D'aniversari a København

Els posts de Viatges Habibi porten bastant de retràs. Han estat mesos d'intensa feina i importants decisions que han deixat la producció de posts en un segon pla.

Un dels viatges que he fet aquest primer semestre ha estat una visita de quatre dies a Copenhage amb la família. Hi vam anar en motiu d'un doble aniversari, el de la meva tia i la meva mare, que enguany feien números rodons les dues.

Hi vam anar els quatre, no ho havíem fet mai, i ens ho vam passar prou bé. A més el viatge va estar especialment bé per a mi ja que em va sortir ben baratet : )). Gràcies!!!

L'arribada en avió va ser un pel accidentada. Hi havia molta no, moltíssima boira i vam estar a punt d'anar a aterrrar a Goteborg (sí, allí on el Pichi va fer tres gols). El pilot va dir que faria un intent i si no ho aconseguia aniríem a aterrar allí. El tiu va aterrar de conya, però el terra no el vam veure fins que no vam ser a 50 metres de la pista. Realment va ser impactant.

Un cop allí vam tenir temps per a visitar la ciutat molt a fons. Cap de nosaltres hi havia estat (aquesta va ser una de les condicions del viatge) i realment ens va agradar i dona més de si del que em pensava. Cal visitar-la en els mesos de bon temps, això si. Primer per les hores de llum i el fred que hi fa i segon per que la vida de la ciutat floreix espectacularment quan fa bo. Vam parlar amb un parell de catalans que vivien allí i ens van explicar que l'hivern era realment dur.

D'aquest viatge ha sortit també una relació amb una família sueca-danesa. Us explico. Un dia voltant per les rodalies de Christiania vam trobar per casualitat un lloc per dinar típic danès. Hi vam entrar i ens vam asseure al costat d'una taula de quatre persones, tres homes i una dona, germans els quatre, però d'això ens vam enterar al cap d'una estona.

Mentre miràvem la carta ens vam sentir parlar català i castellà i es van oferir a ajudar-nos en l'elecció dels nostres plats. Dos d'ells parlàven castellà molt i molt bé i en l'estona del dinar ens vam començar a explicar coses mútuament. Al final, i com a agraïment al bon rollo que hi havia hagut els hi vam dir que si venien a Barcelona serien molt benvinguts. Un d'ells era futbolero així que també ens vam oferir a convidar-lo al camp nou.

Ara fa uns dies, just abans de venir a Mèxic vam tenir a un d'ells a casa dels meus pares sopant. Li vam fer un àpat "tipical mediterranean" i ens ho vam passar molt bé. Després d'insistir en que volia venir a veure "el clásico" amb el seu fill (molt llest el paio) finalment vam acordar un molt decent derbí barceloní.

Gràcies família per aquest fantàstic viatge. El recordaré sempre.

Consells:

Færgecafé (restautant de cuina danesa)
A Hereford Beefstouw (excel·lent i car lloc de carns)

Restauran Puk Vankusten
First Hotel Twentyseven
 .

Granada amb els amics

Un any més el viatge amb els colegues ha complert la seva cita amb el calendari. Els fills i les parelles fan que haguem passat d'un viatge d'una setmana o 10 dies a només un cap de setmana, però lo important és que des de fa ja més de 10 anys aquesta escapada es celebra sense interrupció.

Enguany ha tocat cap de setmana a Granada. La idea normalment és viatjar per Espanya i anar a llocs on és mengi bé, hi hagi bons preus (això sempre és fàcil sent de Barcelona) i on hi hagi una mica de festa. Els anys passen, però el plantejament segueix intacte.

Granada al juliol és un lloc molt carulós i el dissabte durant la nostre visita a l'Alhambra (únic moment cultural del viatge), i amb la ressaca que duiem és quan més es va notar. Evitaré reproduir aquí alguns comentaris despectius sobre l'Alhambra que vam emetre durant les 3h de caminada.

