Aquest darrer cap d'any el vam passar a Escòcia. La idea d'ana-hi va sorgir en un sopar que està recollit també a Viatges Habibi (
uns quants post més enrere). No recordo exactament com va anar, però al final ens vam autoconvidar la Isabel, la Diana i jo a casa dels pares del Callum. Una mica de morro, sí, però al Callum i la Mariona no se'ls veia tampoc disgustats amb la idea.
Hi vam passar quatre dies, marxant el 30 de bon matí i tornant el dia 2 de gener molt cap al tard. Aquells dies queden ja una mica lluny però recordo que ens ho vam passar molt i molt bé. Vam arribar d'horeta a Edinburgh (lease Edimboro) i vam passar unes hores donant voltes per la ciutat fins a la tarda ja que teniem reservats bitllets per un tren que ens havia de portar fins a Aberdeen.
Allí ens van recollir la Mariona i el Callum i vam fer una horeta de camí fins a Turriff el poble on va nèixer i crèixer el Callum i on viuen els seus pares. Un cop allí el Callum ens va fer unes voltes en cotxe per ensenyar-nos el seu poble i més concretament tots els pubs que tindríem a la nostra disposició la nit de cap d'any. No recordo bé que vam sopar aquell dia però algo que segur estava molt bo. De fet tots els dies vam menjar fantàstic. La mare del Callum, que era encantadora, ens va cuinar coses típiques de la zona que a mi em van entusiasmar; especialment els esmorzars, allò era bacon i la resta són tonteries. El pare del Callum també era molt simpàtic però això si, no s'entenia res del que deia!!! : ))
Al dia següent ens vam llevar i la Isabel i jo vam fer una volteta pels voltants de la granja. El noi que porta actualment la granja de porcs ens va veure i es va espantar. Es va pensar que erem inspectors de sanitat que veniem a fer una inspecció sorpresa!!! És evident, la Isabel i jo, els típics inspectors de sanitat escocesos de granjes de porcs.
El 31 vam voltar per diversos llocs, però el millor va ser la visita a la localitat de
Crovie. Hi vam arribar tard pero encara quedava una estona de llum. Crovie és un poblet amb quatre cases contades que es troba als peus del mar del nord. Les casetes són molt mones, de fusta, de colors diversos i amb una cosa que ens va sobtar a tots; les portes d'entrada no donen al mar. Una senyora coneguda del Callum que ens vam trobar allí ens va dir que era pels temporals. De vegades la mar és tan forta que les onades passen per sobre les cases i per això les portes estan o bé en un lateral o bé al darrera... quina por!!!
Quan vam arribar a Crovie estava molt núvol, però va haver un moment que el sol, que ja s'estava ponent, va aparèixer per l'horitzó. El cel estava completament tapat pero el sol estava tan baix que la llum ataronjada es concentrava tota i de forma molt intensa entre el mar i la capa de núvols. He vist moltes postes de sol a la meva vida, però us juro que aquesta és probablement la més impressionant. Va durar pocs minuts però es va crear un ambient màgic i tots ens vam exaltar una mica i no vam parar de fer fotos fins que el sol es va pondre definitivament. Va ser un moment inolvidable.
La nit de cap d'any finalment no la vam passar a cap pub ja que vam decidir quedar-nos a celebrar-ho a casa amb els pares del Callum. Vam fer un sopar molt bo on ens va tocar cuinar als catalans. No recordo el menú, però va quedar apanyat. Després del sopar va venir un dels moments més controvertits del cap de setmana; la partida de Pictionary. Vam jugar dones contra homes, molt original, elles eren 4 i nosaltres 3. Si el pictionary ja es complicat en la teva llengua imagineu-vos en anglès i compartint equip amb el pare del Callum. Ell i jo no ens enteníem de res i el Callum havia de fer de traductor. No vull entrar en detalls sobre la partida però al final vam guanyar el nois. Les noies no van acceptar gaire bé la derrota i encara avui aleguen que vam fer coses ilegals per guanyar. Va haber més d'una discussió acalorada que ens podríem haver estalviat, jo el primer.
Després vam fer el raim, pero en comptes de campanades, en aquesta ocasió van ser canonades acompanyades per uns paios en fandilla que tocaven la gaita. Va ser molt bo veure a la Mariona, una mica perjudicada per la ginebra d'elaboració cassolana, obligant a la mare del Callum (la seva sogra) a acabar-se tot el raïm. Una mica més i hem d'anar a l'hospital.
Al matí següent estavem tots prou bé ja que no haviem begut tampoc massa i i havíem anat a dormir bastant d'hora en comparació a Barcelona. Vam fer un esmorzar fort i ja no sé ben bé si va ser abans o després de dinar, però vam anar a fer una excursioneta que sortia del poble de Banff i vorejaba el riu Deveron. Va estar guay per veure paissatges típics d'escòcia i per respirar una mica d'aire pur durant unes hores.
La tornada no va tenir molta història. Des de que vam sortir de Turriff, fent el camí invers del primer dia, fins a arribar a Barcelona, van passar moltes hores que van donar per moltes converses i també algun que altre silenci.
Gràcies Callum per haver-nos convidat. Va ser un cap d'any molt diferent i que per això mateix el recordarem durant molt de temps.
Viure fora de Barcelona té coses bones. Una d'elles és que quan vens tens moltes ganes de menjar les coses típiques d'aquí. A més, com la gent ja em coneix em porta als llocs nous que han obert. Aquesta setmana per exemple m'han portat a dues vermuteries, una a Gràcia i l'altre al Poblenou.
