Dues setmanes Monterrey

Ja fa dues setmanes que estic a Monterrey, i tot i que no tinc gaire activitat, de moment el temps i els dies passen volant. Fa res em revisaven la maleta els d'immigració mentre veia a l'Abril somrient-me, guapíssima, a l'altra banda de la porta de sortides de l'aeroport. Una llarga espera fins a aquell moment.

Han estat dies emocionants i segurament ho seguiran sent durant molt de temps, però no és motiu d'aquest bloc parlar de coses emocionals sinó de les experiències viscudes en els viatges i els llocs visitats. : ))

Monterrey és una ciutat que no està en el circuit turístic habitual de Mèxic. Es tracta d'una ciutat industrial, treballadora i amb menys atractius turístics que molts altres indrets del país. Això però no vol dir que no tingui coses interessants a fer i per visitar. Hi ha alguns llocs que cal visitar, i al voltant de la ciutat també s'hi troben localitats i llocs d'interès com Zacatecas o Chipinque. Espero que poc a poc els anirem descobrint en aquest bloc.

Començaré per lo dolent per així deixar lo bo per el final. Per mi el pitjor de tot és el tema del transport. Monterrey és una ciutat molt "americanitzada" i això es reflexa en diversos aspectes, un d'ells la mobilitat de les persones de la ciutat. El transport privat és el rei, així que si no tens cotxe estàs bastant fotut. Hi ha transport públic però es bastant precari i a més les distàncies aquí són molt grans. Penseu que es tracta d'una ciutat de cinc milions d'habitants i gairebé no existeixen blocs de pisos, així que tothom viu en casetes i això fa que l'extensió de la ciutat sigui brutal. A més hi ha el tema de la inseguretat que fa que desplaçar-se en transport públic per segons quines zones tingui els seus riscos. 

Un altre tema delicat és el de la inseguretat. Sincerament la visió que es té d'aquest tema des de Catalunya és molt exagerada. Està clar que és una ciutat insegura, però en el dia a dia això és molt poc perceptible. A més en els darrers temps la inseguretat ha baixat molt respecte a anys anteriors. Cal respectar algunes normes i ser més previngut que a Barcelona, sobretot si ets un güerito com jo.

Nosaltres vivim en un piset fantàstic a San Pedro, un municipi col·lindant a Monterrey però que és part de la ciutat. És un municipi de pijos (fresas) i consegüentment és bastant segur. Per moure'm pel barri, i per fer exercici m'he pillat una bicicleta, com no, i diria que sóc l'únic que em desplaço així. : )). El pis és petit des del punt de vista mexicà, però per a nosaltres és fantàstic. Té molta llum, és espaiós, té balconet i té unes vistes fantàstiques de dos cerros (muntanyes que envolten la ciutat).

El menjar és brutal! M'encanta com mengen els mexicans. Tot és boníssim i a més les opcions de menjars i begudes són moltíssimes. M'encanten les micheladas i les "aguas frescas" i cada dia sóc una més addicte al picant. Lo del picant és curiós, a mi sempre m'ha agradat, però des de que estic aquí m´he donat compte que té un punt addictiu. L'altre dia em vaig "enchilar" per primer cop com diuen aquí. Em vaig menjar una patateta que semblava inofensiva i em va deixar fora de joc durant cinc minuts. Però lo més curiós del picant és que pica gairebé més quan surt que quan entra... crec que ja m'enteneu. : ))

Aquests dies he anat coneixent gent, fins i tot una catalana, la Cristina de Vic, i sobretot familiars i amics de l'Abril. Tothom m'està rebent molt bé sincerament. Tinc però encara una mica de problema amb l'idioma, sobretot amb els amics de l'Abril que quan parlen ràpid i utilitzen molts slangs no hi ha qui eles entengui. Suposo que poc a poc aniré aprenent i incorporant el filtre de traducció automàtica a les converses.

Bueno, crec que per avui ja hi ha hagut prou d'escriure. Seguiré informant.

Records a tothom!!!