Tenim costum amb la família de celebrar sants i aniversaris anant a dinar o sopar fora. Ara fa uns dies era el sant de la Merche, la meva tia preferida. A ella sempre li agrada provar coses noves i ens va portar a un lloc diferent i molt peculiar que es diu Chez Coco, no sé si us sona.
És un restaurant situat a la Diagonal, entre Villarroel i Casanova just a tocar de El Corte Inglès, que té dues particularitats que el diferencien i el fan sortir de lo habitual; i això ja és molt en móns que corren d'homogenització i convergència (i no és una broma política). La primera particularitat rau en la decoració (veure fotos). No sabria bé com descriure-la però és recarregada i tendeix a l'horterisme, però quan t'hi fixes veus que tot està pensat fins a l'últim detall. No decoraria mai un lloc d'aquesta manera però reconec que tot i no ser un estil que m'agradi està molt ben parit. A més el local hi ajuda ja que és ampli amb sostres ben alts i un pati posterior que li dona aire i també permet fer el cafè o la copa.
De primer ens vam partir un parell de tapetes; un salmò marinat sobre uns blinis i una crema de formatge i després un formatget que era de l'estil Torta del Casar però en petit (posava que estava entre els 50 millors del món). De segon, excepte el meu pare que va demanar garrinet, vam menjar els pollastres que són l'especialitat de la casa. Són molt petitets i te'ls serveixen acompanyats de patates o arròs, amanida i la salsa que t'hagis demanat. Jo em vaig trincar el pollastre sencer, estava excel·lent.
És un lloc on val la pena anar. És car però crec que per la seva originalitat s'ho mereix.
Ver
: left;">Restaurants en un mapa más grande
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada