Viatge a Namíbia

Abans de començar a explicar-vos la ruta i els consells sobre Namíbia us volem dir que ha sigut un viatge fantàstic i molt, molt recomanable sobretot per als qui us agradi la natura i els animals. Nosaltres hem disfrutat a tope i com sempre, hem aprés moltes coses noves.

LA RUTA:

Us posem on vem fer nit cadascun dels dies i les activitats

• Dia 1: Windhoek

De fet aquest era el plan, però per culpa de British Airways vem acabar passant la primera nit al Hotel Hilton de l'aeroport de Heathrow.

• Dies 2 i 3: Sesriem (Sossusvlei)

Els dos següents dies vem dormir al Sossus Desert Camp. La veritat és que és un lloc increible. Crec que encara ens ho va semblar més després de tota l'aventurilla i tute que portàvem des de Heathrow. Després de mil hores de vol i de que British Airways ens perdés les maletes vem haver de fer gairebé sis hores de cotxe, per carreteres de terra, conduint per l'esquerra i una bona estona a les fosques fins arribar a Sossusvlei. Però un cop allí,... deu n'hi do!! Eran una espècie de bungalows-casetes en mig del desert del Namib que, pel que estem acostumats, ens van semblar un autèntic luxe. A cinc minuts en cotxe teníem el lodge principal on havies d'anar a fer els àpats (això si no t'ho volies fer tu mateix a la cuina i/o barbacoa dels bungalows) i tot i ser una miqueta car, trobar-nos aquell buffet va ser algo increible. Si algun dia hi aneu sabreu perque ho diem.

Allí vem fer un parell de rutilles a peu. La més impressionant la veritat va ser la que ens va dur fins a Sossusvlei i Deadvlei. Si us agrada fer fotos aquell és un paratge impressionant (de fet és la foto de portada de la Lonely Planet). També vam pujar a una duna molt alta des d'on hi havia unes vistes espectaculars del desert. Després ens vam tirar corrent i crec que encara avui estic treient sorra d'aquelles bambes.

• Dies 4, 5 i 6: Swakopmund

De camí cap a Swakopmund (hi ha un colló d'hores) vem parar a les Naukluft Mountains per fer una rutilla. Eren bastant normals, però a mi em va encantar perque estàvem completament sols, i perque de sobte ens vam trobar en un riarol una família de babuins fent la seva vida. No sé perque, però a mi allò em va impactar.

Swakopmund és un bon lloc per quedar-se uns dies i fer activitats per la zona. Nosaltres vam dormir al Alternative Space i realment us el recomanem. Es tracta d'una caseta estil eivissenc, enmig d'una ciutat d'estil alemany, regentada per dos namibis blancs, amants de l'art autòcton i molt, molt hospitalaris. Ens van tractar de conya i et feien sentir com a casa.

El primer dia que vam passar vem fer una volteta per la ciutat i la veritat és que és un lloc ben curiós, ple de contrastos. Per la tardar vem contractar una ruta en quad pel desert i va ser una experiència brutal. A part de que mai havíem anat en un quad, anar per les dunes mentre el sol es posava en el mar va ser tremendo. El segon dia teníem contractat un tour en catamarà per Walvis Bay (era un dels regals que la Sara m'havia fet pel meu aniversari). Vem veure de tot, dofins, lleons marins, pelícans; i es veu que no vem tenir gaire sort ja que molts dies es poden veure tortugues, sunfish, balenes i orques. A la primera part del recorregut va pujar al catamaran un tal Casanova, un lleó marí mascle de 400 kilos. Impressionant! Quin bitxaco! (és el que surt a la foto amb la Sara). Com a guinda, al final de les tres o quatre hores, et donaven un aperitivillo amb ostres, cava i canapes. Quin lujillo! (aqui teniu la ruta)

• Dia 7: Uis (Brandberg)

