11 d’abril, 2007

Friedrichshain is in Berlin

Ja feia molt de temps que els dos teniem ganes d’anar a Berlin. Tothom ens havia parlat molt bé i la veritat és que les expectatives s’han acomplert. Berlin és una ciutat molt maca, amb infintes coses per fer i per veure, amb una gent molt amable (no sé pq els alemanys tenen fama d’antipàtics) i amb molt de moviment. Nosaltres hi hem anat tres dies i mig, però ha ens ha quedat clar que amb això no n’hi ha prou. Probablement entre cinc dies i una setmana és el temps necessari per a veure la ciutat amb certa tranquilitat.

Un dels grans encerts d’aquest viatge ha estat l’allotjament. Gràcies a l’Amrei, una àmiga muniquesacatalana de la Sara, vam trobar un pis de lloguer per a turistes on ens vam trobar com a casa. Un pis preciós de 100 m2 completament equipat; un pis normal en una ciutat com Berlin, però un pis de somni per un barceloní. La nostra habitació, a la que entraba moltíssima llum, devia tenir 33 m2!! Vam estar de conya i a més vem tenir tota la intimitat i tranquilitat del món.

… I a més, el pis estava al barri de Friedrichshain!!! Quin descobriment!! La Lonely Planet i la Guia de Berlin de El País en feien contades referències, però nosaltres vem tenir la sort d’anar a parar allí, al vell mig del barri. Hi havia molt, molt de moviment, especialment per la nit. Els carrers principals estan plens de bars i restaurants de tot tipus i durant el dia hi ha vida de barri amb comerços i mercats. Ha sigut ideal estar instal·lats allí; cada dia al arribar a la casa, i després del tute de museus, jardins, avingudes i carrers, només ens calia baixar al carrer per trobar algun lloc per menjar, fer una cerveseta tranquilament i esta rodejat de la joventut berlinesa.

A part de les recomanacions que fem més a baix, també crec que no es pot anar a Berlin i no llogar una bicicleta (bueno, cal tenir en compte que nosaltres som bastant bicicleteros). És una ciutat molt còmode per circular en bicicleta; és molt plana, hi ha molt carril bici, les voreres sòn molt amples i la conducció és civilitzada, contràriament al que passa aquí. Llogar-les és molt fàcil,...fins i tot es pot fer a través del mòbil!! La bici et permet veure la ciutat amb uns altres ulls i a més, també et facilita la visita de barris i parcs com per exemple el Tiergarten.

Bueno, us deixo amb alguns consells sobre la ciutat…

Tschüss!!!

CONSELLS:

Barri de Prenzlauerberg:

  • Bar Gagarin – Rykenstraße amb Knaakstraße (placeta molt maca, pastissets, menus, mantes a fora, al costat esta el bar Pasternak també molt conegut. Són uns bars genials per dies qu fa sol i es pot estar a la terrassa)
  • Kollowitzplatz – mercadillo molt divertit els dissabtes fins la tarda. Es pot dinar alí mateix el que preparen a les diferents paradetes

Centre:

  • Oranienburgerstraße – moltes botigues, baretos, restaurants
  • Hackesche Höfe – Hackescher Markt – val molt la pena per veure els patis interiors
  • Alte Schonhauserstraße – moltes tendes
  • Tachele Casa Ocupa – al final de Oranienburgestrasse
  • Cafe Espresso Ambulanz al costat de Tachele, bon lloc per fer una parada i prendre un cafè boníssim i/o un pastisset.

Friedriechshain:

  • Grünbergestraße, Boxhanger Strasse i Boxhanger platz – molt moviment, restaurants, bars,... Per exemple: Mirsham es pot sopar i fan uns cocktails molt bons.

Menjar:

  • El Curry wurst és un dels plats més típics de la ciutat. Consisteix en una salsitxa amb salsa de tomaquet, curry i pebre vermell. Es pot trobar per tots els racons de Berlin, però els millors són els que serveixen a Kurfürstendamm 195 - Kü’damm 195
  • Un lloc de menjar típic de la resta d'Alemanya que és molt autèntic i on podeu menjar Spätzle (aquest també és el nom del local) i schnitzel. Està al carrer Luneburgerstrasse, just sota el pont que passa el tren.
  • Els magatzems Ka De We (un Harrods a la Berlinesa) que es troben a Kurfürstestrasse, són un lloc que cal tenir en compte per anar a fer un mos. A la sisena planta hi ha la segona "tenda gourmet" d'Europa. Senzillament impressionant. Està bé anar a fer un cop d'ull i aprofitar per menjar a alguna de les moltes paradetes que serveixen menjar.

Museus:



05 d’abril, 2007

I have a dream...

Quan vem conèixer al Sergi, tots ens imaginavem que aquest dia podia arribar, però la veritat, és que quan arriba mai estàs preparat. Quina emoció!!!!!!!! Per als que no saveu de que va, el Sergi es presenta per alcalde de Palafrugell. Per quin partit? Bueno, només cal que mireu les fotos...

Vam pujar una comitiva dels de la universitat per donar-li suport en un dia tant important com aquell i vam aprofitar per assaborir algunes de les excelències de la vida palafrugellenca. El míting començava a les 19.30, però nosaltres ja estavem allí a l'hora de dinar. Vam fer el dinar de rigor a casa dels meus pares a Calella. Arrosset!! Estava prou bo, però és millor el del xiringo de la platja del Port Pelegrí. Es diu El Fiego. Si passeu per Calella, us recomenem que aneu a fer un arrosset, o qualsevol altre plat. Ah!! i curiosament fan un dels millors tiramisú que he provat mai.

Bueno, al que anava. A les 19.30 va començar el míting, amb bastant de fred, com podeu veure pels nostres somriures forçats. Primer van parlar dos teloners, i després, i sota l'aclamació dels presents va començar el discurs del Sergi. Ho vas fer molt bé!! Quina pena que no poguéssis veure la cara que feia la Violant...que bonic. Per cert, FIBRA, no cable!!!!

Acabat l'acte ens vam tirar al cava de rigor i després, per fer temps, mentre la Isabel flirtejava amb un lugareño que no direm de que té fama en aquest bloc, ja que ens llegeixen menors, vem fer unes birres i unes braves a Can Patxei. Hi heu d'anar!!!!

El sopar va ser a la barraca d'en Narcís. (camacos!! no us penseu que és tracta d'un restaurant). Vam sopar veient el Barça-Depor. Messi que grande sos!! Quan la nit començava a decaure vam tenir la genial idea de tornar a Palafrugell per fer la copa, al que sens dubte és el millor bar de nit del poble; El Simbol. També cal dir, que de bars de nit, en deuen haver, com a molt, un o dos més a Palafrugell. Vem fer les darreres copes allí i mentre uns van estar ballant, altres (entiendase un servidor) vem estar parlant sobre buceig i pesca submarina durant una bona estona. Va ser interessant.

Bueno senyors, aneu a Palafrugell i a l'Empordà, que és un dels millors llocs que tenim en aquest país i que esperem, tindrà també un dels millors alcaldes!!

04 d’abril, 2007

Ravaleando

Primera sortida seria amb la gent de Localret. La veritat és que vem superar totes les expectatives que s'havien creat. Vem quedar a les 21h i a les 8.30 m'estirava al llit, 12 hores non-stop. El motiu era la celebració (amb retràs) dels aniversaris de la Carol i la Laia.

Vem sortir tard i per tant, la resta de la nit també es va anar retrassant. Primer sopar al Viena que està just davant del Teatre, on l'Alex va treure de la seva bossa de paper (en la qual ni la Laia ni la Carol deien haver-se fixat) els corresponents regals. Les cares d'emoció són evidents. Segona parada. Bar fashion al costat del Macba. Aquí van caure els primers dos cubates de la nit. Crec que deviem ser els únics autòctons del local, a més, no es podia fumar...cap a on estem anant? Tercera parada. Bar del Busta ... ufff, els millors ulls del barri. El coneixen com el Buho del Raval. Una copa ràpida i cap al Kentucky, un dels clàssics del Raval. Des d'allí, fins a la darrera parada de la nit a la Barceloneta va passar una hora i mitja com a mínim en la qual vem deambular buscant un lloc decent mentre ens relacionavem amb la fauna local, especialment les noies.

La nit la vem acabar en un pis d'un conegut d'un de nosaltres que no parava per la ciutat aquells dies. Potser dir-li pis seria exagerat, no feia més de 20m2, tot un luxe segons la ministra Narbona. Cal dir que tenia una terrasseta.... a la que, això si, s'accedia per una finestra. Vam arribar al pis amb una quantitat de cerveses que tranquilament ens podrien haver durat una setmana. No ens les vem acabar, però no vam fer un mal paper. Vem rematar la nit amb un esmorzar al forn de sota, abans però, la Laia ens va fer una demostració de com es baixa una escala a les fosques, amb botes de tacó i amb uns cubates de més, avui encara li dura el blau.

Bueno senyors, fins aqui aquest post. La propera cita dels localretins a casa de l'Alex pels 30 anys!!

27 de març, 2007

La Platja del Garraf

La platja del Garraf queda molt a prop de Barcelona, aproximadament uns 35 min en tren, que és la forma més recomanable d'anar. No sé si la coneixeu, però per a nosaltres és una de les millors platjes que es poden trobar al voltants de la ciutat. Es tracta d'una platja aillada i molt recollida del vent. Té dues parts ben diferenciades, una formada per antigues casetes de pescadors (blanques i verdes) i l'altre resguardada sota el massís del Garraf. És un lloc ideal també per quedar-se a dinar. Té uns quants restaurants per escollir, però sens dubte el millor d'ells és la Cúpula. Es troba a la dreta de la platja, elevat sobre les rosques, i té diferents terrassetes des de les que hi ha molt bones vistes. S'hi menja molt bé.

Es recomanable també anar el dies que hi ha mar, que hi ha onades, perquè en aquesta platja es concentren molts surfistes..., artistes de la mar, com diria en Joan Miquel Oliver.

23 de març, 2007

Calçotada 2007

Calçotada 2007

L'any passat, per problemes logístics, no es va celebrar, però ja fa uns quants anys (jo diria uns cinc aproximadament) que, amb els companys de la universitat, celebrem anualment a Riudoms la festa del calçot. Fins el moment, l'ordre establert era festa+calçotada, però enguany ho voliem canviar per calçotada+festa, per així, gaudir una miqueta més dels calçots. Per diversos factors no va ser possible, així que vem tornar al format tradicional. Cal dir, que la calçotada va coincidir amb el mateix cap de setmana de carnaval i per tant la nit va ser bastant animada. El planillo va ser l'habitual: arribada a Riudoms al vespre, sopar per la zona, aquest any a un restaurant molt recomanable de la Plaça del Mercadal de Reus (Casa Coder) i per úlitm farra fins a les tantes.

La festa va començar a un bar nou de Reus, el Piler. Després, amb un parell de cubates al cos, vam anar a la Sala Gaudí de Riudoms, on la nit va estar a punt de truncar-se. El segurata, ens demanava 15€ per entrar!! Home, la Sala no està malament, però 15 euros resultava, si més no, exagerat. Però de sobte tot es va solucionar, la Violant creuant 5 frases amb el segurata, va aconseguir que ens deixessin passar a tots de franc. Increible!! Diu que va explicar no sé quina història de que estàvem a Salou i no sé que més, però jo que la he vist rebotant-se amb un carabinieri amb metralleta, imagino que va utilitzar alguna tècnica més agressiva.