El divendres, com ens acostuma a passar, vam cremar totes les naus i alguns (casualment els que tenen fills) van arribar a l'hotel a les 7h del matí. El problema és que els anys passen factura i al dia següent ens costa bastant arrancar. Per sort aquest any teníem un hotel amb piscina i crec que això va ser un gran encert per poder recuperar forces.

Afortunadament el Lluís, que coneix un granadino, portava una llista de llocs on anar a menjar. Això va fer que poguéssim escollir correctament entre tota la oferta homogènia de fritanga que té la ciutat. El menjar és bo, està clar, però dos dies de peixet, calamars, cazon, gambes... tot fregit, són més que suficients per a l'estomac.

Com sempre va haver una disputa per decidir qui dormia amb el Johny. El seus sorolls nocturns són tan intensos i ja els hem patit tants de nosaltres que ningú vol compartir habitació amb ell. Johny no és res personal, ja saps que t'estimem molt!!!!! Finalment va ser el Christian, el seu germà, qui es va oferir voluntàriament. No hi ha res com l'amor fraternal,... això si, va exigir que a canvi que li paguéssim entre tots l'habitació.


Viatge bonic, viatge de comiat (temporal). Us trobaré a faltar.

Consells:

Per menjar:

Los Diamantes (I y II)
Los Italianos
Bodega Castañeda
Casa Juanillo (pisto granadino): recomanat per Audrey Rocks

Candela - Palamós

Aquest cap de setmana passat ha estat genial. He estat a Calella acompanyat d'amics, gaudint del mar i el sol i també per suposat del bon menjar.

El dissabte vam sopar a un lloc que ens havia recomanat la meva mare i que ens va encantar. Es tracta del Candela, un petit bar situat al centre de Palamós. Si hi passes per davant es probable que no et donis compte de que hi és ja que per la seva ubicació i mida queda passa bastant desapercebut. Tot i el merder que hi ha al carrer on està quan hi entres el soroll desapareix i et trobes amb un local petitet (8 taules diria) però molt acollidor i ben decorat.

Hi vam anar amb la Belén, el Jordi i el Pelut. Veníem afamats d’un dia sencer de barca i d’una horrible experiència culinària la nit anterior, així que tots vam menjar amb unes ganes brutals i vam arrasar amb tot el que vam poder.

Tota la carta és per picar així que vam agafar moltes cosetes. El més recomanable els musclos en escabetx casolans, la truita de patata i ceba amb “pulpo a feira” i per mi també uns rollitos farcits de magret d’ànec i feta. Ens vam deixar bastantes coses per provar però tot feia una pinta excel•lent.

Si aquest estiu esteu per la Costa Brava hi heu d’anar. Ah! I recordeu reservar ja que sempre està ple.

Restaurant Candela
Avinguda Onze de Setembre, 77, 17230 Palamós, Girona ‎
972 31 59 99 ‎

Ver Restaurants en un mapa más grande

La Gallina Pelada

Aquest cap de setmana vam fer una sortida d'aquelles que quedaran per sempre a la memòria. Vam anar un grup bastant gran a pujar la Gallina Pelada una muntanya que queda just al sud del Pedraforca. Hi vam anar el següents; Xavi, Laia, Bru, Aina, Glòria, Jordi Belén, Raquel, Pelut, Tana i Borja.

Vam quedar al bar de la plaça de Saldes a les 9.15h del matí però per culpa d'un suc que es va prendre la Belén una part del grup vam fer una mica tard. Un cop allí, i després del cafè de rigor, vam agafar el cotxes i vam fer alguns quilòmetres fins a la Pleta de la Vila que és des d'on vam començar l'ascensió. Allí ens van llogar les raquetes, bàsiques per a fer l'ascensió ,perquè gairebé des de l'inici hi havia molta neu. (12€ raquetes i 13€ raquetes+pals)

La pujada va ser espectacular. Feia molt de solet i la neu estava fantàstica. A més, a mida que pujavem les vistes de Saldes i el Pedraforca cada cop eren més impressionants. A la que es va aclarir el bosc i també el camí vam fer paradeta i ens vam posar tots les raquetes. Vam seguir la pujada i la veritat és que el desnivell de la rampa era bastant duret. De fet es tracta d'una ruta relativament curta (4km de pujada) però amb un desnivell bastant important (700m).

