Un cap de setmana pels voltants de Calldetenes

Fa ja més d'un mes que vam pujar a passar el dissabte i el diumenge amb la Tina i el David. De fet vam pujar el dissabte per la tarda i baixàvem el diumenge si fa o no fa a la mateixa hora. Pujar a Calldetenes sempre està de conya pq és garantia de bon menjar, passejades amb les gosses i unes "rises" amb la Tina i el David.

Aquest cop no va ser una excepció i per això van ser uns dies, o si més no unes hores, molt complertes. El dissabte, tot just després d'arribar ja vam anar a fer una voltelta. Vam pujar al puig de Sant Feliuet on es troba l'esglèsia de Sant Feliu de Savassona un dels llocs llegendaris de la comarca d'Osona. En aquest indret, segons la llegenda, hi feien en altres èpoques execucions de bruixes i heretges i sempre ha mantingut aquesta fama de lloc encantant i misteriós. De fet, el mateix David, home terrenal al 100%, va patir en aquell mateix puig l'única experiència paranormal de la seva vida.

Un cop feta la caminadeta i ja amb una mica de gana vam anar a sopar a un lloc molt recomanable; el Restaurant Les Set Fonts de Folgueroles. Com el seu nom indica es troba al costat de les famoses set fonts d'aquest poble on abans la gent anava a recollir l'aigua fresca. El restaurant és a l'aire lliure, sota una pineda i amb grans taules i bancades de fusta; ideal per anar-hi amb gos!! És un lloc de carns a la brasa i a part tenen molts altres opcions. Jo, com no, em vaig fotre peus de porc. Estaven boníssims!!

El dia següent va ser de bastanta ruta i moviment. Després de degustar un esmorzar amb "negrito" inclòs vam enfilar cap a la riera major, a l'alçada de la Malafogassa. En un tres i no res ens estavem banyant en un gorg d'una riera on no hi passava gairebé ningú (però els que passaven tenien molt de perill oi Sara?). Després de la capbussada vam tirar cap a Tavertet (45min en cotxe des d'allí). Em va agradar, però estava tot tant perfecte que tenia un punt artificial. Vam dinar super bé a Can Baumes, a la terrasseta que hi ha a l'entrada per així poder asseure'ns amb les gosses. Després vam anar a fer una passejadeta i ens vam trobar a la Joana una excompanya meva de feina. Va ser molt bo!

El passeig pels cingles de Tavertet va ser espectacular. Si teniu vertígen o por a les alçades aneu en compte de no apropar-vos gaire als penyasegats. Després cansats i satisfets vam tornar a Calldetenes a recollir els "bàrtulos" i tirar ja cap a Barcelona.

Al setembre repetim!!

Restaurant Les Set Fonts

Parc de les Set Fonts
08514 St. Julià de Vilatorta
Tel. 93 812 2148

Restaurant Can Baumes

C/ de Baix, 2
08567 - Tavertet
Tel. 93 856 52 07

Picnic!! Però no a fer picnic sinó a fer brunch!

Hola familia!

La setmana passada vam decidir amb l'Amrei que aquest estiu - com a les dues ens toca pringar i passar-nos tots aquests mesos de calor a BCN - aniríem a buscar diferents brunch per la ciutat i així no frustar-nos tant quan tothom estigui de vacances.

Qüestió que vam decidir anar a Picnic al Born. És un restaurant on pots anar a fer un brunch, o picar algo ràpid, sopar,... en el nostre cas no vam fer brunch perquè vam anar a dinar però és probable que hi torni algun dia a fer un brunch estrictament.

Vam prendre uns "tomates verdes fritos", com diu la mateixa pel.licula i estaven boníssims i despres un tros de carn argentina molt bona també. Les altres opcions tenien també molt bona pinta, ja que tots els productes són de molt bona qualitat. Es veu que fan uns postres deliciosos. Nosaltres aquell dia vam fer macedònia (estiu, mantenir la línia, aquest tipus de coses, jeje).

Si algun dia esteu pel Born, us el recomano molt. Potser no em va acabar de fer el pes l'ubicació però per la resta, és un lloc que val la pena anar a probar. Molt aconsellable pels amants del "brunch" i restaurants on primen la qualitat, productes ecològics, low cost,...

Picnic

C/ Comerç 1 (Mapa)

telf 93 511 6661

Barcelona

HORARI:

Lunes a Viernes mediodia 13:00 – 16:30

Martes a Sabado noche 20:00 – 00:30, cocktails hasta las 2:00

Sabado y Domingo brunch 12:00 – 17:00

El Matagalls (per Collformic)

Dins del "pla d'entrenament" dissenyat pel Jordi i el Pelut per a la "marató d'Aigüestortes" entrava l'ascensió al Matagalls. Va ser divendres passat i hi vaig anar amb la Tana i el Pelut. Al ser també un dia entre setmana ens vam trobar molt poca gent i a més vam veure bastant de bestiar que es veu que els caps de setmana no hi és. Sort que duiem a la Tana ben lligada, pq a la que va veure la primera vaca quasi surt fugint fins a Barcelona. Encara que tingui pinta de gos pastor cal comprendre-la ja que probablement l'animal més gros que havia vist fins el moment a la seva vida era un colom.

