Viatges Habibi

Lili Pep, tardes inoblidables de tes, pastissos i llibres

2012-01-17T13:17:00.004+01:00

Tots sabem que el Born és molt especial, el barri en sí és preciós i deixar-se perdre pels carrerets és una de les millors experiències de Barcelona, pels estrangers però pels residents també. Estic enamorada d'un petit local, on es pot prendre un té, cafés boníssims, pastissos home-made increibles, i passar una tarda o matí tranquilament llegint o xerrant. Es un lloc on es respira calma i serenitat. M'encanta!!

Lili Pep
Carrer del Pou de la Cadena 8
+34 933 10 66 97
L-X de 10:00 a 22:00 / J-D de 10:00 a 00:00

Bar Central a la Boqueria!!!!

2012-01-14T19:16:00.004+01:00

M'encanten els mercats! De fa temps que trobo que són màgics, tant aquí com allí, quan viatjo o un dia qualsevol a Barcelona. Aflueixen tants colors, sabors, textures, gents,... es repira algo especial. I si a sobre t'agrada menjar, bueeeeeeeeeno, és que és per tornar-se boig vient el color vermell de les maduixes, els/les peixeteres tallant els animalots, les senyores de xarrera amb els carros, la gent fent cua esperant el seu torn, els nens al.lucinant amb els pollastres partits en meitats, els somriures de la gent de les parades,... i la sort és que hi ha sempre algun bar/restaurant en cada mercat on es menja de conya.

L'altre dia vaig anar a la Boqueria i de fet, ja havia anat al Pinotxo i també al Bar Kiosko Universal que són espectaculars, però l'altre dia vaig voler probar el Bar Central, i em va encantar també. Em vaig prendre unes escarxofes, pulpo, i bacallà i tot estava exquisit! La clavada va ser important com passa sempre als restaurants de dins de la Boqueria, però ja vas amb l'idea i un cop allà, es tracta de simplement disfrutar.

Bar Central
Mercat de Sant Josep/Boqueria
parada 494 Barcelona

La Plata, tota una perla de bodega a Barcelona!

2012-01-14T18:53:00.006+01:00

Avui he anat a dinar a la Plata amb el meu amic italià, segnior Claudio Capitani. M'ho havien recomenat feia molt de temps però típic, mai trobava el moment i finalment avui despres de formació de swing hem quedat allí.

Els senyors que ho porten són molt simpàtics. Et reben amb un somriure i vinga tu, a demanar l'únic que tenen, poc però tot molt bo o al menys a mi m'ho sembla, com gran amant de bodegues que soc. Bodeguera!!!! Pues sí, pà amb tomàquet, unes sardines, una amanida senzilla però de les millors amb ceba tendra, tomàquet, olives i anxoves i per arrodonir un pinxo amb butifarra!! Realment senzill però encantador!! Vinet o vermut en mà i a passar una estona fantàstica en una de les bodegues amb més història de Barcelona.

No hi falteu!!!

La Plata

Carrer de la Mercè, 28
08002 Barcelona

933 151 009

Horari
dill-diss 9-15
dill-diss 16.30-23

Casa Paloma: quina carn!!!!

2011-12-28T13:13:00.004+01:00

A Casa Paloma fan una carn que és per xupar-se els dits. Ahir vam anar amb els de la feina a fer el dinar de Nadal i ja és el segon any que anem i sempre sortim molt plens, feliços i borratxos.

Tenen diferents tipus de carn, a mi m'encanta el solomillo. Molt poc fet, rodonet, amb un gust boníssim, tendre, i te'l porten amb unes cebes petites i salsa de formatge. Mmmmmm

Per picar vam demanar uns quants tartars, de salmó, tonyina, i un que es diu, no us ho perdeu: "Don huevo frito" que és de solomillo amb ou! jajaja

Es caret i esta ple de dinars i sopars d'empresa i gent amb pasta, però el recomano moltíssim perquè el producte és de molt bona qualitat. Si t'agrada la carn, i un dia tens calerons, no ho dubits!

Casa Paloma

Casanova 209. 08021 Barcelona
Abierto de Lunes a Sabado de 10h a 24h.
Tel. 932 008 296

Ver Restaurants en un mapa más grande

24h a Cantallops

2011-12-22T19:08:00.001+01:00

Qui coneix als germans Aguilella sap que 24h amb ells poden donar per molt. Aquest cop no va ser una excepció i en les hores que vam compartir van estar a l'alçada de la seva fama i em van obsequiar amb un dia replet d'anècdotes, rises, bon menjar i també algunes copes de més.

Vaig arribar a Cantallops sobre les 11h del matí, mentre donava voltes amb el cotxe per trobar la casa em vaig creuar amb el Johny que anava a esmorzar en la seva Mobylette Super Lujo Trial Ciudad (quin gran nom!) seguit de la incombustible Gosseta. Vam anar a casa un moment a deixar la maleta i a despertar al Christian i després vam tornar a fer el cafetó a un dels dos bars del poble.

Una hora després vam tornar a la casa i el Christian...seguia dormint!!! Quin paio. (Me he puesto unos minutitos el despertador...). Un cop llestos vam agafar les motos i vam anar a buscar rovellons a un lloc que cau molt a la vora del poble. Va ser increible! En mitja hora vam agafar dues plates senceres.

Els vam fer dinar i els vam acompanyar amb unes botifarres de la Fina fetes a la brasa. Deu meu!!! Quan menjes botifarres d'aquesta qualitat ja no vols menjar-ne cap altra!!! (no ha sonat gaire bé això). Per la tarda va haver sessió de cine a casa del Christian. De fet el Johny i jo vam veure El Guateque rient a pierna suelta mentre el Christian es dedicava a preparar el porc senglar que ens menjaríem després.

Per la tarda vam anar de compres amb el Johny a Cabanes, un poble on està la millor carnisseria de la comarca. Hi vam anar amb el spider descapotat i amb una temperatura exterior propera als 0 graus. El Johny inistia en que era per gaudir de la posta de sol encara que jo creia que a través de la finestra es podia veure més o menys igual.

Vam comprar un conill que vam fer a les brases de la ximeneia i un embotit que jo no havia provat mai; el pa de fetge. Uau!!! Senzillament exquisit.

El matí següent vam fer una volteta amb el Johny per baixar el sopar i per fer forat per l'estofat de senglar. Un cop més vam agafar el cotxe per anar de compres, aquest cop a La Jonquera (lleig de collons), i durant el trajecte el Jonàs em va explicar les seves batalletes d'adolescent terrible per aquelles terres. En arribar, el Christian, amb el seu kymono de Bola de Drac enfundat, ens esperava amb la taula parada i l'excelent civet de senglar preparat per ser ingerit. Deliciós! El punt i final perfecte per les meves 24h a Cantallops.

Gràcies amics!

La Bella Napoli

2011-12-02T18:37:00.001+01:00

La Bella Napoli del carrer Margàrit és un italià que s'ha convertit en un clàssic de Barcelona. Però malgrat els anys que porta en actiu encara manté la qualitat de les primeres èpoques. Avui mateix per exemple al Que fem? de La Vanguardia han fet un article sobre els millors italians de la ciutat i la Bella Napoli estava inclòs a la llista. Per cert, prou ja de fer rankings de tot no?

L'altre dia hi vaig tornar a anar després de molt de temps. De fet feia més de sis anys pq li vaig preguntar al cambrer quan feia que havien fet la reformes i em va dir que pels voltants de 2004. Entenc que fessin la reforma, el local ara està en millors condicions i és més agradable, però jo crec que ha perdut una mica d'aquella gràcia que tenia abans.

Hi vaig anar amb la Mar, l'Helena i la Sònia que ara feia com més d'un any que no ens veiem els quatre junts. Elles van fer pizzes que estaven espectaculars, especialment la de tòfona. Els meus spaghettis alle vongole també estaven de conya. El que menys em va agradar va ser el tiramisú, sincermanet l'he provat molt més bo en altres llocs.

Si esteu pel voltants del carrer Margàrit i teniu ganes d'italià ja sabeu...

La Bella Napoli (al loro amb la web!! no té desperdici)

C/Margarit 14 (Mapa)

Ver Restaurants en un mapa más grande

Rio Teppan, la pizza japonesa!

2011-11-22T19:15:00.007+01:00

Fa unes setmanes vam descobrir amb la Tina aquest petit restaurant japonés que es troba entre el barri de Gràcia i Sant Gervasi, el Rio. Es un mini restaurant dels que m'agraden, on et sents com a casa, tant pels propietaris (un espanyol que va estar afincat al Japó durant molts anys), com per l'ambient que s'hi respira. No hi ha espai per gaire gent, això també m'agrada i no saps com però et fan sentir bé. De fet, ja hi hem anat un parell de vegades en poc temps.

A Rio, l’okonomiyaki (la famosa “pizza” japonesa a base d’ou, fideus, cols i carn de porc) cuinat al Teppan (planxa) és el plat que té més èxit però omple que no vegis!! Jo avui no puc ni respirar i ja han passat unes bones hores des de l'hora de dinar.

A part, tenen yakisoba i altres plats bons. Fan un menú d'uns 9 euros al migdia que val la pena.

Rio Teppan
Minerva, 6
Barcelona
T. 93 368 32 65
http://www.rioteppan.com/

Ver Restaurants en un mapa más grande

La Reserva

2011-11-19T18:45:00.003+01:00

Seguint amb la moda imparable de les hamburgueseries a Barcelona l'altre dia em van portar a una al barri de Gràcia. Vam fer un sopar de comiat pel Pelut, que se'n va un parell de setmanes a La France, i el Queco ens va portar a La Reserva, un restaurant especialitzat en carns i hamburgueses.

Diria que el restaurant ja existia abans, però els xavals que ho porten ara ens van dir que feia poquets mesos que havien obert. Vam anar amb una oferta de eltenedor.es i ens van fer un 40% de descompte en el qual era obligatori agafar-se primer i segon. Tots vam menjar hamburguesa ja que la resta de carns tot i ser molt tentadores tenien un preu un pelet elevat. Les burguers estaven prou bones, unes més que les altres, sobretot pel pa que portava cadascuna. La decoració del local no acompanyava gaire (diria que no deuen haver canviat res del que hi havia abans) tot i així noslatres ens vam trobar prou bé.

Va ser molt bo perqué la meva hamburguesa me la van portar a taula... sense hamburguesa!! Sí, sí, com ho sentiu. Van muntar tot el plat i es van oblidar aquest "petit detall". Un cop els hi vam dir i es van excusar ens van portar una ració extra de patates, ens van convidar a una tarta de formatge de postre i també a uns orujos. Realment van estar esplèndids. Apa! Els amants de la carn ja teniu un nou lloc per anar a provar.

Bon profit!

La Reserva
C/Neptú 36 (Mapa)

932 172 477

Ver Restaurants en un mapa más grande

El Matagalls (per Sant Marçal)

2011-11-14T19:31:00.003+01:00

Abans de l'estiu vaig pujar per primer cop al Matagalls amb el Pelut. El vam coronar per la banda de Collformic i aquell dia em va semblar genial. Fa uns caps de setmana el vaig fer amb el Jordi pel costat de Sant Marçal i diria que encara em va agradar més. Tota la primera part de l'ascensió es fa per una fageda i aquell dia els colors que hi havia eren brutals. Potser en una altre època de l'any no té tanta gràcia com ara a la tardor però el que està clar és que si pujes per una banda o per l'altra tens la sensació d'estar en dues muntanyes diferents.

La pujada per Sant Marçal és un pel més durilla i també un pel més llarga que per l'altra banda (1h 45min de pujada amb mooolta calma). Els primers 30 minuts tot i ser preciosos són bastant durets. Com aquell qui diu acabes de baixar del cotxe i encara no has pogut entrar en calor que ja estàs suant i esbofegant. Gairebé tot el recorregut és per dintre del bosc i només al final del tot s'aclareix i tens les vistes de tot el que envolta a la muntanya.

Si hi aneu, intenteu arribar d'hora, primer perquè llum de l'alba és la millor per fer fotos i gaudir del paissatge i segon perquè quan més tard més gent i cotxes us trobareu.

Apa!!

Ruta:

    Cotxe des de Barcelona: 1h 15min
    Desnivell: 600m
    Temps: 3h
    Dificultat: Mitjana
    + info

Ver Matagalls (per Sant Marçal) en un mapa más grande

El Barroco a Cadaqués

2011-11-01T20:38:00.011+01:00

Aquest cap de setmana que era pont, he estat a Cadaqués i la zona de Cap de Creus, i vaig poder disfrutar del menjar libanés d'El Barroco. Quan vaig entrar em vaig quedar maravellada de l'espai, podríem dir que s'assembla una mica al disseny de l'arquitecte austríac Hundertwasser ja que combina natura sobre tot plantes i verd amb arquitectura. En aquest cas la terrassa del restaurant és preciosa, tenen un pati increible i la casa per dins, on viuen els propietaris, és maquíssima també.

El menjar és purament típic libanés, però em va encantar que l'hummus, mutabal i totes les pastes que fan (pebrot, iogurt, tonyina,...) no estiguessin gaire picades, sino que quedaven més espesses i de fet és com m'agrada. El tabule i tagín de xai estaven increibles també. Quan tinc la sort de disfrutar d'un àpat siri o libanés sempre acabo pensant que la cuina aquests pobles senta realment bé.

S'ha de dir que l'amo a part de ser encantador, es posa a tocar el piano quan gairebé no queda ningú més al restaurant. tot un honor jeje

Algunes fotos del restaurant:

https://picasaweb.google.com/111884785760370388269/CadaquesDaliRestaurantElBarrocoGaleryMuseum

El Barroco

c/ Nou, s/n, 17488-Cadaqués (Girona)
tel: +34 972 258 632
email: info@elbarroco.net
www.elbarroco.net

Vull recomenar també l'Hostal Veh í on el tracte i ubicació són excellents.

Cafè Camèlia

2011-10-31T12:34:00.002+01:00

Explorant llocs per treballar a prop de casa he trobat el Cafè Camelia. Està al c/Verdi, un parell de carrers per sobre d'Astúries, i és un lloc de l'estil de La Nena (c/Ramon i Cajal) però amb les cambreres més simpàtiques.

Ho fan tot elles mateixes (diria que les que ho porten són dones) i tenen molts tipus de dolços i diria que també entrepans, quiches i altres platets per l'estil. La llista de cafès i tès és interminable i m'han dit que en breu començaran a tenir també sucs de fruita variats.

Pel poc temps que porten oberts ja hi ha bastanta gent, així que probablement en breu serà difícil anar-hi a treballar i trobar una mica de tranquilitat. Tenen wifi obert i l'ambient és femení, tranquil i agradable.

Cafè Camèlia

C/Verdi 79 (Mapa)

Ver Restaurants en un mapa más grande

Celler Cal Marino

2011-10-30T19:03:00.006+01:00

El passat dijous vaig fer la inauguració de la expo "Cara a Cara". Després del stress de la jornada laboral (l'Olga sap de que estic parlant) i els nervis de la inauguració vam decidir anar a fer una mica de pica-pica amb els que quedàvem.

Per recomanació del Palomo vam anar a petar a Cal Marino una mena de bodega-bar-celler que està al c/Margàrit. Vam picar algunes coses, i tot i que van anar un pel lentets en servir-nos-les, tot estava força bo. Teníen bastanta varietat; platets de formatges, tapetes, molts tipus de croquetes, algunes cosetes calentes i tot a un preu força raonable. L'espai també està força bé, ja que molt del menjar està a la vista i així resulta fàcil escollir el que et ve més de gust, i també per la decoració que juga una mica amb l'estètica dels antics cellers i les actuals tendes de vins.

Si esteu per allí apropeu-vos a picotejar alguna cosa a veure que us sembla.

Per cert, visca el Poblesec!!

Apa, bon profit!

Celler Cal Marino

C/Margarit 54 (Mapa)

Ver Restaurants en un mapa más grande

Bar Calders

2011-09-01T12:16:00.003+02:00

Font: Series BCN

El carrer Parlament, on es troba la famosa orxateria Sirvent, està començant ser un carrer amb una oferta gastronòmica bastant interessant. Fa pocs dies hi vaig anar amb el Palomo i em va portar al Bar Calders, que deu el seu nom a l'escriptor català de nom Pere.

L'espai i l'emplaçament del bar són ideals. Té una terrasseta molt agradable (i concorreguda) en un cul de sac i el bar és un local antic amb sostres alts i gran vidrieres. Vam fer un parell de cervesetes i com no unes braves (gairebé una obligació si vas a un bar amb el Palomo). A part d'això, durant la hora i mitja que vam passar allí dins, ens vam portar una paperina amb un aperitiu estil oriental i ens van oferir també de franc pinxitos amb un xoricet molt i molt bo.

Un bon descobriment el Bar Calders. Gracias Palomo!!!

Bar Calders
C/Parlament 25 (Mapa)
Pàgina a Facebook
933299349
Horari de 8:30 fins 2:00-3:00

Ver Restaurants en un mapa más grande

Gintonic's al Deuvedes

2011-08-11T11:12:00.003+02:00

Font: Gotesan

La transformació del negoci de l'audiovisual ha tingut conseqüències molt importants en els darrers anys. Han sorgit noves empreses i conceptes com Napster, el P2P, Spotify o Netflix però també han desaparegut d'altres que en el seu moment varen ser molt importants. Tothom recorda el Virgin i el Blockbuster que fa no gaire temps van haver de tancar la paradeta degut a la nova forma en que es consumeixen avui dia aquest tipus de continguts. Però i les tendes de barri on es llogaven películes o es podia comprar música? Què està passant amb aquests petits negocis? Molts d'ells no podran aguantar i es veuran obligats a xapar, però d'altres estan buscant noves fòrmules que els hi permetin sobreviure.

Un exemple d'això és la tenda Deuvedes del barri de Gràcia. Ahir van fer la inauguració de la seva nova versió com a bar de cocktails. A part del negoci del lloguer de películes, que segueix, han muntat un bar dins de la tenda on a partir del vespre i diria que també durant la resta del dia serveixen begudes i gintòncs high-class.

Val la pena que us hi passseu. Els preu estan bé per la qualitat que ofereixen i és una bona alternativa per a passar aquests dies calorossos d'estiu amb una beguda fresqueta a la ma.

Recomació del Roger i la Isabel. Merci!!!!!

Deuvedes

C/Martinez De La Rosa, 71
08012 Barcelona

Ver Restaurants en un mapa más grande

Un cap de setmana pels voltants de Calldetenes

2011-07-28T17:37:00.000+02:00

Fa ja més d'un mes que vam pujar a passar el dissabte i el diumenge amb la Tina i el David. De fet vam pujar el dissabte per la tarda i baixàvem el diumenge si fa o no fa a la mateixa hora. Pujar a Calldetenes sempre està de conya pq és garantia de bon menjar, passejades amb les gosses i unes "rises" amb la Tina i el David.

Aquest cop no va ser una excepció i per això van ser uns dies, o si més no unes hores, molt complertes. El dissabte, tot just després d'arribar ja vam anar a fer una voltelta. Vam pujar al puig de Sant Feliuet on es troba l'esglèsia de Sant Feliu de Savassona un dels llocs llegendaris de la comarca d'Osona. En aquest indret, segons la llegenda, hi feien en altres èpoques execucions de bruixes i heretges i sempre ha mantingut aquesta fama de lloc encantant i misteriós. De fet, el mateix David, home terrenal al 100%, va patir en aquell mateix puig l'única experiència paranormal de la seva vida.

Un cop feta la caminadeta i ja amb una mica de gana vam anar a sopar a un lloc molt recomanable; el Restaurant Les Set Fonts de Folgueroles. Com el seu nom indica es troba al costat de les famoses set fonts d'aquest poble on abans la gent anava a recollir l'aigua fresca. El restaurant és a l'aire lliure, sota una pineda i amb grans taules i bancades de fusta; ideal per anar-hi amb gos!! És un lloc de carns a la brasa i a part tenen molts altres opcions. Jo, com no, em vaig fotre peus de porc. Estaven boníssims!!

El dia següent va ser de bastanta ruta i moviment. Després de degustar un esmorzar amb "negrito" inclòs vam enfilar cap a la riera major, a l'alçada de la Malafogassa. En un tres i no res ens estavem banyant en un gorg d'una riera on no hi passava gairebé ningú (però els que passaven tenien molt de perill oi Sara?). Després de la capbussada vam tirar cap a Tavertet (45min en cotxe des d'allí). Em va agradar, però estava tot tant perfecte que tenia un punt artificial. Vam dinar super bé a Can Baumes, a la terrasseta que hi ha a l'entrada per així poder asseure'ns amb les gosses. Després vam anar a fer una passejadeta i ens vam trobar a la Joana una excompanya meva de feina. Va ser molt bo!

El passeig pels cingles de Tavertet va ser espectacular. Si teniu vertígen o por a les alçades aneu en compte de no apropar-vos gaire als penyasegats. Després cansats i satisfets vam tornar a Calldetenes a recollir els "bàrtulos" i tirar ja cap a Barcelona.

Al setembre repetim!!

Restaurant Les Set Fonts

Parc de les Set Fonts
08514 St. Julià de Vilatorta
Tel. 93 812 2148

Restaurant Can Baumes

C/ de Baix, 2
08567 - Tavertet
Tel. 93 856 52 07

Picnic!! Però no a fer picnic sinó a fer brunch!

2011-07-20T12:21:00.010+02:00

Hola familia!

La setmana passada vam decidir amb l'Amrei que aquest estiu - com a les dues ens toca pringar i passar-nos tots aquests mesos de calor a BCN - aniríem a buscar diferents brunch per la ciutat i així no frustar-nos tant quan tothom estigui de vacances.

Qüestió que vam decidir anar a Picnic al Born. És un restaurant on pots anar a fer un brunch, o picar algo ràpid, sopar,... en el nostre cas no vam fer brunch perquè vam anar a dinar però és probable que hi torni algun dia a fer un brunch estrictament.

Vam prendre uns "tomates verdes fritos", com diu la mateixa pel.licula i estaven boníssims i despres un tros de carn argentina molt bona també. Les altres opcions tenien també molt bona pinta, ja que tots els productes són de molt bona qualitat. Es veu que fan uns postres deliciosos. Nosaltres aquell dia vam fer macedònia (estiu, mantenir la línia, aquest tipus de coses, jeje).

Si algun dia esteu pel Born, us el recomano molt. Potser no em va acabar de fer el pes l'ubicació però per la resta, és un lloc que val la pena anar a probar. Molt aconsellable pels amants del "brunch" i restaurants on primen la qualitat, productes ecològics, low cost,...

Picnic

C/ Comerç 1 (Mapa)

telf 93 511 6661

Barcelona

HORARI:

Lunes a Viernes mediodia 13:00 – 16:30

Martes a Sabado noche 20:00 – 00:30, cocktails hasta las 2:00

Sabado y Domingo brunch 12:00 – 17:00

El Matagalls (per Collformic)

2011-07-18T13:27:00.003+02:00

Dins del "pla d'entrenament" dissenyat pel Jordi i el Pelut per a la "marató d'Aigüestortes" entrava l'ascensió al Matagalls. Va ser divendres passat i hi vaig anar amb la Tana i el Pelut. Al ser també un dia entre setmana ens vam trobar molt poca gent i a més vam veure bastant de bestiar que es veu que els caps de setmana no hi és. Sort que duiem a la Tana ben lligada, pq a la que va veure la primera vaca quasi surt fugint fins a Barcelona. Encara que tingui pinta de gos pastor cal comprendre-la ja que probablement l'animal més gros que havia vist fins el moment a la seva vida era un colom.

Vam fer l'ascensió des de Collformic que pel que sembla és la més fàcil de les dues més habituals. Sincerament ho vaig agraïr pq després de 3h les cames ja no les tenia gaire fresques. Només pensar que a Aigüestortes tenim un trajecte de 6h amb les motxilles ja pateixo.

Un cop al cim vam fer uns entrepans, una mica de coca en recapte i unes avellanes mentre xerràvem amb la resta de gent que hi havia per allí. Vam arribar a ser 8 persones comptant-nos a nosaltres, un autèntic luxe si ho comparem amb els caps de setmana.

Aquest proper cap de setmana podré comprobar si aquestes darreres escapades han servit per alguna cosa i pateixo un pelet menys en les excursions pirinaiques.

Ruta:

Cotxe des de Barcelona: 1h
Desnivell: 500m
Temps: 3h
Dificultat: Mitjana

Ver Matagalls en un mapa más grande

Ruta al voltant de Siurana

2011-07-16T12:50:00.004+02:00

La meva nova etapa professional em permet fer coses que abans eren impossibles com per exemple marxar entre setmana a fer alguna escapadeta. Aquests dijous, que la Sara també tenia festa (vaya par!!), vam marxar cap al sud fugint de les plujes que descarregaven a Barcelona i al nord del país. Seguint les recomanacions del Pelut vam enfilar cap al Priorat i més concretament cap a la antiga i bonica vila de Siurana. No sé si teniu Siurana al cap, però són quatre cases molt i molt antigues, que penjen encerclades de penyasegats. Les vistes des d'allí són fantastiques i just al seus peus es troba el pantà de Siurana.

La ruta que vàrem fer la vam trobar al portal de turisme del Priorat on li posaven un nom ben romàtic "Records de Princeses i Guerrers". És una ruta prou fàcil (nivell 2 a l'escala Bertran) però que destaca per les increibles vistes de la primera part del recorregut. Camines per un camí de ferradura que voreja el cingles de Siurana i que té unes vistes privilegiades. Cal dir que si pateixes un pel de vertígen no és el lloc ideal per quedar-te a viure però a mi, que en tinc un pel, no em va fer cap cosa.

Un cop a baix et topes amb el riu Siurana; si tires a l'esquerra vas cap al sender dels gorgs que segur farem un altre dia i cap a la dreta vas cap al pantà, cap a Cornudella o un altre cop de tornada cap a Siurana. Pocs metres després d'aquest desviament vam veure un petit caminet a l'esquerra, gairebé imperceptible que portava cap al riarol. El vam seguir i ens vam topar amb un petit paradís; una cascadeta, un gorg i unes roques llises on estirar-se. Espectacular!! Hi vam parar i ja ens vam quedar allí per banyar-nos i per dinar. Buuuf!!!

Una horeta després vam seguir el sender i després vam tornar a pujar cap a Siurana. Aquest darrer tram va ser duret ja que el desnivell en només un quilòmetre és molt gran. Una beguda fresca i una terrasseta van ser necessàries per recuperar forces aban d'emprendre la tornada cap a Barcelona.

Ruta:

Cotxe des de Barcelona 2h

Distància: 5km

Temps: 2h30 min

Dificultat: mitjana

Ver Ruta al voltant de Siurana en un mapa más grande

La Pepita

2011-07-06T12:03:00.002+02:00

La Sara em va descobrir un cop més un bon lloc per anar a menjar. Es diu La Pepita i està a Còrsega cantonada Sant Agustí (molt a prop de Passeig de Gràcia). És un lloc de tapeo, però per on esta ubicat segur que també fan menú de migdia i esmorzars.

Font: TimeOut

Com el seu nom indica l'especialitat son els pepitos, però en femení, "les pepites". La cambrera, que era molt simpàtica, ens van dir que eren "pepites" i no "pepitos", pq eren més fines i més bones que els seus parents masculins; i tenia raó. Ens en vam partir una i realment estava molt bona i no omplia gens. Abans vam picar una espècie de trifàsic de tapes que estava molt bé.

Em va agradar molt el lloc i el tracte que ens van donar, però sobretot em va fer gràcia el menjar que oferien. Era creatiu, ben presentat i tenien coses que a Barcelona trobes a molts pocs llocs com per exemple el cazón a l'estil andalús.

Us recomano molt que hi aneu!

Bon profit!

La Pepita

C/ Còrsega 343 (Mapa)

Time Line Bar

2011-06-11T19:36:00.012+02:00

Us presento el Time line Bar. Com ja sabeu m'encanten els llocs on pots fer un Brunch, doncs aqui tenim aquest espai petitonet al mig del barri de Gràcia, on es pot disfrutar d'un brunch al mati dels caps de setmana o també uns fantàstics cocktails per la nit.

L'altre dia vam anar-hi amb la Blanca i ens vam prendre un Daiquiri de maduixa i un Cosmopolitan que estaven impressionants!!! No gaire carregats, una presentació molt original i molt bona qualitat de l'alcohol. Ho vam acompanyar d'un plat de tomaquets amb mozarella i un surtit de formatges.

Time Line Bar

C/Providència 3  Barri de Gràcia , Barcelona (Mapa)

Lunes - Jueves : 19h - 2h 
Viernes : 19h - 3h 
Sabado : 12h - 3h
Domingo : 12h - 2h  
Brunch  Sabado, Domingo y Días Festivos: 12h-17h

 www.timelinebar.com

Finde de nenes - Lissshhhbooaaa

2011-06-11T19:25:00.005+02:00

Al març vam anar amb les nenes; Blanca, Margot, Aroa, Roser, Marta, Alejandra a Lisboa. Finde de nenes!! Ens ho vam passar molt bé. Aquí sota teniu unes quantes recomenacions (en castellà) d'una amiga portuguesa.

Vam dormir al Poets Hostel Lisboa. Molt bona opció!!! Us el recomanem molt.

1. Chiado e Bairro Alto

Es una zona muy bonita y practicamente impossible no visitar. Es una zona con muchos barzitos y tienditas y una movida muy bonita. Tienes la BRASILEIRA que es una cafeteria muy conocida pues era donde iban grandes escritores en los anos 20 como por exemplo fernando pessoa.

En Bairro Alto, es justo al lado y es el stitio perfecto para beber una copita por la noche, el sitio donde yo iba bastante es un bar que se llama MAJONG, pero en el bairro alto casi que te diriva que lo mejor es perderse y encontrar al acaso un sitio que te agrade pues existen varios asi.

Ha um hotel que se chama (hotelchiado.com) tem um barzito en la terraça con una vista muy bonita.

para comer para cenar o para tomar una copa o un te hay un sitio que me encanta y pasava mucho rato que se llama vertigo

Café Vertigo

www.lifecooler.com

Travessa do Carmo 4

Lisboa, Portugal

2.MIRADORO DE SANTA CATARINA

es un miradoro donde puedes apreciar una parte del rio tejo y la puente vieja, hay una terracita con un ambiente bastante bonito pues hay casi siempre musicos a tocar...hay podeis pedir um "pastel de nata com canela" ; )) aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii que ganas de ir tanbien ; ))

3. LUX

es un bar discoteca de John Malkovich, tiene un ambiente mastante interessante 3 pisos, 3 ambientes pero con unas terrazas con vista ao rio muy lindas, pagan como 12€ con una bebida..muy buena musica y portugueses interessantes ; ))

www.luxfragil.com/

4. Torre de Belém/ Mosteiro dos Jeronimos

Es um simbolo muy conocido por simbolizar dos descubrimientos, pero lo mejor de visitar este sitio es que asi puedes ir a comer un pastelito de belém

(http://www.pasteisdebelem.pt/) esta es la mejor pasteleria ....e justo ao lado tienen el proximo...

5. Centro Cultural de Belém

es justo al lado de la torre y siempre tiene unas exposiciones muy interessantes...y normalmente las entradas no se pagan ; ))

6. Castelo de São Jorge

es muy bonito, tanbien si puedes ir desde el cientro de la ciudad a pie hasta el castillo pues ya veras que todo el barrio de graça y la moraria son preciosos, tanbien en estos dos barrios encontraras muchos sitios para ver escuchar una buena noche de fado.

http://www.clube-de-fado.com/

este sitio é precioso, el ideal seria reservar para poderen cenar y escuchar fado y un bueno viño tinto, te iba encantar.

7. Fados

si no hay siempre unos mas baratitos en el BAIRO ALTO, uno se llama CALDO VERDE y otro se llama PÁTIO DA MEMÓRIA en el BAIRRO DA AJUDA, tienen sessiones de fado amador todos los viernes

El Prat i el Delta del Llobregat

2011-04-15T13:12:00.002+02:00

El Pelut saciant la sed de la Tana

Per temes de feina, i perquè un parells d’amics treballen allí, amb el temps i unes quantes visites he anat descobrint la ciutat del Prat de Llobregat. La imatge que tenia abans era evidentment estereotipada, però a part d’àixò creia que era una ciutat que no tenia gaires coses a oferir.

Amb els anys i sobretot a través del Xavi, que treballa a l’ajuntament, he anat coneixent coses del Prat que m’han encantat i que m’han sorprès molt. Fa no gaire, per exemple, em va ensenyar mentre passejavem en bici per allí el conjunt urbanístic de les Cases de la Seda construides als anys 50 per donar habitatge als treballadors d’aquesta empresa. Em vaig quedar molt sorprès pq vaig tenir la sensació d’estar a qualsevol ciutat del nord d’europa i no al Prat. (mireu una foto)

També hi ha altres coses interessants com el delta, la Capsa, els horts urbans, la fira avícola (màxim exponent del pollastre de pota blava i també de la carxofa) i moltes coses que encara he de conèixer.

L’altre dia amb el Pelut i la Tana vam anar-hi a fer una volteta. Més concretament vam anar al delta i vam fer el caminet que hi ha des del mirador d’avions de l’aeroport (espectacular) fins a la platja, tot i que no vam arribar per falta de temps. Però aquest camí és un dels molts que es poden fer per la zona del delta. Alguns però, al ser reserva natural, s’han de fer respectant algunes normes, una de les quals és la den o anar amb gos (ho sento Tana).

Us recomano molt que un dia hi aneu (és molt fàcil aparcar). Porteu la càmera, els binocles, la bici, el banyador o tot al mateix temps i aneu a gaudir de la variada oferta del delta del Llobregat.

View Ruta al Delta del Llobregat in a larger map

Restaurant Pappa Sven

2011-03-14T16:26:00.002+01:00

La Isabel està que se surt i últimament no para de recomar-me llocs per anar a dinar. Això vol dir dues coses, una que la crisi a ella l'està afectant ben poc, i segona, que vol agafar al Diego en el rànking de "recomanadors" de Viatges Habibi.

L'altre dia em va recomanar un lloc que em va fer especial gràcia perquè se sortia del que és habitual; un restaurant de menjar suec amb el curiós nom de Pappa Sven. Potser es desconeixement meu, però a mi no em sonava cap lloc suec de menjar a Barcelona, encara que segur que n'existeixen varios. El més a prop que havia estat de menjar algo suec havia sigut, com no,les mandonguilles de ren de l'Ikea.

Hi vam anar a fer el menú de migdia amb la Sara el passat divendres i ens va encantar. Només obrir la porta ja notes per l'olor que es tracta d'un altre tipus de cuina (més "mantecosa"). Per 12€ ens vam menjar un menú molt però que molt bo. Les racions no són gaire grans, però jo ho prefereixo, ja que 3 plats més la mantega que et porten de picoteo són més que suficient. La decoració és austera però elegant i les parets de la sala interior són de taulons de fusta blanca imitant els de les típiques casetes sueques.

Es pot reservar i també es pot menjar de carta. La jefa ens va dir que els dimecres nit fan tapes sueques. Hi heu d'anar!!

Gràcies Isabel.

Restaurant Pappa Sven

C/Villarroel 22, Barcelona (Mapa)

Tlf. 932 928 239

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Restaurant Juanito Kojua

2011-02-28T18:34:00.004+01:00

Fa unes tres setmanes aproxidament, la gent de la Diputació Foral de Gipuzkoa em va convidar a una jornada que muntaven sobre tecnologia i participació ciutadana. Jo, encantat d'anar a Donosti i de sortir de la rutina de l'oficina, vaig acceptar content la invitació.

Font: Javier Lastras

Quan surts del teu país sempre veus coses que t'agraden i que a casa teva no es fan (i es podrien fer). La primera d'aquestes coses que vaig veure va ser que un cop acabada la sessió la gent no es va limitar a acomiadar-se i a marxar sinó que molts dels assistents vam baixar a un bar de la Plaça Gipuzkoa (on està la dipu) i allí mateix, d'empeus, vam fer el que ells coneixen com a "pote". Ho podríem traduir per fer el bermut ja que el que vam fer va ser simplement pendre un vinet o una cerveseta acompanyat d'alguna cosa de picar. però d'aquesta manera vam poder comentar coses en un entorn més relaxat i agradable i seguir temes que a la sala haurien quedat pendents.

Després del "pote" ja només uns 5 vam marxar a dinar. Em van portar a un molt bon restaurant del casc antic de la ciutat; el Juanito Kojua. Un local a l'antiga, amb menjar tradicional basc, on és gairebé impossible ressistir-se a cap dels plats que ofereixen. Vaig menjar-me un "cogote de merluza al la bilbaina" espectacular. Però el que més em va agradar van ser els postres. No eren cap coulant, no coulis ni coses d'aquestes. Eren postres de sempre; arròs amb llet, torrijas, flam, natilles, flam amb natilles etc. Jo em vaig demanar "leche frita" i us juro que em queia la llàgrima.

De tant en tant la feina pot deparar sorpreses ben agradables.

Agur!

Restaurant Juanito Kojua
C/Puerto 14, Donosti (Mapa)
943 420 180

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Rutilla per Collserola

2011-02-16T20:18:00.001+01:00

Poques ciutats del món poden dir que tenen un Parc Natural tan a prop com Barcelona. Collserola és una espai inmens que ofereix moltes possibilitats per fer esport i gaudir de la natura. Des de que tenim a la Tana les nostres activitats del cap de setmana han variat una miqueta i tot sovint anem a Collserola a passejar i a gaudir veient-la correr. Aquest dissabte passat hi vam anar i vam fer una volta molt agradable pels voltants del pantà de Vallvidrera, un petit dipòsit d'aigua que antingament servia per fer arribar aigua al barri de Sarrià.

Com als Ferrocarrils es poden pujar gossos, vam muntar a la Tana i vam fer unes quantes parades fins al Baixador de Vallvidrera. Des d'allí només cal enfilar cap al pantà, vorejar-lo per l'esquerra i seguir el caminet que porta fins al camí de Santa Creu d'Olorda. Seguint aquest camí enganxes amb el camí de Can Sauró que et torna a portar cap a la parada de ferrrocarils. Tot plegat 1h i mitja de caminar per un entorn agradable i respirant una mica d'aire pur, tan necessari aquests dies.

Anirem descobrint Collserola...

Mostra Ruta Pantà de Vallvidrera en un mapa més gran

El Jardí Botànic

2011-02-14T19:04:00.002+01:00

Fins fa uns dies el Jardí Botànic de Barcelona era un gran desconegut per a mi i suposo que ho és per a la majoria de gent d'aquesta ciutat. Després de la visita que hi vaig fer fa dos caps de setmana m'arrepenteixo molt de no haver-hi anat abans i li recomano a qualsevol persona que tingui una mínima sensibilitat per la natura i l'estètica que hi vagi.

Al Jardi Botànic de Barcelona hi trobareu un gran diversitat de plantes de zones geogràfiques que presenten similituds climàtiques amb el mediterrani. Si no recordo malament hi havia representades les zones de: Canàries, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica, Àustralia, Nord d'Àfrica i dues parts del Mediterrani. El emplaçament, les vistes i l'arquitectura del Jardí són magnífiques i si no fos pel circuit de cotxes telederigits que hi ha prop, la calma i pau que transmet aquest lloc serien absolutes.

Jo hi vaig pujar amb els meus pares i l'Angelito, que treballa allí com a jardiner. Ell ens va fer de guia i això evidentment va afegir un plus a la visita. A més, els dissabtes està oberta l'exposició de bonsais del Jardí que és realment espectacular.

Ja sabeu, si voleu fer una passejada tranquila i relaxant i aprendre una mica sobre la flora mediterrània pujeu al Botànic.

pd: l'abril el millor moment per anar-hi...

Jardí Botànic de Barcelona

C/ Dr. Font i Quer, núm. 2 Parc de Montjuïc, Barcelona. (Mapa)

Mostra Llocs visitats en un mapa més gran

Bar Llacuna

2011-02-11T13:55:00.002+01:00

En una zona on el percentatge d’empreses és molt elevat l’oferta de llocs per fer el menú del migdia és també molt elevada. Abunden normalment els locals sense personalitat, i amb un menjar prefabricat que presenten gairebé tots una carta de plats molt similar; “lomo con salsa roquefort”, “ensalada caprese”, “sanjacobos”, etc, etc.

Al 22@, que és per on jo treballo, hi ha un lloc que s’escapa d’aquesta dinàmica i representa una alternativa molt més bona, saludable i acollidora que molts dels restaurants de la zona (sobretot des de que no es pot fumar!!). Es tracta del Bar Llacuna que porta l’Àlvar, un amic de la Isabel. De fet va ser ella qui em va recomanar aquest lloc i des de llavors ja sóc un dels fidels.

El Bar Llacuna, està recuperat d’un bar de tota la vida del Poblenou, o això és el que a mi em sembla. Al migdia tenen una pissarra amb tres primers, tres segons i tres postres, cadascun amb el seu preu corresponent i així tu pots escollir el que vulguis i en l’ordre que vulguis; un sol plat, dos postres, 3 segons, etc. Les combinacions són moltes i així s’adapten a la gana i els gustos de cada client. A part el menjar és bo i es nota que està fet amb carinyo.

Per als que visqueu per la zona dir-vos que els divendres a la nit també obren i fan soparets.

Bon profit!!

Bar Llacuna
Carrer Llacuna, 88 Barcelona (Mapa)

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Restaurant Bacoa

2011-02-07T18:00:00.008+01:00

Quan una persona gairebé vegetariana et recomana un lloc d’hamburgueses això és un senyal inequívoc de que deuen ser molt i molt bones. La Carol, la meva companya de taula i amiga, em va dir que un americà que coneixen els va portar al que per ell era el millor lloc d'hamburgueses de Barcelona. Les van provar i es van quedar flipats.

Jo, com a gran fan del prat estrella de la cuina americana, estava ansiós per anar-hi i finalment el passat dijous va caure. Una casualitat rere l’altra va fer que hi anéssim la Sara, la Tina ,el Jaume i jo. Vam compartir unes patatones i cadascú es va demanar un peazo hamburguesa de 250gr. Estaven estupendes!!!

El Bacoa està just sota el Mercat de Santa Caterina, i és un local petitet amb molt poc lloc per seure. Hi ha l’opció de agafar les hamburgueses rollo takeaway o sinó provar d’anar-hi a una hora del dia que no hi hagi gaire gent. El cambrer em va dir que fa poc havien obert un altre lloc més gran, el Kiosko, tocant a Pla de Palau on ofereixen la mateixa carta.

Us deixo també una llista que ha fet un paio amb les 10 millors hamburgueses de BCN.

Gràcies Carol!! Hi tornarem!!

Bacoa

C/Colomines 2, Barcelona. (Mapa)

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Bar Velódromo

2011-01-19T17:18:00.004+01:00

El Velódromo és un dels clàssics de Barcelona. Va obrir pel voltant dels anys 30 i es va mantenir obert fins a finals del segle passat. Pel que m'han explicat va começar com un bar de cafès i tertúlies i durant la dècada dels 90, suposo que per sobreviure, es va reconvertir en bar de copes. Després d’anys de decadència, i degut a la jubilació del seu propietari, va tancar les portes al 2000. Anys més tard, 9 exactament, el Carlos Abellán fa agafar les regnes del local i el va reconvertir, mantenint la seva essència, en un immens bar tot-terreny.

Dic tot terreny perquè el Velódromo obre 21 hores al dia (de 6h del matí a 3h de la matinada) i serveix el que toca, o el que et vingui de gust, a qualsevol moment; esmorzars, vermuts, dinars, sopars i copes. A més de l'espai, que per si mateix ja és espectacular, la decoració ha sabut mantenir moltes de les coses antigues, com la barra, el vidres, l’escalinata, i como no la taula de billar, però incorporant al mateix temps coses noves i donant-li una "ma de pintura" que feia falta. Les tapes i els plats no són sorprenents però tots són de qualitat i ben cuinats. Encara que no es pugui reservar el lloc és prou gran per anar en grup i poder sopar sense gaires problemes.

Fa una setmana, per exemple, vam anar de sopar de reis amb les nostres respectives famílies. Vam menjar de fàbula i vam estar igual de còmodes com si estiguéssim a casa. Una pena que ens oblidéssim de fer alguna fotografia!

*A més a més, tot va començar allí...

Bar Velódromo

C/ Muntaner 213 (Mapa)

Mostra Restaurants en un mapa més gran

La Mola

2011-01-17T18:19:00.006+01:00

Gràcies al Jordi (i també al Pelut) m'estic tornant un nou aficionat a la muntanya. En poc més de mig any ja és la segona vegada que sortim, i pel que vam estar parlant l'altre dia, sembla que "l'ascensió" al Matagalls no trigarà en caure. Tiembla Pasabán!!

Aquest darrer dissabte va tocar la muntanya per excel·lència del Vallès; La Mola. Hi vam anar la Raquel, el Jordi, el Pelut, jo i per primera vegada també la Tana, que va gaudir com la que més de tot el trajecte. La pujada la vam fer pel Camí dels Monjos i vam estar gairebé dues hores per arribar a dalt, on hi ha el Monestir romànic de Sant Llorenç del Munt i un restaurant on sembla que s'hi menja bé però car. La primera mitja hora va ser bastant dura però no només per les rampes empinades sinó també pel meu lamentable estat de forma i el fet que la nit anterior haguéssim estirat més del compte.

Un cop a dalt vam gaudir d'uns entrepans i de les garrapinyades de l'àvia del Jordi (les millors que he provat!!). Feia solet i tot i que hi havia un pel de calitja es veia bona part del Vallès. Sota el peus de la muntanya es divisava Terrassa i la seva perifèria (Matadepera, Sabadell, etc.). Després del bon dinar i de descansar una estona vam iniciar el descens un altre cop fins al cotxe.

Ja tinc ganes de la propera sortida!!!

