grande

Dues setmanes Monterrey

Ja fa dues setmanes que estic a Monterrey, i tot i que no tinc gaire activitat, de moment el temps i els dies passen volant. Fa res em revisaven la maleta els d'immigració mentre veia a l'Abril somrient-me, guapíssima, a l'altra banda de la porta de sortides de l'aeroport. Una llarga espera fins a aquell moment.

Han estat dies emocionants i segurament ho seguiran sent durant molt de temps, però no és motiu d'aquest bloc parlar de coses emocionals sinó de les experiències viscudes en els viatges i els llocs visitats. : ))

Monterrey és una ciutat que no està en el circuit turístic habitual de Mèxic. Es tracta d'una ciutat industrial, treballadora i amb menys atractius turístics que molts altres indrets del país. Això però no vol dir que no tingui coses interessants a fer i per visitar. Hi ha alguns llocs que cal visitar, i al voltant de la ciutat també s'hi troben localitats i llocs d'interès com Zacatecas o Chipinque. Espero que poc a poc els anirem descobrint en aquest bloc.

Començaré per lo dolent per així deixar lo bo per el final. Per mi el pitjor de tot és el tema del transport. Monterrey és una ciutat molt "americanitzada" i això es reflexa en diversos aspectes, un d'ells la mobilitat de les persones de la ciutat. El transport privat és el rei, així que si no tens cotxe estàs bastant fotut. Hi ha transport públic però es bastant precari i a més les distàncies aquí són molt grans. Penseu que es tracta d'una ciutat de cinc milions d'habitants i gairebé no existeixen blocs de pisos, així que tothom viu en casetes i això fa que l'extensió de la ciutat sigui brutal. A més hi ha el tema de la inseguretat que fa que desplaçar-se en transport públic per segons quines zones tingui els seus riscos. 

Un altre tema delicat és el de la inseguretat. Sincerament la visió que es té d'aquest tema des de Catalunya és molt exagerada. Està clar que és una ciutat insegura, però en el dia a dia això és molt poc perceptible. A més en els darrers temps la inseguretat ha baixat molt respecte a anys anteriors. Cal respectar algunes normes i ser més previngut que a Barcelona, sobretot si ets un güerito com jo.

Nosaltres vivim en un piset fantàstic a San Pedro, un municipi col·lindant a Monterrey però que és part de la ciutat. És un municipi de pijos (fresas) i consegüentment és bastant segur. Per moure'm pel barri, i per fer exercici m'he pillat una bicicleta, com no, i diria que sóc l'únic que em desplaço així. : )). El pis és petit des del punt de vista mexicà, però per a nosaltres és fantàstic. Té molta llum, és espaiós, té balconet i té unes vistes fantàstiques de dos cerros (muntanyes que envolten la ciutat).

El menjar és brutal! M'encanta com mengen els mexicans. Tot és boníssim i a més les opcions de menjars i begudes són moltíssimes. M'encanten les micheladas i les "aguas frescas" i cada dia sóc una més addicte al picant. Lo del picant és curiós, a mi sempre m'ha agradat, però des de que estic aquí m´he donat compte que té un punt addictiu. L'altre dia em vaig "enchilar" per primer cop com diuen aquí. Em vaig menjar una patateta que semblava inofensiva i em va deixar fora de joc durant cinc minuts. Però lo més curiós del picant és que pica gairebé més quan surt que quan entra... crec que ja m'enteneu. : ))

Aquests dies he anat coneixent gent, fins i tot una catalana, la Cristina de Vic, i sobretot familiars i amics de l'Abril. Tothom m'està rebent molt bé sincerament. Tinc però encara una mica de problema amb l'idioma, sobretot amb els amics de l'Abril que quan parlen ràpid i utilitzen molts slangs no hi ha qui eles entengui. Suposo que poc a poc aniré aprenent i incorporant el filtre de traducció automàtica a les converses.

Bueno, crec que per avui ja hi ha hagut prou d'escriure. Seguiré informant.

Records a tothom!!!

D'aniversari a København

Els posts de Viatges Habibi porten bastant de retràs. Han estat mesos d'intensa feina i importants decisions que han deixat la producció de posts en un segon pla.

Un dels viatges que he fet aquest primer semestre ha estat una visita de quatre dies a Copenhage amb la família. Hi vam anar en motiu d'un doble aniversari, el de la meva tia i la meva mare, que enguany feien números rodons les dues.

Hi vam anar els quatre, no ho havíem fet mai, i ens ho vam passar prou bé. A més el viatge va estar especialment bé per a mi ja que em va sortir ben baratet : )). Gràcies!!!

L'arribada en avió va ser un pel accidentada. Hi havia molta no, moltíssima boira i vam estar a punt d'anar a aterrrar a Goteborg (sí, allí on el Pichi va fer tres gols). El pilot va dir que faria un intent i si no ho aconseguia aniríem a aterrar allí. El tiu va aterrar de conya, però el terra no el vam veure fins que no vam ser a 50 metres de la pista. Realment va ser impactant.

Un cop allí vam tenir temps per a visitar la ciutat molt a fons. Cap de nosaltres hi havia estat (aquesta va ser una de les condicions del viatge) i realment ens va agradar i dona més de si del que em pensava. Cal visitar-la en els mesos de bon temps, això si. Primer per les hores de llum i el fred que hi fa i segon per que la vida de la ciutat floreix espectacularment quan fa bo. Vam parlar amb un parell de catalans que vivien allí i ens van explicar que l'hivern era realment dur.

D'aquest viatge ha sortit també una relació amb una família sueca-danesa. Us explico. Un dia voltant per les rodalies de Christiania vam trobar per casualitat un lloc per dinar típic danès. Hi vam entrar i ens vam asseure al costat d'una taula de quatre persones, tres homes i una dona, germans els quatre, però d'això ens vam enterar al cap d'una estona.

Mentre miràvem la carta ens vam sentir parlar català i castellà i es van oferir a ajudar-nos en l'elecció dels nostres plats. Dos d'ells parlàven castellà molt i molt bé i en l'estona del dinar ens vam començar a explicar coses mútuament. Al final, i com a agraïment al bon rollo que hi havia hagut els hi vam dir que si venien a Barcelona serien molt benvinguts. Un d'ells era futbolero així que també ens vam oferir a convidar-lo al camp nou.

Ara fa uns dies, just abans de venir a Mèxic vam tenir a un d'ells a casa dels meus pares sopant. Li vam fer un àpat "tipical mediterranean" i ens ho vam passar molt bé. Després d'insistir en que volia venir a veure "el clásico" amb el seu fill (molt llest el paio) finalment vam acordar un molt decent derbí barceloní.

Gràcies família per aquest fantàstic viatge. El recordaré sempre.

Consells:

Færgecafé (restautant de cuina danesa)
A Hereford Beefstouw (excel·lent i car lloc de carns)

Restauran Puk Vankusten
First Hotel Twentyseven
 .

Granada amb els amics

Un any més el viatge amb els colegues ha complert la seva cita amb el calendari. Els fills i les parelles fan que haguem passat d'un viatge d'una setmana o 10 dies a només un cap de setmana, però lo important és que des de fa ja més de 10 anys aquesta escapada es celebra sense interrupció.

Enguany ha tocat cap de setmana a Granada. La idea normalment és viatjar per Espanya i anar a llocs on és mengi bé, hi hagi bons preus (això sempre és fàcil sent de Barcelona) i on hi hagi una mica de festa. Els anys passen, però el plantejament segueix intacte.

Granada al juliol és un lloc molt carulós i el dissabte durant la nostre visita a l'Alhambra (únic moment cultural del viatge), i amb la ressaca que duiem és quan més es va notar. Evitaré reproduir aquí alguns comentaris despectius sobre l'Alhambra que vam emetre durant les 3h de caminada.

El divendres, com ens acostuma a passar, vam cremar totes les naus i alguns (casualment els que tenen fills) van arribar a l'hotel a les 7h del matí. El problema és que els anys passen factura i al dia següent ens costa bastant arrancar. Per sort aquest any teníem un hotel amb piscina i crec que això va ser un gran encert per poder recuperar forces.

Afortunadament el Lluís, que coneix un granadino, portava una llista de llocs on anar a menjar. Això va fer que poguéssim escollir correctament entre tota la oferta homogènia de fritanga que té la ciutat. El menjar és bo, està clar, però dos dies de peixet, calamars, cazon, gambes... tot fregit, són més que suficients per a l'estomac.

Com sempre va haver una disputa per decidir qui dormia amb el Johny. El seus sorolls nocturns són tan intensos i ja els hem patit tants de nosaltres que ningú vol compartir habitació amb ell. Johny no és res personal, ja saps que t'estimem molt!!!!! Finalment va ser el Christian, el seu germà, qui es va oferir voluntàriament. No hi ha res com l'amor fraternal,... això si, va exigir que a canvi que li paguéssim entre tots l'habitació.


Viatge bonic, viatge de comiat (temporal). Us trobaré a faltar.

Consells:

Per menjar:

Los Diamantes (I y II)
Los Italianos
Bodega Castañeda
Casa Juanillo (pisto granadino): recomanat per Audrey Rocks

Candela - Palamós

Aquest cap de setmana passat ha estat genial. He estat a Calella acompanyat d'amics, gaudint del mar i el sol i també per suposat del bon menjar.

El dissabte vam sopar a un lloc que ens havia recomanat la meva mare i que ens va encantar. Es tracta del Candela, un petit bar situat al centre de Palamós. Si hi passes per davant es probable que no et donis compte de que hi és ja que per la seva ubicació i mida queda passa bastant desapercebut. Tot i el merder que hi ha al carrer on està quan hi entres el soroll desapareix i et trobes amb un local petitet (8 taules diria) però molt acollidor i ben decorat.

Hi vam anar amb la Belén, el Jordi i el Pelut. Veníem afamats d’un dia sencer de barca i d’una horrible experiència culinària la nit anterior, així que tots vam menjar amb unes ganes brutals i vam arrasar amb tot el que vam poder.

Tota la carta és per picar així que vam agafar moltes cosetes. El més recomanable els musclos en escabetx casolans, la truita de patata i ceba amb “pulpo a feira” i per mi també uns rollitos farcits de magret d’ànec i feta. Ens vam deixar bastantes coses per provar però tot feia una pinta excel•lent.

Si aquest estiu esteu per la Costa Brava hi heu d’anar. Ah! I recordeu reservar ja que sempre està ple.

Restaurant Candela
Avinguda Onze de Setembre, 77, 17230 Palamós, Girona ‎
972 31 59 99 ‎

Ver Restaurants en un mapa más grande