Abans de l'estiu vaig pujar per primer cop al Matagalls amb el Pelut. El vam coronar per la banda de Collformic i aquell dia em va semblar genial. Fa uns caps de setmana el vaig fer amb el Jordi pel costat de Sant Marçal i diria que encara em va agradar més. Tota la primera part de l'ascensió es fa per una fageda i aquell dia els colors que hi havia eren brutals. Potser en una altre època de l'any no té tanta gràcia com ara a la tardor però el que està clar és que si pujes per una banda o per l'altra tens la sensació d'estar en dues muntanyes diferents.
La pujada per Sant Marçal és un pel més durilla i també un pel més llarga que per l'altra banda (1h 45min de pujada amb mooolta calma). Els primers 30 minuts tot i ser preciosos són bastant durets. Com aquell qui diu acabes de baixar del cotxe i encara no has pogut entrar en calor que ja estàs suant i esbofegant. Gairebé tot el recorregut és per dintre del bosc i només al final del tot s'aclareix i tens les vistes de tot el que envolta a la muntanya.
Si hi aneu, intenteu arribar d'hora, primer perquè llum de l'alba és la millor per fer fotos i gaudir del paissatge i segon perquè quan més tard més gent i cotxes us trobareu.
Apa!!
Si hi aneu, intenteu arribar d'hora, primer perquè llum de l'alba és la millor per fer fotos i gaudir del paissatge i segon perquè quan més tard més gent i cotxes us trobareu.
Apa!!
Ruta:
Cotxe des de Barcelona: 1h 15min
Desnivell: 600m
Temps: 3h
Dificultat: Mitjana
+ info
Ver Matagalls (per Sant Marçal) en un mapa más grande
3 comentaris:
Ep, la veritat és que va estar molt i molt bé. Llàstima no haver fet vídeo de la Tana astorada sota una pluja de fulles seques.
osti! doncs sí, haguès estat molt millor q aquest...
què maca la gossi gossi!!
Publica un comentari a l'entrada