LA RUTA:
Dia 1: Barcelona - La Habana
El primer dia vam arribar sobre les 18h a La Habana i vam anar directes a la Casa que havíem reservat des de Barcelona. Era una casa que ens havia recomanat la germana del Pelut i ens hi vam sentir molt còmodes. Està al barri de Vedado, un barri estructurat com l'Eixample i que es troba a 20 minuts (5min en taxi) caminant de Centro Habana y Habana Vieja.
Casa Francisco Rodríguez
558 Calle 17 entre C i D
53-7-832-5003
30 CUC/habitació
4 CUC/esmorzar
Vam sopar unes pizzes a la Rampa, un dels carrers principals, que enganxa el Vedado amb el Malecón.
Dia 2: La Habana - Viñales
Vam passar el matí per La Habana Vieja i vam sortir cap a Viñales sobre les 14.30h amb l'autobus de Viazul (12CUC/pax i 3.30h de viatge). Viñales és la localitat que més ens ha agradat de Cuba. Es un poble pet
it, tranquil, ple de color i amb personatges molt amables. El turisme no està tan present com a Trinidad i això permet que els guiris estiguin més tranquils. A més, als voltants de Viñales hi ha moltes excursions que et permeten passar uns quants dies amb el centre d'operacions allí.A l'arribada a Viñales hi ha una enjambre de viñaleros esperant l'arribada del bus amb els turistes per intentar convencer-los de que vagin a dormir a casa seva. El millor, si no teniu lloc per dormir reservat, és dir que sí que en teniu, i agafeu les maletes i us separeu una mica de la parada per a escollir un lloc on anar.
La nostra recomanació però és que aneu al lloc on nosaltres ens vam allotjar.
Casa Hernán y Raúl. Los Polonios
Carretera a la Empresa de Tabaco s/n
01 52281770 (des de Cuba) 53 52281770 (des de l'extranger)
15 CUC/habitació
4 CUC/esmorzar
9 CUC /sopar
Estava a 10 minuts caminant del centre i la família ens va tractar molt bé, va haver-hi feeling des del primer moment. El menjar estava molt bo i era molt i molt abundant. El pollastre amb malanga de la Gladis és dels millors que he provat mai.
Dia 3: Viñales (Cayo Jutías)
Vam contractar un cotxe particular per anar fins a Cayo Jutías i passar el dia allí. Ho vam contractar a través de l'Hernán, el nostre casero, i ens va costar 50CUC entre els dos. El preu incloia el trajecte d'anada i tornada i esperar-nos el temps que nosaltres passavem a la platja. Aquest preu era car, podia haver quedat en 40 CUC si haguéssim apretat, però portàvem massa poc temps. Buscar gent per compartir un cotxe és una molt bona idea. Una altra opció és Cayo Levisa que diuen que també està molt bé. Oblideu-vos de la opció d'anar en moto fins allí, la carretera és molt dolenta i hi ha més d'1h30.
Per la tarda vam fer una volta pel poble on vam conèixer personatges memorables. Vam acabar a la Casa de la Música que concentra la festa nocturna viñalera. A Palenque (4km de Viñales) tb hi ha una disco que està dins una cova natural i que diuen que està molt bé.
Dia 4: Viñales (Cueva del Silencio)
El dissabte amb un ressaca monstruosa vam fer una excursió a peu que va ser una de les millors experiències del via
tge. La vam contractar des de la casa també i ens va portar un guia (15 CUC/pax). També hi havia la opció de fer-la en cavall (5CUC/pax/hora). La ruta ens va portar a dues coves, la primera, Cueva del Silencio, realment espectacular. Era una cova de 16 km que atravessava un mogote de la Vall de Viñales. Feies 200 metres amb un guia que portava una lot i arribaves a una piscina natural d'aigua filtrada de la montanya. El bany més refrescant de la meva vida!!La ruta va dura més de 5 hores i vam acabar rebentats. Si ho feu, agafeu forces i també força aigua!!
