06 de juliol, 2013

Granada amb els amics

Un any més el viatge amb els colegues ha complert la seva cita amb el calendari. Els fills i les parelles fan que haguem passat d'un viatge d'una setmana o 10 dies a només un cap de setmana, però lo important és que des de fa ja més de 10 anys aquesta escapada es celebra sense interrupció.

Enguany ha tocat cap de setmana a Granada. La idea normalment és viatjar per Espanya i anar a llocs on és mengi bé, hi hagi bons preus (això sempre és fàcil sent de Barcelona) i on hi hagi una mica de festa. Els anys passen, però el plantejament segueix intacte.

Granada al juliol és un lloc molt carulós i el dissabte durant la nostre visita a l'Alhambra (únic moment cultural del viatge), i amb la ressaca que duiem és quan més es va notar. Evitaré reproduir aquí alguns comentaris despectius sobre l'Alhambra que vam emetre durant les 3h de caminada.

El divendres, com ens acostuma a passar, vam cremar totes les naus i alguns (casualment els que tenen fills) van arribar a l'hotel a les 7h del matí. El problema és que els anys passen factura i al dia següent ens costa bastant arrancar. Per sort aquest any teníem un hotel amb piscina i crec que això va ser un gran encert per poder recuperar forces.

Afortunadament el Lluís, que coneix un granadino, portava una llista de llocs on anar a menjar. Això va fer que poguéssim escollir correctament entre tota la oferta homogènia de fritanga que té la ciutat. El menjar és bo, està clar, però dos dies de peixet, calamars, cazon, gambes... tot fregit, són més que suficients per a l'estomac.

Com sempre va haver una disputa per decidir qui dormia amb el Johny. El seus sorolls nocturns són tan intensos i ja els hem patit tants de nosaltres que ningú vol compartir habitació amb ell. Johny no és res personal, ja saps que t'estimem molt!!!!! Finalment va ser el Christian, el seu germà, qui es va oferir voluntàriament. No hi ha res com l'amor fraternal,... això si, va exigir que a canvi que li paguéssim entre tots l'habitació.


Viatge bonic, viatge de comiat (temporal). Us trobaré a faltar.

Consells:

Per menjar:

Los Diamantes (I y II)
Los Italianos
Bodega Castañeda
Casa Juanillo (pisto granadino): recomanat per Audrey Rocks


1 comentari:

Audrey_Rocks ha dit...

Nois, us heu deixat un lloc al Sacromonte on es menja el millor "pisto granadino" del món: Casa Juanillo.
Per la pròxima!
Petonets!