La Mola - Camí dels Monjos
Distància recorreguda: 6km
Dificultat: 2,5 en l'escala Bertran
x

Fotos Istambul

2011-01-14T13:00:00.002+01:00

Regala bigotis per Reis

2011-01-05T12:00:00.009+01:00

El Diego (un crac del disseny) ha col·laborat aquestes festes en un projecte per a Chocolat Factory. El resultat ha estat el producte Mr. Chocolate, que consisteix en una sèrie de bigotis fets amb diferents tipus de xocolata. Són genials!!! Ja estan a les tendes de Chocolat Factory, així que si voleu comprar un detallet per els Reis que sigui divertit i també comestible, els bigotis de Mr. Chocolate són una gran opció. Afanyeu-vos!!!

Tendes a BCN:

C/ Amigó, 53, Barcelona - 932 095 426
Av Diagonal, 557 (L'Illa), Barcelona - 934 440 123

Restaurant El Filete Ruso

2011-01-04T16:42:00.006+01:00

Aquest restaurantet es troba al carrer Enric Granados cantonada Rosselló, al mateix cor de l’Eixample. L’especialitat són les hamburgueses encara que fan també algunes altres coses, suposo que per els no carnívors. La decoració i l’ambient del local són molt acollidors, molt europeus diria jo. No sé com definir-ho però quan hi aneu ho entendreu. Només reserven una de les taules i crec que aquesta és per a més de sis persones. No deu fer molt que està obert, però sempre està molt a tope, així que si hi aneu, i no us agrada esperar a fora, intenteu trobar un dia i una hora que no siguin de màxima audiència.

Nosaltres hi vam anar ara fa uns dies i ens va agradar bastant. Vam picar unes braves, que estaven prou bé, però no superbones i després ens vam menjar un parell d’hamburgueses (de carn biològica de Girona). Tot i que havíem demanat la carn poc feta, ho estava molt i crec que això va espatllar una mica l’experiència. Malgrat això va haver alguna altra cosa que no em va acabar de fer el pes. Potser sempre he relacionat menjar-me una hamburguesa, per molt bonica que me la presentin, amb un ambient més informal i cutrillo. El Pokins va fer molt de mal. Serà qüestió d’acostumar-se...

Restaurant El Filete Ruso
Carrer Enric Granados 95 (Mapa)
93 217 13 10

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Asia a un lado, al otro Europa, y allá a su frente Estambul

2010-12-30T16:52:00.006+01:00

Part 1:

Aterràvem sobre les 13 hores a l’aeroport internacional Atatürk d’Istambul deixant darrera nostre un caos aeroportuari sense precedents del qual no havíem tingut cap indici ni havíem sentit cap notícia. Encara no érem conscients, però la sort ens havia acompanyat per primer cop en el viatge permetent-nos gaudir d’un pont que a molta gent se li estava a punt d’anar al traste. La curta escala a Zurich també ens havia fet constatar el que li havíem sentit dir al Tomàs Molina; més de mitja Europa es trobava sota cero i coberta per una ininterrompuda capa de neu.

Aterràvem i el sol lluïa a Istambul. La temperatura era de 22Cº. Una ciutat captivadora i descomunal ens estava esperant.

Part 2:

Després d’unes hores de passeig i una petita becaina a l’hotel agafàvem un tramvia que ens portaria a descobrir la nit d’Istambul. Creuàvem la Banya d’Or i enfilàvem les rampes que porten fins a la torre de Galata, entre els barris de Beyoglu i Pera. No estàvem preparats per el que en breu anàvem a descobrir. La quantitat de gent i de locals que hi havia en aquells carrers era desbordant, ens sobrepassava. Tot eren taules abarrotades de gent, uns bevent, uns altres sopant, els de més enllà ja de marxa i mentres, per la part central del carrer, fluïa un riu interminable de persones que sortien de no se sap on i anaven en no se sap quina direcció. Per baixar el subidon ens vam beure unes Efe’s Pilsen (gran cervesa per cert) i ens vam dedicar a rastrejar els carrers i els locals de la zona. Voltant, voltant, vam anar a parar a un lloc de “màxima eleganza” (com diria el Pelut). El Jaume i jo estàvem parats a la porta amb cara de babaus i flipant amb el nivelazo del local i de la gent que hi havia dins. Uns segurates amb la llista a la ma i un grup de gent fumant en una mena de terrassa a l’aire lliure ens miraven amb cara de “que cony foten aquests guiris aquí davant”. Nosaltres no paràvem atenció i seguíem hipnotitzats amb el glamour que es passejava davant dels nostres ulls, semblava que en qualsevol moment el “mismisimo” Guti apareixeria per alguna banda.

Cansats i veient que allí no entravem ni de miracle ens vam retirar vençuts cap a l’hotel.

Part 3:

Després d’un dia intens de turisme a la nit tornàvem a la càrrega. Era el segon round i perdíem als punts, però el combat encara no havia acabat; la nit d’Istambul encara no ens havia guanyat la partida.

Vam tornar a la mateixa zona que ens havia meravellat el dia abans i vam començar a buscar un bon lloc per sopar. La nit anterior havia estat una mica extranya en aquest sentit i havíem anat picotejant en un lloc i un altre sense trobar res que ens acabès fent el pes.

Fent voltes i veient l'overbooking de tots els garitos ja ens temíem el pitjor. Després d'una bona estona fent el cadgadubtes vam topar amb un restaurant que feia bona pinta i que a més tenia certa solera. Però veient lo petat que estava tot apuntava a que hauríem d'esperar bastanta estona per poder sopar. El cambrer no va fer més que corroborar les nostres sospites i ens va dir que com a mínim teníem per una hora. Bufff! - vam pensar els dos-. Quan ja estavem a punt de marxar cap a una altra banda, no recordo ben bé per quin motiu, vam abordar a un parell de turcs de la nostra edat que estavent fent un piti i semblaven també estar esperant taula. Els paios ens van dir que no, que no esperaven, que simplement havien sortit a fumar i encara havien de demanar els segons. Els hi vam explicar la nostra situació i sense pensar-s'ho ens van dir que ens asseguéssim amb ells. La sort ens tornava a somriure. Però aquí no es va acabar la nostra fortuna ja que la taula estava just davant la tele i estaven fent el Barça!!! Que grande! Em queia la llagrima d'emoció.

Ens vam deixar aconsellar per ells i ens vam fotre com el quico; tot estava deliciós. Vam començar a beure birrilles però el ritme que ells portavem era ja inigualable. En termes ciclistes ells eren la tete de la course i nosaltres el grup perseguidor. Es fotien els rakis com si fos isostar!! (si algun cop heu provat aquesta beguda sabreu que fot una castanya molt i molt bèstia). Un cop fora del local vam estar fent uns pitis, petant la xerrada i cantant cançons del Barça i del Galatasaray. Els paios se sabien la de "Sal del banquillo, Mourinho sal del banquillo"... gallina de piel. Semblava que arribava el moment de separar-nos i d'agrair-los-hi el favor que ens havien fet.

Part 4:

Amb l'educació que ens caracteritza els hi vam dir que si volien marxar o tenien plans o el que fos, que ens ho diguessin, que evidentment no hi havia cap problema. Però un cop més els Hiko i el Yalin (encara no els havia presentat) ens van dir que ni de conya, que anavem amb ells. El Hiko, advocat, i amb molta lavia (per no dir morro), ens va dir que intentaria entrar-nos en un lloc que ells anaven sovint però que no ens podia donar garanties, perquè era un lloc on era bastant difícil que et deixessin passar. Una llumeta es va encendre en els nostres caps, però cap dels dos va dir res. Caminavem pel carrerets i cada cop teníem més clar cap a on ens dirigíem. Si!!!! Era la disco que el dia abans ens havia semblat el pijismo màxim de la nit istambulenya!! Estavem alucinats. El Hiko, ens va dir "espereu aquí i quan us faci el senyal, veniu".

Ja tornavem a estar els dos palplantas a fora d'aquella disco tement-nos que un altre cop ens quedaríem a tocar de la glòria. El Hiko es va abraçar al segurata i després d'uns minuts de xarrera, brometes i catxondeo li va dir alguna cosa a cau d'orella; tot d'una va deixar de sonriure, es va girar cap a nosaltres, ens va mirar de dalt a baix detingudament com si estiguès veient a dos extraterrestres just arribats d'un altre planeta, va esperar encara uns segons més, que se'ns van fer enterns, i finalment va assentir amb el cap. Inmedatament el Hiko ens va fer el senyal i va somriure satisfet. Ja estàvem a dins.

Part 5:

Amb l'agraïment que ens caracteritza el primer que vam fer va ser convidar a una ronda de cubates. Amb tots els favors que ens havien fet sense coneixer-nos de res era lo mínim que podíem fer. Quan el cambrer ens va dir que els 4 cubates costaven 50€ vam estar a punt de rajar-nos, però ja se sap que quan els catalans estem a l'extranger sempre intentem trencar amb la fama que ens persegueix. Vam discutir-ho una mica i finalment vam decidir que al cap del temps només ens enrecordaríem de la bona nit que vam passar. 50€ (veu de nuñez)!!! Quin mal!! ; )

Un cop a dins, tot i que l'ambient era bastant recatadet, ens ho vam passar molt bé. Amb els pocs que vam parlar flipàven de que dos guiris, en el seu segon dia a la ciutat, haguéssin pogut entrar en aquella disco que per tant gent de la ciutat era un lloc prohibit.

Vam ballar i vam fer voltes per aquí i per allí fins que no vam poder més. Exhausts, ens vam despedir dels notres dos amics, o no, ara no ho recordo gaire bé i vam sortir al carrer per agafar un taxi. A tota velocitat el taxista enfilava el carrers de baixada fins al pont Atatürk mentre els dos contemplavem la bellesa nocturna d'Istambul. Sonava un canço de Zebda i el Jaume i jo la cantàvem amb una devoció fora del normal.

Consells:

Restaurant Yakup-2
Discoteca Nupera

Restaurant Nikkei

2010-12-22T17:17:00.002+01:00

Una ocasió especial sempre es mereix un lloc especial

El Pelut m’havia comentat la setmana passada que si el divendres volia anar a sopar amb ell, la Raquel, l’Angelito, el Jordi i la Belen. Evidentment vaig acceptar l’oferta i el divendres al vespre el vaig trucar per a que em confirmés lloc i hora. La conversa telefònica va ser un pel estranya i em va despertar algunes sospites; no em podia dir el lloc on anàvem a sopar, hi havia a més una altra sorpresa que no em volia dir i el més estrany de tot, havíem de ser molt i molt puntuals (qui conegui al Pelut sabrà lo estrany q és això ; )).

Quan vaig passar a recollir-lo per casa a baix ja esperava l’Angelito amb el seu abric de Miguel Strogoff (quina prestància!). Primer va sortir de la porteria el Pelut, i just darrera d’ell.... tachin!!!!! El Raúl!!!!!!!!!!! Que grande!! Quina emoció. Feia molt que no el veia, potser un parell d’anys, però el Raúl és d’aquelles persones a les que els anys de distanciament no afecten en res a l’estima que els hi tens.

Finalment ens vam trobar tots en un creuament qualsevol de carrers de Gràcia i després de les abraçades i petons de rigor el Pelut va dir: “Ja hi som”. Tots vam mirar al nostre voltant, vam inspeccionar cadascuna de les cantonades i suposo que vam pensar “aquest tiu està de conya”; però estàvem equivocats.

El Pelut va picar a la porta d’uns baixos i al cap d’uns segons una persona va aparèixer a l’altra banda i ens va convidar a passar. Estavem entrant a casa d'algú i ni jo, ni diria cap dels altres, savia que estava succeïnt. Segons més tard, encara amb cara de flipats, ens explicaven que aquella casa era realment la casa d'algú però que cada divendres i dissabte nit es convertia en el Nikkei, un restaurant pseudo-legal de cuina mestissa japonesa. Jo estava meravellat. Vaig trigar encara uns quants minuts més en pair la informació i entendre ben bé com funcionava aquell tinglado.

La cosa va de la següent manera: fan només divendres i dissabte nit, tothom ha d’estar assegut a taula a les 22h, hi ha un menú degustació d’uns 13 platets i el preu és de 23 € per persona. No hi ha més opció.

Tot el que vam menjar estava bastant bo i va haver alguns plats que realment ens van encantar. El cuiner (un nikkei) i els cambrers van estar genials i molt atents amb nosaltres explicant-nos el que menjàvem i l’origen d’aquell tipus de cuina.

El seu estatus alegal fa que la seva supervivència estigui en perill, així que si voleu una experiència diferent, amb un menjar bo i a bon preu truqueu ràpid al Nikkei i feu la reserva.

PS: Pelut, volies entrar en la nova secció del bloc “Friends Choice” i no savies com fer-ho?? ; ))

Restaurant Nikkei

645117071 - Gràcia

Lolita Bakery i Cup&Cake - berenars, merendoles, mmm

2010-12-05T19:54:00.010+01:00

Hola família, aquesta setmana m'he passat pel Cup&Cake i Lolita Bakery, dos tendes a Barcelona on fan pastissets i cupcakes que s'estan posant molt de moda.

Ideal per berenars, regals, sorpresetes, merdendoles :)

Cup&Cake Barcelona
Enrique Granados 145 (Mapa)

Lolita Bakery
Portal Nou 20 (Mapa)

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Federal café - el brunch ideal

2010-12-05T18:54:00.015+01:00

Us presentem un lloc molt especial, el brunch ideal de Barcelona segons la meva opinió humil però molt "sibarita" també. És el Federal Café.

Han obert aquest estiu a Barcelona, al costat del mercat de Sant Antoni.

Un espai molt lluminós, decorat amb molt bon gust, tots els detalls molt ben treballats, tres pisos; ojuuuu que una terrassa ideal per anar-hi quan fa bo.

Avui hem anat amb la Blanca ja que ahir no vam poder sortir cap a Lisboa després del show amb la vaga de controladors aeris i la veritat és que ens ha ajudat a oblidar-nos del nostre viatge frustrat a Lisboa i disfrutar de la notra ciutat en un lloc molt especial. No trobàvem el moment de marxar!!

A la carta trobareu pastissos, esmorçars, sucs, entrepans, quiches, cups&cakes, però sobre tot val la pena menjar un brunch amb ous de molt bona qualitat acompanyats d'unes torrades, amb diferentes combinacions com espinacs, bacon, formatge, xorissets, tomaquet,... molt per triar però tot té una pinta boníssima que entra pels ulls però quan ho probes et quedes amb ganes de quedar-te hores i hores, i anar probant diferents "manjares".

Us recomano arribar, agafar lloc a la taula del centre del pis d'abaix, agafar un diari, demanar un cafe i un suc de pomelo i taronja, al cap d'una estona demanar uns ous amb pa i formatge i bolets (el que m'he demanat avui). Si us quedeu amb gana sempre podeu probar el pastís de pastanaga i fruits secs que és una delíciaaaaa!! Bon café també.

El toc del nord d'Europa és evident. Per sort poc a poc a Barcelona comencem a tenir llocs d'aquest estil, on estrangers i apassionats viatjers ejem ejem podran sentir-se com a casa i disfrutar d'una estona (o tot el dia).

Ahh, m'oblidava, podeu comprar també cup&cakes, chutneys, i altres delicatessens.

Federal Cafe

C/Parlament 39

Horaris: els trobareu a la web

Tancat dilluns

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Restaurant La Pubilla

2010-11-30T19:36:00.006+01:00

Font: Morro fi

Un cop més el Diego ens va recomanar un lloc al que no es pot deixar d’anar; el restaurant La Pubilla. Sé que alguns de vosaltres ja hi heu anat oi Pelut, Bea i Esteve? Però potser altres encara no el coneixeu i ja us dic que val molt i molt la pena.

És un restaurant relativament nou que es troba a la Plaça de la Llibertat de Gràcia, just a sota del mercat. El local devia ser algun negoci de tota la vida que els nous propietaris han reformat però conservant moltes de les coses d’abans. La que crida més l’atenció és potser el cartell que hi ha fora on posa amb una bonica tipografia antiga “La Pubilla”. El lloc és sobri i modern al mateix temps però així i tot et fa sentir còmode un cop ja estàs assegut a taula.

Fan cuina catalana de mercat, però el que està bé d'aquest lloc és que tenen diverses fórmules per a les diferents hores del dia i els diferents dies de la setmana.

Font: Dani López

Fan esmorzars normals
Fan esmorzars de forquilla fins a les 12h
Fan aperitius i vermuts
Entre setmana fan menú de migdia
El cap de setmana fan només carta
De moment no obren per les nits, però no sé qui em va dir que s’estaven plantejant obrir i fer tapilles (ja es veurà)

La Sara i jo vam anar-hi dissabte per dinar i vam fer carta.Vam menjar de fàbula, sobretot els segons, bacallà la Sara i jo un cruixent de peus de porc. Només unes hores abans hi havien estat la Bea i l’Esteve que havien coincidit també amb el Pelut. Vaya tela!!!

El proper dia hi anem tots plegats i ens fotem un super esmorzar de forquilla!!

Restaurant La Pubilla
Plaça de la Llibertat 23 (Mapa)
93 218 29 94

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Fotos Etiòpia

2010-11-18T11:23:00.003+01:00

Un dia al Delta de l'Ebre

2010-11-15T18:21:00.027+01:00

Fa un mes aproximadament que vam anar a passar el dia al delta i encara no havia trobat una idea per escriure el post. Donant-li voltes (tampoc gaires) al perquè no en trobava cap he arribat a la conclusió que aquell va ser un dia peculiar. Fent una metàfora artística podríem dir que va ser com un mosaic; una sola historia, però composada de moltes petites tessel·les.

Ens trobem a Can Ros i quan entro l’Ángel ja hi és. Mentre esperava s’ha pres un cafè i ha comès el primer error del dia ja que Can Ros té moltes coses bones però el cafè no és una d’elles. Poc després arriba el Pelut amb cara de no trobar-se bé i diu que té l’estómac fatal. Per compensar-ho es pren un vichy i ens partim un entrepà de truita d’alls tendres (ideal pel mal de panxa, no ho sabíeu?).
Pugem fins al meu replà i entre els tres baixem una tele de 20 kilos per les escales. Sí, si que tinc ascensor, però encara que no us ho cregueu, és tan estret que la tele no hi cap. Baixem els 8 pisos fent relleus sincronitzats un pis cadascun.
Arribem a Riudoms i anem a buscar al Jaume. Sorprenentment ja està llevat i preparat per marxar. Abans però fem un mini esmorzar a base de coca de recapte a la seva cuina. El Pelut continua tenint la panxa fotuda però tot i així es menja una parell de talls de coca (ceba i pebrot, aliments altament recomanables per a estómacs delicats)
Finalment arribem al delta; llueix el sol i fa un dia esplendorós. Lloguem unes bicis i sortim a la carretera. Val la pena haver baixat només per estar els quatre pedalejant tranquil·lament entre els camps d’arròs.
Arribem fins a la platja i deixem les bicis per fer algunes fotos i caminar una estona. En començar la tornada la bicicleta de l’Angelito es trenca i es queda sense pedal. Tenim un problema important però a cap de nosaltres se li acut mirar el quadre de la bicicleta on hi ha enganxat el telèfon de la tenda de lloguer de bicis; som així de llestos. El Jaume i jo comencem la tornada com si es tractés d’una contrarellotge del tour i el Pelut i l’Ángel es posen a caminar. Tenim hora per l’arròs i tot apunta a que arribarem tard.
Arribem follats amb el cotxe i entro derrapant amb freno de ma inclòs al parking del restaurant. El Jaume, el Pelut i l’Ángel flipen i per uns instants s’avergonyeixen de ser els meus amics. Entrem i com era de preveure hem perdut la taula. La nostra cara de desesperació ens delata i l’excusa de la bici serveix per a que després d’una petita espera ens trobin un forat.
Els deliciosos arrossos que ens mengem banyats amb el vi i d'altres alcohols converteixen el dinar en un moment d’exaltació de l’amistat i de bon rotllo màxim. El pelut sembla haver oblidat definitivament els seus dolors de ventre.
Passegem al costat de la gent de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre pel novíssim pont que uneix aquestes dues poblacions separades pel riu des del seu naixement.
Tornem a Riudoms a recollir les coques, l’oli i les avellanes. L’Ángel descobreix un paradís en la tenda de productes fitosanitaris dels Mestre.
Parem a una estació de servei i mentre el Jaume realitza unes trucades de cabdal importància els altres mantenim una conversa sobre les dificultats que es presenten a la vida.
La cua que ens trobem és l’excusa perfecte per fer una partida de password. Jaume i Pelut Vs Angelito i Borja (duelo de titanes). Finalment quedem empatats a 7 tot i que el Jaume i el Pelut van en avantatge tota l’estona. Els piques Borja – Jaume fan les delícies del Pelut. (Jaume, algun dia em guanyaràs no et preocupis)
Arribem a Barna i ens anem despedim en comptegotes sabent que acabem de passar un gran dia plegats.

Aquí les teniu, aquestes són les petites tesel·les que composen el bonic mosaic titulat “Un dia al Delta de l’Ebre”.

Restaurant El Racó del Riu
Avinguda de l'Ebre s/n, Sant Jaume d'Enveja (Mapa)
+34 977 468 378

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Bar Elephanta

2010-11-09T17:18:00.017+01:00

Ja feia temps que hauria d'haver posat un post sobre l'Elephanta i mai trobava el moment. Doncs ara que tinc una estona, vull fer un homenatge a aquest petit lloc encantador dins del barri de Gràcia. Ells ja són coneguts per molta gent com un dels llocs més famosos on fer gintonics. De fet, fa uns dies els van premiar com els finalistes dels millors gintonics de Barcelona!! uauauauauuauuauuu!!!!!

Per mi lo dels gintonics, és un petit detall més dins de la llista de moments de carinyo que em desperta aquest bar; per mi l'Elphanta són la Núria i el Pau, converses profundes i confessions, records d'una nit esplendorosa amb família i amics celebrant l'exposició Ecole des Sables, celebracions d'aniversari de l'Elephanta amb globos, cintes i colors; moments de solitud amb llibre en mà, retrobament amb amics, passar l'estona,...

Pocs llocs abarquen un espai tan diminut, on poder disfrutar de moments diferents. Per això, per mi, l'Elphanta és únic. I no només per mi, la gent no se sent indeferent. Tornen, tornen i tornen. És un exemple clar de que el lloc el fan les persones i la Núria ho té claríssim. Ha impregnat el bar amb la seva al.legria, naturalitat i "on tothom és benvingut".

Gintonics de mil tipus, humus i altres tapes boníssimes, té de varietats i gustos infinits,... us esperen!!

Elephanta

Torrent d'en Vidalet 37
08012 Barcelona
Tel. 932 376 906
HORARI
de dill. a diss. desde 18h. diumenges desde 17h.
CONNEXIÓ WI-FI

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Bodega Sepúlveda

2010-11-08T19:39:00.007+01:00

Només van ser sis setmanes de l’estiu de 1999 però van ser suficients per mantenir els nostre lligam durant més de onze anys. La Mar, el Roger, l’Arvin i jo ens vam conèixer a Berkeley, oest dels USA, quan els quatre i molta altra gent vam coincidir a la universitat d’estiu.

Durant aquests anys les nostres vides han canviat i molt però tot i així ens hem seguit veient amb més o menys freqüència. Un cop o dos a l’any fem un sopar els quatre junts i rememorem les batalletes d’aquell estiu al mateix temps que ens posem al dia de les novetats de cadascun de nosaltres; feina, fills, etc.

Aquest cop va ser el Roger qui va escollir el lloc on anar a sopar i va encertar plenament, com era d’esperar. Ho dic perquè el Roger sempre és una assegurança quan es tracta de triar un bon lloc per entaular-se (Roger, vols ser col·laborador de luxe de Viatges Habibi?). Vam anar a la Bodega Sepúlveda, un local dels de tota la vida que ha sobreviscut gràcies a la seva aposta per la cuina de qualitat (i catalana). És un local amb solera que manté en la seva decoració reminiscències del seu passat de bodega de barri. Barcelona conserva encara molts d’aquests llocs (Ponsa, Bodega Manolo,...) que a més de fer una bona cuina et fan sentir còmode i a gust des del moment que entres per la porta.

Vam fer un pica pica de moltes cosetes i vam culminar amb un entrecot de vedella de Nebraska que estava super tendre. Els preus piquen una miqueta però estan justificats sense cap dubte. És recomanable anar-hi a l’hivern per a que així el fred compensi l’excés de calories que ingereixes. Hi ha mil plats per escollir i a més sempre tenen les recomanacions del dia (que és on ens vam quedar nosaltres). Les croquetes de cabrales i els cigrons són segons el Roger alguns dels plats estrella.

Bodega Sepúlveda

C/Sepúlveda 173 bis (Mapa)

Tlf. 93 323 59 44

Mostra Restaurants en un mapa més gran

Restaurant O meu lar

2010-10-20T17:29:00.005+02:00

La feina de buscar restaurants se sembla en certa manera a la de buscar noves promeses futbolístiques. Els grans clubs com el Barça o el Madrid tenen una amplíssima xarxa de contactes i “ojeadores” per tot el món que els hi serveix per detectar aquells joves jugadors que tenen un futur prometedor. A la que algú destaca en un terreny de joc del planeta, el club rep una trucada que l’avisa que s’ha de tenir en compte a fulanito o a menganito.

Doncs Viatges Habibi en aquest sentit és com si també fos un club, però un club modest, modestíssim. En canvi, aquesta modèstia, no l’impedeix comptar amb alguns "ojeadores" d’autèntic luxe i prestigi. Un d’aquests és el José Luis, alias Palomo, que s’encarrega de la zona sud de Barcelona, més concretament del multicolor i ple de vida barri del Poble Sec.

L’altre dia de visita a la seva nova vivenda em va portar a sopar a un restaurant galleg del carrer Margarit. Jo l’havia vist algun cop de fora perquè a prop hi ha o hi havia La Bella Napoli, un bon restaurant italià. O meu lar, així és com es diu el restaurant, és un restaurant galleg ben nornal. La decoració és molt casolana i familiar i les parets estan plenes (malauradament) de trofeus de caça. Els cambrers són com els de molts gallegos; homes, baixets, grassonets, simpàtics i tocant la cinquantena.

Aquest lloc és conegut per la carn, així que si hi aneu, no us oblideu de demanar-ne. Per la resta, les tapes són les típiques que pots trobar en qualsevol gallego. Nosaltres ens vam partir un pedazo solomillo de vedella gallega que estava de muerte, però els paios que teníem al costat es van fotre la vaca sencera. Els hi van portar tres peces espectaculars i també aquelles pedres calentes en les que te la pots anar fent al teu gust. Buff!! Feia molt bona pinta.

Reprenent el tema del “ojeador” esperem que en breu el Palomo ens aporti una nova perla per poder posar a Viatges Habibi. Gracias maestro!!

Bon profit!!

Braseria O meu lar

C/Margarit 24 (Mapa)

Tlf. 93 329 70 74

Mostra Restaurants en un mapa més gran

El Blau i l'Embat; dos restaurants germans

2010-10-19T20:24:00.006+02:00

Els meus pares van sovint al Blau, un restaurant molt i molt recomanable que està just a sota del Velòdrom, al carrer Londres. Coneixen al Marc, el xef, ja que el primer Blau que hi va haver no estava a Barcelona sinó a Begur. Hi hem anat un parell de cops en família; una per celebrar un aniversari d'algú de nosaltres, no recordo qui, i l'altre fa poc a fer el menú de migdia. No és un lloc barato ni molt menys, és un senyor restaurant, però tot el que donen és d'una qualitat brutal. Si vols provar i no gastar-te masses quartos als migdies tenen el que li diuen "Fórmula Migdia" (un menú en definitiva). Per 20€ tens primer, segon postre i beguda. L'altre dia no recordo exactament que vam menjar però a la web d'ells he trobat un exemple d'aquest menú. Allí va:

Primers
Pasta amb "jabugo"
Amanida "thay" de mero
Crema de pèsols amb botifarra negra
Verdures a la planxa
Arròs amb bolets i foie
(suplement 3 euros)

Segons
Bacallà amb humus i salsa verda
Sandwich d'arròs, pollastre i gingebre
Garrinet al forn amb xalotes
Ou, patata i jabugo
Entrecote
(suplemento 3 euros)

Postres
Mousse de prèssec blanc
Iogurt amb pera escalibada
Pa de pessic de cacau amb salsa de tofu
Pastis de pinya i coco
Cremós de xocolata blanca amb iogurt

Doncs mentre dinàvem va venir el Marc i va estar xerrant una estoneta amb nosaltres. El tiu ens va recomanar un altre lloc per dinar, una mena de restaurant agermanat amb el Blau; l'Embat. Pocs dies després, i seguint les seves recomanacions hi vam anar també amb els meus pares.

Com a espai em va agradar més que el Blau. L'Embat és més càlid i menys nocturn. Han mantingut coses del negoci que hi havia abans i això, barrejat amb tot lo nou que hi han posat, dona un toc més familiar i més de restaurant de barri que el Blau no té.

El meu pare i jo vam fer un menú degustació i ma mare com tenia la panxa remoguda es va menjar un tall de rap a la planxa. Estava tot bo, però sincerament jo prefereixo el menjar del Blau.

Això és tot amics, bon profit!!

Restaurant Blau

C/Londres 89 (Mapa)

93 419 30 32

Restaurant Embat

C/ Mallorca 304 (Mapa)

93 458 08 55

Viatge a Etiòpia - Ruta i Consells

2010-10-18T22:52:00.004+02:00

LA RUTA

Dia 1: Barcelona - Addis Ababa

Vol amb Turkish Airlines amb enllaç a Istambul. Aquesta aerolinea té el premi al millor catering de classe econòmica del món, estava realment bo el menjar!!

Arribada a Addis sota la pluja.

Nit al Holiday Hotel (300 birr). No estava mal l'Hotel però en una zona un pelet allunyada del centre. Us recomanem la zona de la Piazza que és molt més cèntrica i animada.

Dia 2: Addis Ababa - Awasa

El viatge, d'uns 19 dies de durada, el vam dividir en dues parts, la primera, pel sud amb una empresa que ens posava un cotxe i un conductor, i la segona, pel nord i pel nostre compte. Això ho vam fer així per que a la part sud, els desplaçaments són bastant complicats i per arribar a alguns llocs només es pot amb transport privat. Potser no cal agafar directament el cotxe a Addis i es pot baixar fins per exemple Arba Minch en bus, però probablement les empreses et cobrin el dia de baixada del cotxe i el conductor allí on estiguis tu. En definitiva, que nosaltres el vam agafar directament des d'Addis.

L'empresa era Sora Tours de l'Osman Ahmed. La Sara la va escollir després de certa investigació als fòrums de Lonely Planet. La deixàven molt bé i a més era de les més barates que es poden trobar a Etiòpia. Sortia a 95€/dia incloent; cotxe, conductor, guia, gasolina i material de camping (tendes, sacs, i per cuinar.

A primera hora ens va venir a recollir el nostre conductor, l'Ermes. El primer que vaig pensar és que en els propers 10 dies compartiríem moltes hores amb aquell home, així que vaig creuar els dit per a que no ens sortís "rana". Finalment va sortir molt bé. El tiu ens va explicar mil coses del país i a més vam tenir molt bon feeling amb ell. Així que si aneu a Etiòpia, no dubteu, contracteu Sora Tours i demaneu per l'Ermes!!

Sopar al Dolce Vita, el millor italià d'Awasa.

Nit al Hotel GebreKristos (150 birr)

Dia 3: Awasa - Arba Minch

Visita pel matí al mercat de peix d'Awasa. (50 birr/cap).

Llarg trajecte en cotxe fins a Arbaminch. (5h-6h)

Arribada a Arbaminch, ciutat amb unes vistes molt maques dels llacs i dividida en dues parts.

Sopar al Soma Restaurant (especialitat en peix, bo)

Un altre restaurant que estava bé era el Lemlemle. Molt ple d'etíops.

Nit al Bekele Mola Hotel (227 birr). El lloc on està situat aquest hotel és molt privilegiat, però esta apartat de la ciutat.

L'altra opció és el Arba Minch Hotel que està a la part baixa de la ciutat on està tot el "ambientillo".

Dia 4: Arba Minch - Dorze

Visita al Lake Chamo per a veure cocodrils i hipopòtams (entre 250 i 100 birr per pax en funció del nombre de persones). Entrada al parc (90 birr). Val molt la pena. Tens els cocodrils gairebé a tocar.

Després, pujada fins a Dorze (menys de 2h). Carretera preciosa. Visita al mercat de Shenshe. La gent és una mica seca, però val molt la pena fer aquesta visita. Visita al bar on els homes veuen un licor de mel. Aneu-hi!!! Mai podré oblidar aquest lloc.

Nit al Dorze Camp. Aquí dorms a una espècie de cabanes que són molt autèntiques, però hi ha una humitat de collons. Com la nit és mogudeta, no tens tampoc gaire temps per a les queixes. (740 birr. Inclou: dormir, sopar, alcohol, guia i un ball típic)

Penseu-vos-ho bé abans de saltar-vos aquesta parada, Dorze val la pena.

Dia 5: Dorze - Karat-Konso

4h o 5h de trajecte

Dinar al Restaurant del Sain Mary Hotel

Visita a la tribu Konso i a un paratge que li diuen NewYork (Entrada 50birr/pax 10birr/cotxe. Guia entre 100birr)

Dormir al Strawberry Fields. Un Eco-hotel muntat per una parella, ell escocès, ella etíop. (40 birr habitació compartida amb altre gent). En el restaurant d'aquest lloc és menja bé. Cultiven les seves pròpies fruites i verdures ecològiques.

Dia 6: Karat-Konso - Turmi

4h trajecte

Visita al mercat dels Hamer. (matí)

Vam ser molt afortunats i vam poder veure per la tarda una cerimònia en la que l'home Hamer passa una prova que li permetrà després casar-se. Es tracta de saltar una filera de bous que li posen un al costat de l'altre.

Camping (70 birr)

Sopar al camping. La Sílvia i la Maria comparteixen uns sobres de pasta Gallina Blnaca amb nosaltres (s'agraeix).

Dia 7: Turmi - Omorate - Turmi

2h fins a Omorate

370 birr/persona per a la visita de la tribu Dassanetch

Es creua el riu Omo amb unes canoes que són troncs d'arbre buits i caminant s'arriba al poblat.

Per cada foto s'ha de pagar.

Dia 8: Turmi - Yabello

Llarg camí de cotxe fins a Yabello. (7h)

Nit al Yabello Motel (300 birr). Bona habitació.

El Motel, al costat de la carretera cap a Kenia, té un jardí i un restautant que estan molt bé.

Sopar al hotel.

Dia 9: Yabello - Volcà de sal - Dilla

1h30min de Yabello fins al volcà de sal negre. Un paratge espectacular. Cal agafar un guia (diria que 100 birr) que et baixa fins a baix. El camí és llarg i fa molta calor, així que abans de baixar és millor agafar aigua.

Volcà - Dilla 6h més de trajecte. Preciosa carretera que travessa una jungla increiblement tupida. Val la pena parar de tant en quant en petites valls que et vas trobant per parlar amb la gent de per allí.

Dilla ens va semblar una ciutat molt agradable i animada. També és cert que vam coincidir alli amb el final del Ramadan.

Nit a la Lalibela Pension (101 birr). Barato, cèntric i una habitació bastant decent amb aigua calenta.

Sopar al Rendezvous, el lloc recomanat de la ciutat.

Dia 10: Dilla - Addis

6h de cotxe.

Esmorzar al Café Delight, un lloc recomanat a la guia per a prendre pastes i café a Dilla.

Nit a la Pension Baro. Lloc sense gaires luxesNit a la Pension Baro. (150 birr) Lloc sense gaires luxes. Bastant humit en aquesta època de l’any. Aigua calenta. Situat en un molt bon lloc (cèntric) d’Addis.

Sopar a la Pizzeria Il Napolitani (bona pizza)

Dia 11 Addis

Finalment no podem contactar amb l’Ermes i ens passem el dia amb l’Andrew.

Dinar al K-Corner (al mateix carrer que el Taitu Hotel, el més antic d’Etiòpia) Molt bon lloc per menjar. Ens vam fotre unes cheese burgersmolt bones.

Cervesa i partit del Barça al Sheraton (derrota 0-2!!!)

Dia 12 Addis – Harar

Sky Bus (9h) 210 birr/persona. Autobus molt confortable. Cal reservar amb antelació pq sinó normalment està tot ple. Sortida a les 05.30h del matí.

Un cop a Harar les opcions per a dormir són els hotel de fora la ciutat antiga i dues cases d’hostes que estan a dins. Si podeu aneu a una d’aquestes cases. Estan molt netes i a més arreglades amb l’estil típic de Harar.

Són:

Zubeyda Guest House (0910284329)
Rauda Guest House

Nosaltres vam anar a la Rauda i ens va costar 300 birr amb esmorzar inclòs.

Harar està a un dia de viatge d’Addis i queda una mica fora de la ruta típica d’Etiòpia però crec a nosaltres ens va semblar que val molt la pena. Es tracat d’una ciutat molt antiga amb una espècie de medina gran i bastant ben conservada. A més hi ha tot el tema de les hienes que té bastanta tela. És la quarta ciutat del Islam després de la Meca, Medina i Jerusalem.

Sopar al Fresh Touch. El millor restaurant de llarg de la ciutat. Està fora de la medina.

Dia 13 Harar

Quan el bus arriba a Harar hi ha gent que espera i s’ofereix com a guia. Nosaltres vam pillar un noi que es deia Solomon i ens va anar prou bé. Us recomanem que agafeu un dia pq la ciutat emmurallada és motl gran i té mil carrerets que semblen tots iguals.

Mòbil del Solomon ( 251 – 911076059). 200 birr un dia.

Quan es va fer fosc vam anar a veure al Hiena Man (el nou). Fora de les muralles un paio amb una cistella plena de carn alimenta a un grup de hienes salvatges. Val la pena!! (50 birr/persona)

Dia 14 Harar – Addis

Minibus 160 birr/cap

Sortida a les 04.00h del matí. (10h de trajecte). Es fa llarg.

Arribada a Addis al vespre.

Compra de café al Tomoca (Babel Road / Churchill Av.)

Dia 15 Addis – Lalibela

El trajecte d’Addis a Lalibela en qualsevol vehicle de 4 rodes triga dos dies.

Nosaltres vam optar per agar l’únic avió intern de tot el viatge. Els vols ens el va comprar la gent de Sora Tours. Ens van costar 139€/persona. Menys d’una hora de trajecte. A les 9h aterràvem a l’aeroport de Lalibela.

Durant el matí vam fer la nostra i per la tarda vam pillar un guia per fer la ruta de les esglésies. S’ha de fer amb guia si o si. Hi estàs entre 3 o 4 hores aproximadament. El preu de l’entrada a les esglésies és fix, el preu del guia s’ha de negociar amb ell. El guia et pot ajudar per altres temes logístics. Val molt la pena.

Entrada 350 birr/persona

Guia 250 birr (mal negociat)

Dinar al Seven Olives (bon lloc)

Dormir a la Lalibela Pension (180birr) Modest però bé.

Sopar al Lasta Hotel (el sopar més car del viatge, lloc que està bastant bé)

Dia 16 Lalibella – Bahir Dar

Per fer aquest trajecte vam agafar dos minibus i vam estar unes 7h (2h + 5h). Ens va costar 240 birr (70 + 170). Lalibella – Gashene - Bahir Dar

Excursió per la tarda a les Blu Nile Falls (és més recomanable anar pel matí). L’entrada són 15 birr/persona. Hi ha guies que s’ofereixen però no val la pena pillar-ne un ja que hi ha un caminet que et porta directe fins davant de les cataractes. Es pot anar amb bus públic que és molt més barato però com nosaltres vam arribar tard vam pillar un minibus amb més gent (100 birr/persona)

Sopar al Jay Blue

Nit al Ghion Hotel (bon lloc). Les habitacions que no donen al llac Tana són més barates. S’ha de negociar el preu. 200 birr.

Copes al ....???. Local típic de danses africanes. Dels més coneguts d'Etiòpia. A mi em va semblar un pel cutre però ens ho vam passar bé.

Dia 17 Bahir Dar

Passejada en barca pel llac Tana visitant monestirs i el naixement del riu Nil. Es pdoen fer diferents rutes de difernts durades i cost.

100 birr/persona la barca

50 birr/persona cada monestir

Suc d’advocat per sopar. S’ha de provar!!!

Bahir Dar és una ciutat que dona molt bon feeling.

Dia 18 Bahir Dar – Addis

Viatge de tornada a la capital per agafar l’avió de tornada a Barcelona.

Sortida a les 03:30h del matí. 11h de trajecte. 170 birr/persona

CONSELLS:

Abans d'arribar:

Cal vacunar-se de diverses coses i hi ha malaria a diverses parts del país
El visat es fa directament a l'aeroport un cop arribes a Addis. S'ha de pagar uns 25€
Porta algunes coses de menajr no és mala idea sobretot si has de fer acampada
Prepareu-vos per calor però també per fred i pluja si viatgeu en aquesta època de l'any
Hi ha puces. Unes noies portaven collars antipuces de gos i se'ls posaven com una pulsera al tormell
On hi ha mosquits normalment hi ha mosquiteres, però no està de mes portar-la.

Un cop allí:

Transport: avions interns, 4x4, Bus i Minibus. No hi ha tren.
Els avions interns es poden pillar un cop estàs allí. Millor pq així pots anar modificant la ruta. A més a làfrica tot és més lent del que estem acostumats.
El minibus té fama de tenir accidents. Van molt plens i els conductors apreten bastant.
El bus hi ha per ordre de qualitat: Sky Bus, Selam Bus i Bus públic
La mitjana (as usual) són uns 50 km/h
Moneda (Setembre 2010): 1€ = 20 birr
L'anglès es força utilitzat
El tema de les fotos és un pel complicat, especialment al sud on per cada foto que facis d'algú et demanen pasta.

Fotos del viatge

Un dia a la muntanya

2010-10-14T21:43:00.017+02:00

Són les 6.45 del matí d’un diumenge, estic dormint. De sobte sona el despertador. En aquell estat de somnolència profunda encerto a pensar (per aquest ordre) “Que passa!! Ah!! Ja ho sé. Estic dins d’un somni. Però llavors,... pq collons està sonant el despertador? (...) ostia no! ja es dilluns, he d’anar a treballar, merda (...) pero què estic dient!! Si avui és diumenge. Em dec haver deixat el despertador encès, quina putada! A veure si em puc tornar a dormir...” Segons més tard, quan el meu cervell acaba de fer el camí entre el món dels somnis i el món real, ho recordo; he quedat per passar el dia a la vall de Núria. En un quart d’hora he de ser a la plaça Joanic per on em passaran a recollir la Belen el Jordi i el Pelut.

Em vesteixo, em mullo la cara i encara mig zombi baixo al carrer. Només sortir, a la porteria del costat, hi ha unes noies fumant-se un porro que estant apurant les darreres calades d'una nit de festa. Em fan pensar que em faig gran. Fa anys hagués estat impensable que m’aixeques un diumenge a aquella hora per anar a caminar per la muntanya. De fet normalment era al revés, aquella acostumava a ser la hora en la que m’anava a dormir.

Sortim a les 7 de Barna i a les 9 estem a Ribes de Fresser, al peu de funicular, preparats per iniciar la pujada fins a Núria. Aquí tinc el primer xoc del dia que em fa activar-me definitivament. M’apropo a la guixeta i el paio em diu: “són 21€”. Al loro!!!!!!!!!!!!!! I després diuen que a Barna el transport públic és car. Juas!!!

Pugem fins a Núria passant per Queralbs. Uau! Quin paisatge,... és preciós. El cremallera va a tope i més que un trenet que puja a Núria sembla un autobús del Inserso. Un cop a dalt el Jordi ens explica la ruta del dia. Farem una espècie de cercle que ens portarà des del cremallera fins al coll de Noufonts (frontera amb França) per després baixar per la Vall d’Eina i arribar així un altre cop al santuari. Sobre el paper sembla bastant de tros, però gairebé sense temps per pensar-hi ja ens trobem caminant. En menys de mitja hora de camí trobem un grup de cavalls salvatges que està pasturant i se’ns apropa. Uau! Són increïbles. Els hi fem unes quantes fotos i un pel més tard ens parem a esmorzar. Mentre em menjo l'entrepà de truita que m’he preparat penso que és el millor que he tastat mai.

La rampa fins a Noufonts és la part més dura del dia. Anem pujant poc a poc, sobretot la Belen, que el dia abans ha estat de bodorrio i s'ha pres uns quants orujos "al son de paquito el chocolatero". Un cop a dalt, amb un peu a França i l'altre a Catalunya, veiem els primers isards del dia. Joder, i pensar que feia només tres hores estaven enmig de la ciutat.

Però el millor encara està per arribar. El Pelut i el Jordi, homes curtits pel vent i el fred del pirineu, ens asseguren que els muflons i també els isards es troben en plena època de reproducció i que un cop arribem a la vall d'Eina ens estaran esperant per oferir-nos un espectacle assombròs. La Belen i jo, un pel escèptics, no ens els acabem de creure.

De baixada ens creuem un altre cop amb els nostres amics cavalls. Aquest cop ja més habituats a la nostra presència ens deixen apropar-nos-hi molt. Poques passes més enlla ja comença la baixada cap a la vall. Mentre comencem a baixar amb la torpessa pròpia dels humans, en algun moment, algú de nosaltres, no recordo amb exactitud qui, veu un animal corrent i fugint de la nostra presència. Aquella primera aparició ens fa ajustar la vista i poc a poc, com per art de màgia, van apareixent més isards i muflons. Quina emoció i excitació!! Són molts, moltíssim, gairebé un centenar i es troben tots a la banda oposada a la nostra. Ens apropem tant com ens deixen i els hi fem algunes fotos. De sobte, mentre continuem bocabadats mirant lo bonica que és la natura i aquests animals, un parell de muflons comencen la seva lluita ritual per obtenir el favor d'alguna femella. Allò és el zenith del dia (; ) oi Jordi?). El soroll que fan les dues cornamentes en colisionar l'una contra l'altr és espectacular i per un espai brevíssim de temps omple tot el silenci de la vall.