Dia 5: Viñales - Cienfuegos
La idea original era anar a la platja de Maria la Gorda i dormir per allí. Per culpa de la nostra empanament i mala planificació no hi vam poder anar. Hi havia una opció d'anar i tornar des de Viñales, però que també se'ns va passar. Diria que sortia un bus sobre les 7h del matí i e
ren 8h anada i tornada.Nosaltres vam anar a dormir a Cienfuegos. Com també havíem perdut els busos vam optar per fer tot el trajecte en cotxe. A Pinar del Rio vam contractar un "carro", amb dos cubans més, fins a La Habana (15 CUC entre els dos molt barato!!!) Després des de l'estació de bus vam agafar un altre cotxe que ens va costra exactament el mateix que el costava el bus La Habana - Cienfuegos (20 CUC / pax). La casa que vam dormir a Cienfuegos no estava malament, però no us la recomanem en aquest post.
Cienfuegos és potser la ciutat menys maca de les que hem visitat a Cuba, però tot i així jo crec que val molt la pena fer-hi una parada. Als voltants d’aquesta ciutat hi ha divereses coses interessants per fer i la ciutat en si, tot i no estar al nivell de Trinidad o Viñales té certa gràcia, especialment el seu Malecón i l’ambientillo que s’hi pot trobar.
La primera nit, vam anar a un lloc molt recomanable, el Club Cienfuegos, que es troba un cop passat al Malecón, en un edifici emblemàtic i espectacular que dona a la bahia. És restaurant i al mateix temps club de ball. Val la pena anar-hi!
Dia 6: Cienfuegos (El Nicho)
El primer dia complert a Cienfuegos el vam utilitzar per fer una excursió a El Nicho, un paratge bastant espectacular
que es troba a dalt a les muntanyes i que consta d’algunes cascades i piscines naturals per a fer un bany. Hi van turistes, però també bastants cubans. És un lloc de bastant fàcil accés així que es probable que hi trobeu bastanta gent, tot i així, val molt la pena.De camí cap allí vam passar pel Jardi Botànic,...tela! Sens dubte és un lloc que podeu descartar sense cap problema. Vam contractar un cotxe per a fer tota aquesta ruta. Diria que ens va costar uns 40 CUC en total, però se’m va oblidar apuntar-ho.
La platja de Rancho Luna que és la que està més a prop de Cienfuegos i també és un lloc que pel que ens van dir no té gaire gràcia.
Dia 7: Cienfuegos (Playa Larga, Parque Nacional de la Península de Zapata, Cueva de los Peces)
El segon dia a Cienfuegos vam fer una altra excursió en cotxe (50 CUC) que va ser de les millors de tot el viatge. Vam tirar direcció al Parque Nacional de la Península de Zapata, una reserva natural que esà situada en els aguamolls que ocupen gairebé tota aquesta península i on diuen que és el millor lloc per veure ocells de tota Cuba. No ens hi van deixar entrar, per què com passa a d’altres llocs, no s’hi pot entrar si vas acompanyat d’un cubà. Per tant o aneu en un taxi oficial o en el vostre propi cotxe per poder-hi accedir. Afortunadament segons el guàrdia, els mesos d’estiu no són els millors per a veure ocells.
Després de suplicar per la entrada i amb el no taxatiu del guàrdia, ens vam passar pel Criadero de cocodrils (5 CUC/pax), un lloc surrealista, que contràriament al que pensàvem no era un lloc per a la protecció del Crocodylus rhombifer o Cocodril Cubà, sinó una granja per a l’abastiment dels restaurants i complexos turístics de la zona. Tela!! Just davant del criadero, a l’altra banda de la carretera hi ha una espècie de Zoo on es troben els exemplars més vells de cocodril, com també d’altres espècies.
Vam passar i fer un cop d’ull a la Playa Larga però com estava plena de gent i tampoc ens va motivar gaire, vam anar directes cap a la Cueva de los peces, una piscina natural d’uns 70 metres de profunditat que està formada per agua dolça d’un rierol i aigua salada del mar. Un lloc bastant peculiar, ple de mosquits i amb peixots bastant grans.
Just davant de la Cueva, creuant la carretera hi havia un accés al mar on et podies banyar i on podies també llogar l’equip de busseig. Tot i no ser cap reserva marina estava ple de peixos tropicals i també corall negre. Va ser, sens dubte, el millor bany del viatge; aigua neta i relativament fresca i gairebé tota la estona vam estar sols.
Altres opcions en aquest mateix trajecte són la platja Caleta Buena, que ens va recomanar àrduament, però a la qual s’ha de pagar per entrar i també Playa Girón.
