31 de juliol, 2008

2 horas menos en Conil


QUE HAY?

Doncs aquí ja estem de tornada després de quatre dies maravellosos al sud, exactament a Conil de la Frontera, al sud d'Espanya entre Cadiz i Tarifa. Fa sis anys ja hi havíem estat amb la Laura i la Vero. Aquest any hem anat la Vero i jo i hem estat uns dies en una caseta a uns 5 kms del poble. Teníem una casa que es deia Mi Candray Chico amb piscina i jardí. Ens ha costat 80 euros al día, per tant, val moooolt la pena. Ha sigut increible.

Vam volar fins a Sevilla i allà ens vam pillar un cotxe fins a Conil.

La veritat és que allà abaix no fa tanta calor perquè sempre fa vent i dóna la sensació que el sol no pica, però SI QUE PICA I MOLT. Per tant, cremeta sempre a sobre.

El millor d'allà abaix és que desconnectes al minut 1, perquè la gent és maravellosa, súper oberta i divertidíssima (viva Sevilla y Matalascañas!), hi ha una sensació de calma i relax constant, els pobles són molt macos i en general tot és senzill. A part d'això, tot va amb molta calma, d'això vé lo de 2 horas menos en Conil, perquè anàvem a la platja a les 3-4, la gent començava a dinar a les 6, i sopar cap a les 12. Fantàstic.



Parlant de lo del dinar, ha sigut molt bo veure com la gent s'emporta de tot a la platja. Allà sí que van preparats. Nosaltres anàvem amb uns tapers que jo pensava que seríem les reines de la platja, però que va!!! porten les seves neveres, plenes de cerveses, aigues, combinados mil, amb els entrepans o tapers amb pollastre i mil coses més. Ahh i el que no pot faltar és la super tenda de campanya, per deixar tovalloles, menjar i begudes dins per a que no li toqui el sol. Brutal.

Molt bo el moment que teníem un grup davant a Caños de Meca fotent-se tinto de verano com bojos. Van acabar amb una turca,... boníssim les ties dins del mar amb la copa a la mà,...



Amb la Vero tot ha anat fantàstic. La convivència, que sol ser sempre facilíssima, fer-nos el menjar, estar per casa, anar a platjetes i descansar i llegir, sortir de marxa a tope, arribar als llocs, filosofar durant hores a la platja, banyar-nos en pilotes a la piscina, la Vero fent ioga al matí i jo fent-li fotos, pintar-nos les ungles al nostre jardí mentres es posava el sol,... Vero, t'estimo.



Platjes recome
nades:
- Conil - playa del Roqueo
- Caños de Meca - no us la perdeu
- Zahara de los Atunes
- Zahora - brutal el bar de la platja. Les nits d'estiu toquen en directe
- Barbate
- El Palmar


Us recomanem també uns quants baretos a Conil, on hi ha una festa increible i es pot sopar de conya a mil llocs. El poble té com uns 20.000 habitants però a l'estiu és una bogeria. Hi ha de tot. És un poblet blanquet molt mono, que fa moooolta pujada (per tornar de festa millor portar una bona turca perquè per aparcar segurament haureu de deixar el cotxe a dalt de tot), tot iluminat a les nits i amb tanta gent que sembla increible. Sobre tot de finals de juliol a tot l'agost.


Bars:
- La Luna - imprescindible
- Disco Icaro
- Suite
- tot el carrer Borrego i Velarde
- tot Conil està plè de baretos per anar a fer una copa.


Bueno, us ho recomanem molt.

A cuidarse mucho.

29 de juliol, 2008

La festa major i el declivi de la democràcia

Aquest cap de setmana passat van ser les festes majors de Riudoms que es celebren en honor a Sant Jaume, patró d'aquesta bonica vila del Baix Camp. La novetat respecte d'altres anys, era que enguany les festes comptaven amb activitat nocturna, és a dir barraques i concerts. Per aquest motiu, i no pel ball de gegants, el Lopes i jo, amb la baixa significativa de darrera hora del Roger deguda als seus últims excessos vespertins, vem fer un pensament i el divendres a la tarda vem fer cap cap a Riudoms amb l'objectiu de posar una mica de glamour a la vetllada.

La valoració sobre la festa nocturna no la posarem en aquest bloc per a no ferir la sensibilitat dels riudonengs (gentilici de Riudoms), a més, som comprensius i entenem que era el primer cop que organitzaven l'acte, no hi havia experiència prèvia ni recursos suficients, no s'havia fet la difusió necessària pels pobles propers, faltava tradició, etc, però hi ha un tema que per més voltes que li dono no acabo d'entendre. A quina ment perversa se li va acudir convidar com a cap de cartell a un regidor de Reus, vestit d'Elvis i borratxo perdut!!!???? Qui va incubar la genial idea de portar un pallo que en la seva discografia té títols com el Blues de la Vaselina, No li cabia o l'Elfo Sodomita???!!!! Quina individu degenerat va decidir que vingués a cantar un autòcton de la ciutat rival per excel·lència provocant amb el tema Tots som de Reus???!!! Déu meu!!!!!

Doncs si senyors, aquest cap de setmana vem tenir el plaer de veure en directe un tal Ariel Santamaria, ciutadà i regidor de Reus i producte evident del declivi de la nostra democràcia i de la cada dia més gran desconfiança dels humans amb els polítics. Quin personatge!!! Tot i la obscenitat i cutrerio de la seva actuació he de reconèixer que em va fer gràcia. D'això se'n diu no tenir vergonya.





A part de la nit, el sube y baja a Riudoms va valer molt la pena, com sempre. Ja hi he anat tants cops que quan hi vaig em començo a sentir com a casa, i a més sempre em fa il·lusió veure a la família del Jaume i als seus amics. El dissabte el vem passar a Cambrils, la platja més propera a Riudoms. Volíem fer una paelleta al xiringo, però els dissabtes de juliol sense reserva acostumen a ser complicats, així que vem acabar fotent-nos un menu de pasucatamboli a tercera línia de mar. A les sis aproximadament tornavem cap a Barcelona, cansats, amb el maletero ple d'avellanes i coca de recapte i en el cap encara ressonant la poètica lletra de No li cabia...


CONSELLS:

La Confiteria: antiga confiteria reconvertida en restaurant. Un bon lloc per sopar a l'estiu a Riudoms ja que et pots asseure a la plaça o a una porxada molt maca. Es teoba a la Plaça de l'Església 15.
Xiringuito Denver: ens el va recomanar la Imma, germana del Jaume, per anar a fer la paella. La veritat és que feia molt bona pinta, però ens vema haver de conformar amb el rancho que he comentat abans. Platja del Regueral, Cambrils.
Forn Domingo: possiblement la millor coca de recapte del món... Avinguda Francesc Macià 20, Riudoms.

24 de juliol, 2008

Que buonnnno!!


L'altre dia amb la Tina i la Queralt vam anar a sopar a un italià que està a Gràcia molt bo. Em va sorprendre. La carta no és gaire extensa però es boníssim. Ens vam demanar uns plats per partir i tots eren excel.lents. Em vaig demanar un plat de pasta amb verdures genial i la lasanya estava també deliciosa.
Ho porten uns italians i es nota.
El que em va agradar és que és un lloc tranquil, amb intimitat, amb una il.luminació agradable. I els plats,... tremendos!
Gran descubriment.
No és barat, però tampoc és excessivament car. Vam pagar uns 28 euros/pers per dues botelles de vi, quatre plats i un postre. Com ho veieu? Tot depen del pressupost, jjeje

Torrent de l'olla, 64 Barcelona
Telf: 932104516

08 de juliol, 2008

Then we take Madrid

... i ja van dos!!