De tornada en el cremallera, mentre escolto parlar a la Belen el Jordi i el Pelut, assaboreixo cansat però feliç tot el que hem viscut en aquesta llarga i intensa jornada. Dins meu alguna cosa es pregunta com em puc haver perdut durant tants anys una cosa tan maca com aquella. Em faig gran, sí, però m'agrada.

Mostra Ruta Vall de Núria en un mapa més gran

Connectats x BCN

2010-10-13T14:23:00.005+02:00

Hola!

Aquí teniu una bona guia de restaurants i bars amb wi-fi a Barcelona: http://guiazonaswifi.blogspot.com/

Connecting people!!

Restaurant La Malandrina

2010-10-08T20:41:00.022+02:00

Finalment!!! Després de tres tentatives fallides aquest passat dimarts vam poder fer un entrepà amb la Sareta al Resto-Bar Malandrina .

Aquest petit restaurant uruguayo de la Barceloneta, està gairebé tocant a casa de l'Angelito i de la senyora Amparo, dos personatges ilustres del barri. Per els que no coneixeu a la gent famosa de la "Barce" us diré, per a facilitar-vos la feina, que està al carrer Almirall Cervera. Hi ha una barra a la dreta i algunes poques taules a l'esquerra. El Malandrina, és un d'aquells llocs que costa oblidar, i no ho dic pel menjar, que està bo, sinó per la olor que se't queda impregnada a la roba durant hores.

Ens hi vam fixar per una cosa ben senzilla; sempre està ple. Aquest indicador és gairebé infalible per detectar si en un lloc s'hi menja bé o no. Vam intentar-hi anar amb l'Angelito i el Pelut però dos dies ens vam quedar a les portes perque estava ple i l'altre no hi vam poder sopar per culpa dels sindicats. Però com "quien la persigue la consigue", l'altre dia hi vam anar abans de les 9 i així vam poder tenir una tauleta. No vam mirar la carta i vam anar directament als entrepans que havíem vist que feien una pinta estupenda. Diria que a part tenen plats típics de l'Uruguai, i sobretot carn, molta carn (vegetarians abstenir-se).

Ens vam partir dos entrepans; Choripan y Vacío de Carne. Els dos servits amb un pa molt flonjo, una mica d'enciam i tomata, mayonessa i chimichurri. Us recomano sobretot el Choripan, perque l'altre que era com de bistec estava una mica amb tendrums,...potser va ser mala sort. A més, et porten un potet a la taula amb mes chimi (Carol!!! jejeje ) que et pots afegir a l'entrepà.

Si esteu per la Barceloneta, prop de casa l'Àngel, us agrada la carn i els entrepans, i sobretot no us importa sortir d'un lloc amb olor a fritanga, foteu-vos un entrepà al Malandrina.

Restaurant La Malandrina
C/Almirall Cervera 6 (Mapa)

Viatge a Etiòpia - La gent

2010-10-05T23:13:00.028+02:00

Quan viatges coneixes a moltes persones. Algunes d’elles passen i s’obliden amb facilitat però d’altres queden pel record durant molt i molt de temps. En aquest sentit Etiòpia no va ser cap excepció i vam conèixer i compartir bons moments amb persones que ens costarà oblidar. Són aquestes:

L’Ermes

Gairebé la primera persona que vam conèixer a Etiòpia va ser l’Ermes, el nostre conductor durant els primers 10 dies de viatge. El primer que em va sobtar d’ell va ser el seu nom. Vaig pensar que era ben estrany que els seus pares li haguessin posat el nom d’una marca d’articles de luxe, però ben mirat el món està ple de casos d’aquest tipus, així que no li vaig donar més importància. Dies més tard ens va explicar que es tractava d’un nom bíblic i sense ell saber-ho, va deixar en evidència la meva incultura religiosa.

No diria que l’Ermes era un tipus seriós però tampoc diria que era un catxondo. L’Ermes tenia moments per a tot. Durant el dia era molt atent amb nosaltres i a més en sabia un colló sobre qualsevol cosa del país, així que preguntéssim el que preguntéssim gairebé sempre tenia una resposta. En canvi per la nit, amb unes cerveses, una mica de txad i amb un pel de quòrum es convertia en un showman espectacular. La seva nit de màxim esplendor va ser a Dorze on la barreja de grappa autòctona, cerveses i txad va ser la justa per convertir a l’Ermes en un autèntic espectacle humà. Vaig riure moltíssim. Iti!!!!

Vam passar molts hores i dies plegats i poc a poc la relació es va anar enfortint. Tan va ser així que el dia de tornada a Addis ens va convidar a passar el cap d’any (11 de setembre a Etiòpia) a casa de la seva germana amb tota la família. Nosaltres vam flipar amb l’oferiment i li vam dir que si al dia següent no marxàvem a Bahir Dahr, el trucaríem. Ens vam quedar, però les telecomunicacions etíops ens van jugar una mala passada i finalment no hi vam poder anar. Haguès estat molt bé!

L'Andrew

Però "como no hay mal que por bien no venga” aquell mateix dia que ens havíem quedat sense plan vam conèixer l’Andrew, un anglès que estava a punt d'acabar el seu viatge i tampoc tenia res a fer. El dia al final va sortir bastant rodó i vam passar unes molts bones hores amb ell. Com havia de dilapidar tots els birrs que li quedaven vam anar a gastar pasta al Sheraton d’Addis. Va ser boníssim!!! Fotíem una pinta que tela!!! Tota la penya rollo luxe i nosaltres tiradíssims amb les motxilles, les xiruques, etc.

Un cop a dins i passats els controls de seguretat rollo aeroport li vam anar a preguntar a un treballador de l'hotel que ens acompanyès fins al bar. Mentre el seguíem, i d'una forma molt educada i discreta ens va preguntar, “vostès no són clients de l’hotel oi??” i l’Andrew, amb la seva flema anglesa, va respondre sense gairebé immutar-se “encara no ho sabem, ho estem valorant”. Olé!!!

La Sílvia i la Maria

Unes altres persones amb les que vam passar uns molts bons dies van ser la Sílvia i la Maria, unes noies de Barcelona amb les que vam coincidir uns 8 dies de la nostra ruta del sud. També anaven amb Sora Tours i el seu conductor i guia eren el Franco i el Mamo. Amb elles vam compartir moltes visites i experiències inolvidables com la cerimònia del bulljumping dels Hamer.

Com anaven superpreparades per el viatge alguns dies que vam fer camping ens van treure de la monotonia de la injera ja que portaven menjar de Barna. Ens vam menjar una fideuà marinera enmig d’Etiòpia!!!! Gràcies, no oblidarem mai!!! Jeje.

L'Urvi i l'Anand

Aquesta parella d'indis els vam conèixer a Bahir Dah, en la ruta en barca que es fa pel llac Tana. El primer contacte amb ells no va ser gaire bo per que els havíem fet esperar en el barco una mitja hora. Un malentès amb la gent de l'hotel va fer que anéssim tard i que els tius es mosquejessin una mica amb nosaltres. Però després de les disculpes de rigor i d'uns minuts de xupxup a la barca esn vam relaxar i va començar al xarrera. No van ser gaires hores plegats, però si les suficients per explicar-nos moltes coses. Ells estaven fent un viatge per tot el món i ja portaven més de dos anys viatjant!!!! Uau!! Ens va explicar bones anècdotes de llocs on havien estat. Pel que ens van dir i també pel que posa en el seu bloc, els hi queden ja només dos mesos per tornar a Londres i seguir amb la seva vida. Bufff, els hi serà difícil, però serà una experiència que no oblidara mai.

La Família del Electricista

Passejavem per un carrer qualsevol de Bahir Dahr quan vaig veure un electricista que estava soldant el que semblava un artilugi per fer injera. En comptes de la careta de protecció típica dels soldadors portava un cartró foradat i unes ulleres de sol. "Quina foto més bona" vaig pensar, però la vergonya em va tirar enrere. La Sara, amb la seva valentia habitual, em va agafar del braç i em va dir que tornéssim a fer la foto.

Vaig fer-li un parell de fotos i acte seguit la germana del soldador ens va convidar a fer la cerimònia del café a casa d'ells. Com no ens enteniem va trucar a una altra germana que parlava anglès i amb ella ens vam entendre per quedar una estona més tard. Vam dinar en un plis plas i mitja hora més tard ja estavem en un tuctuc camí de la casa d'aquella gent. Durant el trajecte, la senyora, que gairebé no ens coneixia, ens va fer un repàs de la història familiar. Ella tenia 38 anys i tres fills i feia només un parell d'anys que havia perdut el marit en un accident de cotxe. Pobreta, se la veia encara molt afectada.

Un cop a la casa vam conèixer a la germana que parlava anglès i a dues noies més que treballen per a elles en una perruqueria. Però aquesta perruqueria estava a dins mateix de la casa!! Era boníssim.!! Sense més, en el saló de casa seva, vam iniciar la cerimònia que cada dia fan per prendre café. El torren, el molen i el preparen. Són tres tongades de cafè cadascuna de les quals resulta un pel més suau que l'anterior. I el café no l'acompanyen amb dolços o pastes com nosaltres, sinó que els tius et donen palomitas!!! Sí, sí, cert però un pel extrany per a nosaltres.

Un cop fets els cafès vam anar a la part de la perruqueria i allí, no sé encara com, vam acabar tots junts ballant. Va ser realment increible. Aquella gent que no ens coneixia de res, que segurament no ens tornaria a veure, estava ballant amb nosaltres i compartint el seu cafè com si fossim amics de tota la vida.

El comiat va ser molt emocionant, sobretot per part de la Sara i la senyora que ens havia explicat la història familiar. S'abraçaven, es feien petons i la senyora li deia a la Sara "I love you". Jo gaudia amb els ulls ben oberts de l'espectacle. I com a resposta la Sara li deia "you are like my mother". I jo pensava "collons Sara, que només té 38 anys!!!". Uau, quin momentàs.

Poc després agafàvem el tuctuc de tornada al centre de Bahir Dahr mentre la família ens acomiadava tota junta des de la porta.

Crec que seria difícil trobar una millor manera que aquesta d'acabar el nostre viatge.

Amazignalu!!

Viatge a Etiòpia

2010-09-24T18:54:00.046+02:00

Durant els dies de viatge per Etiòpia em vaig llegir un llibre de polis i assassinats que tot i tenir-me bastant enganxat no em va aportar gaires coses. En canvi, mentre jo llegia aquell divertimento, la Sara llegia Ébano, un llibre de relats sobre l’Àfrica escrit per uns dels més famosos periodistes, el polonès Ryszard Kapuscinski. Jo ara m’hi he posat i a cada frase que llegeixo aprenc alguna cosa sobre l’Àfrica i les seves gents. Us el recomano.

Va ser precisament llegint el pròleg d’aquest llibre quan vaig pensar que tenia una bona forma de començar aquest post que ara mateix escric. L’autor feia una afirmació que de primeres em va deixar un pel perplex però que després, a mida que he anat llegint el llibre, he anat entenent; Només per una convenció reduccionista, per comoditat, diem “Àfrica”. En realitat, excepte pel nom geogràfic, Àfrica no existeix.

Segons Kapuscinski el continent Àfrica és tan gran i tan immensament ric i heterogeni que no es pot descriure d’una forma conjunta. A Etiòpia, tot i ser un dels estats amb una identitat més definida de tota l’Àfrica, també es pot dir que la diversitat que hi trobes és tanta que es fa difícil escriure una sola versió del país.

Les seves gents són negres, però la gama de tonalitats és immensa, passant del negre més pur a gairebé el moreno de qualsevol de nosaltres a l’estiu. Les faccions canvien des d'aquelles que recorden a les europees o les perses, fins a aquelles més típiques de l’Àfrica Subsahariana. Però aquesta diversitat que trobes en molts llocs del país xoca frontalment amb les dotzenes de tribus que encara existeixen i que tot i haver conviscut a pocs quilòmetres les unes de les altres durant centenars d’anys han conservat gairebé de forma inalterable els seus trets diferenciadors (físiològics i culturals).

I que dir del paisatge. És preciós però canviant al mateix temps. Passes sense gairebé adonar-te de les grans muntanyes, que acaricien els 5000 metres d’alçada, a la depressió del Danaquil a 600 metres sota el nivell del mar, el lloc més càlid del planeta. Al sud del país tens la selva tropical i la sabana tocant l’una amb l’altra i gairebé una tercera part del territori es troba inhabitada i coberta pel que es coneix com el desert de Somàlia. És també la zona més volcànica de l’Àfrica i al mateix temps té grans llacs, el més important dels quals, el llac Tana, és l'origen del riu més famòs del continent, el Nil.

Són una país amb una història molt i molt llarga, potser fins i tot podríem dir que és el país amb la història humana més antiga del planeta, perquè va ser allí on l’americà Donald Johanson va trobar a la Lucy, un dels nostres primers avantpassats; l’Austrolapitecus Afarensis. Han passat per anys de feudalisme, per l’Imperi de Haile Selassie, profeta dels rastafaris del món (el seu nom original era Ras Tefari), pel comunisme i actualment gaudeixen dels seus primers anys de democràcia.

Són també un país molt i molt religiós. Hauríeu d’haver vist la cara que ens posaven quan els hi dèiem que nosaltres no teníem o seguíem cap religió. No només no ho entenien, sinó que els hi sabia realment greu per nosaltres. Uau!!! Una zona de l'actual Etiòpia va ser de les primeres regions del món en adoptar de forma oficial el cristianisme, però avui en dia els musulmans ja els superen en nombre. Segons el que deien per allí, la comunitat musulmana anava en augment, es veu que són més productius que els cristians... ja ens entenem. No obstant aquesta igualtat entre les dues creences, gairebé sempre hi ha hagut una convivència pacífica que té el seu origen en els inicis de l’Islam, quan Mahoma va enviar a un grup de musulmans exiliats de la Meca a Etiòpia dient-los-hi que allí serien ben rebuts per un rei cristià molt pietós, i així va ser. També hi havia molts jueus (falasha) però ara ja són ben pocs els que queden al nord de país ja que la majoria van retornar a terra santa amb l’aliyah dels anys 50.

El menjar es bo però de vegades una mica repetitiu. El plat nacional és la injera una espècie de crep amb un sabor tirant a àcid a sobre del qual avoquen qualsevol tipus d’estofat, carn verdures, peix etc...no mata, però es pot menjar. S'ho foten a totes hores els paios!!! Afortunadament, des del punt de vista gastronòmic, els italians van estar a Etiòpia durant uns cinc anys, els suficients per deixar la seva empremta en el país. Així és molt fàcil trobar plats de pasta als restaurants, cosa que s’agraeix. Fruit d’aquesta curta ocupació també hi ha moltes cafeteries (pastries) on es pot prendre molt bon cafè acompanyat d'un variat assortiment de dolços. La panxa ens va respectar durant tot el viatge tot i que jo vaig passar alguns dies una mica tocat, però crec que degut a la Malarone.

Etiòpia també és un país amb una fauna molt variada, hi ha ocells de totes les menes i en els parcs naturals pots trobar tot tipus d’animals. Nosaltres vam veure cocodrils (de 6 metres!!!), hipopòtams, hienes, babuïns, camells, etc. Lo xungo però van ser els que no es veien, és a dir els mil i un insectes que habiten aquelles regions. Durant tot el viatge vam aguantar bastant bé, però els darrers dies, quan ja havíem baixat la guàrdia, vam rebre un atac sorpresa d’una comando de puces que ens va deixar, especialment a mi, crivellats. Encara avui tinc el cos ple de les marques de l’atac silenciós del qual vaig ser objecte. Malditas pulgas!!!!

I per útim està la gent, una de les coses que més pot influenciar quan viatges a un país. Els etíops en general són bona gent. No són molt extrovertits ni curiosos en excés, però si el suficient per entaular converses amb ells sense cap problema. La seva llengua és l'Amàric, però molts d'ells parlen un anglès més que correcte i t'hi pots comunicar sense problemes. No són ni gaire pesats ni gaire timadors amb els turistes però això no vol dir que de vegades hagis d'estar al cas per a que no et prenguin el pel. La sensació de seguretat és màxima i a cap lloc ens vam sentir ni incòmodes, ni intimidats ni res d'això.

Va haver històries maques amb algunes persones d'allí, però les explicaré en el següent post,...

I ♥ Benidorm

2010-08-24T20:03:00.004+02:00

Platja de Llevant

Benidorm???? Sí, Benidorm. No hi havia estat mai, però si que hi havia passat per l'autopista i havia vist aquells gratacels que em feien esgarrifar. Dins meu hi havia una veu que es preguntava sempre com devia ser tot allò i sobretot quin tipus de gent podria voler anar de vacances a un lloc com aquell. Però per no jutjar allò desconegut el millor sempre és conèixer-ho, així que amb l'excusa de fer un reportatge fotogràfic de la gent de Benidorm, vaig agafar els bàrtulos i la càmera i me'n vaig anar cap allí.

Arribava el diumenge al vespre i l'entrada a la ciutat potser va ser el moment més impactant dels dos dies que vaig passar a Benidorm. No sé com descriure amb exactitud el que vaig sentir, però els primers edificis que hi ha a l'entrada de la ciutat, -blocs immensos de formigó pintat d'un taronja salmó-, em van fer sentir petit, em van intimidar i per uns moments vaig tenir ganes de girar cua i tornar cap a Barcelona.

Abans d'anar a buscar el meu hotel vaig voler pujar a "la cruz" per tenir una vista de la ciutat i veure com es ponia el sol; ja eren 2/4 de 9. Benidorm és lleig o al menys així m'ho sembla a mi, però en aquella primera vista panoràmica de la ciutat, l'espectacle de les quilomètriques platges i els gratacels banyats per la llum ataronjada de la posta de sol era realment imponent.

Hotel Bali

Un cop vaig haver aparcat el cotxe em vaig dirigir a l'hotel (Calas Marina) i després a la meva habitació. A través de booking.com havia demanat una per a no fumadors, però la bafarada que em va venir en obrir la porta em va fer dubtar, per dir-ho d'alguna manera. Potser era realment de no fumadors, però en els 40 anys d'història d'aquell hotel l'habitació s'havia anat impregnat poc a poc d'una combinació d'olors explosiva i no gens agradable. Però com la capacitat d'adaptació del ser humà és molt gran al cap de 5 minuts ja no notava cap flaire extrany.

Un altre incovenient de l'habitació és que donava just a la piscina-jardi del Hotel Bali, el més gran d'Europa amb 45 pisos i no sé quants centenars d'habitacions. En aquest jardinet es duien a terme totes les activitats lúdico-festives de l'hotel, així que em vaig haver de xupar concerts infantills, balls per els jubilats, obres teatrals de lo més pintoresc, etc... i tot això durava fins la mitjanit!!! I quins bafles!! Tenien més potència que els del Primavera Sound!! Bufff.

Però aquestes animacions eren "canela en rama" comparat amb les del meu hotel. Al loro!!!!

Durant el dia següent, i després d'un generòs esmorzar en el buffet lliure de l'hotel, em vaig dedicar a passejar sota un sol de justícia per el llarguíssim passeig de Benidorm provant de trobar voluntaris que volguéssin aparèixer a les meves instantànies. Superada la vergonya inicial vaig anar trobant candidats i al mateix temps vaig poder anar xerrant amb ells sobre les vacances, les fotos, Benidorm etc. Va ser una experiència personal molt important i que crec que em facilitarà les coses en futurs projectes fotogràfics a d'altres llocs.

Degut al mal temps només vaig poder fer feina durant un sol dia, però crec que alguna cosa decent va sortir. Va ser massa poc temps, així que en el futur hi hauré de tornar alguns cops més per a acabar la sèrie de retrats que he començat. Sembla doncs que comença una història d'amistat entre Benidorm i jo que es pot allargar durant una bona temporada.

*jo no hi aniria mai a estiuejar, però la gent que em vaig trobar se la veia ben feliç, gaudint d'unes bones vacances o d'una jubilació ben merescuda.

Truita de patates al Bar Electricitat

2010-08-18T16:06:00.007+02:00

Fa poc que l'Angelito viu a la Barceloneta però quan vas amb ell pels carrers d'aquest singular barri et dones compte que ja és un més. I no un més dels guiris que aterren i marxen constantment, sino que ell sembla un autèntic descendent dels primers pescadors que fa molt de temps van ocupar aquest indret. Així, actua com els de tota la vida; mai va pel passeig i si pels carrerets, viu el barri amb el respecte de la gent que hi porta tota la vida, pel carrer saluda, en els bars i comerços ja el conèixen i el més important de tot, asseca la seva roba en el balcó!. Si això és així en només dos mesos, que pot passar si és queda uns quants anys? Segurament acabarà llegint el pregó de les festes mentre és aclamat per les multituds... ; )).

Un d'aquests bars on el conèixen és l'Electricitat, una bodega de tota la vida de la Barceloneta que serveix tapes fredes i on un dels plats estrella és la truita de patates.

(obro parèntesi)

No sé si us heu fixat, però a Barcelona no hi ha bars que tinguin fama per la seva truita de patates, i amb això no vull dir que no hi hagi molts llocs que la facin bona, sinó que simplement, la truita de patates no és un tag per el qual es busquin els bars a la nostra ciutat. A Madrid, i a d'altres llocs, això si que passa i hi ha molts locals que precisament són famosos per la seva truita de patates. Així que ja comença a ser hora que algú faci un ranking de les millors truites de patata de Barna (al loro!! senyors del Timeout) i donar-li així la importància que es mereix a aquest exquisit plat (ho sento Jaume!!).

(tanco parèntesi)

El cambrer, que sembla un doble del Robert de Niro, és un person i fa temps que amenaça a l'Angelito amb una nit de festa mano a mano (vete preparando que este tiene mucha tela). Diu l'Ángel que hi vas per fotre't una truita i el tiu t'acaba liant. No saps com però surts hores més tard, havent sopat i mig taja per culpa d'una espècie de vermut especial "que tiene mucho peligro"!!

Doncs això, que ens vam menjar un pinxo de truita de patates que estava molt bo. No és la millor que he provat a la meva vida, però està realment bona. Sembla que altres tapes com per exemple el pinxo de lacón també estan bastant bones.

Apa!! Bon profit i visca la Barceloneta!!!

Bar Electricitat
C/ Sant Carles 15, Barcelona (Mapa)

Restaurant Sasha - grans invencions

2010-08-18T12:45:00.008+02:00

Quina il.lusió trobar un nou italià on es menja fabulosament bé a Barcelona!!

Doncs sisi, és el Sasha, per on hi hem passat milions de vegades però que molt sovint no hi caus que sigui un bon lloc on fer un mos.

