En el poc temps que porto a Colòmbia ja he anat un parell de cops a Villa de Leiva. Això es deu primer, a que és una de les poblacions més boniques i conegudes del país i segon, a que està ben a prop de Bogotá (entre 3h i 4h en cotxe).
El primer cop que hi vaig anar vaig visitar de retruc Ràquira, que és un poble conegut per les seves artesanies i també la laguna de Guatavita. Aquesta llacuna és molt recomanable i per visitar-la s'ha de fer amb un guia ja que està dins d'un parc tancat. Guatavita va ser una de les llacunes sagrades de la cultura Muisca i va donar origen també a la llegenda de El Dorado.
El segon cop que vaig visitar Villa de Leiva va ser fa ben poc i hi vaig anar amb una part dels catalans que he conegut a Bogotà; l'Anna, el Xavi, el Carles i en Pep. Tot va ser bastant improvisat ja que mentre feiem el sopar per celebrar el meu aniversari va sortir la idea i en un pim pam vam decidir anar-hi tots. El plan molava ja que aquell finde coincidia que a Villa de Leiva es celebrava el festival d'estels i a més amb el Carles i el Pep ja havíem dit d'anar-hi per a fer una mica de muntanya. 
La primera sorpresa ens la vam trobar quan vam arribar a Hertz per recollir el cotxe que haviem llogat el dia abans. Casualitats de la vida tenia pico y placa i el paio que ens atenia va utilitzar la muletilla que ho arregla tot aquí a Colòmbia; que pena con ustedes (#bogotarules). Això però ens va acabar beneficiant ja que pel mateix preu ens vam emportar una pick up que al dia següent ens seria molt útil.
Vam arribar tard a Villa de Leiva i ens va donar temps per deixar les coses a l'hotel, anar a sopar alguna cosa i anar al llit ja que al dia següent ens esperava molt de tute.
El plan del dissabte era sortir d'horeta per pujar a una altra llacuna, la d'Iguaque, a quasi 4000m d'altitud i que segons els muiscas hauria estat el lloc on es va crear la raça humana. La pujada va ser molt dura, especialment el darrer tram que tenia més desnivell que el Mortirolo. Vam arribar a dalt rebentats però com sol passar a la muntanya tot esforç acostuma a tenir la seva recompensa. I no ho dic només per les vistes de la llacuna, sinó pel pot de Nutella que vam devorar com a bèsties salvatges en pocs segons. Sucar chips ahoy en nutella és indicatiu de que el teu cos demana energia de forma urgent. Sí, ho heu llegit bé, "sucar chips ahoy amb nutella".
Per la nit tots estavem petats però teniem ganes de fotre'ns un homenatge i així ho vam fer. Vam sopar al Mercado Municipal, un dels restaurants chéveres del poble. Després, poca cosa més tot i que l'ambient a la plaça estava fantàstic. Per cert, la plaça principal de Villa de Leiva és un d'aquells llocs que se't queda gravat a la retina.
Al dia següent vam gaudir del festival d'estels des d'una terrassa ben privilegiada i després ja vam començar a tirar cap a Bogotá. Pel camí vam parar a fer fonda a Sutamarchán, un poble que no té res d'especial però que està ple de restaurants on serveixen la típica "longaniza boyacense". Vam equivocar-nos amb l'elecció del restaurant i vam esperar més d'una hora per a que ens portessin el menjar. Tot i així crec que amb la gana i el cansament que teniem els ànims van estar prou calmats.
Va ser un finde molt complet i que va servir de coneixença amb els catalans de Bogotá. A veure quan ho repetim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada