... i ja van dos!!
El cap de setmana passat vem celebrar el segon comiat de solter del grup, el del Roger, que se'ns casa aquest agost amb la Laurita. Vem anar a Madrid tot el cap de setmana de festival i evidentment ens ho vem passar molt bé, però com ja comença a ser habitual, vem fer patir bastant poc al futur marit.
El divendres, després de deixar les maletes a l’hotel, li vem fer la primera putadilla; el vem fer sortir al carrer sense camiseta, ... ooohhhhh si, quina gran putada!!! Ja em diràs. L’únic al•licient, és que es celebrava a Madrid la Semana del Orgullo Gay i teníem l’esperança de que al menys l’acossarien una mica, però res, no va haver-hi sort. Només el vem tenir així durant cinc minuts i la gent de fet ni el mirava, ens mirava més a la resta pq anaven tots amb una samarreta blava amb el lema Then we take Madrid. El dissabte vem provar una segona tentativa encara molt més heavy; li vem comprar un bigoti postís. Bueeeeeeeeeeno, com ens vem passar!! La gent ens mirava i pensava quins amics més cabrons, com el podem fer patir d’aquesta manera, jejeje. En realitat, l’únic comen
tari que va despertar el bigoti va ser el de dues dependentes del Corte Inglés, que en veure’l passar van dir, - Mira ese, se debe estar escondiendo de alguien-, espero que fos un comentari irònic.
L’últim cartucho que ens guardàvem era l’sriptease, tot i que no sé si això es pot considerar gaire una putada. El dissabte a la nit ho teníem tot preparat, primer soparet de conya al Matritum, i un cop acabat, directes al Pigmalion, un dels antros de més nivell de la capital, però en sortir del restaurant, vem tenir, el que en aquell moment ens va semblar una bona idea. Vem decidir anar a fer uns cubatilles per posar-nos una mica a to per el show. Entre cubata i cubata la nit va anar passant, i quan al final ens vem decidir a anar-hi, ens vem trobar que tots els locals estaven tancats, quin desastre! Va haver alguns intents de reemprendre la nit, però ja va ser impossible.
El dia que més la vem liar va ser el divendres per la nit. Va ser una nit molt divertida que vem tancar a Chueca on la marabunta deambulava pels carrers inundats de pixats, ampolles i altres residus varis. Abans però, li havíem comprat a un paki unes ulleres blaves amb llumetes, estilo Tron, que van donar bastant de joc durant la nit i van contribuir en les rises de l’arribada a l’hotel.
Va ser una arribada d’aquelles que es recorden. El primer grup a pujar a la recepció vem ser, diria jo, el Lluís, el Ruiz i un servidor. A la recepció ens esperava, amb l’humor del qui està treballant a les cinc del matí en un hostal, una noieta sudamericana, que de forma delicada ens va dir – por favor hagan silensio-. Al mateix temps que ens ho deia els seus ulls s’obrien com a taronges observant l’espectacle que tenia al seu davant, tres tius amb cara de demacrats, amb la mateixa camiseta i un dels quals portava posades unes ullereres de llums en el mode de màxima intermitència. Un cop amb les claus a la ma i després d’haver-li dit a la noia algunes frases que ja han quedat en l’oblit d’aquella nit, vem enfilar el darrer tram d’escales que ens quedava per arribar al pis, intentant, això si, fer el menor soroll possible. Això passava en el mateix moment que l’ascensor feia una primera parada al pis de recepció amb la segona tongada de borratxos. La porta exterior no es va arribar a obrir, només ho va fer la de dins i a través de la finestreta vem veure com la cara del Johny s’empotrava contra la finestreta allargada i rectangular de l’ascensor mentre la resta, Al
ex, Christian i Roger li fotien de pinyos. Tot això passava a escassos tres metres de la recepcionista i anava acompanyat evidentment de crits, insults i cops que sortien de dins de l’ascencor. La porta interna es va tornar a tancar i l’ascensor va continuar el seu periple cap a la tercera planta, on també anàvem nosaltres.
Per seguir amb el catxondeo, al Ruiz al Lluís i a mi no se’ns va acudir res més que fer força contra la porta de l’ascensor per fer la conyeta i no deixar sortir als que anaven dins. Quan després d’uns segons es van donar compte de que el que estava passant no era un problema de l’ascensor, el Christian va fotre una patada rollo Kung-fu-kid que va arrancar de cuajo la finestreta i tota la seva estructura metàl•lica i la va enclastar contra les escales de pedra. Imagineu-vos el soroll que devia fer allò en plena nit!!!! I també la cara que devia fotre la de recepció!!
Jo i el Lluís vem sortir corrent cap als cuartos sense poder parar de riure i la resta, també entre carcajades, es van quedar tornant a posar la finestra a puesto. Minuts després, com passa de vegades a les nits de festa, ja teníem l'incident gairebé oblidat...
Us deixo amb un quien es quien, inspirat en aquest cap de setmana i també ens els anys d’amistat que ens uneixen.
Aquí teniu més fotos!
Ah! I recordeu! Que no _ _ _ _ _ _ _ _ en vuestra boca... ; ))
CONSELLS:
Cisne azul: gran decobriment. Bareto de la zona de chueca especialitzat en tapes de bolets. Tot el que vem menjar estava molt bo, i tot el que vem veure que es fotia l'altre gent també feia molt bona pinta. Carrer Gravina 19.
Pizzeria Maravillas: aquest bar es troba a la Plaça Dos de Mayo, molt a prop de Fuencarral. La veritat és que només vem fer l'esmorzar, però va estar prou bé. La terrassa del local és el que val més la pena però suposo que deu ser complicat trobar lloc, especialment per les nits...