Ho porta una família que són maquíssims tots, la mare és un encant de senyora amb un somriure perpetu i té una filla també que invita a quedar-se allà i degustar els plats que ofereixen.

Jo em vaig demanar un plat de ravolis que portaven pruna dins que simplement vaig al.lucinar. Era una recomenació de l'anfitriona i sabia que seria poc risc perquè estaven boníssims. Qui es va arriscar més va ser el meu amic Edgar, que va probar uns amb mango dins. Si ets un gran amant d'aquest fruit d'origen indi us recomanem que els probeu perquè realment l'aroma era intens però tampoc empalagós. Tenen més pastes, antipasti i altres plats. El postre, simplement increible.

El lloc és molt agradable i acollidor. No tenen gaires taules i personalment ho prefereixo. Ultimament sempre m'agrada menjar a llocs on realment et sents com a casa.

No us ho perdeu, si necessiteu pasta setmanal a les vostres vides!!!

Vam sortir sabent que tornaríem aviat; cada un per raons diferents, oi Edgar? jiji

SASHA

Martínez de la Rosa, 71 bajo 08012 Barcelona (Mapa)

Tel. 93 218 53 27 – Día de cierre: lunes

Preu aproximat : mínim 25-30 euros/persona

Platja de Calabeig o la Roca Plana

2010-08-05T13:15:00.003+02:00

A Catalunya la fama de les millors platges sempre l’ha tingut la Costa Brava. Aquesta fama és ben merescuda, perquè les cales d’aquella zona són realment boniques amb els seus penya-segats, els pins, les roques i l’agua transparent... que us he de dir!

Però no tot és la Costa Brava, A a la part sud de la nostra costa també es poden trobar cales i platjes que valen molt la pena. Una d'aquestes és la Roca Plana, què té al costat la més famosa Waikiki, de fet, fins i tot alguns l'anomenen la Waikiki II. Jo no hi havia anat mai i l'altre dia el Jaume em va portar. Vam quedar a la Mora que és la urbanització a on s'ha de deixar el cotxe i hi vam arribar després d'uns 10 minuts de passejada sota els pins.

Es tracta d'una platja verge, sense edificacions i envoltada per una pineda. És allargada, de sorra fineta i amb algunes roques en els extrems. Nosaltres hi vam passar unes hores genials de relax, solete, xarrera etc. Si hi aneu porteu-vos el menjar i la beguda, perque allí, afortunadament, no hi trobareu cap xiringuito. Us la recomano molt encara que ara, en ple mes d'agost, potser està bastant plena.

Ah!! M'oblidava, la Roca Plana és una platja nudista així que ja sabeu,...porteu protector total per a que no se us cremi el culet ; ).

Mostra Platja de Calabeig o la Roca Plana en un mapa més gran

Restaurant Kauai - Gavà Mar

2010-07-29T14:37:00.005+02:00

Un dia al Magazine de la Vanguardia vaig llegir que hi havia un lloc a la platja de Gavà que feien les sardines com a Málaga, al espeto. No sé si ho heu vist fer algun cop però la tècnica és travessar unes quantes sardines amb una canya per coure-les al foc. A Málaga hi ha un dia que fan una mega sardinada a la platja i fan tot de fogueres on van coent les sardines. Segur que si sou fans d’España Directo ho heu vist algun cop ; ).

Com bon amant de les sardines que sóc, l'article em va cridar l’atenció i vaig seguir llegint i després investigant per Internet. Vaig descobrir que el Kauai era, més que un local, un gran espai tocant a la platja de Gavà on a més del restaurant, també hi podies trobar un lloc per fer barbacoes, un xiringuito, un bar de nit i fins i tot una pista de volley.

Així, fa uns dies vaig anar a recollir a la Sara a la feina i vam anar directes cap allí. Portàvem els banyadors perquè volíem fer un banyet previ a la platja, però com ja era tard i feia molt de vent ens va fer una mica de mandra i vam anar directes a sopar. El lloc és molt agradable i la terrassa on estan totes les taules és ideal per sopar ara a l’estiu que fa caloreta. La carta té moltes de les típiques tapes i plats que trobes avui en dia a molts restaurants, amb la única diferència que al Kauai els hi han posats noms una mica diferents/divertits (ex. “malditos roedores”= “taula de formatges”). El que vam menjar no estava mal, però tampoc era res de l’altre món, sincerament.

Un cop acabat el sopar vam traslladar-nos a la part del bar i ens vam prendre un mojito en un mega sofà d’aquests d’exterior on podries dormir sense cap tipus de problema. Per mi va ser el millor de la nit. Els dos allí apalancats, xerrant tranquil•lament, amb la copeta, sota els estels, sentint el soroll de les onades,...

Kauai

C/ Calafell 25-27, Gavà Mar (Mapa)

Tlf. 93 645 11 88

Krampus - Atelier de Crêpes

2010-07-21T12:44:00.005+02:00

El carrer Saragossa és un carrer poc conegut i petit de Barcelona però que alberga alguns bons llocs per anar a menjar. Un autèntica joia, de la qual ja vam parlar fa molt de temps a Viatges Habibi, és el Petit Bangkok, un lloc de menjar thailandès que es bueno, bonito y barato.

Doncs molt a prop, només uns metres més a dalt a la mateixa banda del carrer, es troba el Krampus un local especialitzat en crepes i galettes. L'altre dia hi vam anar amb la Bea i l'Esteve, que ara viuen per allí a prop i vam sopar bastant bé. Hi havia molta gana i a més els ànims (tot i el cansament) estaven força divertits gràcies a la birra prèvia i a una espècie d'aperitiu alcohòlic que vam demanar a base de cava i cassís. Per sopar ens vam partir una amanida "gran" entre tots i després vam fer una galette cadascun. Com ens vam quedar amb gana ens vam partir una més i ens vam fotre encara un parell de crêpes per postres. La carta és molt extensa, però el que hi ha a part d'algunes amanides i entrants són mil combinacions a escollir de crêpes o galettes.

Una de les coses que més em va agradar va ser el local. Ens hi vam sentir molt a gust. La decoració és tota de fusta amb una especies de galeria/terrassa i amb la cuina a la vista. Així ja sabeu, si teniu ganes de menjar crêpes en un lloc agradable el Krampus és una bona opció.

Krampus

Saragossa 89, Barcelona (Mapa)

Restaurant Can Lluís

2010-07-08T16:29:00.006+02:00

Ultimament la producció de posts està sent bastant alta. Suposo que l'estiu ja ho té això, vacances, caloreta, ganes d'estar fora de casa, ...

En definitiva, que ahir vam anar a visitar al Lopes a la Laia i el petit Bru i abans d'agafar els ferrocates amb el Pelut havíem de fer el que s'acostuma a fer cada migdia; dinar. Havíem pensat més aviat en fer un entrepà ràpid o un shawarma per anar fent via i arribar a Terrassa una mica d'hora. Però anant cap a plaça Catalunya vaig recordar que el Diego m'havia recomanat feia poc un llocde menjar cassolà del Raval que potser alguns ja coneixeu, el Restaurant Can Lluís. Així, que vaig liar al Pelut (cosa gens difícil, per cert) i vam anar a provar el menú de migdia. El lloc ens va encantar i vam menjar molt bé per dotze euros cadascun.

Can Lluís és un restaurant de barri de tota la vida, amb seus cambrers de sempre i també amb els seus clients de sempre. La decoració també és la que es pot esperar d'un restaurant d'aquest tipus i a mi personalment m'agrada i em fa menjar molt a gust, un a mica coma a casa. El menjar era molt bo, especialment un arròs de bacallà que ens va encantar. Obren tots els dies menys diumenges i fan dinar i sopars de carta. Serà qüestió d'anar a provar un dia d'aquests. Apa bon profit!

Restaurant Can Lluís

C/ de la Cera 49, Barcelona. (Mapa)

93 441 11 87

Un bon plan

2010-07-07T13:09:00.005+02:00

Ahir a la tarda vam quedar amb la Sara per anar a prendre alguna cosa pel centre de Barcelona. Això no és res excepcional com us deveu imaginar, però ahir vam anar a un parell de llocs que crec que val la pena visitar.

Casualment, aquests dos llocs, on anàvem a sopar i on volíem fer la birra prèvia, es trobaven en el mateix carrer, Verdaguer i Callís, que és just el que baixa sortint del Palau de la Música. Per aquest motiu vam quedar molt a prop, a la coneguda plaça Felix Billet, just al davant del Palau. ; ))

El primer lloc al que vam anar va ser el bar de l’Antic Teatre, un lloc que uns dies abans m’havia recomanat el Xavi (merci senyor!!). Més concretament a la mega terrassa que té aquest bar i que està tope de gent. L’ambient és xulo però té un puntet fashion-hippy-punki que potser a alguna gent no li acaba d’agradar. Això si la mitja d’edad es bastant baixa,... o potser som nosaltres que ens fem grans.

Un cop acabada la cervesa i després d’una mica de xerradeta vam marxar a sopar al restaurant que hi havia només uns metres més a baix del carrer; Le Cucine Mandarosso. Com es pot deduïr es tracta d’un italià del que havíem llegit que es menjava molt i molt bé. Ens vam demanar un antipasto típic de verduretes i després dos peazo plats de pasta cadascun; un de musclos i almejes i un altre d’una espècie de carbonara. Boníssim!!! Per fer baixar el menjar i com a guinda del sopar ens vam partir una grappa añeja q estava super bona. El local és molt agradable i també petitet, així que no us oblideu de reservar. Us recomenem molt que hi aneu!

*nota: vam tornar a sopar a Le Cucine Mandarosso amb el Jaume, Juan i Miguel, i tot i sopar bé no va ser el mateix. Els plats de pasta que ens vam menjar estaven bons però no eren gens lleugers.

Antic Teatre

C/Verdaguer i Callís 12 (Mapa)

Le Cucine Mandarosso

C/Verdaguer i Callís 4 (Mapa)

93 269 07 80

Cabo de Gata

2010-07-05T19:57:00.003+02:00

Després de només tres dies a Cabo de Gata tinc molt clar que més tard o més d’hora hi acabaré tornant. És un lloc preciós i molt tranquil, ideal per passar uns dies de relax absolut gaudint del sol, el mar, un bon llibre i poques coses més (calen gaires més realment?).

Hi vam arribar el dijous al migdia prèvia parada a València ja que com marxàvem tard era impossible arribar-hi d’una sola tirada. L’Óscar ens va acollir a casa seva. Moltes gràcies un cop més!!! No vam passar gaires hores, però si les suficients com per xerrar una estona i posar-nos al dia d’algunes coses. Et va quedar molt bo el tall rodó del sopar ; )).

Sortíem de València d’hora i arribàvem a Cabo de Gata al voltant de les dues. Teníem moltes ganes de platja però abans havíem de deixar els trastos a l’apartament que havíem llogat i fer un mos ràpid previ al primer banyet. Entre una cosa i l’altre es va fer un pel tard, però de totes formes vam anar a la Playa de los Muertos (mal nom per una platja). No ens vam poder banyar de les onades que hi havia però només apropant-te una miqueta ja et quedaves ben xop. La platja és realment bonica, però cal evitar mirar a l’esquerre on es veu Carboneras i una immensa fàbrica que destrossa tot el paisatge. Quin desastre!

Al dia següent vam anar a la millor platja de totes, va ser un dia espectacular (gràcies Monsó!!! t’ho agrairé eternament, jeje). Com era divendres i encara no era juliol, hi havia poqueta gent, a més, per arribar-hi calia caminar una estoneta, així que només érem quatre gats en una platja preciosa i molt gran. Aquesta platja és la que es troba just a l’esquerra (mirant el mar) de la Playa del Barronal, que surt indicada a tots els mapes.

Ja no sé si va ser aquell vespre o el del dia següent quan vam anar amb la Sara a veure un partit de la Roja a Rodalquilar, probablement el poble més bonic de tot el Cabo de Gata, i això que no té mar. Allí vam ser dos suporters més i vam animar i celebrar els gols d’Espanya mentre ens fotíem uns tintos de verano i alguna que altra tapeta (gratis eeeh!!).

El darrer dia finalment vam poder anar a Cala San Pedro, una platja d’aigua blau turquesa que està molt xula, encara que jo em quedo sens dubte amb la del primer dia. Dic que finalment hi vam poder anar, pq com havia fet mala mar només s’hi podia anar caminant i fer una patejada d’una hora sota el sol almeriense no entrava dins dels nostres plans de relax. L’altra opció era anar de s de la platja de Las Negras en Taxi-zodiac (10 minuts i 6€ per persona i trajecte; pq després diguin que els taxis de Barna són cars!!) que és finalment vam fer quan el mar ens ho va permetre. Aquesta cala està habitada per una comunitat hippy que es passa el dia per allí en boles deixant que el temps passi a poc a poc; tots hauríem de provar de tant en quant una mica d’aquesta medicina.

Després de cala San Pedro ja no vam quedar temps per gaire més. Vam fer un entrepà, ens vam dutxar, vam recollir tots els bártulos i a les tres ja estàvem tornant cap a casa. Vam anar xino xano i abans de les 11 entravem per la porta del nostre piset. Els dos dies següents tancava els ulls i encara em veia estirat davant del mar en aquella preciosa cala...

Per a veure algunes fotos més feu clic aquí.

CONSELLS:

Trajecte:

Si hi vas en cotxe des de Barcelona, cal prendre-s’ho en calma per que es bastant llarguet.

Barcelona – Las Negras

Distància: 800 km
Durada: entre 8h i 9h depenent les parades
Peatges uns 45€

Per dormir:

Nosaltres vam dormir a Las Negras, un dels pobles més macos de la zona, però potser si hi anem un altre cop provarem Rodalquilar que sembla encara més tranquil•let.

La nostra casa estava molt bé i a més teníem a tocar la platja i el carrer principal de Las Negras. Ens va costar 60€ per nit. Qui gestionava els pisos era una noia molt maca que es deia Mar Piedra i que ens va caure molt bé.

http://lasnegrasapartamentos.com

Per menjar:

Nosaltres només vam menjar fora a l’hora de sopar. La veritat és que els llocs que vam anar eren molt xulos però el menjar no acabava d’estar molt bé, potser vam tenir mala sort. Dels tres llocs que vam sopar us en recomanem dos, La Tasquilla a Rodalquilar, i l’Hostal la Isleta a La Isleta del Moro que té una terrassa espectacular just a sobre del mar (en temporada alta és recomanable reservar tan a un lloc com a l’altre).

Com estàvem en un apartament, ens fèiem un bon esmorzar a casa i després ens preparàvem un tupper per endur-nos a la platja.

Us recomanem que si aneu d’aquest plan aneu ben preparats. En primer lloc que porteu la típica motxilla o bossa tèrmica per aguantar el fred ja que allà fot molta calda i potser a l’hora del dinar el menjar ja no val res. Dins de la motxilleta nosaltres portàvem un gel d’aquests de plàstic i a més les aigües que ens portàvem per el dia les congelaven i així a part d’estar fresquetes ajudaven a mantenir fred el menjar. Un altre consell que us podem donar és que tot el menjar que us pugueu endur de casa vostre millor que millor. A las Negras per exemple només hi havia un super i a més de ser bastant car tenia poques coses i encara menys coses fresques (verdures, fruites etc,..)

Platjes, bars i restaurants:

Tota aquesta info ens la va passar l’Anna Monsó. Ella porta 11 anys seguits anant a Cabo de Gata, així que aquests dos fulls que aquí us posem són gairebé la “Biblia” d’aquella zona!! Gràcies Monsó!!!

Consells Cabo de Gata (I)

View more documents from borjarius.

Consells Cabo de Gata (II)

View more documents from borjarius.

Restaurant Fiego - Calella de Palafrugell

2010-06-29T11:08:00.006+02:00

Si aneu a Calella de Palafrugell i no sabeu on anar a dinar us recomanem que aneu al Fiego, el restaurant que es troba a la platja del Port Pelegrí. El lloc on està emplaçat no té preu, just a la sorra amb unes vistes molt bones i dins d'un dels antics angars on els pescadors guardaven les barques i les xarxes i que són tan típics de Calella. A més té una terrasseta bastant gran, coberta del sol on es podria dir que ben bé estàs dinant sobre la platja. El Fiego però, no és un xiringo, sinó que és un restaurant en tota regla. Fan de tot, però l'especialitat son els peixos i els arrossos. Si hi aneu en temporada alta és millor que reserveu perque sempre està a tope. Nosaltres, com tenim el pis al costat, podem encarregar paelles portar-les a casa i dinar amb els amics. ; ))

Restaurant Fiego
972615996
Platja del Port Pelegrí. (Mapa)
Calella de Palafrugell

Tapa Caña a Granada!

2010-06-18T13:06:00.010+02:00

El cap de setmana del 15 de maig vam anar amb la Vero a passar el finde a Granada. No tenim cap foto perquè se'ns va acabar la bateria (eh Sergi!!!).
Doncs vam agafar un vol a la tarda del divendres i ens vam plantar molt felices en aquesta preciosa ciutat a la nit i vam anar directes als apartaments que havíem reservat:
www.alandalusapartments.com

Ens va tocar un apartament moníssim al carrer Campos que està molt centric, deixem maletes, ens dutxem i venga! a tapear! La cara que se'ns va quedar al primer bareto on vam anar a parar quan ens van cobrar 4 euros per quasi sopar, un parell de canyes i dues tapes grosses, és que ens partíem. Vam dir VIVA ANDALUCIA! bueno,... com sempre, oi Vero?

Granada és preciosa, con su Alhambra, sus calles encantadoras, el Albaicin (barri amb encant, però que per pujar-lo has d'estar una mica en forma :)), su gente, la tapa-caña, vaja, l'ambient generalitzat,...
Es molt recomenable anar-hi abans de vacances d'estiu perquè està ple d'estudiants i es nota molt per tota la ciutat. Granada està considerada com un dels llocs on molts universitaris decideixen passar uns anys de la seva vida. No m'estranya,...

L'Alhambra es imponent, sobre tot el patio de los Nazaríes. Espectacular!
Es millor reservar hora i dia per internet. Nosaltres ho vam fer a traves de Servicaixa i res, et donen l'hora que pots entrar al patio de los Nazaríes perquè sino s'omple molt. La resta de l'Alhambra es pot entrar quan es vulgui.

El barri de l'Albaicin també és impressionant. No sé com s'ho deuen fer els carters per pujar fins allà perquè tot es pujada i a més a més hi han escales,... Pots trobar també algun restaurant que tenia molt bona pinta. La propera vegada és un dels temes pendents; dinar peixet en aquest barri i no només tapes.

Una de les coses que més em va agradar van ser els carrers que estan plens de teteries aràbs. Ens vam prendre un té tuareg molt bo. Això està pels carrers de la Calderería Nueva y Vieja.

De lo millor personalment és estar a les 17h de la tarda fotent-te unes canyes i tapes i xerrant amb els iaios de qualsevol bar. No té preu. Sobre tot quan comences a veure que t'esta pujant l'alcohol amb la tonteria i comences a no entendre les bromes dels andaluces jeje sobre tot la vero que sembla aterrada d'un altre planeta " no te entiendo, eh"!

Granada, divertidíssima. Està ple de despedidas de soltero/a. Penso que ens vam trobar més d'un Bob Esponja pel carrer,...

Un cap de setmana maquíssim, i lo millor de tot, improvitzar en aquesta ciutat, res de planificar, que és una ciutat que sorpren i si un es deixa endur per l'ambient que es repira, tot flueix fabulosamente bien.

A tapear!

LOS DIAMANTES / LOS DIAMANTES II
Dirección: C/ Navas 26 / C/ San Matías; 18009 Granada

Tots els baretos que hi ha al carrer Elvira

Podeu mirar aquesta guia: http://www.atapear.com/guia-de-bares-de-tapas/provincia-de-granada per trobar molts més bars. De fet amb la vero vam anar a uns quants però ja no ens enrecordem dels noms jeje

Al final no vam anar a discos, només de baretos i bars musialcs típics andaluces, però es veu que estan bé un parell com Mae West, Booga, Granada 10,...

Bloc "Patatas Bravas de Barcelona"

2010-05-31T15:53:00.001+02:00

Fa poc la Sara va descobrir aquesta joia de bloc. És un bloc apte per a tots els públics, però especialment recomanat per aquells que sigueu amants incondicionals de les patates braves (Palomo va por ti!!). La idea d'aquest bloc escrit per l'Edu va sorgir arran de la publicació per part de la revista TimeOut d'un llistat amb els 25 millors llocs per menjar braves a Barcelona. Ell i uns amics van decidir crear el bloc i provar totes les braves de Barcelona que els seus estòmacs poguéssin aguantar. Gairebé un any després i amb una seixantena de braves catalogades sembla que el cos encara els hi aguanta per seguir gaudint d'aquesta famosa tapa.

Com veureu fan una fitxa de cada local i classifiquen les tapes sempre sota tres paràmetres:

Patates (qualitat, cocció, tamany,...)
Salsa (color, ingredients, grau de picant,...)
Valoració (global)

Apa!! Bon profit.

http://bravasbcn.blogspot.com/

Cap de setmana al Delta de l'Ebre

2010-04-12T18:46:00.057+02:00

Fa uns quants caps de setmana vam anar al Delta de l'Ebre. Si hi heu d'anar us explicaré una cosa que nosaltres no vam tenir en compte i que potser us interessa. La major part del delta són camps d'arròs i aquests segueixen el seus temps de cultiu any rera any, sempre igual des de fa gairebé dos segles. A l'hivern els camps estan secs i per tant són marrons, a l'abril s'inunden d'aigua i així tot el delta és converteix en un mirall, al juny l'arròs ja està crescut i els camps semblen una interminable catifa verda, al setembre l'arròs ja està llest per collir i tot el delta adquireix un preciós color daurat. Nosaltres, com haureu deduït per la data d’aquest post, vam anar-hi en el pitjor moment.

El delta era per tant una gran explanada marró, i per acabar-ho d'adobar feia molt de núvol i boira així que semblava que tot es posava en contra per a gaudir d'un dies solejats i tranquils fora de la ciutat. Però si t’agrada la fotografia, aquestes condicions poden ser també molt interessants. Així que encara que no ens donés gaire el solet jo m’ho vaig passar molt bé fotografiant els paratges pseudo-fantasmagòrics del delta. Suposo que la Sara haguès preferit una mica de sol, però “mai no plou a gust de tothom”...

Nosaltres ens vam endur les bicicletes dins del cotxe per si el temps ens ho permetia poder fer una rutilla per algun dels mil caminets que pots trobar per allí. Dissabte feia molta boira, però com no va ploure fins la tarda vam poder fer una passejada des de la Casa de Fusta fins a la platja que toca amb la punta de la Banya. De n’hi do el tute que ens vam fotre!!! A més fotíem una pinta que tela. Tota la gent anava amb unes super mountain bikes i molt equipats i nosaltres, en plan patxanguero com si anéssim de passeig per la diagonal.

Mostra Ruta Casa de Fusta (bicicleta) - Delta de l'Ebre en un mapa més gran

Al dia següent en canvi vam deixar les bicis dins el cotxe i vam fer una caminada de gairebé dues hores per la Punt del Fangar. No vam arribar al far però ens hi vam quedar ben a prop. Va ser molt xulo.

