Després de només tres dies a Cabo de Gata tinc molt clar que més tard o més d’hora hi acabaré tornant. És un lloc preciós i molt tranquil, ideal per passar uns dies de relax absolut gaudint del sol, el mar, un bon llibre i poques coses més (calen gaires més realment?).
Hi vam arribar el dijous al migdia prèvia parada a València ja que com marxàvem tard era impossible arribar-hi d’una sola tirada. L’Óscar ens va acollir a casa seva. Moltes gràcies un cop més!!! No vam passar gaires hores, però si les suficients com per xerrar una estona i posar-nos al dia d’algunes coses. Et va quedar molt bo el tall rodó del sopar ; )).
Sortíem de València d’hora i arribàvem a Cabo de Gata al voltant de les dues. Teníem moltes ganes de platja però abans havíem de deixar els trastos a l’apartament que havíem llogat i fer un mos ràpid previ al primer banyet. Entre una cosa i l’altre es va fer un pel tard, però de totes formes vam anar a la Playa de los Muertos (mal nom per una platja). No ens vam poder banyar de les onades que hi havia però només apropant-te una miqueta ja et quedaves ben xop. La platja és realment bonica, però cal evitar mirar a l’esquerre on es veu Carboneras i una immensa fàbrica que destrossa tot el paisatge. Quin desastre!
Al dia següent vam anar a la millor platja de totes, va ser un dia espectacular (gràcies Monsó!!! t’ho agrairé eternament, jeje). Com era divendres i encara no era juliol, hi havia poqueta gent, a més, per arribar-hi calia caminar una estoneta, així que només érem quatre gats en una platja preciosa i molt gran. Aquesta platja és la que es troba just a l’esquerra (mirant el mar) de la Playa del Barronal, que surt indicada a tots els mapes.
Ja no sé si va ser aquell vespre o el del dia següent quan vam anar amb la Sara a veure un partit de la Roja a Rodalquilar, probablement el poble més bonic de tot el Cabo de Gata, i això que no té mar. Allí vam ser dos suporters més i vam animar i celebrar els gols d’Espanya mentre ens fotíem uns tintos de verano i alguna que altra tapeta (gratis eeeh!!).
El darrer dia finalment vam poder anar a Cala San Pedro, una platja d’aigua blau turquesa que està molt xula, encara que jo em quedo sens dubte amb la del primer dia. Dic que finalment hi vam poder anar, pq com havia fet mala mar només s’hi podia anar caminant i fer una patejada d’una hora sota el sol almeriense no entrava dins dels nostres plans de relax. L’altra opció era anar de s de la platja de Las Negras en Taxi-zodiac (10 minuts i 6€ per persona i trajecte; pq després diguin que els taxis de Barna són cars!!) que és finalment vam fer quan el mar ens ho va permetre. Aquesta cala està habitada per una comunitat hippy que es passa el dia per allí en boles deixant que el temps passi a poc a poc; tots hauríem de provar de tant en quant una mica d’aquesta medicina.
Després de cala San Pedro ja no vam quedar temps per gaire més. Vam fer un entrepà, ens vam dutxar, vam recollir tots els bártulos i a les tres ja estàvem tornant cap a casa. Vam anar xino xano i abans de les 11 entravem per la porta del nostre piset. Els dos dies següents tancava els ulls i encara em veia estirat davant del mar en aquella preciosa cala...
Per a veure algunes fotos més feu clic
aquí.
CONSELLS:
Trajecte:
Si hi vas en cotxe des de Barcelona, cal prendre-s’ho en calma per que es bastant llarguet.
Barcelona – Las Negras
- Distància: 800 km
- Durada: entre 8h i 9h depenent les parades
- Peatges uns 45€
Per dormir:
Nosaltres vam dormir a Las Negras, un dels pobles més macos de la zona, però potser si hi anem un altre cop provarem Rodalquilar que sembla encara més tranquil•let.
La
nostra casa estava molt bé i a més teníem a tocar la platja i el carrer principal de Las Negras. Ens va costar 60€ per nit. Qui gestionava els pisos era una noia molt maca que es deia Mar Piedra i que ens va caure molt bé.
Per menjar:
Nosaltres només vam menjar fora a l’hora de sopar. La veritat és que els llocs que vam anar eren molt xulos però el menjar no acabava d’estar molt bé, potser vam tenir mala sort. Dels tres llocs que vam sopar us en recomanem dos, La Tasquilla a Rodalquilar, i l’Hostal la Isleta a La Isleta del Moro que té una terrassa espectacular just a sobre del mar (en temporada alta és recomanable reservar tan a un lloc com a l’altre).
Com estàvem en un apartament, ens fèiem un bon esmorzar a casa i després ens preparàvem un tupper per endur-nos a la platja.
Us recomanem que si aneu d’aquest plan aneu ben preparats. En primer lloc que porteu la típica motxilla o bossa tèrmica per aguantar el fred ja que allà fot molta calda i potser a l’hora del dinar el menjar ja no val res. Dins de la motxilleta nosaltres portàvem un gel d’aquests de plàstic i a més les aigües que ens portàvem per el dia les congelaven i així a part d’estar fresquetes ajudaven a mantenir fred el menjar. Un altre consell que us podem donar és que tot el menjar que us pugueu endur de casa vostre millor que millor. A las Negras per exemple només hi havia un super i a més de ser bastant car tenia poques coses i encara menys coses fresques (verdures, fruites etc,..)
Platjes, bars i restaurants:
Tota aquesta info ens la va passar l’Anna Monsó. Ella porta 11 anys seguits anant a Cabo de Gata, així que aquests dos fulls que aquí us posem són gairebé la “Biblia” d’aquella zona!! Gràcies Monsó!!!
Així, fa uns dies vaig anar a recollir a la Sara a la feina i vam anar directes cap allí. Portàvem els banyadors perquè volíem fer un banyet previ a la platja, però com ja era tard i feia molt de vent ens va fer una mica de mandra i vam anar directes a sopar. El lloc és molt agradable i la terrassa on estan totes les taules és ideal per sopar ara a l’estiu que fa caloreta. La carta té moltes de les típiques tapes i plats que trobes avui en dia a molts restaurants, amb la única diferència que al Kauai els hi han posats noms una mica diferents/divertits (ex. “malditos roedores”= “taula de formatges”). El que vam menjar no estava mal, però tampoc era res de l’altre món, sincerament. 