Dia 8: Cienfuegos - Trinidad
Vam passar el matí per la ciutat i a la una, diria jo, vam agafar el Viazul cap a Trinidad (6CUC/pax i 1h30 de viatge). La primera nit la vam passar a una casa que ens havien recomanat a Cienfuegos, no ens va agradar gens, i al dia següent vam anar a petar a casa del “Chino” on ens van tractar molt bé i ens hi vam sentir molt còmodes. Probablement hagi estat la casa on millor vam menjar de tot el viatge.Hostal "El Chino"
C/Frank Pais 105 (entre Betancourt i Cienfuegos)
53 (0141) 993941
25 CUC/habitació
4 CUC/esmorzar
8 CUC /sopar
Dia 9: Trinidad (Playa Ancón)
El primer dia a Trinidad el vam passar a playa Ancón, una platja agradable molt a prop de Trinidad. Com vam perdre la Guagua, vam compartir un taxi (8CUC) amb unes turistes nord europees que ens va deixar allí mateix. La platja podríem dir que es divideix en dues parts; la part esquerra que és la dels guiris on està l’Hotel i el complex turístic i la de la dreta on no hi ha res i és on hi ha més cubans. Nosaltres vam anar cap a aquella part i ens vam refugiar del sol sota un dels arbres gegants que hi ha a la sorra mateix. El vam compartir amb una família cubana i vam acabar muntant un partidet de futbol
molt divertit.De tornada cap a Trinidad, també amb taxi, vam parar a Casilda, un poble de pescadors, sense gaire cosa, però també sense ni un guiri.
Per la nit hi ha diversos llocs de marxa que es troben gairebé tots a prop de la Casa de la Música (escalinates). Un cop s’acaba la música a l’escalinata hi ha dues opcions, la disco que està a dalt de tot les escales o La Cueva, una altra disco que està situada dins d’una cova i que es veu que és bastant espectacular. Un cop tanquen aquests locals i si el cos encara necessita més ron et pots passar pel Piano Bar, un antro de perversió, mig magatzem, amb dues sales claustrofòbiques que es troba també a l’escalinata, al costat dels lavabos.
Dia 10: Trinidad (Tope de Collantes)
El tercer dia a Trinidad vam fer una altra excursió, aquest cop a Tope de Collantes (taxi 35 CUC i entrada 6 CUC/pax). Vam ser molt xula i us la recomanem. Des d’on et deixava el cotxe havies de caminar una hora aproximadament per arribar a una cascada i a una piscina natural que feia el mateix riu. El trajecte era durillo per la calor i el desnivell però els paissatge estava molt bé. A més vam veure un colibrí!! Va ser molt guapo.
Dia 11: Trinidad (Playa Ancon)
El darrer dia a Trinidad el vam tornar a passar a la platja recuperant-nos de la ressaca del dia anterior.
Dia 12: Trinidad - Remedios
Diuen que Remedios és un dels pobles més macos de Cuba i probablement tinguin raó. No té potser l’encant de Trinidad amb el seus carrers empedrats però és clarament més tranquil i menys turístic . Hi vam arribar al vespre després d’una trajecte Trinidad – Santa Clara en Viazul (8CUC/pax i 3h) i un altre en taxi Santa Clara Remedios (15 CUC i 45min). Vam anar al Hostal La Francia i no us el recomanem gens, si el podeu evitar millor. Uns coneguts que vam fer allí estaven al Hostal la Estancia, estava de puta mare i tenia piscina i tot!!
Dia 13: Remedios (Cayerías del Norte)
La tasca per arribar als Cayos va ser més complicada del que ens suposàvem al principi. S’hi arribava pel pedraplen, una carretera d’uns 50 km sobre el mar, precedida per un peatge (5 CUC anada i tornada). A falta de transport públic que arribés fins allí i amb la prohibició de que et portés un cubà en el s
eu cotxe particular, les opcions que quedaven eren les següents; cotxe de lloguer (massa car), taxi (60 CUC), moto (1h30 de viatge). En el punt de màxima desesperació i quan semblava que ja tot estava perdut vam parar a un cotxe de lloguer amb dos belgues a dins que es van oferir per portar-nos cap allí. Vam anar a la mateixa platja que anaven ells (quin remei), Cayo Las Brujas (20 CUC/pax incloïa platja i menjar) i vam fer uns banyicos. Va estar prou bé. A la tornada vam tornar a fer autostop i ens van apropar a Remedios uns madrilenys.Moltes de les platjes dels cayos tenen un hotel de luxe i això implica que s’ha de pagar un entrada per accedir a la platja i per poder consumir. El més barat de tots és Cayo Las Brujas. Si vas amb el teu vehicle o un taxi, pots anar a algunes platjes verges i gratuïtes com Las Salinas o La Perla Blanca.
Dia 14: Remedios (Santa Clara/ Caibarien)
Per evitar la odisea del trajecte fins els Cayos, al dia següent vam optar per anar a Santa Clara per visitar el Mausoleo del Che. La ciutat és lletja de collons i el Mausoleo tampoc té gaire cosa, però finalment aquest es va convertir en un dels dies més divertits del viatge (20 CUC anada i tornada a Remedios).
Un cop de tornada a Remedios ens vam pujar a la primer guagua que passava cap a Caibarien i no vam pagar ni un duro. Caibarien és un poble que està fet pols, però on es pot veure la Cuba més autèntica. En el Malecón vam conèixer el Boris i vam acabar sopant a casa seva i fotent-nos ron amb ell i la seva dona.
Dia 15: Remedios – La Habana
Aquest trajecte el vam fer amb dues noies catalanes que havíem conegut a Remedios (15 Remedios - Santa Clara i 70CUC Santa Clara- La Habana 3h). Era possible anar amb Viazul, però com l’autobus venia d’un altre destí i només feia parada a Santa Clara havies de jugar-te-la per trobar lloc.
Aquell dia vam permetre’ns un lujillo i vam anar a sopar a un restaurant de menjar internacional “La Barca” al costat de la Plaza de las Armas (Habana Vieja). Una lasagna!!! Mmmm.
Dia 16: La Habana
Dia sencer a La Habana per a comprar souvenirs i passejar pel centre. La majoria de souvenirs els trobareu a un carrer colindant a la plaça de la Catedral o també al carrer Obispo.Dinar: Restaurant La Lluvia de Oro (C/Obispo). Lloc turístic, però on ens vam menjar una ropa Vieja molt bona.
Sopar: Restaurant El Aljibe. És un dels més coneguts de LaHabana. Val la pena anar-hi pel lloc i per l’ambient que hi ha. Molt diferent a tot el que havíem visitat a Cuba fins el moment. Es troba al barri residencial de Miramar i les especialitats són el pollastre i el frijoles.
Dia 17: La Habana – Viñales
Vam voler tancar el viatge tornant a Viñales, el lloc que més ens havia agradat i on més havíem connectat amb els cubans. Vam tornar a agafar e Viazul (12 CUC) i ens vam plantar allí a les 17.30 on ja hi havia gent que ens esperava.
Dia 18: Viñales (Rio Resbaloso)
El dia abans de marxar vam fer la darrera excursió, aquest cop fins al Rio Resbaloso. Vam llogar unes bicis (us demanaran entre 5 i 10 CUC/pax) i vam fer els 16 km que separaven Viñales del riu. Us recomanem que abans de començar el trajecte reviseu bé les bicicletes. El trajecte, tot i no sé especialment llarg és força dur, està ple de pujades i baixades i a més la condició de la carretera és nefasta.
El riu no és del millor que hem vist a Cuba, a més, el dia que hi vam anar havia plogut i l’aigua estava marron absolutament, però un cop passades les reticències inicials ens hi vam banyar com un més. Fins i tot ens vam atrevir a llençar-nos des de la cascadeta amb unes lianes quel els xavalins cubans tenien muntades.
Per la nit vam repetir la ruta de la nostre tercera nit cubana i vam acabar al “Polo” (casa de la música) dilapidant els pocs diners que ens quedaven.
Dia 19: Viñales - Barcelona
Malauradament quan vam comprar els vols no vam caure en que el dia 26 de juliol era festa nacional a Cuba. Hagués estat bé allargar el viatge un dia més per poder gaudir de la festa amb alguna família cubana, matant el porc i fotent-nos un bon àpat amb ells. Però nosaltres havíem de marxar i ja teníem aparaulat un cotxe que ens va portar per 65 CUC a l’aeroport. A les 20. 30h ens enlairavem i tornavem cap a Barcelona via Paris.
CONSELLS:
Abans d’anar a Cuba:
Equipatge: els preparatius per anar a Cuba no són gaire especials si fas un viatge com el nostre, en transport públic i durant el mes de juliol. Només tenir en compte que plou sovint i que el sol pica molt i molt, així que un xubasquero, crema solar i una gorra són necessaris.
Visat: al Consulat de la República de Cuba s’expedeix el visat el mateix dia que hi vas dia i costa aproximadament 25€ (Passeig Gràcia 34, 08007 Barcelona, 902 999 506).
Salut: no calen vacunes especials per a períodes curts al país.
Un cop a Cuba:
Transport:
- Lloguer de cotxe i moto: els lloguers a Cuba són cars. La gent recomana fer la reserva abans de començar el viatge ja que així et pot sortir millor de preu. Un cop allí els preus es disparen i la disponibilitat de cotxes és escassa. La gasolina és cara 1,10CUC/litre. Les carreteres estan en molt mal estat i les
senyalitzacions són gairebé inexistents. Les motos són una bona opció per a excursions petites quan estàs instal•lat en alguna ciutat.- Autobusos: entre ciutats la única opció d’autobusos que hi ha per a turistes és Viazul. L’altre companyia que opera, Astro, és només per a cubans i molt difícilment hi podreu accedir. Els autobusos de Viazul són nous, importats de la Xina, i es troben en molt bones condicions. La freqüència d’autobusos és molt baixa, acostumen a sortir com a màxim 2 autobusos al dia ent
re ciutat. Així, es recomanable reservar plaça o comprar anticipadament els bitllets per a no quedar-te sense. Entre poblacions petites hi ha les Guaguas, que són molt barates i no estan tan bé. És difícil saber on estan les parades i quins són els horaris.- Taxis, cotxes i autoestop: agafar un taxi o un cotxe és molt fàcil a Cuba. Els taxi són de molts tipus diferent i costa distingir quins són legals i quins no. Els preus es solen negociar, però el millor és demanar que us posin el taxímetre i sinó us baixeu, sobretot a l’Habana. Els cotxes particulars es troben a prop de les estacions i a les “piqueras” (parades) i és fàcil contractar-los. Es tracta d’un negoci il•legal, així que si enxampen al conductor o bé li posaran una multa o bé haurà de subornar a la policia. Els particulars són més baratos que els taxis, i són una bona opció per a fer excursions al voltant de les ciutats. El meu càlcul per pagar aquests cotxes era de 10 CUC/hora. Fer autoestop sembla també una opció fàcil, però nosaltres només ho vam fer un dia.
Allotjament: el més assequible és anar a les cases de la gent. Les cases legals es distingeixen per un distintiu que està enganxat a la porta de la casa o a la façana. És una àncora de color blau acompanyada en algunes ocasions del lema “Arrendador divisa”. A les cases et cobren per nits i els àpats van a part. Encara que us ho diguin, no esteu obligats a fer els àpats a les cases
. Els preus canvien entre temporada alta i baixa i també varien en funció de la ciutat en la que estiguis. Trobareu preus entre 15 i 30 CUC/nit i el regateig és possible. Les cases acostumen a estar netes i trobareu llençols i tovalloles. Totes les cases tenen l'opció de rentar la roba.Menjar: la majoria de dies només esmorzàvem i sopàvem i a més, sempre ho fèiem a la casa on ens allotjàvem. A les cases els àpats són molt abundants; per a que us feu una idea, a Viñales ens donaven 6 plats per cap!! Durant el dia menjàvem de vegades alguna pizza, entrepà o fruita pel carrer. La fruita és molt bona i n’hi ha molta, especialment mangos en aquesta època. No vam tenir gaire problemes de panxa, però cal que aneu una mica en compte amb l’aigua, els sucs, els gels. La gent us oferirà pel carrer “Paladares” (restaurants) que normalment són negocis il•legals que es munten a casa seva. No són gaire recomanables, però nosaltres en una ocasió ho vam fer i va anar bé.
Diners: el tema de la pasta és complicat. Hi ha dues monedes al mateix temps, el Peso Nacional i el Peso Convertible (tb CUC o Divisa) i això genera bastants lios al principi.
24 pesos nacionals = 1 CUC = 1 $
Vosaltres haureu de canviar i pagar el 99% de les coses en CUC. Per canviar aneu només a les cases de canvi, als bancs o als hotels. La gent pel carrer us oferirà per canviar, no ho feu, pq els tius el que fan és colar-te la moneda nacional que no té cap valor.