El cap de setmana passat vem celebrar el segon comiat de solter del grup, el del Roger, que se'ns casa aquest agost amb la Laurita. Vem anar a Madrid tot el cap de setmana de festival i evidentment ens ho vem passar molt bé, però com ja comença a ser habitual, vem fer patir bastant poc al futur marit.
El divendres, després de deixar les maletes a l’hotel, li vem fer la primera putadilla; el vem fer sortir al carrer sense camiseta, ... ooohhhhh si, quina gran putada!!! Ja em diràs. L’únic al•licient, és que es celebrava a Madrid la Semana del Orgullo Gay i teníem l’esperança de que al menys l’acossarien una mica, però res, no va haver-hi sort. Només el vem tenir així durant cinc minuts i la gent de fet ni el mirava, ens mirava més a la resta pq anaven tots amb una samarreta blava amb el lema Then we take Madrid. El dissabte vem provar una segona tentativa encara molt més heavy; li vem comprar un bigoti postís. Bueeeeeeeeeeno, com ens vem passar!! La gent ens mirava i pensava quins amics més cabrons, com el podem fer patir d’aquesta manera, jejeje. En realitat, l’únic comen
tari que va despertar el bigoti va ser el de dues dependentes del Corte Inglés, que en veure’l passar van dir, - Mira ese, se debe estar escondiendo de alguien-, espero que fos un comentari irònic.L’últim cartucho que ens guardàvem era l’sriptease, tot i que no sé si això es pot considerar gaire una putada. El dissabte a la nit ho teníem tot preparat, primer soparet de conya al Matritum, i un cop acabat, directes al Pigmalion, un dels antros de més nivell de la capital, però en sortir del restaurant, vem tenir, el que en aquell moment ens va semblar una bona idea. Vem decidir anar a fer uns cubatilles per posar-nos una mica a to per el show. Entre cubata i cubata la nit va anar passant, i quan al final ens vem decidir a anar-hi, ens vem trobar que tots els locals estaven tancats, quin desastre! Va haver alguns intents de reemprendre la nit, però ja va ser impossible.
El dia que més la vem liar va ser el divendres per la nit. Va ser una nit molt divertida que vem tancar a Chueca on la marabunta deambulava pels carrers inundats de pixats, ampolles i altres residus varis. Abans però, li havíem comprat a un paki unes ulleres blaves amb llumetes, estilo Tron, que van donar bastant de joc durant la nit i van contribuir en les rises de l’arribada a l’hotel.
Va ser una arribada d’aquelles que es recorden. El primer grup a pujar a la recepció vem ser, diria jo, el Lluís, el Ruiz i un servidor. A la recepció ens esperava, amb l’humor del qui està treballant a les cinc del matí en un hostal, una noieta sudamericana, que de forma delicada ens va dir – por favor hagan silensio-. Al mateix temps que ens ho deia els seus ulls s’obrien com a taronges observant l’espectacle que tenia al seu davant, tres tius amb cara de demacrats, amb la mateixa camiseta i un dels quals portava posades unes ullereres de llums en el mode de màxima intermitència. Un cop amb les claus a la ma i després d’haver-li dit a la noia algunes frases que ja han quedat en l’oblit d’aquella nit, vem enfilar el darrer tram d’escales que ens quedava per arribar al pis, intentant, això si, fer el menor soroll possible. Això passava en el mateix moment que l’ascensor feia una primera parada al pis de recepció amb la segona tongada de borratxos. La porta exterior no es va arribar a obrir, només ho va fer la de dins i a través de la finestreta vem veure com la cara del Johny s’empotrava contra la finestreta allargada i rectangular de l’ascensor mentre la resta, Al
ex, Christian i Roger li fotien de pinyos. Tot això passava a escassos tres metres de la recepcionista i anava acompanyat evidentment de crits, insults i cops que sortien de dins de l’ascencor. La porta interna es va tornar a tancar i l’ascensor va continuar el seu periple cap a la tercera planta, on també anàvem nosaltres.Per seguir amb el catxondeo, al Ruiz al Lluís i a mi no se’ns va acudir res més que fer força contra la porta de l’ascensor per fer la conyeta i no deixar sortir als que anaven dins. Quan després d’uns segons es van donar compte de que el que estava passant no era un problema de l’ascensor, el Christian va fotre una patada rollo Kung-fu-kid que va arrancar de cuajo la finestreta i tota la seva estructura metàl•lica i la va enclastar contra les escales de pedra. Imagineu-vos el soroll que devia fer allò en plena nit!!!! I també la cara que devia fotre la de recepció!!
Jo i el Lluís vem sortir corrent cap als cuartos sense poder parar de riure i la resta, també entre carcajades, es van quedar tornant a posar la finestra a puesto. Minuts després, com passa de vegades a les nits de festa, ja teníem l'incident gairebé oblidat...
Us deixo amb un quien es quien, inspirat en aquest cap de setmana i també ens els anys d’amistat que ens uneixen.
Aquí teniu més fotos!
Ah! I recordeu! Que no _ _ _ _ _ _ _ _ en vuestra boca... ; ))
CONSELLS:
Cisne azul: gran decobriment. Bareto de la zona de chueca especialitzat en tapes de bolets. Tot el que vem menjar estava molt bo, i tot el que vem veure que es fotia l'altre gent també feia molt bona pinta. Carrer Gravina 19.
Pizzeria Maravillas: aquest bar es troba a la Plaça Dos de Mayo, molt a prop de Fuencarral. La veritat és que només vem fer l'esmorzar, però va estar prou bé. La terrassa del local és el que val més la pena però suposo que deu ser complicat trobar lloc, especialment per les nits...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada