19 de gener, 2011

Bar Velódromo

El Velódromo és un dels clàssics de Barcelona. Va obrir pel voltant dels anys 30 i es va mantenir obert fins a finals del segle passat. Pel que m'han explicat va começar com un bar de cafès i tertúlies i durant la dècada dels 90, suposo que per sobreviure, es  va reconvertir en bar de copes. Després d’anys de decadència, i degut a la jubilació del seu propietari, va tancar les portes al 2000. Anys més tard, 9 exactament, el Carlos Abellán fa agafar les regnes del local i el va reconvertir, mantenint la seva essència, en un immens bar tot-terreny.

Dic tot terreny perquè el Velódromo obre 21 hores al dia (de 6h del matí a 3h de la matinada) i serveix el que toca, o el que et vingui de gust, a qualsevol moment; esmorzars, vermuts, dinars, sopars i copes. A més de l'espai, que per si mateix ja és espectacular, la decoració ha sabut mantenir moltes de les coses antigues, com la barra, el vidres,  l’escalinata, i como no la taula de billar, però incorporant al mateix temps coses noves i donant-li una "ma de pintura" que feia falta. Les tapes i els plats no són sorprenents però tots són de qualitat i ben cuinats. Encara que no es pugui reservar el lloc és prou gran per anar en grup i poder sopar sense gaires problemes.

Fa una setmana, per exemple, vam anar de sopar de reis amb les nostres respectives famílies. Vam menjar de fàbula i vam estar igual de còmodes com si estiguéssim a casa. Una pena que ens oblidéssim de fer alguna fotografia!

*A més a més, tot va començar allí...

C/ Muntaner 213 (Mapa)


Mostra Restaurants en un mapa més gran

4 comentaris:

Momo ha dit...

Hola, Borja

M'agrada el teu blog.
La foto que has posat no és meva. La degué publicar algun mitjà a l'internet en el moment que varen reobrir el local ara fa un parell o tres d'anys. No et puc dir a qui pertany... però és bona, oi? ;)

Sara - Mandaloula ha dit...

es menja impressionantment bé. els ous ecològics són de lo millor!!

Borja Rius ha dit...

@momo ah! doncs res, així també la utilitzo jo.

Sara - Mandaloula ha dit...

no sé si podré tornar-hi durant la propera dècada,...