Vem sortir molt d'hora de Swakop per poder fer un parell de cosetes abans de que es fes fosc i paréssim a dormir a Uis. Primer vem visitar Cape Cross on hi ha una reserva molt gran de foques. Un cop allí no es pot fer gaire cosa, però nosaltres ens vam quedar embobats més d'una hora mirant aquells bitxos en llibertat. Després vem tirar cap a Uis (Damaraland), vem deixar les maletes al Brandberg Restcamp, que era on dormíem, i vem fer una ruta a peu per les Brandberg Mountains. Allí està la montanya més alta de Namíbia (2500 m. aprox.) i el color vermellós que tenen les roques quan es posa el sol és preciós. Vem veure uns dibuixos rupestres (la "White lady" que es veu que és un tiu) que van fer uns bosquimans fa molts milers d'anys.

• Dia 8: Doro Nawas (Twyfelfontein)

Abans d'anar fins al segon regal que m'havia fet la Sara (una nit al Doro Nawas Lodge), vem passar per Twyfelfontein, unes montanyes on hi ha també moltes pintures dels bosquimans; molt xulo. Per aquella zona hi ha elefants del desert, i vem estar a punt de veure'n (o al menys això ens van dir uns sud africans amb els que vam parlar). Lo de Doro Nawas va ser brutal. Imagineu-vos, només arribar ens esperaven amb dues tovalloletes mullades per refrescar-nos i uns copes amb suc de poma, jeje, vem flipar. Mireu el lloc!! Les cabanyes on dormies eren una pijada,... tenien una dutxa a la terrassa!!! I a més podies treuer els llits a fora i dormir sota els estels, bufff...

• Dies 9 i 10: Okaukuejo (Etosha)

L'arribada a Etosha va ser impactant. Només entrar al parc, que és gairebé tant gran com Catalunya, ens vam creuar amb un parell de girafes, i amb un lagarto que feia un metro de llarg,... bestial!! Dins del parc només hi ha tres restcamps per dormir així que cal reservar molt abans perque sinó no trobareu lloc. Es pot dormir fora d'Etosha i entrar cada dia, però no és el mateix. Les dues primeres nits les vem passar al Okaukuejo restcamp, i un cop més va ser un autèntic luxe. Aquella nit va ser inolvidable, i no pel que alguns us pogueu imaginar... Al costat del tancat del restcamp, hi havia uns banquets que donaven just una bassa d'aigua que hi havia fora per a que els animals anéssin a beure. Per les nits la gent anava allí i es sentava en silenci a esperar que els animals s'hi apropessin. Aquell dia vem estar de sort i vem veure dos lleons, quatre rinoceronts, una vintena de girafes i no exagero, uns seixanta elefants. Et podies estar allí sentat i el temps se't passava com si res. Era imponent, de veritat.


Durant el dia el plan era llevar-se molt d'hora, esmorzar fort i sortir amb el cotxe a donar voltes pel parc fins a les tres o quatre. Era espectacular, però tingueu en compte que també fas moltes hores seguides de cotxe. Vem veure milers d'animals, molts d'ells molt a prop. Allí era hivern i pel que ens van dir, la millor època pèr veure animals, ja que com es també l'època seca, hi ha poca vegetació i l'aigua es concentra en punts molt concrets a on van tots els animals. Vam disfrutar molt durant tots els dies d'Etosha i també vem passar alguns moments de molta emoció, especialment amb els elefants. ; )

• Dies 11 i 12: Namutoni (Etosha)

La resta de nits d'Etosha les vem passar a Namutoni (el luxe de les habitacions, va anar en augment, us ho prometo).

• Dia 13: Otjiwarongo

Vem sortir també molt d'hora d'Etosha per poder arribar a la hora que havíem quedat a Otjiwarongo; allí teniem dues activitats al Cheetah Conservation Fund, una fundació que es dedica a la conservació del guepard en llibertat. Vem aprendre molt i vem veure molts guepards. No sé, és difícil realment explicar el que sents quan estàs a prop de bitxos així. Et fan donar compte de lo increible que és la natura i de lo burros que de vegades som els humans. La nit la vam passar al lodge Out of Africa.

• Dia 14: Windhoek

La darrera nit del viatge la vem passar a Windhoek, en el Rivendell Guesthouse, un lloc també de puta mare, però no amb tants luxes com havíem tingut fins llavors. Vem fer la volta i compres de rigor i cal al migdia vem enfilar cap a l'aeroport per iniciar el maratonià camí cap a Barcelona.




CONSELLS:

A continuació us comentem alguns consells que cal considerar si vols viatjar a Namíbia pel teu compte. Ei!!... però sempre pensant com nosaltres ens hem montat el viatge.


Abans del viatge

• Per organitzar el viatge des de Barcelona ho hem fet via e-mail amb una agència de viatges d'allí amb la qual hem tingut una molt bona experiència. Tingueu en compte però que sempre t'ofereixen llocs que estan molt bé així que de vegades cal dir-los-hi que et busquin coses més barates. L'agència és The Cardboard Box i a la seva web, a part de la info de contacte trobareu molta informació i fotografies sobre Namíbia.
• Evidentment el complement ideal del viatge és una guia. En el nostre cas vem comprar la Lonely Planet de Namibia i Botswana publicada a principis del 2007 (en anglès)
  
• Per anar a Namíbia, com a molts d'altres paísos cal vacunar-se d'algunes enfermetats i també cal tenir en compte que en algunes zones del nord hi ha malària.
• Es recomanable treure's el carnet de conduir internacional.
• No cal visat (a dia d'avui).
• Coses necessàries (en les que no es pensa) quan viatges a Namíbia: prismàtics, cremes hidratants, cacao pels llavis, jersey si aneu durant el nostre estiu, camisetes velles o qualsevol altre cosa per regalar a la gent d'allí.
• Si porteu càmera de fotos, tingueu en compte que a Namíbia hi ha molt de pols així que heu de trobar algun mètode per protegir-la. En el meu cas portava bosses d'aquestes de congelar que es tanquen al buit.

Un cop a Namíbia

• Gairebé tothom parla anglès.
• Es condueix per l'esquerra com al Regne Unit.
  
• Moltes de les carreteres no estan asfaltades però s'hi pot circular tranquilament amb un turisme (de fet nosaltres ho vam fer). Tot i així si hi tornéssim a anar llogariem un 4x4, que et permet anar més ràpid, més tranquil i també fins i tot dormir-hi a sobre.
  
• Namíbia és un país molt gran. Per a que us feu una idea és dos vegades el Regne Unit.
• Les distàncies en cotxe es fan més llargues que aquí. Així que calculeu bé les hores que teniu d'un lloc a un altre. Per les carreteres de terra es pot anar com a màxim a 80 km/h i en molts casos el seu estat no ho permet.
• Poseu gasolina sempre que tingueu el dipòsit mig buit
• Namíbia és un país molt poc poblat. Viuen dos milions de persones i és, després de Mongòlia, el país amb menys densitat de població del món.
• La moneda és el $Namibi. 10$ = 1€ (aprox. a dia d'avui).
• No és un país barat.
• És un país tranquil, amb una democràcia estable i amb molt pocs casos de violència.
• La gent és educada i amable però al mateix temps és difícil entaular una conversa amb ells
• No és un país extremament pobre, però en moltes zones es nota que la gent les passa putes. Hi ha molt atur i també molt sida.
• Durant el nostre estiu el sol se'n va molt d'hora a Namibia, per tant, cal llevar-se ben d'hora per aprofitar el dia. A més, per la nit tampoc hi ha gaire coses a fer.
• Els llocs per dormir estan molt bé.
• No hi ha una cuina típica d'allí, per tant el menjar s'assembla molt a l'occidental. Sobretot es menja carn.
• Amb el tema de l'aigua estan molt més fotuts que nosaltres, així que si aneu intenteu gastar-ne poca.
  

Tot ziens!! Fins aviat!!