Un aperitiu del nostre viatge amb la Sandra de Libia aquest Nadal. Vam passar 10 dies fabulosos al desert de Libia i també un parell de dies a la capital a Tripoli. La meva recomanció és que estigueu el màxim de temps entre dunes i touaregs. La capital està bé per un dia per conèixer la Medina i aprendre com viuen els libis.
Només dir que ha sigut un viatge molt especial; voldria destacar el fet de conèixer la cultura touareg i deixar uns grans amics allà per sempre, descansar en un dels deserts més bonics del planeta, aprendre que Libia és un gran país en molts aspectes, un d'ells el respecte cap a la dona estrangera, el llibre verd de Gaddafi, els estels, Orion que sempre estàs al sud i fas que l'orientació al desert sigui més fàcil, les pleyades sempre tan juntes i llunyanes, Moctar, Mohammed, Ibrahim, Warzagan, Hassan,... no us oblidarem mai. Vous êtes dans nos coeurs par toujours,...
Melon, qué te voy a decir que no te haya dicho,... Libia, el desierto, los touaregs, caminatas y filosofadas en medio de las dunas, risas incontables durante 10 días, el calcetín en la duna,
el chocolate y la potència, los bailes y substitutos de las uvas el día de fin de año, dormir mirando las estrellas cada noche sin poder cerrar los ojos, el aprendizaje diario sobre la vida y las cosillas maravillosas que hay que disfrutar, la energia que desprenden algunos, las sentadas en el fuego cada noche finalmente rodeadas de ellos,...
Us recomanem a tots anar-hi. Una experiència fabulosa
