Una Setmana Santa a Granada

Post escrit per Queco:

Graná és una ciutat petita, gairebé un poble, almenys pels que vivim en una gran urbs com Barcelona. Es pot recórrer la ciutat de punta a punta a peu en només quatre dies. La millor època per fer-ho és la primavera, quan no fa ni molta calor ni massa fred. A més, per a gaudir de Granada, cal visitar-la només quan la ciutat està en plena ebullició, i això no passa des de Setmana Santa fins a principis de l’estiu. De fet, la gent d’allà ens va comentar que la pitjor època per anar-hi és juny a setembre, perquè no només fa molta calor si no que la ciutat canvia de cara: molt turisme, poca gent de la terra i encara menys joventut.

De marxa

Granada, a part d’una joia de la història i la cultura espanyoles, és una ciutat eminentment universitària. Hi ha molta gent jove durant el període lectiu i, per tant, molta marxa. Les zones més animades són les del carrer Elvira, entre el centre i la Carrera del Darro (un carrer preciós amb vistes a La Alhambra que voreja un riu tot pujant cap al barri de l’Albaicín) i la del carrer Pedro Antonio de Alarcón, que està plena de bars i pubs i és la zona botellón per antonomàsia juntament amb els voltants de les universitats. La pràctica habitual, en qualsevol cas, és anar de bar en bar demanant canyes de birra o gots de vi, que sempre van acompanyants de la respectiva tapa, cortesia de la casa. Sopes i t’engates tot d’una.

De tapas

Sens dubte, és un dels gran atractius de Granada. En qualsevol racó es menja bé i barat. Són especialment recomanables les zones del carrer Elvira i voltants (al carrer Almireceros estan les Bodegas Castañeda, el lloc que més ens va agradar, i es veu que està molt bé el Restaurante Los Manueles); el centre, a banda i banda del carrer Reyes Católicos a l’alçada de la Catedral (al carrer Navas trobareu múltiples opcions); al barri del Albaicín vam fer un aperitiu al Mesón El Yunque, i ens van recomanar també La Fragua i el restaurant Mirador De Aixa; la zona del Campo del Príncipe, al barri jueu del Realejo. Ens van comentar que també es menja bé a la part de la Universitat, però no hi varem anar. Us recomanaria alguns altres llocs, però crec que és millor que ho descobriu vosaltres mateixos. Qualsevol lloc estarà bé.

L’herència àrab

Granada conta amb reminiscències cristianes, jueves i àrabs. D’aquesta última cultura, que va fer de Granada un dels seus principals feus durant el temps que van regnar a les Espanyes, romanen molts edificis i costums. Està La Alhambra, per suposat. Es tracta segurament del monument històric més important del país, així que no crec que us pugui dir res que no sabeu o que no pugueu trobar millor explicar en altres fonts. Només recordar-vos que si voleu anar, cal que compreu les entrades amb antelació per Internet o us arrisqueu a fer fins a quatre hores de cua sense garanties d’acabar trobant tiquets.

Dues opcions diferents de conèixer l’herència àrab a Granada són, per un banda, visitar alguna de les nombrosos teteries de la ciutat (al carrer Caldereria Nueva, perpendicular a Elvira, n’hi ha una de les més populars, on varem compartir amb el Ming i a la seva família unes catximbes i uns tés afrodisíacs): i per altra, els banys àrabs, que són un gran recurs si algun dia esteu cansats de caminar i us voleu relaxar abans d’anar de copes. L’Aljibe San Miguel és la meva recomanació. Convé reservar amb antelació, encara que nosaltres varem trucar el mateix dia: hora i mitja de banys en piscines calentes i fredes més un massatge relaxant de 15 minuts. Tot per 26 euros. Val la pena.

Albaycín i Sacromonte

Un altre dels passeigs obligatoris és el camí que va des de la Plaza Nueva, al centre, fins al barri del Albaicín, passant pel Paseo de los Tristes, la Carrera del Darro y la Cuesta del Chapiz. És una pujada digne d’un port de segona categoria al Tour de França, però és un recorregut molt bonic per arribar al Albaicín. Si encara hi han forces, es pot seguir cap amunt en direcció al Sacromonte, o bé fer una paradeta (és a dir, caña + tapa) a la Plaza Larga, el centre neuràlgic del barri. Voltar pels carrers estrets i empedrats de l’Albaycín és una de les grans experiències que ofereix Granada, així com les vistes de l’Alhambra des dels Miradors de San Nicolás i de San Cristóbal.

I un altra cosa que ens va agradar molt va ser presenciar un dels tablaos que s’organitzen cada nit dins de les coves del Sacromonte, on vivien fins fa ben poquets anys part dels gitanos de Granada ¡ els ducs de Windsor!. Avui són museus dedicats al cante i al baile flamenco. Els dos vídeos que enllaço són de la Zambra de María La Canastera, que és on varem anar nosaltres. A les parets havien fotografies de gent tan diversa con Grace Kelly, Paco de Lucía i, fins i tot, ¡els ducs de Windsor!. Per a gaudir de l’espectacle, podeu comprar les entrades a la mateixa Zambra o bé demanar que us organitzin la visita, des de l’hotel on estigueu allotjats. La diferència de preu és mínima, i t’evites la pujada a peu (i els possibles perills de caminar pel Sacromonte a les fosques). Si no, sempre podeu agafar l’autobús número 34, que puja fins a l’Abadia del Sacromonte (varem fer la visita, però si es la estalvieu, no passa gaire res).

Altres coses a fer

• Si us agraden el totxos, hi ha un munt d’esglésies molt boniques, tant per fora com per dins, però per visitar cadascuna d’elles s’han de pagar 3’50 euros, igual que per entrar al Monasteri de la Cartuja
• Si aneu en Setmana Santa, podreu veure com viuen les processions els andalusos.
• Si esteu interessats en conèixer la història de la ciutat, podeu anar a la Capilla Real, al costat de la Catedral, on estan les restes dels Reis Catòlics
• També podeu anar als jardins i visitar l’antiga casa de Federico García Lorca

...I algunes coses més. Cadascú sabrà escollir!

La millor web per informar-vos de la ciutat és la de turisme de l’Ajuntament. I bé, això és tot: si algú vol alguna altra informació, respondré gustosament als comentaris.