El cap de setmana passat vem celebrar el segon comiat de solter del grup, el del Roger, que se'ns casa aquest agost amb la Laurita. Vem anar a Madrid tot el cap de setmana de festival i evidentment ens ho vem passar molt bé, però com ja comença a ser habitual, vem fer patir bastant poc al futur marit.

El divendres, després de deixar les maletes a l’hotel, li vem fer la primera putadilla; el vem fer sortir al carrer sense camiseta, ... ooohhhhh si, quina gran putada!!! Ja em diràs. L’únic al•licient, és que es celebrava a Madrid la Semana del Orgullo Gay i teníem l’esperança de que al menys l’acossarien una mica, però res, no va haver-hi sort. Només el vem tenir així durant cinc minuts i la gent de fet ni el mirava, ens mirava més a la resta pq anaven tots amb una samarreta blava amb el lema Then we take Madrid. El dissabte vem provar una segona tentativa encara molt més heavy; li vem comprar un bigoti postís. Bueeeeeeeeeeno, com ens vem passar!! La gent ens mirava i pensava quins amics més cabrons, com el podem fer patir d’aquesta manera, jejeje. En realitat, l’únic comentari que va despertar el bigoti va ser el de dues dependentes del Corte Inglés, que en veure’l passar van dir, - Mira ese, se debe estar escondiendo de alguien-, espero que fos un comentari irònic.

L’últim cartucho que ens guardàvem era l’sriptease, tot i que no sé si això es pot considerar gaire una putada. El dissabte a la nit ho teníem tot preparat, primer soparet de conya al Matritum, i un cop acabat, directes al Pigmalion, un dels antros de més nivell de la capital, però en sortir del restaurant, vem tenir, el que en aquell moment ens va semblar una bona idea. Vem decidir anar a fer uns cubatilles per posar-nos una mica a to per el show. Entre cubata i cubata la nit va anar passant, i quan al final ens vem decidir a anar-hi, ens vem trobar que tots els locals estaven tancats, quin desastre! Va haver alguns intents de reemprendre la nit, però ja va ser impossible.

El dia que més la vem liar va ser el divendres per la nit. Va ser una nit molt divertida que vem tancar a Chueca on la marabunta deambulava pels carrers inundats de pixats, ampolles i altres residus varis. Abans però, li havíem comprat a un paki unes ulleres blaves amb llumetes, estilo Tron, que van donar bastant de joc durant la nit i van contribuir en les rises de l’arribada a l’hotel.


Va ser una arribada d’aquelles que es recorden. El primer grup a pujar a la recepció vem ser, diria jo, el Lluís, el Ruiz i un servidor. A la recepció ens esperava, amb l’humor del qui està treballant a les cinc del matí en un hostal, una noieta sudamericana, que de forma delicada ens va dir – por favor hagan silensio-. Al mateix temps que ens ho deia els seus ulls s’obrien com a taronges observant l’espectacle que tenia al seu davant, tres tius amb cara de demacrats, amb la mateixa camiseta i un dels quals portava posades unes ullereres de llums en el mode de màxima intermitència. Un cop amb les claus a la ma i després d’haver-li dit a la noia algunes frases que ja han quedat en l’oblit d’aquella nit, vem enfilar el darrer tram d’escales que ens quedava per arribar al pis, intentant, això si, fer el menor soroll possible. Això passava en el mateix moment que l’ascensor feia una primera parada al pis de recepció amb la segona tongada de borratxos. La porta exterior no es va arribar a obrir, només ho va fer la de dins i a través de la finestreta vem veure com la cara del Johny s’empotrava contra la finestreta allargada i rectangular de l’ascensor mentre la resta, Alex, Christian i Roger li fotien de pinyos. Tot això passava a escassos tres metres de la recepcionista i anava acompanyat evidentment de crits, insults i cops que sortien de dins de l’ascencor. La porta interna es va tornar a tancar i l’ascensor va continuar el seu periple cap a la tercera planta, on també anàvem nosaltres.