Quan estavem a 10 minuts del refugi el temps va començar a canviar i van entrar ràpidament núvols de pluja i també bastant de vent. Aquest núvols van portar també algunes bolbes de neu i això després d'un petit "conlave" muntanyenc ens va fem prendre la decisió de tornar cap a baix. La baixada va ser un pel més difícil que la pujada. Potser va ser menys cansada, però els que ens vam treure les raquetes abans d'hora vam patir diverses relliscades.

Així doncs queda pendent tornar a la Gallina Pelada i fer-la fins al fina i si pot ser a més, amb neu i raquetes.

Gran dia amics!!

Aquí teniu informació més detallada sobre la ruta: http://www.explora.cat/es/gallina.html

Ver Llocs visitats en un mapa más grande

Comida de primos

Fa unes setmanes vaig anar a un dinar que em feia especial il·lusió. Va ser un dinar amb tots els meus cosins als quals feia molt i molt de temps que no veia junts. Que acabessim anant a dinar plegats va tenir diversos responsables. El primer i més important, el Tonet, que va ser qui va tenir la idea de fer el dinar. Després, un servidor que va estar enviant els primers mails i fent la proposta i per últim el Gonzalo que es va encarregar de posar d'acord a tot el clan Morales i suposadament de reservar taula.

Així, un cop tot lligat, un dissabte fred de febrer però amb un sol espatarrant ens vam anar cap a Sitges que és on viu la majoria dels meus cosins. Abans d'arribar vam passar amb la Clara i el Tonet per la casa on havíem estiuejat de petits. Quina il·lusió em va fer! Vam parar un segon, ens vam tirar una foto i després vam estar recordant coses de quan passavem les vacances plegats.

Vam arribar a l'Arrosseria del Terramar i el Gonzalo ja era allí esperant-nos. Quan ja hi vam ser tots vam anar cap a dins i va ser llavors quan vam confirmar que ningú havia trucat per reservar. Afortundament es tracta d'un lloc bastant gran i no vam tenir problemes per trobar una taula. El dinar va ser divertit i a més vam menjar força bé. Era un menú tancat amb un pica pica mariner de primer i després un arrosset a escollir. 

Després del dinar vam anar a casa dels nostres tiets, la Paz i el Lorenzo i allí vam acabar de tancar un gran dia de retrobament familiar. Espero que el proper cop no es dilati tant en el temps.

L'Arrosseria del Terramar 

Passeig Marítim 80,
Sitges - (Barcelona)
T. 648 985 092

Ver Restaurants en un mapa más grande

Market; cuina fresca

Un dels darrers projectes en els quals he estat treballant m'ha portat a rondar un altre cop per la zona de glòries. Per allí treballa i viu la Carol que sempre em descobreix grans llocs per menjar.

L'altre dia em va portar a fer el menú al Market, un lloc que està al carrer Badajoz tocant amb Pujades. Vam menjar de menú i ara ja fa tants dies que no recordo exactament ni el que vam menjar ni el que ens va costar. L'únic que us puc explicar és la sensació que encara mantinc del lloc i del tipus de menjar que servien. El menjar era fresc i saludable. Tot coses apetitoses però al mateix temps lleugeres, pensades per a que la gent no es dormi davant de la pantall de l'ordinador després de dinar. El local anava en simptonia amb el tipus de cuina que servien; parets de rajola blanca, miralls, llum natural, algunes taules compartides, etc.

Suposo que com molts llocs de menú del Poblenou només obren al migdia, així que si treballeu per la zona aprofiteu per a fer un àpat fresc i saludable.

Market

C/Badajoz 83 (Barcelona)

Ver Restaurants en un mapa más grande