Quant fem coses d’aquestes em dono compte de lo necessari que és estar a prop de la natura de tant en tant. La gent de ciutat estem completament desnaturalitzats i malauradament ens sorprèn en excés la sintonia que sents quan estàs a prop de la terra i lluny de l’asfalt. És una sensació magnífica!!

Mostra Ruta Punta del Fangar - Delta de l'Ebre en un mapa més gran

Com us dic, el temps no va acompanyar gaire, però el menjar en canvi... això no ens va fallar!!! Vam menjar com animals, el diumenge de tornada cap a Barna pensava que en qualsevol moment fotríem un pet i ens començaria a sortir arròs per les orelles. Els dos dies ens vam fotre uns super arrossos que estaven increïbles. Ara us recomanem el llocs on vam menjar. Fins i tot us dic que valdria la pena fer un “sube y baja” només per poder gaudir d’un arrosset a la vora de Delta.

CONSELLS:

1. Casa Rural Mas del Tancat

Us recomanem molt aquest lloc per anar a dormir si visiteu el Delta. La casa era molt maca i estava enmig dels camps però al mateix temps a cinc minuts en cotxe d'Amposta. Ens va sortir molt bé de preu i l'habitació era molt boniqueta. Es podien fer tots els àpats si volies, però nosaltres només vam fer els esmorzars. Eren realment bons. Les mermelades i el "bizcocho" que feia la senyora eren espectaculars. Tant és així que nosaltres ens vam endur algunes mermelades cap a Barcelona.

Casa Rural Mas del Tancat

Camí dels Panissos - Amposta

(0034) 656 901 014

2. Can Paquita

Aquest restaurant ens el van recomanar el Jordi i la Belén. Gràcies!!!! Va ser un gran encert. El restaurant està a Poblenou del Delta, un lloc ben curiòs. Vam picar uns musclos i després ens vam menjar l'arròs Can Paquita que portava entre d'altres coses ànec i angula. mmmmm!!

Can Paquita

Rda. Pins, 5, Poble Nou del Delta.

3. El Racó del Riu

Aquest ens el va recomanar la senyora de la casa rural (bona senyal). Està a Sant Jaume d'Enveja, just a sota del nou pont que s'està construïnt. Només entrar ja vam saber que havíem encertat. Estava a tope i totes les taules tenien al costat la seva paella amb el respectiu arròs o fideus. Nosaltres en vam menjar un de sípia i escamarlans, però no havien moltíssims per triar. Estava increible, si no el millor, uns dels millors que mai he menjat.

Restaurant el Racó del Riu

Avinguda de l'Ebre s/n, Sant Jaume d'Enveja

+34 977 468 378

4. Article de "El Viajero" sobre el Delta.

Coquus. Curs de tapes

2010-03-22T18:06:00.002+01:00

Volia escriure un post sobre l'Escola de cuina Coquus i he recordat que ja fa un any havíem parlat sobre aquest lloc a Viatges Habibi. Doncs aquest cop, us podré parlar més sobre pràctica que sobre teoria ja que amb el Jaume hi vam anar fa una setmaneta a fer un curs de tapes. El curs el feia l'Óscar Piedra del Restaurant Ospi de Sallent. Jo no el coneixia, però es veu que el tiu és molt bo.

El plan és el següent: uns dotze alumnes com a màxim, tots al voltant dels fogons i d'una taula de treball, una carpeteta per a cadascú amb totes les receptes impreses i un cuiner davant teu que les va fent. Durant dues hores aproximadament es van cuinant els plats i en qualsevol moment pots anar pregunant els dubtes que et vagin sorgint, que ja us dic jo que t'en surten, pq com es cuinen gairebé tots els plats de forma simultania hi ha alguns moments en que no saps molt bé per on vas. També deixen sortir als alumnes a fer alguna cosa i això és molt divertit. Jo vaig ser el primer voluntari, i vaig tenir la mala sort que se'm va relliscar una patata a sobre d'una senyora que anava tota elegant i polida, pobreta...

Un cop acabats els plats, arriba el millor moment. Després de dues hores salivant i aguantant la tentació de picar alguna cosa finalment comença l'hora de menjar el que s'ha cuinat. No et quedes tip pq tot s'ha de repartir com a bons germans (dit per un fill únic això no resulta creible), però és suficient i a més en el nostre cas tot estava excel·lent. Per acompanyar el pica pica, la gent de Coquus t'ofereix vinet o cervesa i això és un detall que s'agraeix i molt. Amb el Jaume ens ho vam passar de conya i crec que ho recordarem durant temps. No és barat, però és molt recomanable per a passar una bona estona o per fer un bon regal a algú que t'estimes.

Salut!

Escuela de Cocina Coquus
Ferrer de Blanes, 7, Barcelona (Mapa)
93 368 02 29

Restaurant Envalira

2010-03-13T13:58:00.002+01:00

L’Envalira és un dels restaurants de Gràcia de tota la vida. S’hi menja molt bé i a més hi ha aquell ambient familiar i de gent de barri que a nosaltres tan ens agrada. Està a la Plaça del Sol, a la cantonada de dalt a la dreta, però si no el coneixeu probablement no us haureu fixat mai que hi és.

Nosaltres només hi anem els caps de setmana i sempre és millor reservar pq està a tope. El menjador es petitet i està molt atapeït, així que normalment dines molt al costat d’alguna altra taula amb alguna altra gent. La única pega és que es pot fumar i de vegades sent un lloc tant petit pot molestar bastant. El menjar és el típic de cuina catalana i les especialitats diria que són els arrossos. Estan molt bons, però si he de ser sincer els de la meva àvia són millors. Per picar gairebé sempre agafem carxofes fregides (m’encanten!!) i alguna coseta més. Us recomano molt que hi aneu. Menjareu molt bé, a un bon preu i en un bon ambient.

Bon profit.

Envalira
Plaça del Sol 13
Tlf. 93 2185813

Operació Perelló (capítol 2)

2010-02-15T19:16:00.003+01:00

Com comentavem en el capítol primer, la primavera passada l’operació Perelló es posava en marxa. Només calia concretar els detalls i reclutar al personal que la duria a terme. Al més pur estil Oceans Eleven, el Roger va fer la llista dels possibles candidats per acompanyar-nos. Van sortir els mateixos homes que anys enrere havien participat en una altra operació a ses illes, l’operació “Cosme Pila”, en la que vam anar a conèixer a un home al que li atribuïen poders paranormals com per exemple curar els mals de queixal per telèfon o fotres tants ginxoriguers com ell volguès sense que se li pugessin al cap. El reclutament va ser un autèntic fracàs; els anys passen factura a tothom i la meitat de l’equip va refusar la proposta. L’estabilitat i les responsabilitats acaben pesant més que el risc i la incertesa que les operacions d’aquest calat poden generar, i això és precisament el que va passar entre els membres del nostre grup.

El Sergi no podia renunciar a les seves recents obligacions de pare i home públic, el Jaume havia orientat la seva vida al dolce far niente i ocupava el seu temps entre les platges de Cambrils i les aventures en el país del sol naixent, i de l’Albert,...bufff! d’aquest no se’n savia gaire res des de feia temps, les darreres notícies el situaven al Brasil, casat i també dedicant-se a la difícil tasca de ser el pater familias. Així, en pocs dies vam passar de ser els Ocean Eleven als Segu Two, osease, el Roger i un servidor.

Agafaven l’avió un dia d’agost entre setmana. Ens havíem donat tres dies per arribar a l’illa, apropar-nos a Felanitx, establir un centre d’operacions, rastrejar el terreny i finalment poder donar captura al Perelló. Ens envaïen els dubtes, la incertesa ens omplia el cap de preguntes sense resposta i com més a prop estaven del dia D més gran era el nerviosisme entre nosaltres. Què havia succeït amb el Perelló? Com era que no responia a les nostres crides? Estaria bé? S’hauria casat i hauria tingut canalla? I el que més ens preocupava de tot, s’hauria convertit en una persona normal? Estàvem a poques hores d’aclarir totes aquelles preguntes que durant anys ens havien torturat.

Vam arribar a Mallorca per la tarda, devien ser les 5 i el dia estava lleig i ennuvolat. Ho teníem tot planificat fins a l'últim detall i sabíem les passes que havíem de fer per arribar fins al Joan. Però de cop i volta, quan sortíem de l’aeroport direcció a un dels moments més esperats dels últims anys, tot va canviar. Va ser com un daltabaix. Encara no sabem que va ser el que va precipitar el canvi de plans, però sense gairebé ni pensar-ho els dos vam decidir deixar de banda la minuciosa planificació que havíem definit i repassat durant mesos i deixar-nos guiar per la intuïció i el nostre infalible instint.

En menys d’una hora ens plantàvem al bell mig de Felanitx, aparcàvem al cotxe i ens disposàvem a trobar al Perelló. Es respirava una gran emoció i tensió en l’ambient, hi havia nervis. Estàvem exaltats pq sabíem que el Joan podia aparèixer donant la volta a una cantonada en qualsevol moment. El Roger va anar a preguntar al bar i jo a dues iaies que estaven segudes al carrer prenent la fresca. Aquestes dones, vaig pensar, segur que saben tot el que passa i es mou en aquest poble. Em vaig intentar comunicar amb elles i al principi va ser molt difícil. Em parlaven en castellà no sé pq (dec tenir cara de guiri) i jo no entenia res. De fet, per moments vaig tenir dubtes de que fossin espanyoles pq parlaven el castellà més estrany que havia sentit en la meva vida. Quan les vaig convencer de que era català i vam començar a xerrar en la nostra llengua comuna tot va ser diferent. En pocs segons sabien de qui els hi estàvem parlant i ens van dir que el Joan gairebé cada tarda passava per allí a aquelles hores i per més casualitat encara que vivia a menys de 100 metres d’on ens trobàvem. Els cor semblava que se’ns havia de sortir de lloc.

Vam seguir les indicacions de les senyores i vam anar a picar a l’interfono del que ens havien dit era la casa del Perelló. Era el moment, després de tant temps la veu del Joan anava a aparèixer en breus segons a l’altra banda del porter electrònic. L’havíem trobat!! Van passar cinc, deu, trenta segons i no hi van haver senyals de vida. Vam insistir amb força i res, semblava que no hi havia ningú a casa. Ens vam quedar trastornats i l’adrenalina va caure en picat. Vam tornar cap a la plaça i ens va asseure capcots en un banc qualsevol. Havíem menystingut el nostre pla i la passió i la irracionalitat ens havien portat al fracàs. Semblava que tot estava perdut i que hauríem de deixar la cerca per el dia següent. Però llavors, quan a punt érem de defallir, una familiar silueta va aparèixer al final del carrer...

Exposició Ecole des Sables - 12/03/10

2010-02-14T19:34:00.006+01:00

Hola a tots!

us escric perquè monto una exposició de fotos sobre la vida i costums del poble tuareg. Com molts ja sabeu, vaig estar vivint durant dos mesos amb ells al nord de Mali aquest estiu passat. Després hi he tornat ara al gener per un festival de música al desert per tal de recollir més material per l'exposició.

Els diners recaptats aniran destinats per l'Ecole des Sables per l'alfabetització i alimentació dels nens tuaregs a Taboye (nord-est de Mali).

El dia de l'inauguració serà el 12 de març al BAR Elephanta a Gràcia. Us adjunto el flyer amb més informació.

Durant l'inauguració es vendran samarretes i xapes amb el logo tuareg que veureu al flyer. La samarreta serà de color blau tuareg amb el logo blanc.

- Samarretes => Preu: 10 Euros
- Xapes => Preu: 2 Euros
TALLES : XS fins XXL i també per nens (qui vulgui pels seus fills que em doni l'edat del nen/a)

L'exposició romandrà fins el dia 25 de març per qui no pugui venir el divendres 12.

Qui vulgui segur alguna samarreta, agraïria que m'enviés la talla i número de samarretes per així ja reservar-ho.

Tothom està invitat; tant si podeu contribuïr com si no és així. Serà un plaer tenir-vos a tots allà. Quanta més gent pugui venir, millor!

Rapprochez vos coeurs (afagat d'un proverbi tuareg que diu: Eloignez vos tentes, rapprochez vos coeurs).

* Agraïments :
Borja Rius - Fotografia (http://www.borjarius.com/)
Diego Ramos - Disseny (http://www.diegoramos.es)
Nuria Girós (http://elephanta.cat/)

Moltíssimes gràcies a tots!!!

Ar assaghat (fins aviat en "tamashek")
Sara/Mandaloula

Tintoreria Dontell

2010-02-10T19:32:00.001+01:00

Ahir vam anar amb la família a celebrar l'aniversari de ma mare. Cada any anem a sopar tots plegats i cada any ella busca un lloc per a sorprendre'ns a tots. Ahir ho va aconseguir un cop més i ens va sorprendre i molt, doncs ens va portar a sopar a... una tintoreria!!!

Més exactament a la Tintoreria Dontell (don't tell) que amaga en el seu interior un restaurant de lo més modernet. Des de fora sembla una tintoreria qualsevol i queda camuflada com un comerç més entre els carrers de l'eixample, però quan piques a l'interfono i et surten a obrir el panorama de dins canvia radicalment. És un d'aquests lloc amb un estil entre modern i kitsch on els colors platejats, daurats i morats predominen per sobre de la resta. La veritat és que el contrast entre la part de tintoreria i l'interior té bastanta gràcia.

Vam sopar força bé, i a més com hi havia mitjes racions tots vam poder fer primer, segon i postre sense quedar-nos super plens. Lo meu estava molt bo, vieires de primer i xai de segon, però el que us recomano molt és el postre... proveu el Núvol!!! Estava deliciós.

No vaig pagar jo així que no sé per quan va sortir la cosa, però diriaque no és precisament un lloc baratet.

Tintoreria Dontell
C/Aribau 55 (mapa)

Inshalà!!!

2010-02-09T19:17:00.002+01:00

Descobrint el Marroc de la ma del Pelut

L’any passat va haver-hi un intent frustrat de fer aquest viatge. Ara no recordo ben bé que va acabar passant, però per A o per B al final no el vam poder fer. Amb les ganes acumulades de tot aquest 2009, al novembre vam dir prou i ens vam pillar els vols cap a Casablanca per fer un viatge que ens venia molt i molt de gust. En principi havíem de ser tres, però finalment el Jaume no va poder venir (et vam trobar molt a faltar!!! Queda pendent...). Així, un cop més, el Pelut i jo ens vam posar les motxilles a l’esquena i vam emprendre un nova aventura plegats.

Per a que us feu una idea, anar al Marroc amb el Pelut és gairebé el mateix que anar-hi amb un guia autòcton. Com el paio ja hi ha estat cinc cops, es coneix la cultura i els tejemanejes marroquins com si fos un d’ells, tant és així que molts autòctons li deien Ali Baba, encara que no sé si era pels seu estil pseudo-magrebí o per la barba que porta!!! Coneix els menjars, les principals paraules en àrab, les complicades i subtils tècniques del regateig, la qualitat dels moneders fets amb cuir, en definitiva, que el tiu es troba al Marroc “como pez en el agua”.

Aquest era el segon viatge llarg que feiem junts en molt poc temps i jo em preguntava abans de marxar si aniria tan bé com havia anat a Cuba. Els meus dubtes però es van esvair amb velocitat i el Pelut es va tornar a confirmar com un excel•lent company de travessia. Les coses amb ell són ben fàcils; no sé si es deu a que tenim un estil similar de viatjar i ens agrada fer més o menys les mateixes coses, però el fet es que tot flueix perfectament quan estàs perdut pel món amb ell. Hi hagut sempre sintonia per decidir on dormíem, on dinàvem, que visitàvem, etc. Recordo ben poques ocasions en les que a un li vingués de gust una cosa i a l’altre una altra. Ah si!!! En recordo una; per les nits el tiu s’entossudia en roncar i jo en que parés. Diria que no ens vam acabar de posar d’acord en aquesta qüestió... ; )

El Marroc és un país molt a l’abast pels que vivim a Barcelona i que a més ofereix un gran contrast respecte a d’altres destins que es troben a una distància similar. Nosaltres vam optar per fer la part sud del país i per això vam volar a Casablanca on vam llogar també el cotxe. Tot i no ser un punt de gaire interès dins de la ruta del sud, els vols acostumen a ser més barats que a Marrakech i pot resultar un bona opció per començar i acabar l'itinerari. El sud del Marroc és segons molta gent la part més autèntica del país, però com diu el Pelut no hi ha parts més autèntiques que altres, cada lloc té els seus encants i en definitiva tot és Marroc.

El que si que té el sud és que és la part més rural del país. L’agricultura i la ramaderia són les fonts principal de subsistència de la gent i trobes moltes poblacions on els avenços no estan gaire a l’ordre del dia. Fins i tot a Marrakech, que és una gran ciutat, pots trobar que modernitat i tradició es combinen de forma gairebé esperpèntica, i tant pots veure gent amb traje i corbata menjant al MacDonalds com a d'altres desplaçant-se en burro pel mateix centre de la ciutat.

El paissatge és canviant, però en general destaca per la seva aridesa i poca vegetació. L'atlas i l'antiatlas són espectaculars, especialment el segon on alguns dels paissatges et fan sentir com si estiguéssis a un altre planeta. La costa també és bonica i la carretera que vam fer de Essaouira fins a Agadir és molt recomanable pels preciosos paratges que et vas trobant.

La gent, com a acostuma a passar a molts llocs, és més amable i hospitalària quan més t’allunyes de les grans ciutats i dels centres de turisme. En un petit poblet al costat de Tallouine, per exemple, vam acabar a casa d’una gent que ens van donar té, pastes i ens volien regalar una bossa amb unes ametlles boníssimes. El seu fill, un tiu amb moltes inquietuds i molt simpàtic (tot i ser del Madrid), ens va fer d'acompanyant durant una estona i vam xerrar amb ell de mil coses. En un altre cas vam recollir a un avi octogenari que feia autostop i el vam portar a casa seva. Ell, amablement, ens va oferir entrar-hi per prendre un té i amb la relaxació del moment em vaig deixar la cartera amb tots els diners i la documentació!! Quan ja havíem emprès el camí i portàvem uns 20km vam rebre la trucada atabalada de la seva filla per avisar-nos de que ens havíem oblidat la cartera i havíem de tornar. Tela!!! A Tellouet, un poble perdut enmig de l'atlas, vam conèixer al Jawad i al xxxx, uns personatges entranyables. El Jawad estava zumbat i es passava l'estona rient o cantant, el xxxx era més místic però també tenia el seu puntillo. Vam passar-nos-ho bé amb ells.

I ja per cabar una referència al menjar. No sé si per vosaltres és un tema important quan viatjeu, però per mi si que ho és i sempre intento buscar llocs que recomani la guia o que facin bona pinta (això pot resultar una mica estressant per l'acompanyant, jeje). El menjar és part de la cultura d'un lloc i una molt bona forma per conèixer millor un país i també a la seva gent. Al Marroc, encara que no hi ha la mateixa varietat que aquí, el menjar que trobes és molt bo i tambe en la majoria d'ocasions més saludable. Per a mi el més bo de tot van ser els estofats (cuinats amb la tajine) i les sopes. Estaven deliciosos i venien molt de gust amb la mica de fresca que feia aquells dies per allí baix.

Bueno, no foto més el rollo. Ens ho vam passar realment bé. Si algun dia hi voleu anar i teniu algun dubte, truqueu al Pelut que ell és el veritable expert. ; ))

Per cert, sabeu que li diu un nen marroquí a un altre quan la pilota està desinflada?
resposta: títol del post

Shhh... no se lo digas a nadie

2010-02-02T19:13:00.003+01:00

Aquest restaurant es troba en un local de gràcia pel qual han passat diversos negocis que mai han acabat d’arrancar (esperem que aquest cop no sigui així). Més exactament es troba al carrer Torrijos, entre El Salambó i la Plaça de laVirreina, en un local que queda una mica soterrat, just per sota del nivell del carrer i en el que és difícil fixar-s’hi quan passes pel davant. És un local peculiar i que des de fora no convida gaire a entrar, però us recomano que ho feu i que proveu algun dels seu boníssims entrepans.

La Isabel va ser la que em va parlar per primer cop d’aquest lloc i després em vaig assabentar que els del Timeout havien posat un dels seus bocates (Fuego) en el numero 1 del seu ranking d’entrepans de la ciutat. No sé si és per tant, però la veritat és que estava realment bo.

D’entrepans en tenen quatre de fixes Agua, Aire, Fuego i Tierra i un que és el del dia que va canviant. A part d’això fan una mica de tot; amanides, tapetes, quiches i tartes moltes de les quals estan a la vista de la gent.

Us recomano, encara que el nom del lloc no ho aconselli, que hi aneu algun dia a fer un mos, és una bona opció.

Sssh… no se lo digas a nadie
Carrer Torrijos 53 (Mapa)

Bocates

2010-02-02T19:10:00.002+01:00

Els bocates s’han convertit de mica en mica i sense voler-ho en un dels pilars de la nostra dieta actual. Els motius són diversos però jo en destacaria principalment tres.

El primer, la velocitat amb la que viu la nostra societat, on l’agenda marca el ritme del dia a dia i deixa normalment poc temps per a àpats tranquils i relaxats. Els bocates són una solució ràpida i còmode que et permet fer un dinar en molt pocs minuts i fins tot et permet fer-lo mentre et desplaces d’un lloc a un altre. Un segon motiu, es deu a que la nostra generació ha perdut de cop el coneixement gastronòmic que s’havia anat acumulant i traspassant durant moltes i moltes generacions. Les receptes que sabem fer són ben poques i eI temps que tenim per a fer-les es redueix en moltes ocasions al cap de setmana, així, els bocates es converteixen en una solució fàcil on els coneixements culinaris són gairebé innecessaris. I per últim, les exigències pressupostàries. La vida s’ha tornat molt cara i més encara a ciutats com Barcelona, on només la vivenda ja suposa per molts la meitat del pressupost mensual. Un entrepà resulta barat i pot fer que un sopar o dinar t’acabi sortint per menys de sis euros, un preu molt més econòmic que el de molts restaurants, on baixar dels 20 resulta missió impossible.

Així doncs, com en una setmana standard, podem menjar-nos tranquil•lament entre sopars, esmorzars i dinars entre 5 i 10 entrepans, resulta important saber diferenciar entre els llocs on fan entrepans, que són molts, i aquells on fan entrepans que valen realment la pena. Per aquest motiu dedicarem a partir d’ara en el bloc una secció específica per posar aquells llocs on per a nosaltres fan els millors entrepans de la ciutat.