Vam fer l'ascensió des de Collformic que pel que sembla és la més fàcil de les dues més habituals. Sincerament ho vaig agraïr pq després de 3h les cames ja no les tenia gaire fresques. Només pensar que a Aigüestortes tenim un trajecte de 6h amb les motxilles ja pateixo.

Un cop al cim vam fer uns entrepans, una mica de coca en recapte i unes avellanes mentre xerràvem amb la resta de gent que hi havia per allí. Vam arribar a ser 8 persones comptant-nos a nosaltres, un autèntic luxe si ho comparem amb els caps de setmana.

Aquest proper cap de setmana podré comprobar si aquestes darreres escapades han servit per alguna cosa i pateixo un pelet menys en les excursions pirinaiques.


Ruta:

• Cotxe des de Barcelona: 1h
• Desnivell: 500m 
• Temps: 3h
• Dificultat: Mitjana

Ver Matagalls en un mapa más grande

Ruta al voltant de Siurana

La meva nova etapa professional em permet fer coses que abans eren impossibles com per exemple marxar entre setmana a fer alguna escapadeta. Aquests dijous, que la Sara també tenia festa (vaya par!!), vam marxar cap al sud fugint de les plujes que descarregaven a Barcelona i al nord del país. Seguint les recomanacions del Pelut vam enfilar cap al Priorat i més concretament cap a la antiga i bonica vila de Siurana. No sé si teniu Siurana al cap, però són quatre cases molt i molt antigues, que penjen encerclades de penyasegats. Les vistes des d'allí són fantastiques i just al seus peus es troba el pantà de Siurana.

La ruta que vàrem fer la vam trobar al portal de turisme del Priorat on li posaven un nom ben romàtic "Records de Princeses i Guerrers". És una ruta prou fàcil (nivell 2 a l'escala Bertran) però que destaca per les increibles vistes de la primera part del recorregut. Camines per un camí de ferradura que voreja el cingles de Siurana i que té unes vistes privilegiades. Cal dir que si pateixes un pel de vertígen no és el lloc ideal per quedar-te a viure però a mi, que en tinc un pel, no em va fer cap cosa.

Un cop a baix et topes amb el riu Siurana; si tires a l'esquerra vas cap al sender dels gorgs que segur farem un altre dia i cap a la dreta vas cap al pantà, cap a Cornudella o un altre cop de tornada cap a Siurana. Pocs metres després d'aquest desviament vam veure un petit caminet a l'esquerra, gairebé imperceptible que portava cap al riarol. El vam seguir i ens vam topar amb un petit paradís; una cascadeta, un gorg i unes roques llises on estirar-se. Espectacular!! Hi vam parar i ja ens vam quedar allí per banyar-nos i per dinar. Buuuf!!!

Una horeta després vam seguir el sender i després vam tornar a pujar cap a Siurana. Aquest darrer tram va ser duret ja que el desnivell en només un quilòmetre és molt gran. Una beguda fresca i una terrasseta van ser necessàries per recuperar forces aban d'emprendre la tornada cap a Barcelona.

Ruta:

Cotxe des de Barcelona 2h

Distància: 5km

Temps: 2h30 min

Dificultat: mitjana

Ver Ruta al voltant de Siurana en un mapa más grande

La Pepita

La Sara em va descobrir un cop més un bon lloc per anar a menjar. Es diu La Pepita i està a Còrsega cantonada Sant Agustí (molt a prop de Passeig de Gràcia). És un lloc de tapeo, però per on esta ubicat segur que també fan menú de migdia i esmorzars.

Font: TimeOut

Com el seu nom indica l'especialitat son els pepitos, però en femení, "les pepites". La cambrera, que era molt simpàtica, ens van dir que eren "pepites" i no "pepitos",  pq eren més fines i més bones que els seus parents masculins; i tenia raó. Ens en vam partir una i realment estava molt bona i no omplia gens. Abans vam picar una espècie de trifàsic de tapes que estava molt bé. 

Em va agradar molt el lloc i el tracte que ens van donar, però sobretot em va fer gràcia el menjar que oferien. Era creatiu, ben presentat i tenien coses que a Barcelona trobes a molts pocs llocs com per exemple el cazón a l'estil andalús. 

Us recomano molt que hi aneu!

Bon profit!

La Pepita

C/ Còrsega 343 (Mapa)