Boda artesana

Fa prop d’un mes es van casar la Laia i el Xavi. Quan ens vam assabentar de la noticia (diria que el Lopes ens ho va anunciar un dia fent un menú pel 22@) ens va agafar un pel per sorpresa. Amb un fill ja per aquí i un altre de camí no ens pensàvem que després vindria una boda, però ja ho tenen això els temps moderns, on afortunadament les coses no segueixen el patró establert.

Es van casar el 28 d’abril i ho van fer a prop de Canovelles, més concretament a la Masia Can Partegàs on hi ha l’empresa Art Cervesers, que com el seu nom indica es dediquen a la cervesa artesana. El lloc es molt xulo i s’hi pot anar sempre que es vulgui.

Hi vam anar la Raquel, el Pelut i els dos solteros de oro; la Belén i un servidor. Ens va venir a recollir a Barcelona un autobús que després parava a Terrassa i que finalment havia de portar-nos fins a la Masia. Així va ser, i cap de nosaltres era conscient en aquell moment de com aquell autobús anava a canviar el curs dels esdeveniments.

La boda, que de fet era més que una boda una gran festa amb el col·legues, va estar molt bé. Els col·legues es van currar mil i una històries que van anar amenitzant tota la trobada. Nosaltres patíem, pq com el Lopes i la Laia són bastant d’esplai, ens pensàvem que ens tocaria pringar amb gincames i coses per l’estil, però finalment no va ser així. 

Un cop acabats tots els actes ens vam dedicar al que la gent es dedica a les bodes, ballar i beure amb cert excés. Però com els actes havien durat molt i la boda s’acabava a les tres del matí, ja que aquesta era l’hora de recollida del bus, no disposàvem de gaire temps pel bailoteo i el desfase. A les 3h vam fer la darrera cançó amb el nuvis enmig i seguidament vam tancar el xiringuito per tornar cap a casa. Però la nostra sorpresa va ser majúscula quan vam sortir fora i no hi havia cap rastre de l’autobus!!! No teníem cap forma de contactar amb el conductor, estàvem en una masia al bell mig de Vallès i érem unes 35 persones que havíem optat per venir d’aquella manera. I que vam fer us preguntareu?

Van haver tres postures; els que es van responsabilitzar d’organitzar la tornada, els que es van seure pacientment a que els primers trobessin una solució i uns altres, dins dels quals evidentment nosaltres estàvem inclosos, que van decidir tornar a engegar la música i posar-se a servir copes a tort i a dret. Va ser un moment mooooolt gran i moooolt divertit. Van passar més coses després d’allò, però ja no es poden explicar en aquest bloc...

Felicitats Xavi i Laia!! (i gràcies autobusero per haver-te dormit i haver canviat així el curs dels esdeveniments!!)