30 de juliol, 2013

D'aniversari a København

Els posts de Viatges Habibi porten bastant de retràs. Han estat mesos d'intensa feina i importants decisions que han deixat la producció de posts en un segon pla.

Un dels viatges que he fet aquest primer semestre ha estat una visita de quatre dies a Copenhage amb la família. Hi vam anar en motiu d'un doble aniversari, el de la meva tia i la meva mare, que enguany feien números rodons les dues.

Hi vam anar els quatre, no ho havíem fet mai, i ens ho vam passar prou bé. A més el viatge va estar especialment bé per a mi ja que em va sortir ben baratet : )). Gràcies!!!

L'arribada en avió va ser un pel accidentada. Hi havia molta no, moltíssima boira i vam estar a punt d'anar a aterrrar a Goteborg (sí, allí on el Pichi va fer tres gols). El pilot va dir que faria un intent i si no ho aconseguia aniríem a aterrar allí. El tiu va aterrar de conya, però el terra no el vam veure fins que no vam ser a 50 metres de la pista. Realment va ser impactant.

Un cop allí vam tenir temps per a visitar la ciutat molt a fons. Cap de nosaltres hi havia estat (aquesta va ser una de les condicions del viatge) i realment ens va agradar i dona més de si del que em pensava. Cal visitar-la en els mesos de bon temps, això si. Primer per les hores de llum i el fred que hi fa i segon per que la vida de la ciutat floreix espectacularment quan fa bo. Vam parlar amb un parell de catalans que vivien allí i ens van explicar que l'hivern era realment dur.

D'aquest viatge ha sortit també una relació amb una família sueca-danesa. Us explico. Un dia voltant per les rodalies de Christiania vam trobar per casualitat un lloc per dinar típic danès. Hi vam entrar i ens vam asseure al costat d'una taula de quatre persones, tres homes i una dona, germans els quatre, però d'això ens vam enterar al cap d'una estona.

Mentre miràvem la carta ens vam sentir parlar català i castellà i es van oferir a ajudar-nos en l'elecció dels nostres plats. Dos d'ells parlàven castellà molt i molt bé i en l'estona del dinar ens vam començar a explicar coses mútuament. Al final, i com a agraïment al bon rollo que hi havia hagut els hi vam dir que si venien a Barcelona serien molt benvinguts. Un d'ells era futbolero així que també ens vam oferir a convidar-lo al camp nou.

Ara fa uns dies, just abans de venir a Mèxic vam tenir a un d'ells a casa dels meus pares sopant. Li vam fer un àpat "tipical mediterranean" i ens ho vam passar molt bé. Després d'insistir en que volia venir a veure "el clásico" amb el seu fill (molt llest el paio) finalment vam acordar un molt decent derbí barceloní.

Gràcies família per aquest fantàstic viatge. El recordaré sempre.


Consells:

Færgecafé (restautant de cuina danesa)
A Hereford Beefstouw (excel·lent i car lloc de carns)

06 de juliol, 2013

Granada amb els amics

Un any més el viatge amb els colegues ha complert la seva cita amb el calendari. Els fills i les parelles fan que haguem passat d'un viatge d'una setmana o 10 dies a només un cap de setmana, però lo important és que des de fa ja més de 10 anys aquesta escapada es celebra sense interrupció.

Enguany ha tocat cap de setmana a Granada. La idea normalment és viatjar per Espanya i anar a llocs on és mengi bé, hi hagi bons preus (això sempre és fàcil sent de Barcelona) i on hi hagi una mica de festa. Els anys passen, però el plantejament segueix intacte.

Granada al juliol és un lloc molt carulós i el dissabte durant la nostre visita a l'Alhambra (únic moment cultural del viatge), i amb la ressaca que duiem és quan més es va notar. Evitaré reproduir aquí alguns comentaris despectius sobre l'Alhambra que vam emetre durant les 3h de caminada.

El divendres, com ens acostuma a passar, vam cremar totes les naus i alguns (casualment els que tenen fills) van arribar a l'hotel a les 7h del matí. El problema és que els anys passen factura i al dia següent ens costa bastant arrancar. Per sort aquest any teníem un hotel amb piscina i crec que això va ser un gran encert per poder recuperar forces.

Afortunadament el Lluís, que coneix un granadino, portava una llista de llocs on anar a menjar. Això va fer que poguéssim escollir correctament entre tota la oferta homogènia de fritanga que té la ciutat. El menjar és bo, està clar, però dos dies de peixet, calamars, cazon, gambes... tot fregit, són més que suficients per a l'estomac.

Com sempre va haver una disputa per decidir qui dormia amb el Johny. El seus sorolls nocturns són tan intensos i ja els hem patit tants de nosaltres que ningú vol compartir habitació amb ell. Johny no és res personal, ja saps que t'estimem molt!!!!! Finalment va ser el Christian, el seu germà, qui es va oferir voluntàriament. No hi ha res com l'amor fraternal,... això si, va exigir que a canvi que li paguéssim entre tots l'habitació.


Viatge bonic, viatge de comiat (temporal). Us trobaré a faltar.

Consells:

Per menjar:

Los Diamantes (I y II)
Los Italianos
Bodega Castañeda
Casa Juanillo (pisto granadino): recomanat per Audrey Rocks