Per seguir amb el catxondeo, al Ruiz al Lluís i a mi no se’ns va acudir res més que fer força contra la porta de l’ascensor per fer la conyeta i no deixar sortir als que anaven dins. Quan després d’uns segons es van donar compte de que el que estava passant no era un problema de l’ascensor, el Christian va fotre una patada rollo Kung-fu-kid que va arrancar de cuajo la finestreta i tota la seva estructura metàl•lica i la va enclastar contra les escales de pedra. Imagineu-vos el soroll que devia fer allò en plena nit!!!! I també la cara que devia fotre la de recepció!!

Jo i el Lluís vem sortir corrent cap als cuartos sense poder parar de riure i la resta, també entre carcajades, es van quedar tornant a posar la finestra a puesto. Minuts després, com passa de vegades a les nits de festa, ja teníem l'incident gairebé oblidat...

Us deixo amb un quien es quien, inspirat en aquest cap de setmana i també ens els anys d’amistat que ens uneixen.



Aquí teniu més fotos!

Ah! I recordeu! Que no _ _ _ _ _ _ _ _ en vuestra boca... ; ))


CONSELLS:

Cisne azul: gran decobriment. Bareto de la zona de chueca especialitzat en tapes de bolets. Tot el que vem menjar estava molt bo, i tot el que vem veure que es fotia l'altre gent també feia molt bona pinta. Carrer Gravina 19.

Pizzeria Maravillas:
aquest bar es troba a la Plaça Dos de Mayo, molt a prop de Fuencarral. La veritat és que només vem fer l'esmorzar, però va estar prou bé. La terrassa del local és el que val més la pena però suposo que deu ser complicat trobar lloc, especialment per les nits...

Holaaaaaaaaaa!!! Sorpresaaaaaaaa!!!

Déu meu quina cara pallús...




Aquí algunes fotos de la festa.

01 de juliol, 2008

Gràcies!!!!!!!!!

Amics!! no oblidaré mai la nit de dissabte, va ser memorable! Va estar plena d'emocions, de llàgrimes, de riures i somriures, de cançons, d'alegria, d'embriaguesa generalitzada, de petons i abraçades, de sorpreses inesperades, però sobretot, va estar plena d'amistat. Tant de bo fes trenta anys cada cap de setmana i us poguès tenir a tots junts a casa com aquest dissabte.



aquí va la meva dedicatòria...
  • roger i laura: super pareja, ja us queda poc! no podia faltar el carlton en el vídeo...
  • johny: el bon rollo fet persona!! per cert, aquell cotxe és on sempre...??
  • ruiz: merci per venir en les condicions que estaves!!! ho sento, no hi havia fajitas Old El Paso ; )
  • diego: nen, ja fa més de la meitat de les nostres vides que ens coneixem!! per cert, va faltar el conejito!
  • bruno: politòlegs al poder!!
  • alex: vaig intentar que vinguès l'àlbert a servir Gintonics però va ser impossible ; ))
  • gali i maika: felicitats pel vostre primer any!!!
  • flavio i fàtima: Fàtima, com es diu en l'idioma de signes que us vem trobar a faltar!?
  • erik i natalia: a vosaltres no us queda tan poc com al Roger i la Laura, però sereu els propers en caure!!
  • lluís i paloma: y cuanto más acelero!!!!!! jejeje q gran Luigi!! paloma, hablaré con Montilla para que prohiban las guardias!!
  • christian: sumo otro masaje de regalo?
  • isabel: no hi ha res com ser el teu amic...ets la millor!!
  • diana: sense tu el video tampoc haguès sortit!! ets una crack!
  • maria: com et deixes enganyar per sortir en tots els videoclips, jeje. disfruta al brasil!!!
  • gadzi i ferran: anna, quina veu... és igual de dolça que tu. veu posar el toc de qualitat a la festa. merci per les cançons i la carta.
  • mariona i jordi: vaig patir que no us haguéssiu portat als batuquers!! molts petons
  • laia: sempre em fa molta il·lusió veure't. per cert, ningú es va adonar que hi havia una diputada a la festa?? : ))
  • mònica i andreu: la meitat de la quota osonenca!! petons i gràcies per venir
  • roger: comencem una nova etapa que segur que serà magnífica. amic!! el comentari sobre “alegria” queda per la posteritat.
  • jaume: quantes coses junts i quantes coses per fer! com deus haver disfrutat tenint-me enganyat tot aquest temps...
  • andreu: zuzu!! potser no ho saps, però una conversa amb tu va canviar la meva vida! vas poder sentir alguna cosa? ; )
  • sergi i violant: quina il·lusió tan gran que vinguéssiu els “tres” des de Palafrugell! perdoneu-me per destruir dues habaneres....
  • perelló: com va?
  • pelut: que puc dir que no t'hagin dit ja,... ets un dels grans! quantes abraçades i petons que ens hem fet...
  • lopes: la amistad es una semilla que brota en cualquier lugar...
  • ventanilla: illa, illa, illa, pichichi ventanilla!!!
  • bertran: q honor poder contar con tu presencia unos preciados minutos. de joven no habías sido cantante?
  • meritxell: titu!! aquesta paraula és teva 100%! ojalà tothom fos tan bona persona com tu...
  • sílvia: ja deia jo que les birres de casa em desapareixien massa ràpid...
  • belen: ets la reina dels musicals!!! per cert t'havia dit que tens una casa molt bonica?
  • jordi: el bodiroga de bell-puig. si fem un partidillo, espero que no t'amaguis tant com al videoclip!
  • angelito: mi maestro fotográfico!! ya he descubierto que es una aberración...
  • óscar: tenim un all i pebre pendent! Molts records
  • raúl: el delfin de poblenou!! cuando volvemos a lishhboa?
  • queco: el millor al camp i tb cantant alegria!! quin estil, quin savoir faire!!
  • eli i begoña: petons i mil gràcies també a vosaltres!!
  • palomo: que diferentes parecemos y que bien que nos llevamos!! eres un crack!
  • esteve, bea i laia: veins i amics! la vostre nena és moníssima, tant jove i ja de festa!!
  • vero i pau: ni una classe de ioga teva, vero, hagués pogut calmar el festival de dissabte! la propera festa a casa vostra amics!!
  • tina, david i huna: la sara i jo sempre diem el mateix,... Tina ets unica!!! david, merci per les xapes! ets un artista! teniu sort que no veiès a la huna fent les seves necessitats al parket! jeje
  • sandra: m'encanta haver conegut a la Sara pq així també t'he pogut conèixer a tu. (demà poso les teves fotos)
  • blanca: vem trobar a faltar el teu genial sentit de l'humor
  • xavi: que guai que la sara ens hagi fet conèixer. ets tot un “cosmepolitan”!!
  • amrei: me quitaste el protagonismo de la fiesta!! jeje
  • juan, carles i gabriel: sempre ens quedarà New York... over there!! ; )
  • otger: hi ha gent a la que deixes de veure, però de la que mai deixaràs de ser amic
  • arvin: quan et vaig conèixer m'enfotia de la teva edat,... ara sóc 2 anys més vell que tú llavors : ). records a la family!
  • jammal: big hug from Mister X
  • peres: internet ens torna a posar en contacte!
  • helena, mar i sean: hem de mantenir el Lucania!!!
  • clara, mireia i albert: petons també per vosaltres! ; )
  • sara i arcadi: sara, m'encanta que continuem fent dinars i que ens posem a xerrar com si ens veiéssim cada dia. arcadi, ets un afortunat! : ))
  • gisela: em va caure la llàgrima quan et vaig veure en el vídeo
  • gonzalo: que papu e aquí!!! jeje
  • francesc: quan de temps company...

  • sara: ja t'ho vaig dir durant la nit i t'ho torno a dir ara,...tornaria a escollir el mateix.


... gràcies.