Dins de la Sala va estar prou bé, a més, cantavem com una almeja ja que erem els únics que no anàvem disfressats (observeu l'individu vestit d'abeja malla a la dreta de la foto) . Les fotos són les mateixes que les de cada any però tots una mica més madurets. La típica foto de grup, la del sergi ballant amb el seu estil personal, la del jaume magrejant a alguna xati, jo fent malabars amb els cubates, etc...

Vam dormir poc. Les parelles, amb habitació pròpia, devien dormir una mica més, però la resta, que erem 5, vam intentar dormir en tres llits ajuntats; va ser impossible. Primer per l'anxovament, i després per la sonata en do mayor d'alguns dels individus/es. Pel matí feiem la pena de cada any, però tot i així vam fer un bon paper amb els calçots. Cal dir que durant unes hores vem tenir la baixa de l'Andreu, amb una pàjara degut a la barreja de l'alcohol i l'aire de comarques.

Estavem bastant afectats. Tinc algunes proves que demostren el nostre nivell intelectual en aquell moment. La primera, un petit video que protagonitza la Isabel, en el qual es converteix en una foca del zoo de Barcelona en plena actuació, i la segona, el Roger fent gairebé 20 toques seguits amb la pilota sense que se li caigués a terra (algo nunca visto).




Els calçots, la salsa i tota la resta, increíble com cada any!!

12 de gener, 2007

Després de 10 anys...un altre cop a Port Aventura!!

Feia més de 10 anys que havia anat a Port Aventura, crec que va ser quan feia 3er de BUP, l'any que el van inaugurar, amb l'Otger i el LLuís. Tot està bastant igual, crec que potser sóc jo el que més ha canviat perqué ara em fan una mica més de respecte algunes atraccions. Però bueno, això no vol dir que no ens montéssim a tot lo xungo que té el parc. El Jaume i jo, con dos cojones, ens vam montar al Huracàn condorn (vegeu el vídeo). es tracta d'una caiguda lliure de 100 metres d'alçada. La veritat és que impressiona, especialment quan la banqueta en la que vas anxovat la inclinen per a que puguis veure millor als visitant del parc.

A mi però el que em continua agradant més és el Dragon Khan i ... els autos de choque!! Amb el Jaume vem fer com unes 10 partides seguides. Van ser una risa. L'objectiu era escollir una víctima, preferiblement un killaco (neng) i anar per ell tota l'estona.



Per la nit em vaig quedar a dormir a Riudoms (poble on van nèixer celebritats com Antoni Gaudí i Jaume Mestre i poble productor de la millor coca de recapte del món). El Jaume i el Ricard em van portar a fer un tomb nocturn per Reus, que va acabar a les 5 del matí amb una taja considerable, especialment per part meva.

Aquí teniu la ruta que vem fer i que us recomano si un dia us trobeu de festa a Reus.

1. Sopar a la Pizzeria la Farinera (plaça de la farinera). A la mateixa plaça està el Vinatxo, un lloc de tapes amb molt bona pinta, al que no vem poder entrar.
2. Primera copa al Bar Call. Un bar de puta mare, amb bastant ambientillo, però amb la música al volum d'una disco).
3. Segona copa al Blondie. Local modernillo i amb molt bona música. El problema és que és molt estret i petit, així que si tens ganes d'anar a fer un riu potser millor sortir al carrer (ah no! que això és ilegal).
4. Tercera, quarta i cinquena al Suau. Això ja és com una espècie de discoteca. Jo ho recordo molt bé, però potser el meu estat d'eufòria en aquell moment em traeix.

Us he de dir que després d'aquesta jornada maratoniana, vaig agafar unes angines/grip que em van deixar KO una setmana. Sempre hi ha efectes colaterals.

Ja ho sabeu, aneu al Baix Camp. Està ple de coses a fer!!