Viatge al Marroc

2010-02-02T13:45:00.002+01:00

El viatge a Marroc d'aquests passats nadals va durar onze dies. Vam fer una ruta en cotxe amb origen i fi a Casablanca. Vam baixar per la costa per després endisar-nos per la vall que es troba entre l'Atlas i l'Antiatlas fins a Ourzazat, d'allí vam creuar les muntanyes fins a arribar a Marrakech des d'on vam tornar a enfilar fins a Casablanca. Aquesta es mes o menys la ruta que vam seguir:

Mostra Rutes en un mapa més gran

Dia 1 Barcelona - Casablanca

Vol de dues hores de Barcelona a Casablanca. Arribada cap al tard sense cap reserva d'Hotel.
Sopar al Costa Brava, restaurant de menjar ràpid recomanat a la Lonely Planet.

Hotel Excelsior 399DH esmorzar inclòs. L'hotel més car de tot el viatge. Situat molt centric, just a l'entrada de la Medina. (mapa)

Dia 2 Casablanca - El Jadida

Trajecte: 3h i mitja, però en realitat és més curt, ja que nosaltres ens vam equivocar i en comptes de l'autopista vam agafar una carretera.

Lloguer del cotxe a les oficines de First Car (Benelux Car). Ja duiem la reserva feta de Barcelona, tot i així vam tenir certs problemes en rebre el cotxe que teníem reservat. Ens el van donar tres hores més tard de l'hora prevista i en unes condicions no gaire previstes.

Vam dinar a un restaurant de menus en mig de Casablamca que estava a tope de treballadors. Vam menjar molt i molt bé. Restaurant Aknul (Place Aknul).

Casablanca no és especialment maca però la Medina a mi em va agradar bastant, potser pq era el primer contacte amb el país.

A El Jadida, antiga colònia portuguesa, vam sopar en el carrer de les carnisseries del zoco. Hi havia petits restaurantets que et preparaven la carn que adquirien directament de les parades que teníen davant. El nostre restaurant era tot de color rosa.

Hotel Bourdeaux. Al costat del Zoco. Molt recomanable, barat i net.

Dia 3 El Jadida - Essaouira

Trajecte: 5h

Visita a la ciutat portuguesa de El Jadida i a la cisterna (val la pena). Esmorzar i viatge a Essaouira.

Cervesa al Hotel Taros. Aquest hotel compta amb un restaurant i una terrassa que estan molt bé. Molt pijet.

Hotel Smara. 134 DH. De lo més barat que es pot trobar a la ciutat. Està net, però es cutrillo. Lavabos fora de l'habitació.

Dia 4 Essaouira

Per esmorzar ens compràvem alguna cosa a la pastisseria i sortíem fora de les muralles on hi havia un bar just damunt de la platja. Allí, al solet i amb unes vistes espectaculars, ens demanàvem els cafes i gaudíem de l'esmorzar.

Per dinar vam menjar unes sardines en una parada de la medina on vam veure que només hi havia marroquins. Les feien a la brasa, directament davant teu al carrer. Diria que van tocar unes 8 per cap.

El sopar el vam fer en un restaurant absolutament guiri on vam veure que hi havia bastant gent. Després vam tornar al Taros on hi havia concertet per celebrar el cap d'any. A les 12 i un quart ja dormíem : )).

Essaouira és una ciutat molt maca i que val molt la pena visitar. Està ple de guiris, sí, però cal saber triar el gra de la palla.

Dia 5 Essaouira - Taroudant

Trajecte: 5h

Vam baixar en cotxe gairebé fins a Agadir per una carretera preciosa. La primera part envoltats d'arbres d'argan i la segona vorejant la costa atlàntica. Vam parar a dinar a Thargazout, un poble surfero que està uns 10km al nord d'agadir. Val la pena parar-hi a fer un cop d'ull.

Vam seguir el trajecte fins a Taroudant i hi vam arribar al vespre. Ens vam allotjar a l'Hotel Taroudant, molt ben situat i a un bon preu. L'Hotel compta amb un pati interior molt bulliciòs on serveixen alcohol per a la gent d'allí. Estan tots borratxos, però a les 11 xapen i els fan fora per a que la gent pugui dormir.

Hotel Taroudant 200 DH.

Dia 6 Taroudant (excursió a Tafraout)

Aquest dia ens vam fotre un tute bestial de cotxe però que va valer realment la pena. Diria que en total van ser unes 10 hores, comptant el dinar i totes les parades que vam anar fent. Vam anar fins a Tafraout, que en si mateix no val molt la pena, però que es troba en una vall molt maca. Allí hi ha divereses excursions per fer, però nosaltres no teníem gaire temps.

La carretera que vam fer va ser la que passa per Ighern creuant tot l'antiatlas. Els paissatges i els poblets que ens vam anar trobant van ser espectaculars.

Vam arribar justos a Taroudant per veure el Barça en un bar ple de marroquis ultracules, mentre degustavem una deliciosa i recomfortant harira.
Taroudant no és una ciutat especialment maca però és una ciutat amb molt de moviment i ambient. Li diuen el petit Marrakech per que hi ha un zoco molt gran i la medina també és molt gran. Nosaltres ens hi vam sentir molt a gust.

Dia 7 Taroudant – Tallouine – Ourzazat

Trajecte: 5h

Abans de pujar-nos al cotxe teníem encara unes hores per gaudir de Taroudant. Primer vam anar a esmorzar i us recomanem molt el lloc on vam acabar recalant. Estava ple de gent (això sempre és un bon indicatiu) i nosaltres hi vam entrar. Ens vam fotre un ous amb salsa estil berber i una faisala (sopa de fabes) que estaven espectaculars. Aquest lloc estava dins de la medina just a l’entrada de Bab Zorgane (estació d'autobusos i taxis).

Amb la panxa plena vam estar visitant la ciutat i ens vam dirigir a la part nord, on cada diumenge fan el mercat comarcal . Hi havia de tot; menjar, bestiar, roba, etc. Si esteu allí un diumenge hi heu d’anar sens dubte.

Cap a les 12 vam marxar i en una hora aproximadament arribavem a Tallouine. Ens vam parar a fer fotos i vam creuar a l’altra banda del riu on vam conèixer a una família molt maca que ens va convidar a te i galetes. Vam fer un entrepà ràpid i vam tirar fins a Ourzazat on arribaríem cap a les 20h.

Estàvem rebentats i teníem molta gana i vam decidir fotre’ns un homentage. Vam anar a sopar a Chez Dimitri un dels restaurants més pijets i coneguts de la ciutat i ens vam fotres les botes.

Per dormir Hotel Aslan (300DH esmorzar inclòs)

Dia 8 Ourzazat – Aït Benhaddou – Telouet

Abans d’anar cap a Tellouet ens vam desviar per visitar la kasbah més famosa de Marroc, la de Aït Benhaddou. Val molt la pena anar-hi, però com passa normalment amb les coses més maques, també és molt turísitic.

Un cop visitat, vam començar a enfilar l’Atlas fins arribar a Telouet un poblet des del qual es poden fer divereses excursions i rutes interessants.

Vam dormir a la Maison d’Hotes Chez Jawad (250DH esmorzar inclòs). Si hi aneu no dubteu en dormir en aquest lloc. A part de que està bastant bé, el Jawad i els seus amics faran que la vostre estada sigui molt agradable.

Dia 9 Telouet – Marrakech

Pel matí ens vam llevar ben d’hora i vam anar a fer un trekking amb guia per la Vall de l’Oumila. (300DH per 3hores). Hi ha la opció de fer una excursió fins un llac però llavors el tema ja s’allarga fines els dos dies.

Cap al migdia ens vam despedir del Jawad i vam començar el trajecte cap a Marrakech. Vam parar a dinar a Taddart, més concretament al primer restaurant que et trobes entrant al poble just passada la barrera a ma esquerra. Aneu-hi, vam menjar de fàbula!

Un cop a Marrakech vam veure el futbol a l'Hotel Tasi, en el que servien alcohol.

Vam dormir al Hotel Ali (¿¿¿DH) just a tocar de la Plaça Djemaa el Fna. Un bon lloc.

Dia 10 Marrakech

Marrakech em va agradar molt. No és una ciutat monumental ni molt menys però es nota que té molta historia i cultura al seu darrera. L'ambient i el moviment de gent que hi ha és espectacular i també els contrastos són molt forts. I la plaça... Buff. Djama el Fna és un lloc únic al món.

La darrera nit vam sopar a la plaça, en les paradetes de menjar. Vam buscar les parades on només hi haguéssin marroquins i allí ens vam sentar.

Dia 11 Marrakech - Casablanca

Trajecte: 3h

Vam matinar i sota una pluja més propia d'Escòcia, vam agafar l'autopista de peatge fins a l'aeroport de Casablanca.

Operació Perelló (capítol 1)

2010-02-01T17:27:00.003+01:00

Context:

El Joan Perelló Rigo, protagonista d’aquest relat, va néixer fa 35 anys a la vila mallorquina de Felanitx. Per una o altra raó del destí als 24 anys va agafar els bártulos, es va pujar al transmediterrania i va anar a petar a Barcelona per estudiar la carrera de Ciències Polítques a la Pompeu. Durant aquell primer any de carrera es va ajuntar amb la colla que vam anar creant els més veteranos i pq no dir-ho també, els més rarets de la classe. Aquell grup estava composat per l’Albert, el Roger, el Sergi, el Joan i un servidor.

Els primers mesos de relació amb el Joan van ser indescriptibles. No pq fossin la òstia, sinó pq entre lo introvertit q era i que parlava un mallorquí més tancat que una llauna de berberechos, la comunicació que vam tenir amb ell va ser gairebé nul•la. Poc a poc, amb la confiança que dona l’amistat i amb la catalanització del seu mallorquí, la personal personalitat del Joan va sortir a la llum. Ens va descobrir un món nou i ens va sorprende dia si dia també amb la seva particular visió de la vida. Les seves aportacions i anècdotes constants van anar construint en les nostres ments un personatge únic i entranyable, amb moltes rareses i amb una amagada però al mateix temps delicada sensibilitat.

Durant aquells anys de carrera vam compartir moltes hores de bar, de juergues i d’estudi que van servir per convertir el personatge del Joan en un mite per tots nosaltres. Aquesta mitificació va agafar forma quan el Roger, amb alguna cutre-aportació meva de tant en quant, es va dedicar a dibuixar les històries i anècdotes del Perelló en format còmic . Aquelles tires eren genials!!! El Roger ho clavava ilustrant i posant-li humor a la vida i anècdotes del Joan. Encara els té tots en paper i un dia d’aquests els haurem d’escanejar i penjar en algun lloc.

La seva tornada a Mallorca va provocar que les seves visites a Barcelona s’anessin dilatant cada cop més en el temps. Va haver un moment donat en el que ens vam donar compte que no teníem forma de localitzar-lo; el tiu s’havia canviat el mòbil i no ens havia passat el número nou i a més no consultava ni responia els mails. Semblava impossible que en l’era de la informació en la que vivim pogués arribar a ser tant difícil trobar a algú; però així era. Vam enviar enviats especials a ses illes, vam buscar a les guies i vam trucar a tots els Perellos de Felanitx que vam trobar, però no hi havia manera, per molt que ho intentàvem ens resultava impossible localitzar-lo. Un bon dia, el Roger va decidir que ja n’hi havia prou i que s’havia de passar a l’acció. Aquella decisió va ser la llavor del que més tard s’ha conegut com la Operació Perelló.

Gata Mala

2010-01-28T11:24:00.007+01:00

El Diego m'hi va portar per primer cop a fer-hi una cerveseta fa uns quants dies. Hi vam anar amb ell i la Sara just abans de sopar per a fer el bermutillo previ. La primera impressió va ser molt bona, tan pel local com per l’ambientillo que es respirava. Es tracta d’un local petitet amb una barra llarga, diria que només amb dues tauletes i amb molts tamborets per asseure-s’hi.

La primera cosa positiva va ser la cervesa que em van posar. Normalment no demano canyes pq penso que en molts llocs no saben tirar la cervesa. La que em vaig prendre allí però, estava perfecte; fresqueta, amb el gas en la seva justa mesura i amb l’espuma molt densa.

La segona cosa que em va agradar es que cada cervesa anava acompanyada d’una tapeta. Això és una cosa que s’hauria d’instaurar a tots els bars!!! Diria que les noies que ho porten són de Madrid i suposo que ja porten aquest tema integrat en el seu ADN.

L’altre dia hi vam tornar amb el Juan, el Jaume i la Isabel. Aquest cop a part de la canya ens vam quedar també a sopar. Tenen un llistat de tapes i platets molts apetitosos i vam fer cinc o sis coses. Per menjar no és gaire còmode, pq estàs mig assentat en el tamburet i de peu i a més el local està a tope de gent, però tot hi així l’experiència compensa. Tot estava molt bo, especialment les albergínies, la entraña i la ensaladilla rusa.

Hi tornarem segur!!! Ah!!!, i molt simpàtica la cambrera!!

Gata Mala
C/Rabassa 37, Barcelona (Mapa)

Tinariwen a Lyon

2009-12-03T14:03:00.008+01:00

El dia després de la boda de l’Esteve i la Bea vam agafar el cotxe i vam anar cap a Lyon. No és una ciutat que ens atragués per cap cosa en concret, però com teníem entrades per el concert de Tinariwen el diumenge, vam decidir anar-hi un dia abans per fer una mica de turisme i per que no fos tan de tute.

Tinariwen és un grup tuareg que jo desconeixia i que la Sara després de la seva etapa maliense m’ha fet conèixer. Són el grup més reconegut del Sahara i probablement un dels millors de tota l’Àfrica. Ara que ja ha passat, he de reconèixer que abans del concert era una mica escèptic sobre el que em podria trobar. Me'ls imaginava amb instruments artesanals i tota la pesca però un cop van sortir a l'escenari em van tenir captivat tota l'estona. Va ser un concert espectacular! Us recomano que els escolteu (estan al Spotify!!!).

Lyon no està mal, però no és un lloc al que aniria sense tenir un motiu especial. La part antiga és força maca i la presència del Rhone fa que entri en la categoria de Ciutats amb riu que ja de per si a mi m’agraden. Segons diu el Jaume, Lyon és el centre de la gastronomia francesa i és per aquest motiu que està ple de restaurants que ofereixen menjar típic de la zona. Això em va sorprendre bastant, per que Lyon és més gran que Barcelona i pensava trobar més varietat de llocs per menjar. Com de totes maneres volíem menjar cuina d'allí ja ens va anar bé i ens va ser bastant fàcil trobar un lloc. On es concentra la major quantitat de restaurants és el barri del Vieux Lyon, però a la part de centre en general hi ha molta cosa. Com a curiositat, dir-vos que si sou vegetarians Lyon no serà un bon lloc per a vosaltres ja que molts plats porten carn i també vísceres.

El diumenge al matí vam sortir a passejar i ens vam trobar amb un mercadillo a la vora del riu (començava just a la Passerelle du Palais de Justice). Per una vora hi havia antiguitats i per l’altra menjar. Evidentment ens vam quedar a la part de menjar i vam comprar un parell de formatgets i també una llangonissa que feia molt bona pinta. Si esteu diumenge per allí és una molt bona opció per esmorzar o dinar...o fins i tot per menjar unes ostres!!! Hi havia un bar enmig del mercadet on gairebé tothom menjava ostres i bevia vi blanc. : ))

El que va tenir més tela de tot però va ser la tornada en cotxe. Per a que us feu una idea de la odissea, segons Google, Lyon i Barcelona estan separats per 640 km i en cotxe es triguen 5h i 47 minuts. Nosaltres comptàvem que el concert s’acabaria sobre les 9.30 i per tant en 4 hores ens podíem plantar a Cantallops a casa del Christian (sí, he dit Cantallops), dormir unes horetes i seguir el trajecte per arribar a la feina sobre les 9h. Amb el que no comptàvem era amb que es canviaria el programa del concert i Tinariwen passaria a ser el grup principal i per tant a tocar en segon lloc. Aquest petit canvi, sense gairebé cap importància pels Lyonesos, ens va suposar als dos freakis de Barcelona sortir d’allí a les 11.30 de la nit. Semblava impossible i imprudent arribar a Cantallops a les 3.30h de la matinada, per això, dues hores després i veient que ja no podíem seguir conduint cap dels dos, vam decidir parar a dormir en una bonica, acollidora i anònima Àrea de Servei del Langüedoc-Rousillon (us la recomanem ferventment!!). Vam aparcar entre mig dels camions, vam tirar els seient enrera, ens vam tapar com vam poder i en molt menys del que els dos esperàvem ens vam quedar completament sobats.

Prop de tres hores després ens vam llevar en la mateixa foscor en la que ens havíem anat a dormir. El cotxe estava gelat, a jutjar per com tenia el cos i els ossos la temperatura interior no devia superar als 5 graus, i els camioners seguien aparcats dormint a les seves cabines. Com dos zombis vam anar a l’àrea de servei, ens vam refrescar la cara, vam pillar una parell de cafès de la màquina i vam tornar a incorporar-nos a l’autopitsa. Teníem encara per davant 4 hores de trajecte i una dura jornada laboral...

CONSELLS

Residence Les Carrés Pégase. Vam passar la nit en aquesta residència. Ens va sortir molt bé de preu, estava prou cèntric i a més l'habitació tenia cuina i nevera per si et volies fotre alguna coseta.

M'ha comentat una companya de feina que els millors dies per anar a Lyon són els del pont de la puríssima, quan fan el Festival de les Llums. Però per anar aquells dies cal reservar hotel amb molta antelació per que es veu que la ciutat està a tope.

Restaurant Principal

2009-12-02T16:14:00.006+01:00

En motiu de la boda de l'Esteve i la Bea vam anar de banquet al restaurant P ri ncipal. No sé si hi heu anat algun cop, però és un d'aquells llocs macos de Barcelona, on s'hi ha d'an ar al menys un cop a la vida. Està ubicat al bell mig de l'Eixample (Provença/Pssg de gràcia), en els baixos d'un edifici típic del barri. L'espai és sens dubte una de les millors coses d'aquest restaurant, especialment el pati interior i la sala de la Biblioteca que es troba al fons de tot. Allí vam celebrar els 90 anys de la meva àvia i ens vam sentir com a casa.

La boda va estar genial. Recomano ferventment als que sigueu de Barcelona i us caseu que ho feu tot a dins de la ciutat (és molt més còmode per els convidats; )) ). Nosaltres no coneixíem a gairebé ningú, però un cop acabat el bodorrio ja erem amics de la meitat dels amics de la Bea i l'Esteve. Coneixent-los a ells no m'estranya que la seva gent fos tan i tan maca. De fet vam sortir d'allí amb un sopar ja muntat, una possible adopció d'un gat i fins i tot una possible col·laboració de negoci!!

Restaurant El Principal

Provença 286, Barcelona (Mapa)

EL Gin tonic

2009-11-17T12:51:00.008+01:00

Vaig llegir al Time Out que el millor Gin tonic de Barcelona es trobava al Tirsa i vaig decidir acostar-m'hi per investigar. El lloc té un toc entre antic i xic, per tal com van vestits els cambrers i l'ambient del local, però un cop dins, sentada a la barra i quan vaig veure el gust amb el que preparaven el gintonic, vaig començar-m'hi a sentir molt a gust.
Els cambrers són molt agradables i t'expliquen i et recomanen. Són uns cracks!

Jo em vaig demanar un gintonic de tota la vida però vaig veure que també preparaven altres cocktails boníssims.

El que em va agradar va ser veure que em portaven el gin tonic en un gotet molt més petit del normal, i que els glassons no es desfeien. Un gust impressionant i mira que de vegades trobo que el gintonic pot ser força amarg. Doncs no família, als que no us agradi el gintonic especialment, us recomano que hi aneu a veure si canvieu de parer. I evidentment, els que disfruteu amb aquesta beguda i altres cocktails, cap a l'Hospitalet ben ràpid!!!

Tirsa

Carrer Rafael Campalans nº 174 (Mapa)

08903 L'Hospitalet - Tel. 934.312.302

La Esquinica

2009-11-08T18:43:00.006+01:00

Qui no coneix la Esquinica? Qui no hi ha anat algun cop i ha gaudit de les seves tapicas? Doncs nosaltres no som menys i de tant en quant també hi anem per menjar-nos una bones tapes. Amb els del futbol, per exemple, acostumem a anar a fer els sopar d'equip i per què no dir-ho a celebrar els títols que anem aconseguint. Aquest dijous passat hi vam anar i ens vam fotre les botes!!

Aquest bar que es troba a Fabra i Puig és un dels locals de tapes més emblemàtics de Barcelona i com a conseqüència fa que tingui coses bones i coses dolentes. Un dels punts negatius és que sempre està a tope, així que oblideu-vos d'anar-hi durant el cap de setmana i intenteu arribar-hi sempre un pel d'horeta. Per una altra banda, són molt ràpids servint el menjar i tot i la massificació l'ambient està bé i el menjar és bastant bo, especialment les braves que són espectaculars i pel meu gust les chistorricas. Tot lo altre també està bé, però a molts altres llocs de Barcelona pots menjar tapes igual de bones o millors.

La Esquinica
Passeig de Fabra i Puig 296 (Mapa)

Restaurant El Trispolet (Valls)

2009-10-25T17:10:00.004+01:00

Ja comença a ser una tradició trobar llocs per menjar en les meves sortides de feina. Aquest divendres passat vaig anar a Valls per una reunió i em vaig quedar a dinar. Uns treballadors amb els que em vaig creuar a la sortida de l'Ajuntament em van recomanar que anès a fer el menú al Trispolet, un restaurant que quedava a prop.

Vaig fer un menú i vaig menjar molt bé. Abans del primer entrava un suc o un vermut de la casa, jo vaig fer suc de tomaquet. De primer vaig menjar un gratinat d'espinacs i de segon anec, co em vaig quedar tip, vaig dir-li al cambrer que no volia postre i que em portés directament el cafè. Però ell, a part del cafè em va portar un platet amb avellanes, ametlles i figues
seques, tot un detall.

Si us quedeu un dia a dinar a Valls podeu provar el Trispolet.

Restaurant el Trispolet
Carrer Muralla St. Antoni 20, Valls. (Mapa)
Tlf 977 614 869

La Milagrosa

2009-10-14T17:16:00.004+02:00

Tornant d'una aposta que teníem pendent amb el Pelut i baixant per Torrent de les Flors cap al Col·leccionista ens vam topar amb un local nou que ens va fer el pes. Era un local de menjar argentí, bastant peculiar pel que fa a la decoració i al format. És un tipus de lloc al qual a Barcelona no hi estem gaire acostumats i que barreja el menjar per endur amb una barra amb alguns taburets per poder fer un mos ràpid allí mateix. No tenien molta diversitat, feien pizzes, empanades i algunes coses més, però el que a mi em va cridar més l'atenció era una pirrassa que hi havia fora on hi havia escrit en lletres ben grans... Bocadillo de escalopa milanesa!!!

Una setmana més tard i vam anar amb la Sara i ens vam partir una empanada d'aperitiu i un entrepà de milanesa després. Ens el vam menjar de vedella, però també en tenien de porc i de pollastre. Portava la milanesa, enciam, tomaquet, formatge i una salsa especial. Estava molt bo, però pels qui em coneixeu he de dir que li faltava una mica de mostassa.

Si un dia passeu per allí i voleu fer un mos ràpid ja sabeu.

La Milagrosa
Torrent de les Flors 96