Per pagar les coses no és que els cubans paguin en nacional i els guiris en CUC’s sinó que unes coses es paguen en una moneda i les altres en una altra. Gairebé tot el que està relacionat amb el consum turístic es paga en CUC’s. De vegades alguna cosa de menjar la podreu pagar en moneda nacional.Cubans i cubanes: la gent de Cuba és molt oberta i simpàtica però això no vol dir que no vegin en els turistes una font d’ingressos extres. Els jineteros i jineteras abunden al país i el seu objectiu no és només sexual, sinó que són una mena d’intermediaris que cobren comissions per fer que els turistes consumeixin en un lloc o una cosa determinada.
Pel que fa al tema sexual, cal dir que no està tan present ni és tan evident com ens pensàvem. El tema allí no és una transacció comercial pura i dura com passa a occident sinó que té components diferents que fan que sigui una cosa més natural. En el cas de les dones, els cubans busquen sexe i si els conviden a alguna cosa millor, en el cas dels homes, les cubanes busquen alguna cosa a canvi i si hi ha sexe doncs no passa res. No es tracta d’una cosa molt evident ni us trobareu en situacions incòmodes. Per tant, si ho busques ho trobes i si no ho busques no et sentiràs acosat.
Sortida del país: cal arribar amb cert temps a l’aeroport pq pot ser que el procés de facturació etc es faci una mica llarg. Guardeu-vos 25 CUC/pax que haureu de pagar en concepte de taxes d’aeroport i sortida del país.
Sistema polític: a Cuba hi ha una dictadura política i un sistema econòmic socialista basat en el control dels mitjans de producció per l’Estat i en el control i limitació de la creació de riquesa individual. No existeixen llibertats de cap tipus (individuals, col•lectives) i la gent viu sota el control i vigilància constant del govern. Pels que venim d’Europa, anar a veure un dels darrers exemples de Comunisme / Socialisme que hi ha al món és com una cosa peculiar i fins i tot divertida, però per ells de divertit no té res.
Molta gent té por real de parlar i de fer coses considerades il•legals per les possibles repressions i condemnes a les que et pot veure sotmès. La gent parla del sistema però ho fa amb certes precaucions i mai en públic amb altres persones cubanes al voltant. Els grans encara creuen en el socialisme però critiquen el funcionament de gairebé qualsevol cosa. Els joves, en canvi, consideren que la Revolució no va amb ells, que és una cosa del passat que els limita la seva llibertat com a individus. L’accés a la informació és gairebé nul i per tant es fa difícil pels cubans saber que passa el món i conèixer alternatives respecte al seu sistema.Pel que fa al sistema econòmic hi ha dues realitats ben diferenciades, la legal i oficial i l’economia submergida que impera arreu i que fa que el sistema s’aguanti pels pèls i no peti com una chicharra. La gent ha de tenir un treball que és ofert per l’estat i que es retribueix amb un sou de risa i que a més es paga en pesos cubans. Un metge, per exemple, que és de les professions més importants cobra l’equivalent a 30 CUC al mes, cosa que no li arriba ni per comprar-li un gelat al seu fill. El que fa la gent per tant és treure pasta i espècies d’allà on pot. Molta gent o bé roba coses de les seves pròpies feines o es munta negocis il•legals relacionats, la majoria de cops, amb el turisme. A més, aquests negocis els cobren en CUC’s i això genera unes desigualtats increïbles entre els cubans, ja que per exemple, per un trajecte d’un dia, un conductor es pot treure el sou de dos mesos sencers!!! En definitiva, es tracta d’un sistema que s’aguanta en pinces i amb mil contradiccions internes. La por, la impermeabilitat externa i el tarannà del poble cubà fan que els canvis siguin molt difícils.
Cal dir també que tot i que no hi ha abundància, el poble cubà té garantit un seguit de temes com el menjar, la sanitat i l’educació que fan que no hi hagi la misèria i desigualtats que hi ha a molts altres paísos del món. Si hagués de destacar alguna altre cosa positiva seria que gairebé no estan influenciats per el consumisme. Penseu que des del seu naixement tenen una influència gairebé 0 per part de la publicitat consumista a la qual nosaltres estem ja tan habituats. Això fa que la gent d’allí no tingui de vegades comportaments tan banals com els nostres pel que fa a moltes coses relacionades amb el consum, la imatge personal etc. Quant estàs allí et dones compte de fins a quin punt la publicitat pot condicionar la teva visió de les coses i la teva percepció sobre les necessitats reals que existeixen a la vida.
